CONTROLAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’HABITATGE.

Escrit publicat en CugatMedia

https://www.cugat.cat/diari/opinio/167551/controlar-el-compliment-de-la-normativa-d_habitatge 

Segons l'INE el passat mes de febrer a Espanya hi havia 351.389 pisos turístics, 16.768 a la província de Barcelona, amb una capacitat de llits que superava les hoteleres (1).

Aquesta modalitat de contracte de temporada juntament amb el lloguer d'habitacions s'ha convertit pels arrendadors en una via per a no aplicar les limitacions de la llei d'habitatge i els drets que estableixen beneficis per les inquilines.

Coneixedors d'aquestes practiques, el passat 24 d'abril, el govern de la Generalitat, va aprovar un decret llei pel qual limitava els lloguers de temporada i per habitacions a uns pocs i justificats casos.

Amb aquesta mesura es facilita que els preus dels lloguers poguessin començar a baixar, però la norma ha de ser revalidada al cap de trenta dies, és a dir amb el Parlament dissolt en la Diputació Permanent, on seran necessaris els vots del PSC i Junts, que han manifestat que no estan a favor d'aquest decret.

Si no s'aconsegueix la seva ratificació, el lloguer d'habitacions continuarà sense tenir regles sobre la seva durada, els terminis de finalització de contracte, de preus mínims en zones tensades, ni límits per apujar el preu de manera anual.

Fins i tot el banc d'Espanya que normalment difon informes amb marcat accent liberal, recomana en el seu informe anual "mesures restrictives" per a controlar els lloguers turístics, de temporada i per habitacions (2).

Així mateix, destaca l'alta rendibilitat que ofereixen els lloguers davant l'alta demanda i que els dipòsits bancaris donaven només un 0,3% de benefici, la rendibilitat mitjana de l'habitatge de lloguer va ser del 5,5% per als propietaris.

A aquesta via predilecta de la propietat per a eludir les legislacions se sumen pràctiques, que compten amb la complicitat d’alguns agents que actuen d'intermediari, com continuar cobrant a l'inquilí el servei que presta la immobiliària a la propietat o incomplir la regulació de la renda en les zones tensades (3).

Per a fer front a totes aquestes martingales de la propietat i fer efectiva la llei de l'habitatge és necessari que les administracions actuïn.

Han d’intervenir per a recuperar per a ús residencial habitual els apartaments amb modalitat de lloguer temporal.

Calen inspectors que rastregin els apartaments temporals i analitzin els anuncis d'immobiliàries que no compleixin amb la normativa i de pas que elaborin un cens d'habitatges buits.

Una labor que no s'està fent des del govern municipal i que continuaré reclamant en les reunions del consell d'administració de Promusa.

 

(1)  https://www.ine.es/experimental/viv_turistica/experimental_viv_turistica.htm

(2)  https://www.bde.es/f/webbe/GAP/Secciones/SalaPrensa/IntervencionesPublicas/DirectoresGenerales/economia/Arc/Fic/IIPP-2024-04-23-gavilan2-es-or.pdf

(3)  https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/comprar-vender-alquilar/noticias/alquiler-seguro-comision

 

 

 

UN VOT A FAVOR DE LES CLASSES POPULARS.

Escrit publicat en el Cugatenc:

https://www.elcugatenc.cat/opinio/95667/un-vot-a-favor-de-les-classes-populars

El 12 M no tenim la possibilitat de votar a Podem i hem de decidir què fem amb el nostre vot en un escenari a Catalunya que està absolutament obert sobre el govern que es pugui formar i moltes opcions de bloqueig postelectoral.

QUIN ÉS EL VOT INÚTIL?

L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc són opcions contràries a la raó de “no dividir el vot cap a l’esquerra” que ha verbalitzat la direcció de Podem quan va anunciar que renunciava a presentar una candidatura.

Totes aquestes alternatives resten la possibilitat de donar el nostre vot a un partit d'esquerra i, per tant, afavoreix als de la dreta.

QUIN ÉS EL VOT ÚTIL?

El que possibilita la conformació d'un govern de progrés que faci polítiques que millorin el benestar de les classes populars.

Les polítiques d'habitatge són un referent clar que ens ha de servir per decidir quin partit es mereix rebre el nostre vot.

ERC i la CUP han estat uns aliats de Podem en el Congrés per fer possible la llei que regulava els preus dels lloguers i tan bon punt es va aprovar el nou índex estatal de preus del lloguer, el govern de la Generalitat va establir un topall en els preus dels lloguers que cobreix ara a 271 municipis, una zona total de més de set milions de catalans, és a dir, el 90% de la població.

Davant aquesta regulació els arrendadors que volien maximitzar els seus beneficis van utilitzar els lloguers de temporada i d'habitacions i per a evitar aquest "ús fraudulent de la norma", el Govern va aprovar el 24 d'abril un decret llei que regula aquests dos models, impedint, entre altres coses, que la suma d'habitacions llogades de manera individual superi el topall fixat per l'índex de preus de l'habitatge.

Aquest decret va entrar en vigor, però ha de ser convalidat després de les eleccions del 12 de maig.

ERC, CUP i els Comuns Sumar es comprometen a aprovar-ho, mentre que PSC i Junts s'abstenen.

PER QUÈ NO PODEM VOTAR AL PSC I COMUNS SUMAR?

El partit socialista s'inclina a la dreta quan se li planteja polítiques transformadores, que són les que realment fan avançar en drets socials.

Els dirigents de Comuns Sumar han fet impossible repetir la coalició electoral i tenen com a objectiu acabar amb Podem; i amb aquesta finalitat no han dubtat i han impulsat el transfuguisme de militants de Podem cap a les seves files.

A més, els seus posicionaments polítics, són cada vegada més una còpia dels socialistes en el seu contingut - referèndum, finançament de la Generalitat etc.- i en les maneres de fer política- esquerra amable- és a dir el discurs i la pràctica política.

ENTRE LA CUP I ERC QUINA OPCIÓ TRIAR?

Amb aquests dos partits tenim coincidències programàtiques si bé ERC és l'opció més útil.

ERC és l'opció política que jugarà un rol clau en la conformació del nou govern català i que té possibilitats d'encapçalar el pròxim govern de la Generalitat.

És un partit amb el qual les nostres diputades del Congrés podran aconseguir acords per impulsar iniciatives legislatives transformadores per a tot l'estat espanyol en una perspectiva ,per tant, d'estat plurinacional i solidària amb la resta de pobles d'Espanya.

I des del Govern de la Generalitat un partit que és capaç de compatibilitzar el seu projecte independentista, que passa per un referèndum que Podem defensa, amb polítiques de progrés socials.

Per tot això votaré ERC com el vot més útil a favor de les classes populars.

PER UN SISTEMA FISCAL MÉS JUST.

Escrit publicat en Cugat Media   https://www.cugat.cat/diari/opinio/166947/per-un-sistema-fiscal-mes-just

S’ha iniciat el període per a presentar la declaració de renda gravada per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Coincideix amb els últims escandols de corrupció que hem conegut, que sempre es recolzen sobre societats creades en "caus fiscals".(1)

L'IRPF a Espanya ho paguen els rendiments de treball; és a dir, pensionistes i tots els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes no es retraten en l'IRPF.

Carlos Cruzado i José María Mollinedo, els caps visibles de Gestha -el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda-, afirmen que "els rics de veritat no paguen l'IRPF, ja que utilitzen mecanismes d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, SICAV i altres."(2)

Els que tenen més recursos econòmics no estan contribuint de manera justa i proporcionada a la garantia del benestar de la societat. I no sols perquè no ingressin el que els hauria de correspondre, sinó perquè, a més, són els qui més defrauden.

El PP i PSOE mai han tingut la voluntat política de fer una reforma fiscal en profunditat i amb els suports del PNB i JUNTS juguen constantment amb la base de la baixada d'impostos.

A això s'afegeix, que molts governs territorials facin un ús, cada vegada més estès, de lliurament de "xec" o d’ajudes que es donen a favor de persones públiques o privades si compleixen uns determinats requisits.

Aquesta pràctica es basa en atorgar un benefici si es realitza l'execució d'un projecte (instal·lar plaques solars), si es a du a terme una activitat (anar al cinema), o s’adopten uns comportaments singulars  (comprar un cotxe elèctric).

Aquests requisits, encara que les seves finalitats declarades -com per exemple incrementar la producció de energia renovable- , són molt atractives a primera vista, s'atorguen sense tenir en compte el nivell de renda del beneficiari i això agreuja la inequitat del sistema tributari del nostre país.

Les ajudes a la instal·lació de plaques solars se les emporten majoritariament els propietaris d'habitatges unifamiliars i per tant de renda alta i explica que Sant Cugat sigui el municipi de Catalunya amb més plaques solars per a l'autoconsum (3).

Tenir la capacitat econòmica d'adquirir un cotxe 100% elèctric suposa, a més de rebre una ajuda del govern estatal, beneficiar-se de la tarifa ECOVIAT subvencionada per la de Generalitat , tenir un descompte del 75% en el peatge del túnel de Vallvidrera i en l'àmbit municipal i pagar per aparcar a Sant Cugat.

L'ajuda de 100 € de la Generalitat per a material escolar, el bo cultural Jove de 400 € que es dona a totes les persones que compleixen divuit anys i la reducció a 2 € del preu d'entrades al cinema per a les majors de seixanta-cinc anys no tenen en compte la renda dels beneficiaris.(4)

No es pot justificar que el que cobra una pensió mensual bruta de 3.715 € per 14 pagues es beneficiï d'aquesta ajuda ni que un jove de família acomodada el xec escolar o el bo cultural.

Totes aquestes subvencions agreujen la intolerable desigualtat que neix d’un sistema fiscal que incompleix el principi d'equitat tributària que estableix l'article 31 de la Constitució i amb això agreuja de manera intolerable la desigualtat.

Per revertir aquesta situació entenc que s'hauria de:

Condicionar a la renda, les bonificacions, xecs, bons i ajudes perquè les percebin les persones i famílies que realment les necessiten.

Dissenyar un sistema fiscal just que faci que cadascú tributi en funció de la seva capacitat econòmica que lluiti eficaçment contra l'evasió fiscal i eviti l'elusió fiscal que beneficia als rics.

Amb aquestes mesures les administracions podran recaptar prou per a una despesa necessària per a mantenir i fins i tot millorar l'Estat de benestar.

 

(1)

https://es.wikipedia.org/wiki/Para%C3%ADso_fiscal

(2)

Cruzado y Mollinedo han publicado la obra un libro con el titulo "Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing) https://capitanswing.com/(

3)

https://www.cugat.cat/noticies/societat/150075/sant_cugat-es-el-municipi-catala-amb-mes-plaques-fotovoltaiques-per-a-l_autoconsum

(4)  https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/cultura/Paginas/2023/220323-operaciones-bono-cultural-joven.aspx#:~:text=El%20Bono%20Cultural%20Joven%20ya,m%C3%A1s%20que%20el%20mes%20anterior.

 

FETS I NO PARAULES EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.

Ahir coincidint amb el Dia Mundial de la Salut de 2024 unes 2500 persones ens vam manifestar a Barcelona per a defensar la salut com un dret per a totes les persones, allà on estiguin, a tenir accés a serveis de salut sense discriminació.(1)

La insuficiència de recursos destinats a la salut pública amenaça el dret a la salut de milions de persones.

L'infrafinançament del sistema català de salut està cada vegada posant més en perill l'atenció sanitària de qualitat que es mereix la ciutadania i amb això s'incrementa les persones que es veuen obligades a contractar una mútua privada. (2)

El projecte de pressupost de 2024 de la Generalitat que s'havia presentat per un import total de 43.700 milions d'euros, el que suposava un increment respecte al d'any anterior de 2.443 milions d'euros, un 9,6%, s'augmentava sensiblement els finançaments de la sanitat i altres serveis bàsics per a la població.

Comuns Sumar, prioritzant els seus interessos partidistes, ha fet impossible l'aprovació del pressupost de 2024.

Jessica Albiach, després d'haver donat suport al pressupost de 2023, justifica, de manera incomprensible, el seu rebuig als comptes per la seva oposició al projecte del Hard Rock.

En l'esmentat pressupost la sanitat pública augmentava el seu finançament en 12.059 milions d'euros, un 5,6% més que l’any anterior, a aquesta xifra s'afegia un fons extraordinari de 800 milions d'euros.

Uns diners que hauríem permès la millora de l'atenció primària, la reducció de les llistes d'espera per operacions, incrementar les retribucions del personal sanitari.

L'educació també incrementava el seu pressupost en 7.508 milions, un 10%, dels quals una part important anaven destinats a la consolidació de la gratuïtat del segon any d'infància, a combatre la segregació escolar i a incrementar el nombre de docents.

Respecte a l'habitatge, el projecte de pressupost preveia una inversió de 1.232 milions d'euros un xifra rècord. Per a atendre l'emergència residencial es destinaven 570 milions, per a incrementar el parc d'habitatges públic 125 milions d'euros i 39 milions en la rehabilitació d'habitatges i millora de l'accessibilitat.

Per a afavorir la mobilitat en transports públics es destinaven una inversió de 2.862 milions d'euros per a finalitzar entre altres les obres de la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 8. Es preveia uns 508 milions per a la millora de la xarxa viària i la mobilitat en general.

Així mateix, es pressupostava uns 1.045 milions d'euros per a fer front a la séquia amb inversions en infraestructures per a la regeneració de l'aigua i les dessalinitzadores.

En la pròxima campanya electoral molts partits de forma hipòcrita emfatitzaran el seu compromès amb la sanitat pública i altres serveis públics i els haurem de recordar que els fets són el compten i no les paraules.

 

 

(1)

La pobra assistència a la manifestació posa en relleu la crisi que pateixen les accions de protestes, en part causades per la debilitat de les organitzacions que les promouen o recolzen i també pel creixen convenciment imperant entre la gent que aquestes accions són inútils, que tenen poca eficàcia per aconseguir canvis en àmbits polítics, social o econòmic.

(2)

Les principals reivindicacions de la jornada han estat:

El 25% del pressupost de Salut s'ha de destinar a l'atenció primària.

Calen recursos per la Salut Mental, per la detecció precoç, i l'atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l'atenció assistencial.

Cal posar fi a l'externalització de serveis en empreses privades que prioritzen els seus beneficis en lloc de la salut.

I unes condicions laborals dignes i justes entre tot el personal sanitari.

"INVERTIR EN LES DONES, ACCELERA EL PROGRÉS"

Aquest és el lema de l'ONU per aquest 8 de març de 2024.Malgrat els avanços significatius en la igualtat de gènere en el nostre país (1), persisteixen desigualtats que han de ser eliminades.

1) És imperatiu promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació. Segons les dades corresponents a l'última enquesta de població activa (EPA), s'ha aconseguit el nombre màxim de dones ocupades en la sèrie històrica arribant a les 9.923.400. És una notícia molt positiva, però encara podem continuar avançant.

2) Bretxes salarials de gènere que encara persisteixen en la nostra societat. Les dones continuen guanyant menys que els homes pel mateix treball fet. Segons les dades de salaris de l'enquesta de població activa (EPA), en 2022 la diferència salarial mensual bruta entre homes i dones va ser del 15,7%, un 5,25% menys que, en 2018.

3) La conciliació laboral i familiar com un dret fonamental per a totes les treballadores.Set de cada deu persones que treballen a temps parcial són dones. Les responsabilitats de cures constitueixen el motiu per a estar treballant a temps parcial per al 16,5% d'aquestes dones, mentre que només per al 3,4% dels homes que treballen a temps parcial aquest és el motiu.

4) La desigualtat econòmica al llarg de la vida té el seu impacte i reflex en les pensions de jubilació, en les quals s'aconsegueix una intolerable bretxa de gènere del 33,75%.

5) És imprescindible combatre totes les formes de violència i assetjament en el lloc de treball. Cap dona hauria de témer per la seva seguretat o benestar mentre fa el seu treball. (2)

Finalment s'ha de consolidar el canvi cultural en la societat per assolir que el valor de la igualtat efectiva de gènere sigui plena. (3)

 

(1) https://www.publico.es/mujer/seacabo-sentencia-alves-conquistas-feminismo-imparable.html#md=modulo-portada-bloque:2col-t1;mm=mobile-big

(2) https://www.publico.es/mujer/crecen-17-inspecciones-relacionadas-acoso-sexual-timido-avance-carrera-fondo.html#md=modulo-portada-fila-de-modulos:4x15-t1;mm=mobile-medium

(3) https://www.cis.es/detalle-ficha-estudio?origen=estudio&idEstudio=14756

 

POLITICA ANTISOCIAL DEL GOVERN MUNICIPAL.

Article publicat en Cugat mèdia.

https://www.cugat.cat/diari/opinio/165967/politica-antisocial-del-govern-municipal

 

El govern municipal ha presentat les seves prioritats pel 2024, entre les quals han destacat les finances amb "un pressupost ajustat" (1) tot destacant que no hi ha hagut retallades en drets socials: "Hem blindat la despesa social i les subvencions a les entitats".

La realitat és que, darrere d'aquest discurs amb l'ús d'eufemisme i mentides, pretén amagar una política antisocial.

La European Anti-Poverty Network (EAPN) en el seu informe sobre l'estat de la pobresa 2023 ha posat de manifest l'enorme importància que té la funció redistribuïdora de l'Administració pública per al sosteniment de la qualitat de vida del conjunt de la població i que, si no existissin transferències públiques, gairebé la meitat de la població espanyola estaria en situació de pobresa.(2) 

Un mostra de la realitat la tenim en les despeses següents:

-Els imports previstos pel 2024 són els mateixos que els del 2023 i no s'actualitzen tenint en compte l'IPC del 2023, particularment el de l'alimentació que ha estat del 9%.

Les entitats socials disposaran de menys recursos per a prestar serveis, donar ajudes per omplir la nevera a les famílies necessitades, etc.

Així es retallen les ajudes a Càritas, Creu Roja, Taller Jeroni de Moragas, associació Parkinson, Avan, Dapsi. I també en programes socials com els ajuts per activitats d'estiu infants i adolescent.

-Es disminueix la quantia de la despesa pel 2024 si la comparem a la que hi havia l'any 2023.Es retallen entre altres els següents ajuts:

Al suport escolar de l'alumnat d'infantil i primària: -70.000 € (- 41%)

Als tractaments odontologics: - 5.000 € (- 25%)

A les necessitats bàsiques d'alimentació: - 245.000 € (-31,85%)

A les estades en residencies: -15000 € (- 37,5%)

Estem davant d'un pressupost que aplica la doctrina neoliberal d'austeritat amb retallades en les partides socials, una política molt nociva per a les persones i també pel creixement econòmic de la ciutat.

Aquest pressupost afebleix els mitjans que ajuden a reduir les desigualtats - que és important tenir en compte que són acumulatives en el sentit que una desigualtat de base produeix una cascada de conseqüències cada vegada major-.

El govern municipal ignora les dades que disposem sobre la situació social de la ciutat.

Els resultats del 41è Observatori Sociològic municipal ens diuen que un 11,5% de la població de Sant Cugat està en risc d'exclusió social.

El 30,4% dels santcugatencs assegura tenir dificultats per arribar a final de mes; un 18,1% manifesta també dificultats per pagar l'habitatge, i fer front a les despeses de la llar.

Segons un informe del Consell comarcal del Vallès Occidental, un 9,1% dels menors d'edat al municipi viuen amb risc d'exclusió social dels quals un 4,7% pateix un risc de pobresa relativa greu i un 10,3% dels infants en edat infantil i primària reben un ajut de menjador.

L'escut social que va desplegar el govern del PSOE i Unides Podem per fer front a la crisi econòmica provocada per la COVID en el 2019 ha posat en relleu, amb una intensitat poques vegades vista encara que sempre fos present, la importància de l'acció de les Administracions de l'Estat en el sosteniment de la qualitat de vida de les persones.

Entre les prioritats del govern municipal pel 2024 no hi és el fet de trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social.

Al contrari, provocarà més patiment a les famílies que pateixen dificultats per arribar a fi de mes i agreujarà la cronificació de la pobresa a la ciutat.

 

1)      https://www.cugat.cat/noticies/politica/165908/que-fara-el-govern-aquest-2024_

2)      https://www.eapn.es/estadodepobreza/

 

IMPULSAR L'OFERTA D'HABITATGE RESIDENCIAL.

 Article publicat en Cugat mèdia.

 https://www.cugat.cat/diari/opinio/165216/fem-un-sant_cugat-per-viure-hi

La immobiliària Nova Finca ha anunciat el projecte de reconvertir desenes de pisos en habitacions de lloguer.

Un centenar de veïns i veïnes de la ciutat es veuen amenaçats d'expulsió de les cases la qual cosa posa en greu perill és el seu projecte de vida, que és per totes les persones i famílies indissociables d'una llar.

Aquest desnonaments , si es materialitzen, formaran part dels “desnonaments invisibles” que corresponen a les expulsions i mudances forçoses que no passen pels jutjats.

Les persones i famílies afectades hauran de deixar una llar a la qual probablement, com la gran majoria dels que viuen en lloguers, destinen més d'un 40% dels seus ingressos  al pagament de les despeses de l'habitatge.(1)

El propòsit de Nova Finca ens alerta del risc que l'oferta d'habitatge en els pròxims anys sigui marcada per la proliferació dels habitatges “coliving” .

Tres factors ho poden afavorir.

_ El preu dels lloguers són cada vegada més alts.

Segons Fotocasa, destinar el 30% del salari mitjà a Espanya al pagament del lloguer permet accedir a un habitatge amb una grandària de 55 m². Això suposa una disminució de 31 m² respecte a la situació de fa una dècada, en 2013, i una reducció de 16 m² en comparació amb 2018, fa 5 anys (1).

_ El coliving és més atractiu per la propietat.

Les immobiliàries el consideren més rendibles que els habitatges de lloguer tradicional.

_ Les noves modalitats de lloguers permeten incrementar els preus  sense cap control.

Un truc més d'empreses de sector immobiliari per deslliurar-se de l'aplicació de la llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a l'Habitatge i en particular de les mesures que recull que posen sostre a les pujades abusives de preus de lloguer en determinades zones de mercat tensat (2).

 

L’ambigüitat competencial  en la normativa d'aplicació a l'habitatge permet al govern municipal ser bel·ligerant davant d'aquest projecte.

En el marc d’un dret de propietat delimitat per la seva funció social, l’ajuntament  hauria d’intervenir:

Treballant per aturar aquest assetjament immobiliari i fer costat a la gent i que ho pateix.

Revisant les normes municipals, d'ordenació urbanística, de control de l'estat i l'ús del parc d'habitatge, d'assessorament i mediació, de tributació en l'Ibi i l'IAE per tal de controlar i adequar l'oferta del parc d'habitatge de la ciutat a les necessitats de la població (3).

Sant Cugat necessita incrementar l'oferta d'habitatges de lloguer en règim tradicional per una residència més permanent, que s'associa a un projecte de vida i amb preus més accessibles.

No ens poden permetre disminuir  la que tenim en benefici de modalitats de lloguers per estades breus i lligades a una finalitat com el coliving.

En definitiva ens cal impulsar l'oferta d'habitatge residencial amb mesures que permetin als ciutadans i les ciutadanes accedir en condicions raonables a un habitatge digne.

 

(1) https://www.fotocasa.es/fotocasa-life/alquiler/hace-10-anos-con-el-30-del-salario-se-podia-alquilar-una-vivienda-de-86m%C2%B2-ahora-una-de-55m%C2%B2/

Les despeses comprenen el pagament de l'habitatge i el dels subministraments associats: aigua, llum i gas

(2) https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-12203

Fins ara sense ser aplicada pel bloqueig del Ministeri de Transports i habitatge que no ha donat el vistiplau a les 140 zones tensades presentades per la Generalitat i que ho justifica en què ha d'elaborar un índex de referència dels preus del lloguer homogeni en tota Espanya.

 

(3) Es podria establir un recàrrec en l'IBI, en la taxa de residus, exigir l'obtenció d'una llicència urbanística i d'activitat etc.