viernes, 9 de marzo de 2012

EL DRET A L’HABITATGE NO ES UN PRODUCT FINANCER.

El drama dels desnonaments continua.
Diàriament es coneixent relats dramàtics de famílies abocades a perdre el seu habitatge per haver deixat de pagar la quota hipotecaria.
El codi de bona practica ,amb el que govern del PP pretén flexibilitzar els embargaments hipotecaris que realitzen els bancs, es un pas positiu però notablement insuficient.
A més de ser d’aplicació voluntària no planteja el problema real, de fons que es la reforma d’una llei hipotecaria molt favorable als interessos de les entitats financeres.

En la majoria dels països tant a EEUU com de la UE quan una persona es troba en la situació de no poder fer front al pagament de la seva hipoteca pot declarar-se en bancarrota i es troba protegit en front de mesures recaptatòries abusives i fins i tot pot entrega les claus de l’habitatge sense haver de retornar el resta de les quotes de la hipoteca.En el nostra país l’enorme poder de la banca ha fet que el govern de Zapatero no es va atrevir a fer cap pas per a fer front al drama de més de 350.000 famílies que des de el 2009 han perdut el seu habitatge.
Cal recordar que fruit d’una relació fraudulenta entre notaris,taxadors, empreses immobiliàries i entitats financeres es van signar hipoteques en quotes per a pagar fins a 50 anys amb el finançament del 120% del valor de l’habitatge.En aquest context la crisi que provoca un augment desenfrenat de l’atur ha conduit a moltes persones a no  poder fer front al pagament de les quotes hipotecaries.
D'aquesta manera, les famílies que no poden fer front al pagament de les seves hipoteques es veuen immerses en el drama de la pèrdua de l'habitatge i el de quedar a més amb un deute de qual hauran de respondre amb tots els seus béns presents i futurs.
Per els que tenen la sort de tenir una ocupació, l'embargament de la nòmina pràcticament a perpetuïtat abocarà la seva família  a una situació d'exclusió social.
Així es, el resultat d’una llei hipotecaria que permet al banc obtenir un benefici molt superior a l'inicialment pactat entre les parts.Adquireix un habitatge a un preu inferior al de mercat i a més manté un dret de crèdit sobre l’executa’t per la resta de un deute que, paradoxalment, es va contraure per adquirir aquest mateix habitatge.

Els que s’oposen a la dació en pagament de la hipoteca ho justifiquen des de una posició de mercantilització de l’habitatge.L’habitatge compleix una funció social i no es pot considerar com un objecte com un producte financer que puja i que baixa de valor.
La llei hipotecaria i els processos d’execució vulneren l’article 47 de la Constitució que estableix el dret a un habitatge digna.