Els mercats manen i ordenen al s governs que s’han d’estrènyer el cinturó i fins i tot com ho han de fer.
Si els governs obeeixen a aquest manament aleshores el seu país tindrà accés al finançament per pagar el deute públic causat precisament per aquest que manen el mercat.
Tant es així que fa unes setmanes el president de la generalitat va afirma que l’esquerra, més enllà de criticar, hauria de formular una alternativa diferent a la recepta neoliberal que estan aplicant tots els governs de dreta i esquerra d’Europa.
Es clar que ha d’haver una alternativa diferent en acceptar el que mana el mercat.
Frederic Lordon en un articulo publicat en Le Monde diplomatique nº 176 de juny de 2010, agafant l'exemple japonès, ofereix com alternativa viable optar per la nacionalització majoritària de la financiació del dèficit, organitzant l’assignació massiu dels estalvis nacionals en el títols de l’estat.
Per això, es necessari, que les institucions financeres del nostra país col·laborin activament i orienten els seus clients envers els títols de deute publica.
Fa poc dies, el president del Banc de Santander, davant de la seva junta d’accionista treia pit d’haver aconseguit captar 30.000 milions de euros amb la guerra del passiu.
S’imaginen que fossin destinats al fiançament del deute públic del nostra país.
La taxa d’estalvi de les famílies espanyoles esta creixent. El govern hauria de canalitzar aquest cap al finançament del deute de les administracions.
Si som capaços nosaltres mateixos de finançar el nostra deute, recuperarem la capacitat de decidir el nostra destí a traves del govern que hem elegit.
No podem deixar que guanyi el mercat financer.
