ELS SOCIALISTES NECESSITEM UN ALTRE MODEL DE PARTIT PER UNA POLÍTICA D'ESQUERRA AMB NOUS LIDERATGES.
Les primeres reaccions
no son gens esperançadores i deixen pensar que no hi haurà canvis profunds en
el PSOE ni el PSC.
Zapatero no dimiteix
, ni Rubalcaba renuncia a ser el portaveu dels socialistes en el futur congres
del diputats.
Zapatero afirma
“teníem tots els vents en contra” i si recordem l’anterior “costi el que costi ” hem de concloure que es reafirma en que no hi havia una altre política possible davant de la crisis.
Chacon, per la seva
part, apel·la a la responsabilitat ,a la unitat, es a dir a la resistència i que
ja vindran temps millors.
La culpa a la crisis i que el pas del temps ajudarà a recuperar
els vots perduts es el missatge d’aquests que no volen assumir responsabilitats i
actuen nomes per mantenir les seves
posicions en el partit.
Mal pinta el futur
del partit si el que ens espera es una renovació de “maquillatge”.
El que ha passat al PSOE a Espanya i PSC a Catalunya és una
catàstrofe sense pal·liatius. Una catàstrofe
anunciada fa mes d’un any.
La crisis, es cert ha passat factura,
però també les mesures del govern socialista en aquest últim any han conduit a
aquest resultat.
Molts analistes i militants del
partit varem denunciar que es podia haver reduir l’endeutament amb un augment
dels ingressos i no amb la reducció de les despeses, que altres mesures respecte el sector
financer eren possibles i també que era necessari incrementar les despeses socials per
a protegir els més febles davant de la crisis.
Rubalcaba va recollir algunes d’aquestes
propostes en la seva oferta electoral.
Massa tard i sense credibilitat per
un candidat corresponsable de les decisions del govern Zapatero.
La crisis no explica mes que en una
part la davallada electoral socialista.
Amb quina legitimat els socialistes
catalans podem denunciar les retallades del govern de CiU si el govern Zapatero
ho ha aplicat en les partides del pressupost de l’estat i obligat de fet a fer-ho als governs autònoms i municipals al
reduir les transferències de l’estat a les administracions territorials.
La davallada
electoral soferta es responsabilitat de Zapatero però també de Rubalcaba que va ser vicepresident del
govern i altres dirigents del partit que
ara no poden fugir de les seves responsabilitats i ignorar que l’inevitable
renovació de líders passa també per els i elles.
El comportament dels
electors que han deixat de votar socialista ha expressat un malestar que ve de
lluny i que no s’ha pogut canviar malgrat
la bona campanya electoral socialista .
Fa anys que els sondeigs realitzats per diferents
institucions alertaven als socialistes del desgast del seu partit i de la pèrdua
de confiança del seus votants.
Ara toca treure conclusions electorals i sense espera els
socialistes hauríem de ser capaços de donar
respostes polítiques al desafiament que suposa aquesta reacció dels nostres
votants.
Ens trobem davant d’una catàstrofe política, és
a dir, relativa i reversible.
Els socialistes
necessitem refundar un model de partit, un programa i nous lideratges.
Un nou model de
partit que tingui qualitat democràtica cap a dintre i cap en fora.
Democràcia real
internament en els seus òrgans de debats de decisions.
Incorporar les Tics
en el funcionament del partit per aconseguir una democràcia real.
Màxima participació
del militants en totes les decisions del partit.
No si val ponències
de congressos sense concreció o mandats a executives.
Les Tics permeten que
tots participem en decidir.
Però també cal obrir
aquesta participació a la ciutadania de forma directa.
Un partit obert a la societat
per donar resposta al fet que la immensa
majoria de la ciutadania percep al
partit allunyat i distant dels seus problemes i inquietuds.
No es pot demanar paciència a la ciutadania que està en
les places, o els milions de persones que simpatitzen amb ella des de casa.
Participació directa ,
mitjançant primàries,de la ciutadania en l’elecció de tots els candidats i
candidates sigui a nivell municipal, autonòmic o estatal.
Participació directa
de la ciutadania en la elaboració de programes.
Consultes al
ciutadans i ciutadanes a l’hora de prendre decisions sobre lleis. Els
ciutadans i ciutadanes no volen només paraules, volen gestos autèntics i
compromisos reals. No volen que només cada 4 anys els demanen el vot.
Refundar un partit que superi una organització que es regeix
per la vella lògica del centralisme democràtic i la jerarquia vertical. Un
partit que deixi de prioritzar el poder, a mantenir-lo, en obtenir-lo i actuí
amb la premissa de la legitimitat de les idees. Una organització que no permeti
pactes post electorals ,presents sobretot a nivell municipal ,que son un exemple de renuncia a
les idees per tal de tenir poder.
Renovar idees a
partir dels nostres valors de llibertat , igualtat i solidaritat i de la
complexitat de la societat actual. Unes idees que deixin molt clar la nostra
identitat socialista i catalana.
Nous lideratges amb aplicació de permanència limitada en
els càrrecs i d’incompatibilitats.
L’experiència ens ha demostrat que la corrupció i els comportaments
caciquils van de la mà d’una permanència massa llarga en càrrecs de partits o
institucionals.
No tenim temps per perdre els socialistes hem de donar
respostes urgents.
Les eleccions andaluses son la primera oportunitat de reconciliar-nos
amb els nostres electors.
El repte és un altre model de partit per una política d'esquerra
amb nous lideratges .
El risc, que es consolidi la pèrdua de votants i entrar en
una creixent davallada de protagonisme en la vida pública.
