El propassat dia 13 de febrer, la Llei de Consultes va arrancar la seva tramitació en el Parlament amb l’acord de CiU, ERC, PSC i la CUP ,
que van signar la creació de la ponència conjunta.
Aquesta llei
impulsada per CiU i ERC té per aquests partits l’objectiu de facilitar
l’exercici del dret a decidir del poble català respecte a l’independència.
Artur Mas i CiU varen
fer bandera del dret a decidir en les eleccions del passat mes de novembre.
El dret a decidir,
com no podia ésser d’una altre manera, va incomodar el PSC, que es va
veure atrapat en aquesta “trampa”que va acaparar els debats electorals.
Fer que el poble
sigui actor del seu futur resulta atractiu i difícil de rebatre sobretot en un
context de crisis del funcionament de la democràcia.
“El no ens representen”
com eslògan de nombroses manifestacions i els resultats dels sondeigs
d’opinions fan palès aquesta crisis de la democràcia.
El 52,7% dels
espanyols opinen que la nostra societat es poc o gens democràtica.(1)
El sistema
representatiu no funciona correctament i els electors valoren que els diputats
converteixen el seu vot en un “xec en blanc”.
Les iniciatives
legislatives populars, regulades a Espanya i Catalunya i enteses com a peces
claus de la democràcia, son difícils de presentar, per les exigències legals
que han de complir, i en la pràctica no
acaben d’ésser favorablement recollides en una llei.
La qualitat de la
democràcia és baixa i el poble titular de la sobirania es veu en la pràctica privada d’aquesta de forma quasi permanent.
No hi ha democràcia
real si no es participa, si els governants i parlamentaris no son, de veritat, la veu del poble .
El funcionament del
nostre sistema democràtic no fa realitat que “la voluntat del poble es la base
de la autoritat del poder públic”.(3)
La creació de la ponència per la Llei de consultes es, en la
meva opinió, una oportunitat per a resoldre el deficient funcionament de la
democràcia burgesa.
Els partits d'esquerre haurien de formular una llei per a donar la paraula
a la societat civil respecte al seu futur com a nació i en totes aquelles
decisions essencials que afecten al nostra model de societat i del contracte
social català.
Així, per exemple, la Llei de Consultes hauria de preveure la
participació directa del ciutadans i ciutadanes en l'aprovació de les línees
definitòries dels pressupostos anuals de la Generalitat.
Aquesta norma , com altres que tant incideixen en el futur de
les persones, han d’ésser tramitada amb
un procediment que pugui garantir que el text aprovat recull
la voluntat col·lectiva dels catalans i catalanes.
Ara es el moment de
resoldre les imperfeccions del sistema representatiu, que es desenvolupa en un context de mandats
imprecisos i de negociacions per arribar a consensos, per tal d’assegurar que
els diputats reflecteixin amb la major precisió possible als representats.
La llei de Consultes ha de fer possible una ciutadania plena.
NOTES:
(1)
CIS
Estudio nº 2.972. Barómetro
de diciembre 2012
Pregunta 11
Y en su opinión,
¿diría Ud. que, actualmente, la sociedad española es muy, bastante, poco o
nada…?
Democrática Muy Bastante
Poco Nada N.S. N.C. (N)
5.0 37.1
43.0 9.7 4.9
.3 (2480)
Pregunta 12
¿Y cree Ud. que
dentro de 5 años la sociedad española será más, igual o menos…?
Democrática Más Igual
Menos N.S. N.C. (N)
20.4
50.7 18.9 9.7
.3 (2480)
(2)
VIQUIPÈDIA
A Espanya:
L’article 87.3 de la Constitució Espanyola
contempla la possibilitat, regulada segons la Llei Orgànica 3/1984,
de que els ciutadans proposin iniciatives de llei amb el suport de 500.000
signatures, propostes que la llei denomina ILP (Iniciativa Legislativa
Popular).
Des de l'inici
del període democràtic el 1978, només nou ILP han passat el filtre de la Mesa del Congrés i tan sols
una ha estat aprovada pel Ple del Congrés, relativa a la modificació de la Llei de Propietat
Horitzontal.
A Catalunya:
a Catalunya és
de 50.000.
(3)
Article 21, 3 de la Declaració Universal
