El discurs de l'alcalde Josep Maria Vallès en el ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat ha resultat una mirada esbiaixada de Sant Cugat i ha estat buit d'una visió estratègica de la ciutat.
Ha anat desgranant dades i projectes de mer administrador
sense connexió entre ells -no construint un relat que connecti amb les
preocupacions quotidianes de la gent- i sense esbossar una proposta a futur per
a Sant Cugat.
Sense una diagnosi que reflecteixi la situació real de la
ciutat i sense descriure de forma sistèmica les oportunitats, les amenaces, les
fortaleses i les febleses de Sant Cugat, no es pot identificar el camí a
recórrer per a fer front als reptes que tenim en l'horitzó.
En el seu discurs no ha parlat de les persones, no ha fet
referència en cap moment a les preocupacions i les dificultats que pateixen els
veïns i veïnes del municipi en el seu dia a dia.
Malgrat afirmar que el contingut del seu discurs sobre
l'estat de la ciutat es recolzava amb referències de dades objectives i fets, les
més rellevants han estat absents de la seva mirada sobre l'estat de la ciutat.
Ha ignorat les dificultats econòmiques del 21% dels
santcugatencs que no arriben a final de mes, del 14% que tenen dificultats per
pagar el lloguer o la hipoteca; del 19% que li costa pagar l'aigua, la llum o
el gas; i del 14% que no té prou diners per pagar el menjar i la neteja.
No han merescut la seva atenció les 7.520 persones que es
troben en risc de pobresa i els 3.666 en situació de pobresa extrema.
Tampoc té en compte que la ciutat tingui un grau de
desigualtat molt pronunciat, d'acord amb l'índex de Gini, del 34,6 de 100.
A Catalunya, aquest
valor se situa en 31,9, mentre que la mitjana comarcal és de 28,4.
Tampoc anota que els joves en la franja del 25 i els 34
anys, quan molts decideixen independitzar-se, es veuen obligats a marxar de la
ciutat (1).
No el preocupen aquestes dades i per descomptat no l'ocupa
el benestar de totes aquestes persones i les seves famílies.
No té entre els seus objectius eliminar la pobresa i lluitar
contra la desigualtat.
Oblidant-se del context d'inflació, que agreuja la precària
situació econòmica dels més necessitats, i secundant-se en la més pura doctrina
neoliberal, va prometre no incrementar la pressió fiscal i va afegir que
"aconseguiria fer més amb menys".
Una boutade; La cosa certa és que en el seu primer
pressupost, després de pujar-se el sou un 17% (2), va retallar les despeses
socials i dels serveis que més beneficien a les persones necessitades (3).
La pobresa és en si mateix una violació dels drets humans i per eliminar-la cal com a primer pas fer la visible.
(1)
(2)
(3)
https://www.cugat.cat/diari/opinio/165967/politica-antisocial-del-govern-municipal
