domingo, 23 de septiembre de 2012

EL FEDERALISME ASIMÈTRIC ES L'ALTERNATIVA DELS SOCIALISTES.


En escrits anteriors sota els títols de "Sóc partidari de l'independència " i "No sóc independentista" he intentat exposar quina opinió tinc respecte a la independència de Catalunya.

Com a socialista no puc estar a favor de la independència de Catalunya però tampoc soc anti-independència.

La constitució no és intocable, com proclama el PP, i si democràticament es vol modificar la carta magna, per a modificar l'organització de l'estat, cal fer-ho.

Els catalans i catalanes majoritàriament volen que es respecti la seva singularitat però alhora volen ésser solidaris i compartir un projecte federal.

Els independentistes, amb una certa incoherència , volen sortir d'una Espanya federal per situar la independència de Catalunya en el marc d'una Europa federal.

La Constitució vigent permet un federalisme asimètric i l'estat autonòmic, encara pot potencialment créixer.

Hi ha marge per donar resposta per aconseguir un balanç fiscal on Catalunya es senti còmode.

Cal revisar el finançament autonòmic i per fer-ho, per acabar amb la queixa permanent, cal revisar tambè el concert basc i de Navarra.
Per a Catalunya particularment, però tambè per a la resta de comunitats autònomes es un greuja la menor contribució d'aquest territoris a la despesa comuna d'Espanya.

El federalisme asimètric, com ho ha declarat Pere Navarro, és l'alternativa concreta i possible del PSC per donar resposta a les reclamacions dels catalans i catalanes.

Considero que l'articulació d'una proposta federalista, formulada amb claredat i ben explicada, és capaç de ser l'opció majoritària del poble Català.

El "cafè per a tots", el federalisme simètric on una autonomia ocupa la mateixa posició respecte a l'autoritat federal no s'adequa a la diversitat dels pobles que conformen l'estat Espanyol.

El PSC des de una posició catalanista i inequívocament d'esquerra, amb propostes alternatives a les polítiques d'austeritat que agreugen les desigualtats socials, ha de formular un projecte capaç de mantenir la unitat civil de Catalunya entorn a un projecte federal vinculat a Espanya.

Aquesta és la nostra opció, que hem de ser capaços d'explicar-la i que ben segur ens permetrà recuperar a molts desencantats votants del PSC.

jueves, 20 de septiembre de 2012

Mas, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.

El pròxim mes de desembre Artur Mas i el seu govern auto-denominat "dels millors" complirà dos anys al front de la Generalitat, sense complir cap dels tres objectius que es va marcar.
Reactivació econòmica.
Política social.
Pacte fiscal.

El balanç no pot ser més negatiu.

La política de retallades ha empitjorat greument les condicions de vida de la gran majoria dels catalans i catalanes.
La sanitat, els serveis socials i l'educació han patit unes severes disminucions de recursos tant en personal com en material.
La qualitat d'aquests serveis,com no podia ser d'una altre manera, ha baixat notablement malgrat les afirmacions demagògiques en sentit contaria dels consellers responsables.




El pitjor de tot es que ni tan sols ha permès aconseguir l'objectiu fixat pel president Mas, de reduir el deute de la Generalitat.
El resultat ha estat, pel contrari, un increment del endeutament de la Generalitat .





El fracàs es total , "el govern dels pitjors", tossudament aplica una política que porta a Catalunya al suïcidi econòmic i social.
Artur Mas no es vol assabentar que la crisi es de demanda i d'ocupació i es incapaç d'entendre que s'equivoquen quan afirmen que l'economia d'un país es la mateixa que la d'una família.

Si una família retalla en la despesa no té cap efecte en la societat. Si un govern retalla, la demanda total caurà i l'atur pujarà. La capacitat de retornar el que deu baixa, els seus ingressos impositius cauen.

Retallant i retallant la despesa pública estan condemnant a desaparèixer a les empreses, que ja no tenen qui vendre a Catalunya, i els comerços que no tenen compradors.

La Generalitat al no pagar el que deuen estan ofegant a petits i mitjans empresaris i particularment a les que presten serveis en l'àmbit social i sanitari.

També no paguen les subvencions, que malgrat tot segueixen convocant de forma irresponsable cada any, que han promès a entitats esportives, culturals o de comerciants posant en perill la seva continuitat i per tant la tasca de cohesió social que realitzen en la societat catalana.

Diuen que no hi ha alternativa.

Si que existeix ,com ho ha explicat Vicenç Navarro, CiU en lloc de fer retallades podria haver incrementat els ingressos.

Recuperant l'impost de successions (400 milions d'euros) que CiU ha eliminat, i el de patrimoni, centrant-se en grans fortunes (325 milions),

Crear un impost ecològic, 5 euros per cada vol que surti del Prat (150 milions) i gravant els súper beneficis i salaris dels banquers, tal com va suggerir, fins i tot, el Gabinet d'Estudis del Fons Monetari Internacional (600 milions), a més d'eliminar el frau fiscal, que és al voltant de 7.000 milions d'euros a Catalunya.

Exigir a les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties Laborals haurien de pagar al Servei Català de Salut els més de 300 milions d'euros que els deu per cobrir els costos de les malalties per causes laborals.
Aquests i altres impostos a més d'evitar les retallades en despesa social i la pèrdua de llocs de treball en el sector public(1) frenaria el creixement de l'endeutament de la Generalitat i sobretot sortir-nos del camí cap al retrocés econòmic i social que ha escollit el govern Mas.

Per amagar el fracàs de la seva gestió s'agafen al pacte fiscal i ara a la senda impossible de l'independència.

Cóm poden demanar ara la independència, desprès d'haver pactar contínuament amb el partit que va rebaixar l'estatut promogut per Maragall i acordat amb aquest sotmetre Catalunya a d'Intervenció dels homes de negra de Montoro.
Cóm poden demanar la independència si el futur es l'Europa federal.
CiU no dubta en manipular els sentiments patriòtics de bona fe de milers de catalans i catalanes que pensen que aquest govern vol el seu benestar.

Es convenient recordar que al llarg dels anteriors 23 anys de govern de CiU, la despesa social de Catalunya va quedar a la cua de l'Europa del 15. Les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes no van millorar el que correspondria per el rang que ocupa el nostre país en el PIB dels països europeus.

En la reunió d'avui Rajoy en tant sols dues hores ha tancat, al president de la Generalitat, la porta a la negociació del pacte fiscal.

El govern Mas, per fugir de les responsabilitats i amagar el fracàs de no aconseguir cap dels seus objectius, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.




NOTA
(1)Solament un adult català de cada deu, treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar a Catalunya (un nombre molt semblant a Espanya). Com a comparació, un de cada quatre suecs treballa en tals serveis.







domingo, 16 de septiembre de 2012

No soc independentista.


Una afirmació rotunda que pretén aclarir els dubtes sobre la meva opinió  en relació a la independència de Catalunya.

"Sóc partidari de la independència "va ser el títol que vaig escollir en un anterior escrit.

En el desenvolupament del mateix no vaig saber transmetre que em referia a la independència de la persona, a l'emancipació de l'individu.

Pretenia assenyalar la importància de la independència individual i com la dreta nacionalista la impedeix amb la seva política social i econòmica.

La política conservadora no permet la igualtat d'oportunitat privant així a la immensa majoria de les persones la possibilitat de dur a terme el seu projecte personal.

Un exemple ho tenim en l'ambit laboral.

L'última reforma laboral, impulsada per CiU i PP, ha donat a l'empresari les màximes facultats per organitzar com ho desitja l'empresa sense atendre la opinió dels empleats.

El socialisme propugna altres formes de gestió de les organitzacions que permeten l'emancipació dels treballadors i treballadores.

L'autogestió o la cogestió dona als treballadors l'oportunitat de participar en les decisions estratègiques de l'empresa i així poder decidir sobre el seu futur laboral.

La solidaritat és una altre raó per la qual no sóc independentista .

La dreta només creu en l'individualisme i el nacionalisme, és una expressió d'aquest valor.

CiU i PP són nacionalistes, s'emboliquen en la bandera nacional per tenir la hegemonia electoral, quan en realitat tenen com únic objectiu el defensar i reforçar els privilegis de la burgesia catalana i espanyola respectivament.

En el context de la globalització de l'economia,el nacionalisme serveix a la dreta per mantindre dividida la classe treballadora i que competeixi entre ella, acceptant condicions de treball cada vegada més precàries.

Una mostra del seu individualisme ho veiem quan no volen un estat que redistribueixi la riquesa.

Els socialistes, al contrari, creiem que hem d'ajudar-nos els uns als altres i particularment ajudar als més desprotegits als més necessitats amb un estat de benestar ben finançat i que ofereixi bons i amplis serveis socials, sanitaris i educatius.


Defenso el model d'organització federal per a Espanya i Europa.

En un estat federal els seus membres comparteixen un projecte, un futur en el qual cadascun aporta el seu saber i fer per caminar junts i arribar més lluny en el progrés, en el benestar de la població.

La federació com a autoritat superior ha d'actuar amb respecte a la diversitat, dignitat i responsabilitat dels pobles que la componen, proporcionant els mitjans necessaris per la realització d'un projecte de desenvolupament comú.

Un projecte que prioritzi la col.laboració amb la finalitat que tots els pobles avancin de forma solidària i igualitaria en el seu desenvolupament econòmic i social .

Un projecte que sigui respectuos amb les singularitats de cada poble.

La realització del projecte s'efectuarà, aplicant el principi de subsidiarietat, amb la presa de decisió i gestió la més propera possible on s'ha de dur a terme una política.

lunes, 10 de septiembre de 2012

Soc partidari de la independència.


"Sóc l'amo del meu destí.
Sóc el capità de la meva ànima."
"Invictus", de William Ernest Henley


Reclamo la meva independència, la teva, la de tots els que vivim a Catalunya.

Una independència que permeti a cadascú escollir i realitzar un projecte personal i professional.

Un independència personal en el marc d'una societat catalana on ningú sigui exclòs .

Una societat que garanteixi a totes les persones la igualtat per formar-se, per a treballar amb unes condicions laborals i salarials dignes i, en cas de necessitat, a rebre la protecció social i assistència sanitària adequades a les seves necessitats.

La independència personal que reclamo es respectuosa i solidaria amb la dels altres, visquin o no a Catalunya.

La política de la dreta nacionalista catalana i espanyola afavoreix els privilegis dels poderosos dels rics i deixa a la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes sense la possibilitat de ser sobirà amb el seu projecte de vida.

Crear les condicions que cada persona sigui l'amo del seu destí es la prioritat per la que hem de lluitar.

martes, 4 de septiembre de 2012

El pacte fiscal com a coartada a les retallades a les despeses social del govern de CiU






De manera recurrent el president de la Generalitat , Artur Mas i demés membres del seu govern afirmen que degut al dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte a Espanya no tenen més alternativa, no tenen més remei que fer retallades en sanitat, educació i serveis socials.


L'actual govern de CiU ha pres gust en l'enderrocament de l'estat del benestar i fa mèrit per ésser un alumne aventatjat en el compliment de les directius que venen de la denominada troika , Comissió Europea, BCE i FMI .


La eufesmeticament denominada política d'austeritat, per no dir retallades de despeses socials, aplicades pel govern de la Generalitat té una justificació ideológica que correspon al model de societat conservadora.

No executen aquesta política, com verbalitzen, per obligació sinó per convicció.

La verdadera ideologia de CiU queda prou clara quan afirmen que la salut es una qüestió de la que casdascú s'ha de preocupar que és una qüestió privada.

La societat desigualtat que volen mantenir. Els rics son els que protegeixen quan supremeixen l'impost de successió i els pobres que volen excloure de la societat quan endureixen els requisits pel cobrament de la Renda Minim d'Inserció (RMI) .

Per CiU els serveis que conformen l'Estat de benestar no son la seva prioritat política i així ja ho va demostrar quan governaven entre els anys 1991 i 1999.

En aquest període de bonança econòmica ,segons Vicenç Navarro* ,la despessa social de Catalunya respecte al PIB va patir un retrocés, al passar de representar el 18,8% en 1991 al 17,5% en 1999.

Per contra als països europeus va augmentar, de promig la despessa en protecció social del 26,5% al 27,6%.

El govern de CiU no va aprofitar el creixement econòmic per millorar l'estat de benestar perquè no ès la seva prioritat redistribuir la riquesa.

Els problemes de Catalunya són greus. El dèficit fiscal és real pero sobretot ho és el dèficit social, de més de 10% respecte a la UE, del que no vol parlar CiU.

La reclamació de pacte fiscal per part del president Mas pretén imposar el conflicte nacional amb Espanya al social intern, fins i tot ara, en la major crisi social que pateixen els catalans i catalanes.

La tàctica de CiU , com ho ha estat fent des de l'inici de la democràcia, és mantenir permanentment a l'agenda política el conflicte amb Madrid per amagar la seva identitat de dreta neoliberal i així poder perpetuar la seva hegemonia política.

Els socialistes hem de reaccionar i fer de les polítiques socials el tema numero de l'acció política i promoure un ampli moviment de la societat per reclamar una política al servei de les classes populars


*http://www.vnavarro.org/

domingo, 2 de septiembre de 2012

El PSC ha de demanar al govern de la Generalitat que els col.legis que separen per sexe siguin exclosos del finançament public.



El Tribunal Suprem d'Espanya acaba d'establir en dues sentències que els col.legis que separen per sexe , malgrat no qüestiona la legalitat d'aquests , que discriminen i que per aquest fet no poden rebre diners públics.
A Espanya hi ha uns 150 col·legis d'aquest tipus , dels quals uns 70 estan concertats, Catalunya, amb 16, és la Comunitat Autònoma amb més centres d'aquesta característica.

La majoria estan vinculats al Opus Dei i en realitat son col.legis d'élit a la que no poden accedir alumnes de totes les classes socials.
El PP a través del ministre d'educació ja ha manifestat la seva intenció d'evitar l'aplicació de la sentència modificant la normativa per assegurar que aquests tipus de col.legis puguin rebre l'ajuda de l' administració.

Per la seva part CiU ha afirmat que aquest tema està resolt a Catalunya i per tant la sentència no s'ha d'aplicar.

La LLei d'Educació de Catalunya (LEC) , votada pel parlament l'any 2009, recull que els col.legis que separan nens i nenes es poden beneficiar del concert amb la Generalitat.

Com tots recordàrem la LEC impulsada pel conseller Ernest Maragall va ser pactada amb CiU i per aquesta previsió i d'altres articles va dividir el govern presidit per Montilla amb la oposició d'IC.

El conseller va aconseguir el suport d’una part de l’opinió pública amb el discurs de millora de l’educació que presumiblement la Llei comportava pero no va aconseguir la complicitat decidida de sectors amplis del món de l’ensenyament com les organitzacions sindicals majoritàries a l’escola pública i els centres docents i els professors de l’escola pública.

IC es va oposar a part de la llei , la seva portaveu en el debat de la llei va retreure que : “...la Llei catalana tindrà el dubtós honor de ser la primera llei de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert.”

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP), Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), es van oposar al contingut de la llei i van plantejar conjuntament esmenes a la LEC, pocs dies abans de la seva aprovació.

Per aquestes organitzacions , la LEC “trencava amb el model de servei públic del Pacte Nacional per a l’Educació, on es promou el caràcter públic del servei educatiu com a superació de la segmentació de l’alumnat d’acord amb els seu nivell socioeconòmic i no estableix l’obligació en relació a la gratuïtat, l’accés en condicions d’igualtat, l’escolarització mixta ...i denunciaven que, per les facilitats que es donen a l’escola privada concertada, l’escola pública deixa de ser referent de qualitat del servei públic d’educació”.


Les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya reobren amb força el debat que va generar l'aprovació de la LEC en el qual es va parlar dels drets, de la religió, dels estereotips socials i estudis científics (o pseudocientífics), per dirimir el fet que rebin diners públics, sinó també la pròpia existència dels centres separats.

Els defensors de la separació de sexe argumenten que s'obtenen millors resultats acadèmics obviant que l'escola no solament ensenya, sino també socialitza.

Fa poc un treball, publicat en la revista Science, com ja ho havia fet un informe de l'OCDE, va concloure que els estudis sobre les millores acadèmiques de l'educació separada no són sòlids, que aquest tipus d'escoles l'única cosa que aconsegueixen és augmentar el sexisme al no afavorir que els nens interioritzin idees d'igualtat entre sexes, alimenten els estereotips i augmenten els prejudicis existents i la ineqüitat.

El PP com CiU per defensar les escoles que separen per sexes, citen la Constitució la qual estableix , que els pares tenen dret al fet que els seus fills rebin “la formació religiosa i moral” desitjada.


Però el Suprem, tant en el cas de la segregació com en el cas de l'objecció a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, ha rebutjat que la llibertat d'elecció es vegi afectada.


El govern Mas, amb la coartada de la crisis, en els presupostos de la Generalitat ha retallat severament el finançament del sistema educatiu que ha afectat particularment a la xarxa de centres públics.


CiU no pensa complir amb la previsio de la disposició final tercera de la LEC que recull el compromís que "el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d'assolir els objectius que marca que la llei situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea, que se situa al voltant del 6% del PIB".


Altres mesures adoptades per CiU com la supressió de la sisena hora en els col.legis públics o l'increment de les matricules fan inviable el propòsit que l’educació pública sigui l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català.


La dreta sense complexe aplica el seu model de servei d'educació en harmonia amb una societat que volen desigualt i individualista.


La política regressiva de CiU respecta a l'escola pública, la obligada coherència amb els valors que defensen els socialistes i les polítiques desenvolupades en altres ambits, per fer realitat l'igualtat d'homes i dones i el pronuciament del Tribunal Suprem d'Espanya, justifiquen, al meu entendre,que el PSC demani al govern de la Generalitat que deixi sense ajuda pública els centres educatius que separen per sexe.