martes, 29 de septiembre de 2009

ÉS L'HORA D'UNA POLÍTICA FISCAL D’ESQUERRA .


ÉS L'HORA D'UNA POLÍTICA FISCAL D’ESQUERRA .

El debat està al carrer: s’han de pujar el impostos si o no?
El govern ha xifrat els ingressos que vol obtenir uns 15.000€ per frenar l’increment del deute de l'Estat que es preveu que pugui situar-se durant l’any 2010 al voltant del 63% del PIB .L’any 2007 la mitja actual d’aquest ràtio deute/PIB en l’eurozona era del 67% , mentre que Espanya tenia aquest mateix any un 36,2%.
Podem no pujar els impostos? Crec que no.
Perquè es pitjor l'opció de no posar fre al dèficit fiscal i perquè el govern ha de tenir un marge de disponibilitat pressupostària envers les despeses actuar en rellançar l'economia, com a fet fins ara , i ajudar els que pateixen greument els efectes de la crisis.
Quina alternativa tenim? Quina política fiscal s’hauria d’aplicar?

PER UN INCREMENT SELECTIU DE LA PRESSIÓ FISCAL .

Els increments que es puguin aplicar han de respondre, en primer lloc, a un objectiu clar de política fiscal i per els efectes que té de política econòmica.
Així doncs el context de crisis econòmica ha d'estar present en les decisions que es puguin prendre.
Al meu entendre aquests increments haurien de ser selectius.
Incrementar l'IVA.El tipus general es podria incrementar 2 punts i no s'hauria d'aplicar cap increment en l'impost dels productes de primera necessitat i, per tant ,mantenir el tipus vigent del 4 % .
Inconvenient: és un impost regressiu ja que afecta a tothom independentment del nivell de renda, i com s'incrementarien els preus dels productes pot tenir efectes negatius sobre el consum.
Combinat l'increment de l'IVA amb una reducció de les càrregues socials de les empreses tindria dos efectes beneficiosos .Lògicament s’hauria de garantir els ingressos destinats a les pensions.
En primer lloc evitar que l'increment de l'IVA signifiqui un augment dels preus dels productes per al consumidor espanyol. No tindria, per tant, efectes sobre l'inflació ni sobre la disminució de les ventes.
En segon lloc millorar la competivitat de les exportacions de la nostra indústria. La disminució de les càrregues socials de les empreses redueix els costos de fabricació i, per tant, els preus a l’exportació.
Les ventes a l'exterior no paguen IVA , per tant el seu increment no afecta al preu dels productes destinats a l'exterior del nostre país.
Incrementar el IRPF.Sóc partidari d'incrementar l'IRPF a partir de 50.000 € a l'any i de reduïr el que paguen les rentes fins a 25.000 €.
Sé que hi ha qui objecta que pagaran els de sempre: els que tenen una nòmina; que hi ha molt diner negre, les rentes altes tenen manera de no veure’s afectats per les pujades d’impostos.
Puc comprendre aquestes objeccions però no puc acceptar-les .Sempre hi ha una raó per no avançar en un sistema fiscal mes justm mes progressiu.
“L'esforç fiscal ho han de fer les rentes altes”. Ha afirmat el president Zapatero.Estic d'acord.
Això no priva que cal perseguir qui oculta diners als paradisos fiscals, qui fa trampa o reduïr el marge dels que es valen de l'enginyeria fiscal.

Augmentar l'impost sobre les SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable ), restablir l'impost sobre el Patrimoni a partir de determinats valors i incrementar –ho.Hem d'acabar amb la “dualitat fiscal “ .Per una banda les rendes del treball que tenen un tipus màxim del 43 % i per l'altra de les rendes de capital de només el 18 %.
El xec bebè de 2.500 € hauria de modular-se en funció de la renda .

I també perquè no incrementar l'impost de circulació per determinats vehicles que més contaminen .Seria aplicar una “fiscalitat verda” que, a més a més, ajudaria a incrementar directament els ingressos dels ajuntaments que pateixen una greu insufiencia de recursos econòmics per atendre tots els serveis que presten.


MÉS DESPESA PÚBLICA
En definitiva, crec que és l'hora d'una política fiscal progressista que aporti més recursos al Estat que a de disposar de suficients recursos pel costat de les despeses, intervenir decisivament per orientar la nostra economia cap a un model de creixement sostenible afavorint la investigació la innovació.
El sector privat, massa orientat al guany immediat i fàcil, ha demostrat les seves carències. Necessitem unes empreses més competitives, treballar de forma més productiva i no més barat.
Un Estat que també necessita més diners en educació i per les politiques socials com l'atenció a les persones dependents.
La dreta manté el discurs de sempre: reduïr despesa i no pujar els impostos.
En un dels debats de la passada campanya electoral per a l'elecció de president dels Estats Units, el candidat Mc Cain a la pregunta que se l’hi va formular de que s’havia de fer per afrontar la crisis va dir ”Be , el primer que hem de fer és posar la despesa sota control”.
Com estaria avui el món , i el nostre país, si no fos ara Obama el president dels Estats Units.
Cal reivindicar el paper de l'Estat .L'any 2008 es una mostra significativa del que pot i ha de fer l'Estat per corregir les greus carències del mercat .
És l'hora d'una política fiscal d'esquerra .



Setembre 2009
Ilustració Mikel Casal www.publico.es

viernes, 18 de septiembre de 2009

Proposta de mesures per fer front a les conseqüències d’impagament de les hipoteques .


Proposta de mesures per fer front a les conseqüències d’impagament de les hipoteques .



La crisis econòmica té com a conseqüència més negativa la destrucció de milers de llocs de treball i un increment molt important de les persones que es queden sense feina .
Les xifres de les persones en situació d’atur al final de passat mes d’agost son les següents:

Espanya 3.629.080 , un 43,4% mes que en el mateix mes del any anterior.
Catalunya 519.129
Vallès Occidental 71.263.
Terrassa 18.487 , un 45% mes que l’agost del 2008,el 16,6% de la població activa.

Xifres molt preocupants.

Això comporta per als afectats i la seva família una pèrdua important, parcial o total, dels seu ingressos.
La situació es dramàtica per a totes aquestes persones que no poden fer front a les despeses bàsiques per a subsistir.
La hipoteca de la casa es deixa de pagar i conforme a la normativa del banc d’Espanya, el deutor es declarat com a morós quan han deixat de pagar 3 rebuts mensuals.
Automàticament l’interès del seu crèdit passa a ser penalitzat i s’incrementa d’un o més punts sobre l’interès pactat en l’escriptura.
L’entitat financera pressiona per a cobrar i, si no aconsegueix una alternativa, inicia l’expedient via judicial d’execució hipotecaria .
La tramitació judicial fa incrementar més les despeses, interessos, comissions bancàries, despeses i costes processals; es prepara la subhasta de la seva casa i també d’altres bens.
Aquest és de forma resumida el calvari que han d’afrontar cada vegada més persones.
La seva vida, en la que no hi te cabuda ja cap altre projecte personal de millora, es veu xafada per la llosa d’un deute enorme que haurà de pagar al llarg de tota la seva vida... i sense tenir res a canvi.

Com pot ser?
El seu somni de tenir una casa digne els va portar a voler adquirir una vivenda .
Com tots nosaltres van sol·licitar a una entitat bancària un crèdit hipotecari. El banc, prèvia valoració del pis, l’hi va atorgar una hipoteca per un import de 180.000 €.
“L’hipoteca es la garantia de crèdit. Si no pagues es queden amb la vivenda; precisament es denomina crèdit hipotecari perquè el immoble es el que s’hipoteca com a garantia”.
Però ara el banc diu que la vivenda només val 160.000€, és a dir 20.000€ menys que lògicament ha de pagar. Ell no va provocar la sobrevaloració de les vivendes i paga ara la baixada de valor. Però, a més a més, l’hi volen subhastar altres béns. Es troba amb la sorpresa que ha de fer front a una responsabilitat patrimonial universal.
Es la llei del mes fort.
Els procediments d’execució hipotecaria no paren de créixer. Moltes famílies es veuen amaçades en perdre la seva casa.
La crisis econòmica està afectant greument als treballadors que s’han quedat sense feina o afectats per ERE i que no poden fer front al pagament de la hipoteca de la seva vivenda .
Els procediments d’execució hipotecaria no paren de créixer. Moltes famílies es veuen amaçades en perdre la seva casa. Es un drama per tots aquells persones i famílies que ho pateixen i que pot abocar a milers de persones a una pobresa permanent , a la marginació i exclusió social.
Estem en una situació econòmica excepcional: la alarma social es gran.

Aquesta excepcionalitat ha justificat la intervenció dels estats que han aportat diners al sistema financer en diverses formes i que també han adoptat mesures normatives que han permès, per la supervivència de les empreses, el manteniment en els balanços de les valoracions dels actius immobles al preu que tenien abans de la crisi.
Per tot això considero imprescindible l’adopció amb urgència de mesures normatives adients per tal de protegir a totes aquestes persones i famílies que amenaçades de perdre la seva casa es veuran injustament gravades amb un deute de per vida.


Proposo :

Davant de la greu situació econòmica que pateix el nostre país que, a més de deixar sense lloc de treball a milions de treballadors i treballadores, provoca per moltes famílies la pèrdua de la seva vivenda i un endeutament de per vida que els impossibilita una vida digna.
En resposta a la excepcionalitat de la crisis econòmica i la seva conseqüència sobre el benestar de moltes famílies.
L’adopció urgent per part dels governs d’Espanya i de Catalunya de les mesures normatives que corresponguin per tal de :
Mantenir del valor de la vivenda al preu que es va atorgar la hipoteca .
Eliminar les despeses d’execució hipotecaria .
Prohibir que les entitats bancàries cobrin despeses de lletrat ,costes processals
Limitar en l’adquisició de la vivenda habitual la responsabilitat per l’impagament del crèdit hipotecari a la vivenda i no es pugui aplicar una responsabilitat patrimonial universal.


Setembre 2009

ILUSTRACIÓN DE JAVIER OLIVARES www.publico.es