L'Acord de la Junta de Govern Local del 7 de gener de 2026, que avala la viabilitat econòmica de l'annexió de Bellaterra, posa al descobert la doble moral d'un govern que només troba recursos quan es tracta d'ampliar el municipi cap a zones de renda alta, mentre manté en l'abandonament més absolut barris sencers del seu propi terme municipal.
L'informe aprovat pel govern de Junts i ERC desplega un desplegament tècnic exhaustiu per demostrar que Sant Cugat té prou múscul financer per assumir Bellaterra. Analitza l'IBI, la Participació en els Tributs de l’Estat, l'IAE, el potencial empresarial, el volum de negoci.
I mentre l'informe presumeix que Sant Cugat ingressa molt més que Cerdanyola i, per tant, pot assumir perfectament Bellaterra, els veïns de les Planes i la Floresta continuen esperant una pavimentació adequada dels vials per on desplaçar-se amb comoditat i seguretat o disposar d’una biblioteca.
Però resulta paradoxal, per no dir insultant, que aquesta mateixa capacitat econòmica sigui sistemàticament inexistent quan es tracta d'atendre les necessitats més bàsiques de les Planes i la Floresta.
L'argument de la "viabilitat econòmica" no és només incoherència, és una humiliació pels veïns i veïns d’aquests barris als quals el govern municipal diu no a peticions de millores i ho justifica per la manca de recursos.
Així va ser quan varen rebutjar en el ple municipal de febrer de 2024 la moció d'En Comú Podem que demanava un pla de xoc per a la millora de la urbanització de les Planes i la Floresta.
Un govern capaç de fer càlculs tan acurats sobre la recaptació l'IBI de Cerdanyola, va dir que no a elaborar un pla tècnic de la urbanització de les Planes i la Floresta, amb fases i priorització d'actuacions, finançat en els tres propers exercicis pressupostaris.
L'abandonament dels barris de muntanya no és una percepció, és una realitat objectivable.
https://www.elcugatenc.cat/noticia/94786/i-com-passo-per-aqui
Passejar per les Planes i la Floresta és constatar una urbanització deficient, un manteniment molt sovint insuficient o inexistent, una imatge impròpia d'una ciutat que presumeix de ser la tercera potència econòmica de la província de Barcelona.
Els representants de la plataforma Bellaterra és Sant Cugat han afirmat que "pitjor no podem estar" a Cerdanyola i que el seu objectiu és "millorar la qualitat de vida".
És especialment revelador que l'informe municipal admeti, literalment, que "no hi ha dades concretes sobre els costos dels serveis mínims obligatoris que Cerdanyola presta actualment a Bellaterra".
Però, en canvi, es permet afirmar per comparativa macroeconòmica que Sant Cugat pot assumir la despesa. I nosaltres ens preguntem: té l'Ajuntament dades concretes sobre el cost de portar els serveis mínims obligatoris a les Planes, la Floresta?
Els ha calculat alguna vegada?
El fons de la qüestió és polític i també jurídic.
L'Ajuntament està incomplint la legislació de règim local que exigeix garantir els serveis mínims obligatoris a tots els veïns i veïnes de Sant Cugat.
El govern municipal no pot seguir menysprea les persones que resideixen en aquests barris mancats d’un entorn urbà de qualitat que repercuteix negativament en el seu benestar.
