ELS CANVIS DE PERSONES S’HAN D’ACOMPANYAR AMB UN GIR A L’ESQUERRA DE L’ACCIÓ DEL GOVERN.

La remodelació del govern Zapatero s’ha de valorar positivament en quan als canvis de persones.
El perfil més polític dels nous ministres hauria d’aportar una major i més fluida explicació de l’acció del govern.
Aquest es un del objectius del president del govern i que a priori es pot complir amb els nous ministres.
L’ascens de Rubalcalba es lògic.
Es el valor més segur que, ara per ara, té el partit socialista.
Ofereix garantia de bona gestió i gran capacitat de comunicar,de ser comprensible i convincent en l’argumentació de les politiques.
L’incorporació de Valeriano Gomez es la que,al meu entendre, obra major expectatives i interrogants sobre la futura acció del govern.
La política que desenvoluparà com a ministre serà coherent amb la seva participació en la manifestació del passat dia 29 de setembre contra la reforma laboral?
Tinc molts dubtes a l respecte.
La fermesa mostrada per Zapatero en tirar endavant “ costi el que costi” totes les reformes em fa dubtar sobre l’aportació de valeriano Gómez al nou govern.
Les enquestes publicades per el mitjans de comunicació apunten en que la pèrdua de vots del partit socialista es dels seus votants.
El publiscopio(1) aporta uns resultats molt clars al respecte.
Només el 40,8% de les persones que varen votar socialista l’any 2008 declaren avui la seva intenció de tornar a votar per el partit socialista.
El 70% del votants del PSOE no confien en Zapatero.
Entre l’electorat jove es on es situa la major caiguda d’intenció de vot per els socialistes.
Es a l’esquerra on es troben els votants que perd el partit socialista.
La valoració positiva del canvi de ministres es pot diluir molt aviat si no s’acompanya d’un gir a l’esquerra.







(1) Publico 11 d’octubre de 2010

MIGUEL ANGEL FERNÁNDEZ ORDOÑEZ:EL PROVOCADOR.

De nuevo Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO) gobernador del banco de España, asalariado del sector publico, carga contra los trabajadores y aprieta para exigir una amplia reforma de las pensiones.

Hasta cuanto el gobierno va a tolerar las provocaciones de MAFO, pagar su sueldo a cargo de nuestros impuestos, cuando fue incapaz de evitar la crisis de nuestro sistema financiero.
Dice que tenemos que gastar menos y se olvida que su ineptitud nos esta constando a todos muchos millones de euros en sanear las entidades financieras.
MAFO, sigue en su puesto y además da lecciones en ámbitos en los cuales, nadie se la pide, haciendo dejadez del trabajo que debe de hacer.
Hay necesidades apremiantes y urgentes en el sector financiero de las cuales MAFO no se preocupa ni se ocupa en resolver.
Donde esta el crédito, donde esta la función tradicional de la banca.
Como es posible que la banca española a pesar de ser la más rentable de Europa no sea capaz de facilitar la financiación que necesitan nuestras empresas.
En vez de de preocuparse y ocuparse de la reforma laboral y pensiones porque no ha exigido ,de los organos de gobierno de las cajas que han recibido ayuda publica ,una reducción inmediata de los sueldos y planes de pensiones de sus directivos.

¿Que hace MAFO, quien le pide cuentas de su trabajo?
El gobierno debería de cesar a MAFO.


ILUSTRACIÓN DE MIGUEL ORDONEZ www.publico.es

EL GOVERN HA DE RECTIFICAR I ELS SINDICATS HAN DE FER PROPOSTES.

Els treballadors no ens agrada fer vaga. Fem vaga quan no hi ha mes remei , quan volem expressar el nostra més profund malestar i desacord davant de politiques que lesionen greument els nostres drets i desequilibren descaradament a favor de l’empresari la relació laboral.
La vaga com expressió del malestar ha de ser valorada més enllà de la guerra de xifres de quants treballadors han fet o no vaga .
L’alta precarietat laboral de molts treballadors i treballadores , la necessitat de no perdre ni un euro de salari mensual per poder subsistir ,i el no tenir feina ha privat a molts treballadors i treballadores el poder exercici en plena llibertat el dret de vaga.
L’acció dels piquets que han pogut obligar a fer vaga a qui volia treballar es insignificant en front als que no han pogut fer vaga.
Nul sentit de la realitat tenen aquells que qualifiquen la convocatòria de la vaga com un fracàs .
La vaga ha suposat la visualització de la divisió de la militància socialista davant de la política del govern de Zapatero.
Una divisió que personalment em produeix un gran malestar.
Divisió que es pot transformar en ruptura si el govern no rectifica.
Hi ha marge per a la negociació , la reforma es pot modificar.
Cal rectificar, perquè deixa els treballadors en total indefensió davant de la direcció empresarial.
No es admissible que el poder de direcció s’hagi reforçat fins el fer possible acomiadaments preventius per la previsió de possible pèrdues econòmiques.
No es admissible un reforma laboral que a base d’exprimir a la baixa els drets dels treballadors fomenta la flexibilitat laboral , la contenció salarial i el treball a temps parcial .
Cal rectificar, per que no hi ha certesa de crear llocs de treballs i els que es puguin crear ho seran en el context d’un marc laboral que fan mes precàries les condicions de treball.
L’ increment de l’activitat econòmica es la que pot genera ocupació.
No he escoltat cap argument que m’hagi convençut dels beneficis de la reforma excepte dels que obtenen els empresaris ,que ajudarem entre tots ha pagar 8 dies dels acomiadaments.
Cal rectificar, perquè un govern socialista no pot fer que del mon del treball el gran perdedor d’una crisi que no ha provocat.
Els treballadors i treballadores poden ara perdre però aviat sabran tornar el cop rebut i recuperar amb escreix els drets que ara la reforma ha rebaixat .
Un reforma que no té el recolzament del mon laboral té els dies comptat.
Cal rectificar, i aturar el projecte de reforma de les pensions que es vol du a terme.
El seu contingut es inexplicable pel fet que pretén que treballem fins els 67 o 70 anys quants mes de 4,5 milions de persones no troben feina i que les empreses continuen prejubilant massivament als seus empleats.
Una reforma sense legitimació, imposada de s de la força del poder no pot fer avançar ni fer progressar la societat.
En la manifestació de Barcelona del proppassat dia 29 la joventut , i particularment les dones, eren majoria. El futur està allí en la gen jova disposada a lluitar. Tard o d’hora la reforma s’haurà de rectificar.
El partit socialista ha de recuperar la seva identitat i ser de nou el partit dels treballadors.
Els sindicats també han de recuperar la confiança dels treballadors i ser capaços de fer propostes.
Hi ha una altre política possible que no tingui com a finalitat l’austeritat i si com a prioritat combatre l’atur.

Hi ha marge per a la negociació .Una negociació ,que d’acord amb els resultats del barometre de metroscopia que ha publicat el País del dia 2 d’octubre , reclamen el 76 % dels ciutadans en front al 15% que es favorable en mantenir la reforma laboral tal i com ha estat aprobada.