La llista única que
exigeix Mas per anticipar el final de la legislatura respon clarament a aquesta
finalitat d’intentar mantenir la hegemonia política del seu partit.
No es acceptable, per
justificar aquesta proposta de llista única, la seva afirmació que d’aquesta manera
es podrà saber clarament si els catalans i catalanes son favorables a la
independència.
Per saber quantes
persones recolzen la independència , en unes eleccions anticipades amb la
concurrència de totes les formacions politiques, només cal sumar els vots
obtinguts pels partits amb un programa on s’inclou aquest objectiu.
Però, fer-ho en unes eleccions
plurals representa per a Mas dos amenaces:
En primer lloc, la
possibilitat que es trenqui la coalició electoral que forma CiU .
Que passaria amb Unió
que té una militància dividida,si el programa electoral aposta pel camí de la
independència?
Duran Lleida ha
expressat al llarg d’aquests últims mesos moltes reticències en relació al 9N
i significativament, no va assistir a la conferència del President.
En segon lloc, no ser
el partit mes votat de Catalunya.
ERC apareix a les
enquestes con favorit per guanyar unes eleccions. Aquesta previsió es podria
confirmar amb escreix en les urnes si es produeix el trencament de CiU.
Per altre banda al
partit que governa l’hi preocupa els resultats que podria aconseguir
Podemos pel seu apropament amb el moviment del Procés Constituent.
Mas, ho ha dit
clarament, "No convocaré eleccions anticipades per canviar el partit que governa
Catalunya".
Per evitar aquestes
amenaces, Mas i el seu partit han presentat un pla en dos temps.
Una primera votació
amb llista única i en funció del seu resultat unes noves eleccions en les que
el seu partit podrà presentar-se amb un programa “adaptat” a la voluntat
majoritària de la societat catalana.
CiU vol assegurar-se
la centralitat de l’espai polític a Catalunya.
Per dissimular el seu
veritable propòsit va parlar com a President, quan en realitat ho feia com a
líder de CiU, i va exposar un relat com a context a la presentació del Pla on
reivindicava per a Catalunya ser un país normal i denunciava que els mals que pateix es deuen
als de Madrid.
El seu relat va tenir
omissions important.
Va ignorar la gestió
feta en el llarg període del govern Pujol, on va tenir un paper destacat com a Conseller
en Cap, i l’ha realitzat com a President en aquets darrers anys en els que es
va vanagloriar de l’aplicació de les politiques neoliberals.
La seva acció de
govern ha penalitzat la majoria dels catalans i catalanes al retallar serveis
com la sanitat i la educació i mentre es va donar pressa en eliminar qualsevol
càrrega impositiva als que reben en herència les majors fortunes.
Al Pla del president
Mas se li veu el llautó.
Vol conservar el
poder pel i el seu partit i no li importa perjudicar els Catalans i
Catalanes, mantenint viu el conflicte amb Espanya i allargant una
situació d’incertesa en l’encaix de Catalunya respecte a Espanya.