jueves, 20 de abril de 2023

"NOMÉS SÍ ÉS Sí"

El partit socialista amb el suport dels partits de dreta vol modificar la llei del “només sí és sí” que va suposar un canvi radical sobre la manera de considerar les agressions sexuals.

Fins a la seva aprovació, el Codi Penal distingia entre l'abús sexual (agressions sense consentiment, però en els quals no es considerava que hi hagués hagut violència ni intimidació) i l'agressió sexual, quan si s'hagués provat l'existència d'aquests dos supòsits.

El principal canvi de paradigma de la llei, a escala penal, ve determinat per l'article 178.1.

Diu així: "Serà castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys, com a responsable d'agressió sexual, el que perpetri qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment. Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".


I què ocorre amb la proposta que els socialistes volen pactar amb el PP?

Afegeix els conceptes de violència i intimidació en forma de subtipus i això farà que els jutges tornin a posar el focus en aquests elements, com han fet i que hi hagi víctimes de primera i de segona, en funció de la violència i intimidació que puguin acreditar.

Per això el Ministeri d'Irene Montero és partidari de contemplar la violència i intimidació, però en forma d'agreujant. 

Per a les víctimes, és molt important.

Si l'existència de violència sexual ve determinada exclusivament pel consentiment, la víctima no haurà de ser sotmesa al calvari probatori i serà reconeguda com a tal sense necessitat de demostrar que va oposar resistència.(1)

Reintroduir els conceptes de violència i intimidació en el Codi Penal com a subtipus, condiciona el consentiment, perquè obliga els jutges a tornar a preguntar sobre si la dona es va resistir i quant, en lloc de si va consentir la relació sexual.

 

 

 

(1(1)  https://es.wikipedia.org/wiki/Caso_de_La_Manada

 


domingo, 26 de marzo de 2023

SANT CUGAT: SOSTENIBLE, INTEL·LIGENT, ACTIVA I INCLUSIVA.

 

Com podem transformar la nostra ciutat per resistir aquest canvi climàtic i fer que els veïns i les veïnes de Sant Cugat , de totes les edats i classes socials hi puguin continuar vivint?

És la pregunta que em proposo respondre en l'escrit que podràs llegir en el següent enllaç:

https://www.cugat.cat/diari/opinio/162382/sant_cugat_-sostenible_-intelligent_-activa-i-inclusiva


miércoles, 25 de enero de 2023

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS EN CUGAT.CAT

Enllaços per llegir els articles en cugat.cat

Un balanç decebedor 

21 de gener de 2023

https://www.cugat.cat/diari/opinio/161439/un-balanc-decebedor

El pressupost municipal 2023 ha d'impulsar el creixement econòmic i incrementar la protecció social

19 de novembre de 2022

https://www.cugat.cat/diari/opinio/160685/el-pressupost-municipal-2023-ha-d_impulsar-el-creixement-economic-i-incrementar-la-proteccio-social

Un bon servei públic de transport urbà millora la qualitat de vida de la ciutadania

17 de setembre de 2022

https://www.cugat.cat/diari/opinio/159903/un-bon-servei-public-de-transport-urba-millora-la-qualitat-de-vida-de-la-ciutadania

jueves, 11 de agosto de 2022

GESTIONAR BÉ EL DIA A DIA DE LA CIUTAT.

 

L'últim Observatori Sociològic Municipal del febrer del 2022, publicat fa unes setmanes pel govern municipal, ens aporta unes dades interessants per a conèixer quins són els problemes més importants de la ciutat, els que els més afecten a la ciutadania i com els seus habitants valoren determinades accions presses pel govern. (1)

Entre les problemes que afecten personalment als enquestats destaquen els que tenen a veure amb la gestió i el manteniment de l'espai públic.

Aquests resultats és interessant relacionar-los amb cóm han valorat els enquestats les actuacions del govern municipal.

Aquí és rellevant ressenyar que es produeix un empat entre els que valoren positivament  i els que valoren negativament les accions que tenen a veure amb reduir la contaminació.

La ciutadania es queixa de la gestió del dia a dia de la ciutat que realitza el govern municipal, la qual incideix negativament en la qualitat de vida.

 

GESTIONAR LA MOBILITAT AMB CRITERIS AMBIENTALS. 

Desplaçar-se per la ciutat i trobar aparcament resulta difícil per el 30,5% i 11% respectivament. 

En la jornada "Sant Cugat 2030: La ciutat del futur",  segons va afirmar el vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, Josep Maria Martí,  es duen a terme en l'àrea Metropolitana 15 milions de desplaçaments al dia, 300.000 d'ells a la nostra ciutat.

Cal resoldre els problemes de mobilitat i s'ha de fer amb una gestió del trànsit amb criteris ambientals.  Des de l'ajuntament s'ha d'avançar en la implantació de mesures que redueixen la contaminació i alhora convèncer, afavorir els mitjans i facilitar les condicions perquè aquests canvis puguin donar-se.

Per aconseguir aquest canvi des de l'ajuntament, d'una banda, s'ha de complementar la ZBE amb una ampliació i millora de les superfícies de zones pacificades a la ciutat per tal de reduir el nombre de cotxes i, d’altra banda, fer més atractiu i còmode el transport públic, fins al punt que superi la comoditat del privat. 

Paral·lelament, des de l'ajuntament s'ha de fer més pedagogia sobre els costos de no actuar per a fer front a les conseqüències del canvi climàtic.(2)

 

CUIDAR LA QUALITAT URBANA DE SANT CUGAT.

Els enquestats, un 17,9% es queixen de la neteja dels carrers i un 9,5% de l'estat defectuós del paviment dels vials i de les voreres.

Respecte el problema de l'asfaltat de carrers i voreres, el govern ha reaccionat anunciant una inversió de 3M d'Euros per arranjar el paviment de carrers, i 200.000 euros per a mantenir voreres i mobiliari urbà.

Una bona notícia que arriba molt tard i que el tinent d'alcalde Pere Soler , després de reconèixer que era "Una inversió necessària des de feia anys", tot seguit s'excusa dient que no ho han fet abans per destinar els esforços a fer front a la COVID.

Una justificació inadmissible que pretén que s’accepti com a normal que el govern no podia fer dues coses a la vegada i criticable per no haver invertit abans 3 milions d'euros en obres que haurien ajudat a la reactivació de l'economia.

 


Es mereix quelcom més la ciutadania de Sant Cugat, que ha patit dificultats i incomoditats en el desplaçament per a la ciutat com per exemple pel transitat carrer Emeterio Escuder, on veïns i veïnes vàrem ja fa temps senyalitzar en vermell els nombrosos forats existents.

La neteja dels carrers té a veure amb el com i on s'efectuen els treballs i també amb l'organització de la recollida de residus.

No és adequada en carrers reservats a vianants la presència de contenidors soterrats quan aquests són estrets com els de Santa Maria o Valldoreix o en espai on conflueixen moltes persones com les places d'Octavià i Barcelona. 

Ocupen un espai important que impedeix que els vianants puguin utilitzar lliurement tota la superfície del carrer, desmereixen la vista de l'espai i comporten unes molèsties associades com són els residus deixats fora del contenidor i les olors, particularment quan fa calor, que emanen de les escombraries que s'ha dipositat en els mateixos durant tot el dia.

A més, resta qualitat als serveis oferts a les terrasses dels bars i restaurants allí situats i,  probablement,  disminueix les seves vendes i perjudica les moltes activitats de caràcter festiu, cultural o cívic que allí es desenvolupen al llarg de cada any. 

Com moltes persones del municipi m'agrada passejar per la zona reservada als vianants i masses  vegades ha coincidit, a l'hora de major afluència de persones, un operari que du a terme les tasques de recollida de cartons amb l'ajuda d'un camió de grans dimensions.

Cal eliminar per complet els contenidors soterrats de les zones urbanes convertides en zona de vianants i implantar el sistema de recollida porta a porta o de contenidors mòbils;  a més cal dur a terme els treballs de recollida de residus amb uns vehicles adequats a l'espai urbà i en uns horaris que no perjudiqui el gaudi individual i col·lectiu de la ciutat.


El govern municipal ha de gestionar bé el dia a dia de la ciutat per tal de garantir la qualitat urbana de Sant Cugat i tenir cura de la qualitat de vida de la població.

 

(1)    https://www.cugat.cat/noticies/societat/158918

 

(2)     Així en l’àmbit de la salut sabem que a la nostra ciutat es podria evitar 51 morts cada any si els nivells de contaminació caiguessin al mínim i que fa un any, la comissió de Sostenibilitat de l'AFA Joan Maragall va informar que 12 escoles públiques de Sant Cugat superen el límit establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la concentració de partícules PM10 -petites partícules sòlides o líquides- disperses en l'atmosfera.

        Les funcions cognitives, com la memòria de treball, progressen més lentament entre                els escolars exposats a la contaminació de l’aire, el que pot tenir conseqüències en el rendiment i el comportament, segons un estudi dut a terme a Barcelona

https://diarieducacio.cat/la-contaminacio-prop-de-les-escoles-afecta-el-desenvolupament-cognitiu-dels-infants/

 

viernes, 29 de abril de 2022

PACIFICAR ELS CARRERS DE VALLDOREIX.

 




Com es pot veure en la fotografia, just abans del pas de vianant situat enfront del núm. 143 de l'avinguda Mossèn Jacint Verdaguer, des de fa uns dies, hi ha instal·lat un "llom d'ase" que redueix la velocitat dels vehicles que circulen en aquest tram de carrer.

És una bona notícia i que sembla respondre a la petició que Podem va formular el passat mes de febrer. https://www.cugat.cat/diari/opinio/157492/que-s_hauria-de-fer-per-aconseguir-pacificar-els-carrers-de-valldoreix

Ara, cal esperar que en altres vials de Valldoreix on no es respecti els límits de la velocitat, també es col·loquin reductors de velocitat.

Encoratjo al govern de l'EMD en fer-ho per tal d'assolir una vila pacificada amb més qualitat de vida.

martes, 19 de abril de 2022

RAONS PER ACABAR AMB LES PRIVATITZACIONS DELS SERVEIS MUNICIPALS.


Els neoliberals sempre parlen de la superioritat de la gestió privada sobre la pública; d'aquí ve que es consideri que s'optimitza la gestió de les administracions com la municipal si s'externalitza la prestació de serveis, un mantra que ha estat interioritzat com a cert.

És evident que aquesta creença  ha aconseguit convèncer a moltes persones amb responsabilitat de govern, que defensen que la gestió privada sempre és millor que la gestió pública.

Malgrat tot, això és ben falç, és molt difícil que la gestió privada sigui més eficient, i és fàcil demostrar la mentida.

1)      El La contractació amb empreses privades, suposa en si mateix per l'Ajuntament, una sèrie de costos afegits que s'estalvien si es realitza de forma directa.

L'import d'IVA soportat, en una despesa d'un servei extern, només es pot compensar si aquesta està relacionada amb l'obtenció d'un ingrés municipal que es cobri amb una quantitat d' IVA repercutit.

Una gran part dels ingressos municipals són taxes o impostos i no tenen IVA,per la qual cosa no es podrà o només en una ínfima part compensar aquest impost que grava la contractació dels serveis externalitzats.

Fotografia Cugat.cat

Agafaré l'exemple del contracte de neteja dels edificis municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i els seus organismes autònoms.

El seu pressupost de licitació és de 5.029,223,83 €, al que s'ha d'afegir la quantitat de 1.056.137 € en concepte d'IVA.

La despesa de neteja d'edificis no és deduïble per a l'ajuntament perquè no el pot vincular a l'obtenció d'un ingrés que s'hagi obtingut, repercutint un IVA.

Un altre cost associat a l'externalització d'un servei és la quantitat que el contractista ha de cobrar com a benefici i que es fixa, en el plec de condicions de l'Ajuntament, en un 6% dels costos directes de la prestació de servei de neteja (1).

És a dir, ja tenim que per cada 100€ que paga l'ajuntament uns 27€ corresponen a la suma d'unes despeses afegides que fan matemàticament impossible que la gestió privada de serveis municipals resulti més eficient.

2)      L'externalització de serveis implica unes despeses extres en la tramitació de l'expedient de contractació i de fiscalització.

Els mitjans humans i materials implicats en el procediment d'elaboració de plec de condicions tècniques i de formalització.

La de la fiscalització, per mitjà d'una direcció tècnica o altres medis, del servei prestat pel contractista controlant l'execució de les freqüències establertes i la qualitat dels treballs realitzats (2).

Aquesta fiscalització duplica a la ja exigida, en el ple de contractació, a l'empresa.

Una despesa que l'ajuntament es pot estalviar si opta per la gestió directa del servei.

3)     La gestió privada no prioritza l'orientació al bé comú en la gestió dels serveis municipals.

L'empresa privada prestadora del servei municipal, en el marc de la lògica capitalista, recerca maximitzar els seus beneficis i per aconseguir-ho tindrà la pretensió de reduir els costos de producció, principalment els salaris dels treballadors i treballadores, o bé les prestacions del servei o la qualitat.

Aquesta constatació ens porta a valorar que el servei que presta el sector de l'activitat econòmica de la neteja està dut a terme amb unes plantilles de personal molt feminitzada i amb unes precàries condicions de treballs i baixos salaris (3).

El sector públic, inclòs l'ajuntament de Sant Cugat, ofereix unes condicions laborals comparativament bones i una ocupació segura.

La prestació directa del servei permetria posar fi a l'ocupació precària, crear llocs permanents i millorar les condicions laborals de les persones que el fan.

Aquest increment dels costos de personal només hauria de disminuir en una petita part la quantia de l'estalvi abans detallat.

El marc normatiu que regula la forma de prestació de serveis públics té una orientació neoliberal que afavoreix la privatització dels serveis públics, però també estableix, com a mandat, que els serveis s'han de gestionar de la forma més sostenible i eficient (4).

Una política transformadora de la societat no ha de perdre de vista els beneficis sociopolítics associats a la gestió directa dels serveis públics.

Per totes aquestes raons, des d'En Comú Podem hem instat a l'equip de govern de Sant Cugat a no deixar passar més oportunitats i accelerar totes les possibilitats d'internalització de serveis (5).



(1)    En el document del plec de condicions de l'Ajuntament de Sant Cugat es fixa en un 6% del cost directa.

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=91806091&reqCode=viewCn

(2) En el plec de prescripció tècniques de contractació de l'Ajuntament de Sant Cugat es diu que es contractarà una empresa per la implantació d'un sistema de millora continua en la qualitat del servei.

3)  El marc normatiu que regula la forma de prestació de serveis públics té una orientació neoliberal que afavoreix la privatització dels serveis públics, però també estableix, com a mandat, que els serveis s'han de gestionar de la forma més sostenible i eficient.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392

4)      4)https://www.eleconomista.es/actualidad/noticias/11528661/12/21/Estos-son-los-empleos-con-sueldos-mas-altos-y-mas-bajos-en-Espana-diferencias-de-mas-de-2000-euros.html


5)      5) https://www.totsantcugat.cat/actualitat/politica/en-comu-podem-demana-tripartit-acceleri-en-remunicipalitzacio-serveis_2164682102.html

 

martes, 12 de abril de 2022

SANT CUGAT NECESSITA UN MODEL DE SEGURETAT CIUTADANA PROACTIU I PREVENTIU.

 El govern municipal ha tornat a reafirmar la seva intenció d'obrir una subcomissària de la policia municipal a la rambla Jacint Verdaguer al costat de l'estació de Valldoreix.

Aquest projecte té com a objectius evitar que les persones hagin de desplaçar-se fins a la comissaria del centre de la ciutat per fer gestions i a l'hora mantenir un reten de policies que puguin actuar i així aconseguir mantenir una forta sensació de seguretat i reduir l'índex de criminalitat.

Sembla una bona decisió, però, és la més encertada?

NO RESPON AL QUE DEMANA LA CIUTADANIA.

El que demanen els veïns i les veïnes de Valldoreix, Mirasol, la Floresta i les Planes és una major presència de patrulles policials als carrers. En les converses que he mantingut amb gent d'aquests barris el que prioritzen és crear una autèntica policia de proximitat que patrulli en el barri, que pugui tenir un contacte diari i permanent amb els veïns i veïnes, les associacions, el comerç. Aquesta presència policial permetrà conèixer les preocupacions, detectar amb temps els conflictes de seguretat i convivència emergents i activar una solució. L'anunciat augment de la dotació de policies municipals s'ha de destinar a crear una autèntica policia de proximitat. 

NO ES LA MÉS EFICAÇ EN MILLORAR L'ATENCIÓ A LA CIUTADANIA.

Evitar desplaçaments al centre es podia haver assolit mitjançant l'ús de les eines tecnològiques existents i implantant, si cal, un aplicatiu de comunicació ràpida entre la ciutadania i la policia municipal. L'atenció a distància, possibilita la immediatesa en l'atenció, una qualitat de servei que és molt important quan es tracta de demandes de seguretat. 

NO OPTIMITZA L’ÚS DELS RECURSOS MUNICIPALS.

El projecte és costós, perquè implica unes despeses d'inversió per la compra o lloguer del local, per les obres d'arranjament que s'hagin de realitzar i posteriorment amb unes despeses ordinàries com són les despeses de subministrament de llum, neteja local, etc. Només per assegurar l'obertura d'aquesta comissaria les 24 hores dels 365 dies a l'any, amb un únic empleat per atendre les demandes de servei, la plantilla mínima que es necessitarà són 5 guàrdies que no podran destinar-se al patrullatge.

NO ÉS LA MÉS SOSTENIBLE.

El lloc escollit per ubicar la comissaria no sembla l'òptim. L'entorn té un alt nivell de trànsit, amb franges horàries d'embussos i moltes dificultats d'aparcament. No serà bo per l'objectiu de reduir la contaminació ambiental ni tampoc pràctic per facilitar la intervenció ràpida dels policies que formin el reten que s'ha dit es mantindrà en la comissaria.

 

Fotografia NacióDigital

La creació d'una comissaria de districte no és la decisió més encertada per assolir el propòsit expressat pel regidor de Seguretat, Francesc Carol, de" mantenir una forta sensació de seguretat i reduir l'índex de criminalitat"(1).

El govern municipal no ha entès que la resposta a la demanda ciutadana de seguretat objectiva i subjectiva exigeix desenvolupar un model de seguretat proactiu i preventiu als barris implantant una policia de proximitat i comunitària.

 

(1) https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/6318/aquesta-sera-ubicacio-definitiva-nova-comissaria-barris-sant-cugat