miércoles, 22 de abril de 2026

EL GOVERN MUNICIPAL MENYSPREA UNS VEÏNS I VEÏNES DE SANT CUGAT.

L'Acord de la Junta de Govern Local del 7 de gener de 2026, que avala la viabilitat econòmica de l'annexió de Bellaterra, posa al descobert la doble moral d'un govern que només troba recursos quan es tracta d'ampliar el municipi cap a zones de renda alta, mentre manté en l'abandonament més absolut barris sencers del seu propi terme municipal.

L'informe aprovat pel govern de Junts i ERC desplega un desplegament tècnic exhaustiu per demostrar que Sant Cugat té prou múscul financer per assumir Bellaterra. Analitza l'IBI, la Participació en els Tributs de l’Estat, l'IAE, el potencial empresarial, el volum de negoci.

I mentre l'informe presumeix que Sant Cugat ingressa molt més que Cerdanyola i, per tant, pot assumir perfectament Bellaterra, els veïns de les Planes i la Floresta continuen esperant una pavimentació adequada dels vials per on desplaçar-se amb comoditat i seguretat o disposar d’una biblioteca.

Però resulta paradoxal, per no dir insultant, que aquesta mateixa capacitat econòmica sigui sistemàticament inexistent quan es tracta d'atendre les necessitats més bàsiques de les Planes i la Floresta.

L'argument de la "viabilitat econòmica" no és només incoherència, és una humiliació pels veïns i veïns d’aquests barris als quals el govern municipal diu no a peticions de millores i ho justifica per la manca de recursos.

Així va ser quan varen rebutjar en el ple municipal de febrer de 2024 la moció d'En Comú Podem que demanava un pla de xoc per a la millora de la urbanització de les Planes i la Floresta.

Un govern capaç de fer càlculs tan acurats sobre la recaptació l'IBI de Cerdanyola, va dir que no a elaborar un pla tècnic de la urbanització de les Planes i la Floresta, amb fases i priorització d'actuacions, finançat en els tres propers exercicis pressupostaris.

L'abandonament dels barris de muntanya no és una percepció, és una realitat objectivable.

https://www.elcugatenc.cat/noticia/94786/i-com-passo-per-aqui

Passejar per les Planes i la Floresta és constatar una urbanització deficient, un manteniment molt sovint insuficient o inexistent, una imatge impròpia d'una ciutat que presumeix de ser la tercera potència econòmica de la província de Barcelona.

Els representants de la plataforma Bellaterra és Sant Cugat han afirmat que "pitjor no podem estar" a Cerdanyola i que el seu objectiu és "millorar la qualitat de vida".

És especialment revelador que l'informe municipal admeti, literalment, que "no hi ha dades concretes sobre els costos dels serveis mínims obligatoris que Cerdanyola presta actualment a Bellaterra".

Però, en canvi, es permet afirmar per comparativa macroeconòmica que Sant Cugat pot assumir la despesa. I nosaltres ens preguntem: té l'Ajuntament dades concretes sobre el cost de portar els serveis mínims obligatoris a les Planes, la Floresta?

Els ha calculat alguna vegada?

El fons de la qüestió és polític i també jurídic.

L'Ajuntament està incomplint la legislació de règim local que exigeix garantir els serveis mínims obligatoris a tots els veïns i veïnes de Sant Cugat.

El govern municipal no pot seguir menysprea les persones que resideixen en aquests barris mancats d’un entorn urbà de qualitat que repercuteix negativament en el seu benestar.




lunes, 19 de mayo de 2025

La Privatització de l’Aigua: Un Atac als Drets Bàsics i una Decisió Política Injustificable!

L'aigua no és una mercaderia, sinó un bé comú i un dret humà essencial reconegut per les Nacions Unides. Malgrat això, el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat l'estudi de viabilitat del contracte de concessió del servei d'abastament d'aigua potable, amb el suport del PSC, PP, Junts i Vox.

És a dir, tirar endavant una concessió privatitzadora de la gestió de l'aigua en vuit municipis, entre ells Sant Cugat.

Aquesta decisió, que tanca la porta a una gestió pública més justa i assequible, representa un greu retrocés en la lluita per la sobirania hídrica i una clara submissió als interessos de les multinacionals que controlen el negoci de l'aigua.

Els arguments de l'AMB per justificar la privatització -unes suposades economies d'escala i una gestió més "àgil"- són falsedats que s'esvaeixen davant les dades. Abans d'aquesta decisió, un estudi encarregat la legislatura passada pel govern tripartit de Sant Cugat va demostrar que una gestió 100% pública podria abaratir les factures un 15%. A més, l'AMB disposa d'informes interns que confirmen els avantatges del model públic: tarifes un 7% més baixes, major transparència i menys conflictes d'interessos.

El desembre de 2019, en complir-se el primer any de gestió pública de l'aigua a Terrassa, l'empresa pública TAIGUA va presentar els seus primers resultats anuals: un milió d'euros de benefici que per primera vegada en set dècades no es van repartir a gust dels membres d'un consell d'administració privat.

TAIGUA fins ara, inclús en els anys de manca de pluviometria i d'increment del preu de l'electricitat, ha presentat resultats amb beneficis, que l'hi ha permès millorar la gestió del dia a dia incrementant la plantilla en un 8% i complir un pla d'inversió en una xarxa molt deteriorada per anys de gestió privada caracteritzada per una insuficiència de manteniment.

Resulta clarificador comparar la transparència en la gestió de TAIGUA amb Sorea.

https://taigua.cat/transparencia/?_gl=1*1w1smpy*_ga*OTc4NzkxNDM4LjE3NDY0NDQ2NzY.*_up*MQ..*_ga_MZ39BHEKMB*MTc0NjQ0NDY3NS4xLjEuMTc0NjQ0NDczNC4wLjAuMA..

https://www.soreaonline.cat/ca/control-de-la-qualitat-de-l-aigua

La decisió de privatitzar no respon a criteris tècnics, sinó a una lògica política i econòmica que prioritza els beneficis de les multinacionals (com Veolia, propietària de Sorea) sobre les necessitats de la ciutadania.

No és casualitat que els partits que han impulsat aquest acord -el PSC, Junts, PP i Vox- siguin els mateixos que defensen polítiques neoliberals i alineades amb els poders econòmics. Especialment greu és el paper clau del PSC, que té majoria absoluta al Consell Metropolità de l'AMB, que en lloc de garantir un servei públic i accessible, el PSC ha preferit lliurar un recurs vital a empreses que tenen com a únic objectiu maximitzar els beneficis, encara que això signifiqui incrementar les tarifes i degradar el servei.

La concessió prevista, de 25 anys i amb una inversió de 168,7 milions d'euros es repercutirà directament en les factures dels usuaris, és un exemple clar de com es condemna la ciutadania a pagar més per un servei que hauria de ser gestionat amb criteris socials, no lucratius.


La resolució 64/292 de l'ONU és clara: l'aigua és un dret humà, i els estats tenen l'obligació de garantir-ne l'accés sense ànim de lucre. Privatitzar la seva gestió és una violació d'aquest principi, ja que converteix un bé essencial en un producte subjecte a les lleis del mercat. Això no només encareix el servei, sinó que posa en perill l'accés equitatiu, especialment en moments de crisi com les sequeres recurrents que patim.

Mentre països com França o Itàlia han revertit privatitzacions després de veure'n les conseqüències negatives, l'AMB insisteix en un model fracassat que només beneficia unes poques empreses.

La possible prevaricació denunciada per Aigua és Vida -ocultant informes favorables a la gestió pública- hauria de ser investigada, perquè si es confirma, estaríem davant d'un cas greu de corrupció política en benefici del sector privat.

La lluita per l'aigua pública no és només una qüestió econòmica, sinó de democràcia. Els ciutadans tenen el dret a decidir com es gestiona un recurs que és de tots. Per això, cal exigir:

La suspensió immediata del procediment iniciat i l'obertura d'un procés participatiu amb el següent contingut:

Informació, debat i consulta a la ciutadania d'aquests municipis sobre el model de gestió a escollir pel servei d'abastament d'aigua.

L'aigua no es ven.


Escrit publicat a CugatMedia

https://www.cugat.cat/diari/opinio/171521/la-privatitzacio-de-l_aigua_-un-atac-als-drets-basics-i-una-decisio-politica-injustificable%2521




miércoles, 31 de julio de 2024

LA POBRESA, INVISIBLE PER L’ALCALDE.

 

El discurs de l'alcalde Josep Maria Vallès en el ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat ha resultat una mirada esbiaixada de Sant Cugat i ha estat buit d'una visió estratègica de la ciutat.

Ha anat desgranant dades i projectes de mer administrador sense connexió entre ells -no construint un relat que connecti amb les preocupacions quotidianes de la gent- i sense esbossar una proposta a futur per a Sant Cugat.

Sense una diagnosi que reflecteixi la situació real de la ciutat i sense descriure de forma sistèmica les oportunitats, les amenaces, les fortaleses i les febleses de Sant Cugat, no es pot identificar el camí a recórrer per a fer front als reptes que tenim en l'horitzó.

En el seu discurs no ha parlat de les persones, no ha fet referència en cap moment a les preocupacions i les dificultats que pateixen els veïns i veïnes del municipi en el seu dia a dia.

Malgrat afirmar que el contingut del seu discurs sobre l'estat de la ciutat es recolzava amb referències de dades objectives i fets, les més rellevants han estat absents de la seva mirada sobre l'estat de la ciutat.

Ha ignorat les dificultats econòmiques del 21% dels santcugatencs que no arriben a final de mes, del 14% que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; del 19% que li costa pagar l'aigua, la llum o el gas; i del 14% que no té prou diners per pagar el menjar i la neteja.

No han merescut la seva atenció les 7.520 persones que es troben en risc de pobresa i els 3.666 en situació de pobresa extrema.

Tampoc té en compte que la ciutat tingui un grau de desigualtat molt pronunciat, d'acord amb l'índex de Gini, del 34,6 de 100.

 A Catalunya, aquest valor se situa en 31,9, mentre que la mitjana comarcal és de 28,4.

Tampoc anota que els joves en la franja del 25 i els 34 anys, quan molts decideixen independitzar-se, es veuen obligats a marxar de la ciutat (1).

No el preocupen aquestes dades i per descomptat no l'ocupa el benestar de totes aquestes persones i les seves famílies.

No té entre els seus objectius eliminar la pobresa i lluitar contra la desigualtat.

Oblidant-se del context d'inflació, que agreuja la precària situació econòmica dels més necessitats, i secundant-se en la més pura doctrina neoliberal, va prometre no incrementar la pressió fiscal i va afegir que "aconseguiria fer més amb menys".

Una boutade; La cosa certa és que en el seu primer pressupost, després de pujar-se el sou un 17% (2), va retallar les despeses socials i dels serveis que més beneficien a les persones necessitades (3).

La pobresa és en si mateix una violació dels drets humans i per eliminar-la cal com a primer pas fer la visible. 

(1)

 https://www.cugat.cat/noticies/societat/165990/el-rostre-de-la-pobresa-a-sant_cugat_-estrangera_-menor-d_edat-i-dona

(2)

https://www.cugat.cat/noticies/politica/163852/el-nou-govern-apuja-el-sou-a-carrecs-electes_-assessors-i-grups-municipals

(3)

https://www.cugat.cat/diari/opinio/165967/politica-antisocial-del-govern-municipal

 

 

domingo, 7 de julio de 2024

L’OBLIGACIÓ LEGAL DE COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC.

Escrit publicat en CugatMedia 

 https://www.cugat.cat/diari/opinio/168045/l_obligacio-legal-de-combatre-el-canvi-climatic

La negació del canvi climàtic o la minimització dels seus efectes o de les mesures que s'han d'adoptar per a combatre'l és present en l'ideari i projecte de determinats partits i això si ho relacionem amb l'increment de la despesa militar veiem com l'amenaça que plana sobre la humanitat és perdre la batalla enfront de l'emergència climàtica.

El passat 9 d'abril, el Tribunal Europeu de Drets Humans(en endavant TEDH) ha conclòs que s'ha vulnerat l'article 8 (dret al respecte de la vida privada i familiar) i l'article 6 § 1 (accés a la justícia) del Conveni Europeu de Drets Humans, pel fet que Suïssa no ha adoptat mesures suficients per a combatre el canvi climàtic (1).

La sentència és ferma i el Govern de Suïssa haurà de fixar un nou objectiu climàtic per a presentar-lo al Parlament, debatre'l i proposar una nova llei climàtica.El Comitè de Ministres del Consell d'Europa supervisarà l'execució de la sentència per les autoritats suïsses.

Una sentència, que també obliga als 46 estats membres del Consell d'Europa, i que obre la senda legal per a condemnar la inacció dels governs de tot el món enfront d'un risc per a la salut, el de l'augment de les temperatures a causa de l'escalfament global, que ja causa més de 60.000 morts a l'any en tota Europa.

Més enllà de la responsabilitat penal, la pena més gran és el risc de perdre la batalla contra l'emergència climàtica que té una altra amenaça derivada de l'objectiu del 2% de despesa militar de l'OTAN que impulsa una manera d'elevar la despesa militar que contribueix en l'augment d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Així ho conclou l'Informe del Transnational Institute, Stop Wapenhandel i Tipping Point, amb la col·laboració del Centre Delàs (2).

Des de 1991, la temperatura europea ha augmentat un ritme tres vegades superior al del conjunt del planeta, la qual cosa converteix al continent i als seus habitants en víctimes climàtics.

El nostre país per la seva situació geogràfica i característiques socioeconòmiques, és molt vulnerable al canvi climàtic.

A catalunya estem patint situacions meteorològiques extremes, onades de calor, sequeres i falta d'aigua potable i canvis en les condicions que afecten greument a la pagesia per a la producció d'aliments.

En aquest context, el deure principal del govern de l’estat, de la Generalitat i de  l’ajuntaments és adoptar i aplicar en la pràctica regulacions i mesures capaces de mitigar els efectes futurs, existents i potencialment irreversibles, del clima.

De no fer-ho a més d’incomplint els compromisos internacionals assumits perl nostra país, en particular la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el clima de París de 2015, están atemptant contra la vida , salut, benestar i qualitat de vida.de les persones.

Ja no és gratuït negar el canvi climàtic o no fer res per a reduir la contaminació, la llei ens obliga a tots i totes.

Enfront d'aquestes polítiques dels partits de dreta que ens porten al col·lapse climàtic és urgent accelera de forma justa la lluita contra el canvi climàtic i que sigui un element clau en la nova reindustrialització.


1)

https://hudoc.echr.coe.int/fre-press#{%22itemid%22:[%22003-7919428-11026177%22]}

(2)

 https://centredelas.org/publicacions/climatecrossfire/?lang=es

 

 

 

domingo, 30 de junio de 2024

PER QUÈ MACRON HA FORÇAT UNES ELECCIONS ANTICIPADES?

França acudeix avui a les urnes després de la decisió de Macron de dissoldre l'assemblea nacional afirmant que havia d'atendre l'àmplia victòria de l'extrema dreta en les eleccions europees.

Una decisió incomprensible de Macron de convocar-les, quan el seu partit té escassíssimes possibilitats de guanyar-les i té en l'assemblea nacional la majoria absoluta i li quedaven tres anys de mandat.

Aquesta decisió que facilita l'ascens de l'extrema dreta al govern del país, alimenta al monstre del feixisme.

Per quina raó ho fa?

La història de la dècada de 1930 ens ensenya que les elits empresarials representades per les dretes clàssiques acudeixen al feixisme quan els seus interessos econòmics es veuen amenaçats per les forces socials de l'esquerra.

Macron propiciant la victòria de l'extrema dreta opta per una cohabitació amb un primer ministre que li permetrà aplicar mesures radicalment neoliberals que aixafi les demandes dels treballadors i treballadores i després, la dreta clàssica podrà recuperar el govern i consolidar un model de societat neoliberal.

Abans d'un mes tindrem la resposta.

martes, 28 de mayo de 2024

CONTROLAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’HABITATGE.

Escrit publicat en CugatMedia

https://www.cugat.cat/diari/opinio/167551/controlar-el-compliment-de-la-normativa-d_habitatge 

Segons l'INE el passat mes de febrer a Espanya hi havia 351.389 pisos turístics, 16.768 a la província de Barcelona, amb una capacitat de llits que superava les hoteleres (1).

Aquesta modalitat de contracte de temporada juntament amb el lloguer d'habitacions s'ha convertit pels arrendadors en una via per a no aplicar les limitacions de la llei d'habitatge i els drets que estableixen beneficis per les inquilines.

Coneixedors d'aquestes practiques, el passat 24 d'abril, el govern de la Generalitat, va aprovar un decret llei pel qual limitava els lloguers de temporada i per habitacions a uns pocs i justificats casos.

Amb aquesta mesura es facilita que els preus dels lloguers poguessin començar a baixar, però la norma ha de ser revalidada al cap de trenta dies, és a dir amb el Parlament dissolt en la Diputació Permanent, on seran necessaris els vots del PSC i Junts, que han manifestat que no estan a favor d'aquest decret.

Si no s'aconsegueix la seva ratificació, el lloguer d'habitacions continuarà sense tenir regles sobre la seva durada, els terminis de finalització de contracte, de preus mínims en zones tensades, ni límits per apujar el preu de manera anual.

Fins i tot el banc d'Espanya que normalment difon informes amb marcat accent liberal, recomana en el seu informe anual "mesures restrictives" per a controlar els lloguers turístics, de temporada i per habitacions (2).

Així mateix, destaca l'alta rendibilitat que ofereixen els lloguers davant l'alta demanda i que els dipòsits bancaris donaven només un 0,3% de benefici, la rendibilitat mitjana de l'habitatge de lloguer va ser del 5,5% per als propietaris.

A aquesta via predilecta de la propietat per a eludir les legislacions se sumen pràctiques, que compten amb la complicitat d’alguns agents que actuen d'intermediari, com continuar cobrant a l'inquilí el servei que presta la immobiliària a la propietat o incomplir la regulació de la renda en les zones tensades (3).

Per a fer front a totes aquestes martingales de la propietat i fer efectiva la llei de l'habitatge és necessari que les administracions actuïn.

Han d’intervenir per a recuperar per a ús residencial habitual els apartaments amb modalitat de lloguer temporal.

Calen inspectors que rastregin els apartaments temporals i analitzin els anuncis d'immobiliàries que no compleixin amb la normativa i de pas que elaborin un cens d'habitatges buits.

Una labor que no s'està fent des del govern municipal i que continuaré reclamant en les reunions del consell d'administració de Promusa.


 

(1)  https://www.ine.es/experimental/viv_turistica/experimental_viv_turistica.htm

(2)  https://www.bde.es/f/webbe/GAP/Secciones/SalaPrensa/IntervencionesPublicas/DirectoresGenerales/economia/Arc/Fic/IIPP-2024-04-23-gavilan2-es-or.pdf

(3)  https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/comprar-vender-alquilar/noticias/alquiler-seguro-comision

 

 

 

sábado, 11 de mayo de 2024

UN VOT A FAVOR DE LES CLASSES POPULARS.

Escrit publicat en el Cugatenc:
https://www.elcugatenc.cat/opinio/95667/un-vot-a-favor-de-les-classes-populars

El 12 M no tenim la possibilitat de votar a Podem i hem de decidir què fem amb el nostre vot en un escenari a Catalunya que està absolutament obert sobre el govern que es pugui formar i moltes opcions de bloqueig postelectoral.

QUIN ÉS EL VOT INÚTIL?

L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc són opcions contràries a la raó de “no dividir el vot cap a l’esquerra” que ha verbalitzat la direcció de Podem quan va anunciar que renunciava a presentar una candidatura.

Totes aquestes alternatives resten la possibilitat de donar el nostre vot a un partit d'esquerra i, per tant, afavoreix als de la dreta.

QUIN ÉS EL VOT ÚTIL?

El que possibilita la conformació d'un govern de progrés que faci polítiques que millorin el benestar de les classes populars.

Les polítiques d'habitatge són un referent clar que ens ha de servir per decidir quin partit es mereix rebre el nostre vot.

ERC i la CUP han estat uns aliats de Podem en el Congrés per fer possible la llei que regulava els preus dels lloguers i tan bon punt es va aprovar el nou índex estatal de preus del lloguer, el govern de la Generalitat va establir un topall en els preus dels lloguers que cobreix ara a 271 municipis, una zona total de més de set milions de catalans, és a dir, el 90% de la població.

Davant aquesta regulació els arrendadors que volien maximitzar els seus beneficis van utilitzar els lloguers de temporada i d'habitacions i per a evitar aquest "ús fraudulent de la norma", el Govern va aprovar el 24 d'abril un decret llei que regula aquests dos models, impedint, entre altres coses, que la suma d'habitacions llogades de manera individual superi el topall fixat per l'índex de preus de l'habitatge.

Aquest decret va entrar en vigor, però ha de ser convalidat després de les eleccions del 12 de maig.

ERC, CUP i els Comuns Sumar es comprometen a aprovar-ho, mentre que PSC i Junts s'abstenen.


PER QUÈ NO PODEM VOTAR AL PSC I COMUNS SUMAR?

El partit socialista s'inclina a la dreta quan se li planteja polítiques transformadores, que són les que realment fan avançar en drets socials.

Els dirigents de Comuns Sumar han fet impossible repetir la coalició electoral i tenen com a objectiu acabar amb Podem; i amb aquesta finalitat no han dubtat i han impulsat el transfuguisme de militants de Podem cap a les seves files.

A més, els seus posicionaments polítics, són cada vegada més una còpia dels socialistes en el seu contingut - referèndum, finançament de la Generalitat etc.- i en les maneres de fer política- esquerra amable- és a dir el discurs i la pràctica política.

ENTRE LA CUP I ERC QUINA OPCIÓ TRIAR?

Amb aquests dos partits tenim coincidències programàtiques si bé ERC és l'opció més útil.

ERC és l'opció política que jugarà un rol clau en la conformació del nou govern català i que té possibilitats d'encapçalar el pròxim govern de la Generalitat.

És un partit amb el qual les nostres diputades del Congrés podran aconseguir acords per impulsar iniciatives legislatives transformadores per a tot l'estat espanyol en una perspectiva ,per tant, d'estat plurinacional i solidària amb la resta de pobles d'Espanya.

I des del Govern de la Generalitat un partit que és capaç de compatibilitzar el seu projecte independentista, que passa per un referèndum que Podem defensa, amb polítiques de progrés socials.

Per tot això votaré ERC com el vot més útil a favor de les classes populars.

lunes, 15 de abril de 2024

PER UN SISTEMA FISCAL MÉS JUST.

Escrit publicat en Cugat Media   https://www.cugat.cat/diari/opinio/166947/per-un-sistema-fiscal-mes-just


S’ha iniciat el període per a presentar la declaració de renda gravada per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Coincideix amb els últims escandols de corrupció que hem conegut, que sempre es recolzen sobre societats creades en "caus fiscals".(1)

L'IRPF a Espanya ho paguen els rendiments de treball; és a dir, pensionistes i tots els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes no es retraten en l'IRPF.

Carlos Cruzado i José María Mollinedo, els caps visibles de Gestha -el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda-, afirmen que "els rics de veritat no paguen l'IRPF, ja que utilitzen mecanismes d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, SICAV i altres."(2)

Els que tenen més recursos econòmics no estan contribuint de manera justa i proporcionada a la garantia del benestar de la societat. I no sols perquè no ingressin el que els hauria de correspondre, sinó perquè, a més, són els qui més defrauden.

El PP i PSOE mai han tingut la voluntat política de fer una reforma fiscal en profunditat i amb els suports del PNB i JUNTS juguen constantment amb la base de la baixada d'impostos.



A això s'afegeix, que molts governs territorials facin un ús, cada vegada més estès, de lliurament de "xec" o d’ajudes que es donen a favor de persones públiques o privades si compleixen uns determinats requisits.

Aquesta pràctica es basa en atorgar un benefici si es realitza l'execució d'un projecte (instal·lar plaques solars), si es a du a terme una activitat (anar al cinema), o s’adopten uns comportaments singulars  (comprar un cotxe elèctric).

Aquests requisits, encara que les seves finalitats declarades -com per exemple incrementar la producció de energia renovable- , són molt atractives a primera vista, s'atorguen sense tenir en compte el nivell de renda del beneficiari i això agreuja la inequitat del sistema tributari del nostre país.

Les ajudes a la instal·lació de plaques solars se les emporten majoritariament els propietaris d'habitatges unifamiliars i per tant de renda alta i explica que Sant Cugat sigui el municipi de Catalunya amb més plaques solars per a l'autoconsum (3).

Tenir la capacitat econòmica d'adquirir un cotxe 100% elèctric suposa, a més de rebre una ajuda del govern estatal, beneficiar-se de la tarifa ECOVIAT subvencionada per la de Generalitat , tenir un descompte del 75% en el peatge del túnel de Vallvidrera i en l'àmbit municipal i pagar per aparcar a Sant Cugat.

L'ajuda de 100 € de la Generalitat per a material escolar, el bo cultural Jove de 400 € que es dona a totes les persones que compleixen divuit anys i la reducció a 2 € del preu d'entrades al cinema per a les majors de seixanta-cinc anys no tenen en compte la renda dels beneficiaris.(4)

No es pot justificar que el que cobra una pensió mensual bruta de 3.715 € per 14 pagues es beneficiï d'aquesta ajuda ni que un jove de família acomodada el xec escolar o el bo cultural.

Totes aquestes subvencions agreujen la intolerable desigualtat que neix d’un sistema fiscal que incompleix el principi d'equitat tributària que estableix l'article 31 de la Constitució i amb això agreuja de manera intolerable la desigualtat.

Per revertir aquesta situació entenc que s'hauria de:

Condicionar a la renda, les bonificacions, xecs, bons i ajudes perquè les percebin les persones i famílies que realment les necessiten.

Dissenyar un sistema fiscal just que faci que cadascú tributi en funció de la seva capacitat econòmica que lluiti eficaçment contra l'evasió fiscal i eviti l'elusió fiscal que beneficia als rics.

Amb aquestes mesures les administracions podran recaptar prou per a una despesa necessària per a mantenir i fins i tot millorar l'Estat de benestar.

 


(1)

https://es.wikipedia.org/wiki/Para%C3%ADso_fiscal

(2)

Cruzado y Mollinedo han publicado la obra un libro con el titulo "Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing) https://capitanswing.com/(

3)

https://www.cugat.cat/noticies/societat/150075/sant_cugat-es-el-municipi-catala-amb-mes-plaques-fotovoltaiques-per-a-l_autoconsum

(4)  https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/cultura/Paginas/2023/220323-operaciones-bono-cultural-joven.aspx#:~:text=El%20Bono%20Cultural%20Joven%20ya,m%C3%A1s%20que%20el%20mes%20anterior.

 

martes, 9 de abril de 2024

FETS I NO PARAULES EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.

Ahir coincidint amb el Dia Mundial de la Salut de 2024 unes 2500 persones ens vam manifestar a Barcelona per a defensar la salut com un dret per a totes les persones, allà on estiguin, a tenir accés a serveis de salut sense discriminació.(1)

La insuficiència de recursos destinats a la salut pública amenaça el dret a la salut de milions de persones.

L'infrafinançament del sistema català de salut està cada vegada posant més en perill l'atenció sanitària de qualitat que es mereix la ciutadania i amb això s'incrementa les persones que es veuen obligades a contractar una mútua privada. (2)


El projecte de pressupost de 2024 de la Generalitat que s'havia presentat per un import total de 43.700 milions d'euros, el que suposava un increment respecte al d'any anterior de 2.443 milions d'euros, un 9,6%, s'augmentava sensiblement els finançaments de la sanitat i altres serveis bàsics per a la població.

Comuns Sumar, prioritzant els seus interessos partidistes, ha fet impossible l'aprovació del pressupost de 2024.

Jessica Albiach, després d'haver donat suport al pressupost de 2023, justifica, de manera incomprensible, el seu rebuig als comptes per la seva oposició al projecte del Hard Rock.

En l'esmentat pressupost la sanitat pública augmentava el seu finançament en 12.059 milions d'euros, un 5,6% més que l’any anterior, a aquesta xifra s'afegia un fons extraordinari de 800 milions d'euros.

Uns diners que hauríem permès la millora de l'atenció primària, la reducció de les llistes d'espera per operacions, incrementar les retribucions del personal sanitari.

L'educació també incrementava el seu pressupost en 7.508 milions, un 10%, dels quals una part important anaven destinats a la consolidació de la gratuïtat del segon any d'infància, a combatre la segregació escolar i a incrementar el nombre de docents.

Respecte a l'habitatge, el projecte de pressupost preveia una inversió de 1.232 milions d'euros un xifra rècord. Per a atendre l'emergència residencial es destinaven 570 milions, per a incrementar el parc d'habitatges públic 125 milions d'euros i 39 milions en la rehabilitació d'habitatges i millora de l'accessibilitat.

Per a afavorir la mobilitat en transports públics es destinaven una inversió de 2.862 milions d'euros per a finalitzar entre altres les obres de la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 8. Es preveia uns 508 milions per a la millora de la xarxa viària i la mobilitat en general.

Així mateix, es pressupostava uns 1.045 milions d'euros per a fer front a la séquia amb inversions en infraestructures per a la regeneració de l'aigua i les dessalinitzadores.

En la pròxima campanya electoral molts partits de forma hipòcrita emfatitzaran el seu compromès amb la sanitat pública i altres serveis públics i els haurem de recordar que els fets són el compten i no les paraules.

 

 

(1)

La pobra assistència a la manifestació posa en relleu la crisi que pateixen les accions de protestes, en part causades per la debilitat de les organitzacions que les promouen o recolzen i també pel creixen convenciment imperant entre la gent que aquestes accions són inútils, que tenen poca eficàcia per aconseguir canvis en àmbits polítics, social o econòmic.

(2)

Les principals reivindicacions de la jornada han estat:

El 25% del pressupost de Salut s'ha de destinar a l'atenció primària.

Calen recursos per la Salut Mental, per la detecció precoç, i l'atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l'atenció assistencial.

Cal posar fi a l'externalització de serveis en empreses privades que prioritzen els seus beneficis en lloc de la salut.

I unes condicions laborals dignes i justes entre tot el personal sanitari.








viernes, 8 de marzo de 2024

"INVERTIR EN LES DONES, ACCELERA EL PROGRÉS"



Aquest és el lema de l'ONU per aquest 8 de març de 2024.Malgrat els avanços significatius en la igualtat de gènere en el nostre país (1), persisteixen desigualtats que han de ser eliminades.

1) És imperatiu promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació. Segons les dades corresponents a l'última enquesta de població activa (EPA), s'ha aconseguit el nombre màxim de dones ocupades en la sèrie històrica arribant a les 9.923.400. És una notícia molt positiva, però encara podem continuar avançant.

2) Bretxes salarials de gènere que encara persisteixen en la nostra societat. Les dones continuen guanyant menys que els homes pel mateix treball fet. Segons les dades de salaris de l'enquesta de població activa (EPA), en 2022 la diferència salarial mensual bruta entre homes i dones va ser del 15,7%, un 5,25% menys que, en 2018.

3) La conciliació laboral i familiar com un dret fonamental per a totes les treballadores.Set de cada deu persones que treballen a temps parcial són dones. Les responsabilitats de cures constitueixen el motiu per a estar treballant a temps parcial per al 16,5% d'aquestes dones, mentre que només per al 3,4% dels homes que treballen a temps parcial aquest és el motiu.

4) La desigualtat econòmica al llarg de la vida té el seu impacte i reflex en les pensions de jubilació, en les quals s'aconsegueix una intolerable bretxa de gènere del 33,75%.

5) És imprescindible combatre totes les formes de violència i assetjament en el lloc de treball. Cap dona hauria de témer per la seva seguretat o benestar mentre fa el seu treball. (2)

Finalment s'ha de consolidar el canvi cultural en la societat per assolir que el valor de la igualtat efectiva de gènere sigui plena. (3)

 

(1) https://www.publico.es/mujer/seacabo-sentencia-alves-conquistas-feminismo-imparable.html#md=modulo-portada-bloque:2col-t1;mm=mobile-big

(2) https://www.publico.es/mujer/crecen-17-inspecciones-relacionadas-acoso-sexual-timido-avance-carrera-fondo.html#md=modulo-portada-fila-de-modulos:4x15-t1;mm=mobile-medium

(3) https://www.cis.es/detalle-ficha-estudio?origen=estudio&idEstudio=14756

 

domingo, 28 de enero de 2024

POLITICA ANTISOCIAL DEL GOVERN MUNICIPAL.

Article publicat en Cugat mèdia.

https://www.cugat.cat/diari/opinio/165967/politica-antisocial-del-govern-municipal

 

El govern municipal ha presentat les seves prioritats pel 2024, entre les quals han destacat les finances amb "un pressupost ajustat" (1) tot destacant que no hi ha hagut retallades en drets socials: "Hem blindat la despesa social i les subvencions a les entitats".

La realitat és que, darrere d'aquest discurs amb l'ús d'eufemisme i mentides, pretén amagar una política antisocial.

La European Anti-Poverty Network (EAPN) en el seu informe sobre l'estat de la pobresa 2023 ha posat de manifest l'enorme importància que té la funció redistribuïdora de l'Administració pública per al sosteniment de la qualitat de vida del conjunt de la població i que, si no existissin transferències públiques, gairebé la meitat de la població espanyola estaria en situació de pobresa.(2) 

Un mostra de la realitat la tenim en les despeses següents:

-Els imports previstos pel 2024 són els mateixos que els del 2023 i no s'actualitzen tenint en compte l'IPC del 2023, particularment el de l'alimentació que ha estat del 9%.

Les entitats socials disposaran de menys recursos per a prestar serveis, donar ajudes per omplir la nevera a les famílies necessitades, etc.

Així es retallen les ajudes a Càritas, Creu Roja, Taller Jeroni de Moragas, associació Parkinson, Avan, Dapsi. I també en programes socials com els ajuts per activitats d'estiu infants i adolescent.

-Es disminueix la quantia de la despesa pel 2024 si la comparem a la que hi havia l'any 2023.Es retallen entre altres els següents ajuts:

Al suport escolar de l'alumnat d'infantil i primària: -70.000 € (- 41%)

Als tractaments odontologics: - 5.000 € (- 25%)

A les necessitats bàsiques d'alimentació: - 245.000 € (-31,85%)

A les estades en residencies: -15000 € (- 37,5%)

Estem davant d'un pressupost que aplica la doctrina neoliberal d'austeritat amb retallades en les partides socials, una política molt nociva per a les persones i també pel creixement econòmic de la ciutat.

Aquest pressupost afebleix els mitjans que ajuden a reduir les desigualtats - que és important tenir en compte que són acumulatives en el sentit que una desigualtat de base produeix una cascada de conseqüències cada vegada major-.

El govern municipal ignora les dades que disposem sobre la situació social de la ciutat.

Els resultats del 41è Observatori Sociològic municipal ens diuen que un 11,5% de la població de Sant Cugat està en risc d'exclusió social.

El 30,4% dels santcugatencs assegura tenir dificultats per arribar a final de mes; un 18,1% manifesta també dificultats per pagar l'habitatge, i fer front a les despeses de la llar.

Segons un informe del Consell comarcal del Vallès Occidental, un 9,1% dels menors d'edat al municipi viuen amb risc d'exclusió social dels quals un 4,7% pateix un risc de pobresa relativa greu i un 10,3% dels infants en edat infantil i primària reben un ajut de menjador.

L'escut social que va desplegar el govern del PSOE i Unides Podem per fer front a la crisi econòmica provocada per la COVID en el 2019 ha posat en relleu, amb una intensitat poques vegades vista encara que sempre fos present, la importància de l'acció de les Administracions de l'Estat en el sosteniment de la qualitat de vida de les persones.

Entre les prioritats del govern municipal pel 2024 no hi és el fet de trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social.

Al contrari, provocarà més patiment a les famílies que pateixen dificultats per arribar a fi de mes i agreujarà la cronificació de la pobresa a la ciutat.

 

1)      https://www.cugat.cat/noticies/politica/165908/que-fara-el-govern-aquest-2024_

2)      https://www.eapn.es/estadodepobreza/

 

domingo, 26 de noviembre de 2023

IMPULSAR L'OFERTA D'HABITATGE RESIDENCIAL.

 Article publicat en Cugat mèdia.

 https://www.cugat.cat/diari/opinio/165216/fem-un-sant_cugat-per-viure-hi


La immobiliària Nova Finca ha anunciat el projecte de reconvertir desenes de pisos en habitacions de lloguer.

Un centenar de veïns i veïnes de la ciutat es veuen amenaçats d'expulsió de les cases la qual cosa posa en greu perill és el seu projecte de vida, que és per totes les persones i famílies indissociables d'una llar.

Aquest desnonaments , si es materialitzen, formaran part dels “desnonaments invisibles” que corresponen a les expulsions i mudances forçoses que no passen pels jutjats.

Les persones i famílies afectades hauran de deixar una llar a la qual probablement, com la gran majoria dels que viuen en lloguers, destinen més d'un 40% dels seus ingressos  al pagament de les despeses de l'habitatge.(1)

El propòsit de Nova Finca ens alerta del risc que l'oferta d'habitatge en els pròxims anys sigui marcada per la proliferació dels habitatges “coliving” .

Tres factors ho poden afavorir.

_ El preu dels lloguers són cada vegada més alts.

Segons Fotocasa, destinar el 30% del salari mitjà a Espanya al pagament del lloguer permet accedir a un habitatge amb una grandària de 55 m². Això suposa una disminució de 31 m² respecte a la situació de fa una dècada, en 2013, i una reducció de 16 m² en comparació amb 2018, fa 5 anys (1).

_ El coliving és més atractiu per la propietat.

Les immobiliàries el consideren més rendibles que els habitatges de lloguer tradicional.

_ Les noves modalitats de lloguers permeten incrementar els preus  sense cap control.

Un truc més d'empreses de sector immobiliari per deslliurar-se de l'aplicació de la llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a l'Habitatge i en particular de les mesures que recull que posen sostre a les pujades abusives de preus de lloguer en determinades zones de mercat tensat (2).

 

L’ambigüitat competencial  en la normativa d'aplicació a l'habitatge permet al govern municipal ser bel·ligerant davant d'aquest projecte.

En el marc d’un dret de propietat delimitat per la seva funció social, l’ajuntament  hauria d’intervenir:

Treballant per aturar aquest assetjament immobiliari i fer costat a la gent i que ho pateix.

Revisant les normes municipals, d'ordenació urbanística, de control de l'estat i l'ús del parc d'habitatge, d'assessorament i mediació, de tributació en l'Ibi i l'IAE per tal de controlar i adequar l'oferta del parc d'habitatge de la ciutat a les necessitats de la població (3).

Sant Cugat necessita incrementar l'oferta d'habitatges de lloguer en règim tradicional per una residència més permanent, que s'associa a un projecte de vida i amb preus més accessibles.

No ens poden permetre disminuir  la que tenim en benefici de modalitats de lloguers per estades breus i lligades a una finalitat com el coliving.

En definitiva ens cal impulsar l'oferta d'habitatge residencial amb mesures que permetin als ciutadans i les ciutadanes accedir en condicions raonables a un habitatge digne.

 

(1) https://www.fotocasa.es/fotocasa-life/alquiler/hace-10-anos-con-el-30-del-salario-se-podia-alquilar-una-vivienda-de-86m%C2%B2-ahora-una-de-55m%C2%B2/

Les despeses comprenen el pagament de l'habitatge i el dels subministraments associats: aigua, llum i gas

(2) https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-12203

Fins ara sense ser aplicada pel bloqueig del Ministeri de Transports i habitatge que no ha donat el vistiplau a les 140 zones tensades presentades per la Generalitat i que ho justifica en què ha d'elaborar un índex de referència dels preus del lloguer homogeni en tota Espanya.

 

(3) Es podria establir un recàrrec en l'IBI, en la taxa de residus, exigir l'obtenció d'una llicència urbanística i d'activitat etc.

jueves, 20 de abril de 2023

"NOMÉS SÍ ÉS Sí"

El partit socialista amb el suport dels partits de dreta vol modificar la llei del “només sí és sí” que va suposar un canvi radical sobre la manera de considerar les agressions sexuals.

Fins a la seva aprovació, el Codi Penal distingia entre l'abús sexual (agressions sense consentiment, però en els quals no es considerava que hi hagués hagut violència ni intimidació) i l'agressió sexual, quan si s'hagués provat l'existència d'aquests dos supòsits.

El principal canvi de paradigma de la llei, a escala penal, ve determinat per l'article 178.1.

Diu així: "Serà castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys, com a responsable d'agressió sexual, el que perpetri qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment. Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".


I què ocorre amb la proposta que els socialistes volen pactar amb el PP?

Afegeix els conceptes de violència i intimidació en forma de subtipus i això farà que els jutges tornin a posar el focus en aquests elements, com han fet i que hi hagi víctimes de primera i de segona, en funció de la violència i intimidació que puguin acreditar.

Per això el Ministeri d'Irene Montero és partidari de contemplar la violència i intimidació, però en forma d'agreujant. 

Per a les víctimes, és molt important.

Si l'existència de violència sexual ve determinada exclusivament pel consentiment, la víctima no haurà de ser sotmesa al calvari probatori i serà reconeguda com a tal sense necessitat de demostrar que va oposar resistència.(1)

Reintroduir els conceptes de violència i intimidació en el Codi Penal com a subtipus, condiciona el consentiment, perquè obliga els jutges a tornar a preguntar sobre si la dona es va resistir i quant, en lloc de si va consentir la relació sexual.

 

 

 

(1(1)  https://es.wikipedia.org/wiki/Caso_de_La_Manada

 


domingo, 26 de marzo de 2023

SANT CUGAT: SOSTENIBLE, INTEL·LIGENT, ACTIVA I INCLUSIVA.

 

Com podem transformar la nostra ciutat per resistir aquest canvi climàtic i fer que els veïns i les veïnes de Sant Cugat , de totes les edats i classes socials hi puguin continuar vivint?

És la pregunta que em proposo respondre en l'escrit que podràs llegir en el següent enllaç:

https://www.cugat.cat/diari/opinio/162382/sant_cugat_-sostenible_-intelligent_-activa-i-inclusiva


miércoles, 25 de enero de 2023

ÚLTIMS ARTICLES PUBLICATS EN CUGAT.CAT

Enllaços per llegir els articles en cugat.cat

Un balanç decebedor 

21 de gener de 2023

https://www.cugat.cat/diari/opinio/161439/un-balanc-decebedor

El pressupost municipal 2023 ha d'impulsar el creixement econòmic i incrementar la protecció social

19 de novembre de 2022

https://www.cugat.cat/diari/opinio/160685/el-pressupost-municipal-2023-ha-d_impulsar-el-creixement-economic-i-incrementar-la-proteccio-social

Un bon servei públic de transport urbà millora la qualitat de vida de la ciutadania

17 de setembre de 2022

https://www.cugat.cat/diari/opinio/159903/un-bon-servei-public-de-transport-urba-millora-la-qualitat-de-vida-de-la-ciutadania

jueves, 11 de agosto de 2022

GESTIONAR BÉ EL DIA A DIA DE LA CIUTAT.

 

L'últim Observatori Sociològic Municipal del febrer del 2022, publicat fa unes setmanes pel govern municipal, ens aporta unes dades interessants per a conèixer quins són els problemes més importants de la ciutat, els que els més afecten a la ciutadania i com els seus habitants valoren determinades accions presses pel govern. (1)

Entre les problemes que afecten personalment als enquestats destaquen els que tenen a veure amb la gestió i el manteniment de l'espai públic.

Aquests resultats és interessant relacionar-los amb cóm han valorat els enquestats les actuacions del govern municipal.

Aquí és rellevant ressenyar que es produeix un empat entre els que valoren positivament  i els que valoren negativament les accions que tenen a veure amb reduir la contaminació.

La ciutadania es queixa de la gestió del dia a dia de la ciutat que realitza el govern municipal, la qual incideix negativament en la qualitat de vida.

 

GESTIONAR LA MOBILITAT AMB CRITERIS AMBIENTALS. 

Desplaçar-se per la ciutat i trobar aparcament resulta difícil per el 30,5% i 11% respectivament. 

En la jornada "Sant Cugat 2030: La ciutat del futur",  segons va afirmar el vicepresident de Moventia i CEO de Moventis, Josep Maria Martí,  es duen a terme en l'àrea Metropolitana 15 milions de desplaçaments al dia, 300.000 d'ells a la nostra ciutat.

Cal resoldre els problemes de mobilitat i s'ha de fer amb una gestió del trànsit amb criteris ambientals.  Des de l'ajuntament s'ha d'avançar en la implantació de mesures que redueixen la contaminació i alhora convèncer, afavorir els mitjans i facilitar les condicions perquè aquests canvis puguin donar-se.

Per aconseguir aquest canvi des de l'ajuntament, d'una banda, s'ha de complementar la ZBE amb una ampliació i millora de les superfícies de zones pacificades a la ciutat per tal de reduir el nombre de cotxes i, d’altra banda, fer més atractiu i còmode el transport públic, fins al punt que superi la comoditat del privat. 

Paral·lelament, des de l'ajuntament s'ha de fer més pedagogia sobre els costos de no actuar per a fer front a les conseqüències del canvi climàtic.(2)

 

CUIDAR LA QUALITAT URBANA DE SANT CUGAT.

Els enquestats, un 17,9% es queixen de la neteja dels carrers i un 9,5% de l'estat defectuós del paviment dels vials i de les voreres.

Respecte el problema de l'asfaltat de carrers i voreres, el govern ha reaccionat anunciant una inversió de 3M d'Euros per arranjar el paviment de carrers, i 200.000 euros per a mantenir voreres i mobiliari urbà.

Una bona notícia que arriba molt tard i que el tinent d'alcalde Pere Soler , després de reconèixer que era "Una inversió necessària des de feia anys", tot seguit s'excusa dient que no ho han fet abans per destinar els esforços a fer front a la COVID.

Una justificació inadmissible que pretén que s’accepti com a normal que el govern no podia fer dues coses a la vegada i criticable per no haver invertit abans 3 milions d'euros en obres que haurien ajudat a la reactivació de l'economia.

 


Es mereix quelcom més la ciutadania de Sant Cugat, que ha patit dificultats i incomoditats en el desplaçament per a la ciutat com per exemple pel transitat carrer Emeterio Escuder, on veïns i veïnes vàrem ja fa temps senyalitzar en vermell els nombrosos forats existents.

La neteja dels carrers té a veure amb el com i on s'efectuen els treballs i també amb l'organització de la recollida de residus.

No és adequada en carrers reservats a vianants la presència de contenidors soterrats quan aquests són estrets com els de Santa Maria o Valldoreix o en espai on conflueixen moltes persones com les places d'Octavià i Barcelona. 

Ocupen un espai important que impedeix que els vianants puguin utilitzar lliurement tota la superfície del carrer, desmereixen la vista de l'espai i comporten unes molèsties associades com són els residus deixats fora del contenidor i les olors, particularment quan fa calor, que emanen de les escombraries que s'ha dipositat en els mateixos durant tot el dia.

A més, resta qualitat als serveis oferts a les terrasses dels bars i restaurants allí situats i,  probablement,  disminueix les seves vendes i perjudica les moltes activitats de caràcter festiu, cultural o cívic que allí es desenvolupen al llarg de cada any. 

Com moltes persones del municipi m'agrada passejar per la zona reservada als vianants i masses  vegades ha coincidit, a l'hora de major afluència de persones, un operari que du a terme les tasques de recollida de cartons amb l'ajuda d'un camió de grans dimensions.

Cal eliminar per complet els contenidors soterrats de les zones urbanes convertides en zona de vianants i implantar el sistema de recollida porta a porta o de contenidors mòbils;  a més cal dur a terme els treballs de recollida de residus amb uns vehicles adequats a l'espai urbà i en uns horaris que no perjudiqui el gaudi individual i col·lectiu de la ciutat.


El govern municipal ha de gestionar bé el dia a dia de la ciutat per tal de garantir la qualitat urbana de Sant Cugat i tenir cura de la qualitat de vida de la població.

 

(1)    https://www.cugat.cat/noticies/societat/158918

 

(2)     Així en l’àmbit de la salut sabem que a la nostra ciutat es podria evitar 51 morts cada any si els nivells de contaminació caiguessin al mínim i que fa un any, la comissió de Sostenibilitat de l'AFA Joan Maragall va informar que 12 escoles públiques de Sant Cugat superen el límit establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la concentració de partícules PM10 -petites partícules sòlides o líquides- disperses en l'atmosfera.

        Les funcions cognitives, com la memòria de treball, progressen més lentament entre                els escolars exposats a la contaminació de l’aire, el que pot tenir conseqüències en el rendiment i el comportament, segons un estudi dut a terme a Barcelona

https://diarieducacio.cat/la-contaminacio-prop-de-les-escoles-afecta-el-desenvolupament-cognitiu-dels-infants/

 

viernes, 29 de abril de 2022

PACIFICAR ELS CARRERS DE VALLDOREIX.

 




Com es pot veure en la fotografia, just abans del pas de vianant situat enfront del núm. 143 de l'avinguda Mossèn Jacint Verdaguer, des de fa uns dies, hi ha instal·lat un "llom d'ase" que redueix la velocitat dels vehicles que circulen en aquest tram de carrer.

És una bona notícia i que sembla respondre a la petició que Podem va formular el passat mes de febrer. https://www.cugat.cat/diari/opinio/157492/que-s_hauria-de-fer-per-aconseguir-pacificar-els-carrers-de-valldoreix

Ara, cal esperar que en altres vials de Valldoreix on no es respecti els límits de la velocitat, també es col·loquin reductors de velocitat.

Encoratjo al govern de l'EMD en fer-ho per tal d'assolir una vila pacificada amb més qualitat de vida.

martes, 19 de abril de 2022

RAONS PER ACABAR AMB LES PRIVATITZACIONS DELS SERVEIS MUNICIPALS.


Els neoliberals sempre parlen de la superioritat de la gestió privada sobre la pública; d'aquí ve que es consideri que s'optimitza la gestió de les administracions com la municipal si s'externalitza la prestació de serveis, un mantra que ha estat interioritzat com a cert.

És evident que aquesta creença  ha aconseguit convèncer a moltes persones amb responsabilitat de govern, que defensen que la gestió privada sempre és millor que la gestió pública.

Malgrat tot, això és ben falç, és molt difícil que la gestió privada sigui més eficient, i és fàcil demostrar la mentida.

1)      El La contractació amb empreses privades, suposa en si mateix per l'Ajuntament, una sèrie de costos afegits que s'estalvien si es realitza de forma directa.

L'import d'IVA soportat, en una despesa d'un servei extern, només es pot compensar si aquesta està relacionada amb l'obtenció d'un ingrés municipal que es cobri amb una quantitat d' IVA repercutit.

Una gran part dels ingressos municipals són taxes o impostos i no tenen IVA,per la qual cosa no es podrà o només en una ínfima part compensar aquest impost que grava la contractació dels serveis externalitzats.

Fotografia Cugat.cat

Agafaré l'exemple del contracte de neteja dels edificis municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i els seus organismes autònoms.

El seu pressupost de licitació és de 5.029,223,83 €, al que s'ha d'afegir la quantitat de 1.056.137 € en concepte d'IVA.

La despesa de neteja d'edificis no és deduïble per a l'ajuntament perquè no el pot vincular a l'obtenció d'un ingrés que s'hagi obtingut, repercutint un IVA.

Un altre cost associat a l'externalització d'un servei és la quantitat que el contractista ha de cobrar com a benefici i que es fixa, en el plec de condicions de l'Ajuntament, en un 6% dels costos directes de la prestació de servei de neteja (1).

És a dir, ja tenim que per cada 100€ que paga l'ajuntament uns 27€ corresponen a la suma d'unes despeses afegides que fan matemàticament impossible que la gestió privada de serveis municipals resulti més eficient.

2)      L'externalització de serveis implica unes despeses extres en la tramitació de l'expedient de contractació i de fiscalització.

Els mitjans humans i materials implicats en el procediment d'elaboració de plec de condicions tècniques i de formalització.

La de la fiscalització, per mitjà d'una direcció tècnica o altres medis, del servei prestat pel contractista controlant l'execució de les freqüències establertes i la qualitat dels treballs realitzats (2).

Aquesta fiscalització duplica a la ja exigida, en el ple de contractació, a l'empresa.

Una despesa que l'ajuntament es pot estalviar si opta per la gestió directa del servei.

3)     La gestió privada no prioritza l'orientació al bé comú en la gestió dels serveis municipals.

L'empresa privada prestadora del servei municipal, en el marc de la lògica capitalista, recerca maximitzar els seus beneficis i per aconseguir-ho tindrà la pretensió de reduir els costos de producció, principalment els salaris dels treballadors i treballadores, o bé les prestacions del servei o la qualitat.

Aquesta constatació ens porta a valorar que el servei que presta el sector de l'activitat econòmica de la neteja està dut a terme amb unes plantilles de personal molt feminitzada i amb unes precàries condicions de treballs i baixos salaris (3).

El sector públic, inclòs l'ajuntament de Sant Cugat, ofereix unes condicions laborals comparativament bones i una ocupació segura.

La prestació directa del servei permetria posar fi a l'ocupació precària, crear llocs permanents i millorar les condicions laborals de les persones que el fan.

Aquest increment dels costos de personal només hauria de disminuir en una petita part la quantia de l'estalvi abans detallat.

El marc normatiu que regula la forma de prestació de serveis públics té una orientació neoliberal que afavoreix la privatització dels serveis públics, però també estableix, com a mandat, que els serveis s'han de gestionar de la forma més sostenible i eficient (4).

Una política transformadora de la societat no ha de perdre de vista els beneficis sociopolítics associats a la gestió directa dels serveis públics.

Per totes aquestes raons, des d'En Comú Podem hem instat a l'equip de govern de Sant Cugat a no deixar passar més oportunitats i accelerar totes les possibilitats d'internalització de serveis (5).



(1)    En el document del plec de condicions de l'Ajuntament de Sant Cugat es fixa en un 6% del cost directa.

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=91806091&reqCode=viewCn

(2) En el plec de prescripció tècniques de contractació de l'Ajuntament de Sant Cugat es diu que es contractarà una empresa per la implantació d'un sistema de millora continua en la qualitat del servei.

3)  El marc normatiu que regula la forma de prestació de serveis públics té una orientació neoliberal que afavoreix la privatització dels serveis públics, però també estableix, com a mandat, que els serveis s'han de gestionar de la forma més sostenible i eficient.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392

4)      4)https://www.eleconomista.es/actualidad/noticias/11528661/12/21/Estos-son-los-empleos-con-sueldos-mas-altos-y-mas-bajos-en-Espana-diferencias-de-mas-de-2000-euros.html


5)      5) https://www.totsantcugat.cat/actualitat/politica/en-comu-podem-demana-tripartit-acceleri-en-remunicipalitzacio-serveis_2164682102.html