UNA POLÍTICA FISCAL PROGRESSISTA.

Els instruments de política fiscal de que disposen les administracions publiques han d’actuar clarament com a redistribuïts de renda dels rics als necessitats i també per orientar la política econòmica vers un model de gestió empresarial mes responsable socialment i d’un sistema financer al servei de les famílies i del teixit productiu.

Així es podria aplicar mesures contra els salaris desorbitats que superen alguns 1000 vegades el salari mini que paguen determinades empreses i entitats financeres son:
Per una banda els que cobren aquests salaris haurien de tributar a l’IRPF amb un tipus del 50%.
Per altre banda aquest salaris no podrien ser imputats com a despesa en els comptes de les empreses.
El govern denuncia els sous escandalós que perceben determinats directius de grans empreses i de la banca i nomes planteja como mesura coactiva el que siguin aprovats per les juntes d’accionistes. S’actua tímidament , sense efectes pràctics contra els poderosos.

Establir un nou impost que gravi els grans patrimonis ,reformar l’impost de successions que lamentablement les CCAA han pràcticament eliminat.

Aplicar un impost a les entitats financeres que no compleixin amb criteris de limitació de risc o no augmentin el crèdit a particulars ni empreses

MESURES PER QUE PÀGUIN ELS MÉS RICS.(1)

Gravar els salaris més alts.
Hisenda aplica el mateix gravamen a tots els ingressos superiors a 53.407 euros anuals.
A partir d’aquesta quantitat, el tipus és del 43% tots estan gravats amb el mateix tipus impositiu.
Segons dades de l'Agència Tributària corresponent a 2007.Només el 4% dels declarants ingressa més de 60.000 euros a l’any per rendes del treball i de la capital unes 750.000 persones,Si de veritat es vol gravar als més rics caldria crear un tipus superior al 43% per a ingressos molt elevats.
El 4% que declara més de 60.000 euros aporta gairebé el 40% dels ingressos.
Si s’aïlla a qui perceben més de 150.000 euros a l’any s’obté el 16% de la recaptació.

Gravar als més adinerats recuperant l'impost de patrimoni, suprimit des de 2008.
Gairebé un milió de persones presentava la declaració d’aquest impost, que gravava els patrimonis superiors a 108.182 euros, amb importants exempcions (residència habitual, assegurances de dependència, plans de pensions...).
L'Estat ingressava 2.121 milions a l’any, una quantitat superior als 1.500 milions que s’estalviarà amb la congelació de les pensions el 2011.

Gravar els beneficis dels 443.509 partícips de les polèmiques Sicav.
Aquestes societats d’inversió col·lectiva manegen un sucós patrimoni de gairebé 26.000 milions d’euros aconseguint que els seus beneficis tributin a l'1% davant el 30% del tipus general de l'impost de societats.



(1)Text elaborat a partir de l’informació publicada en el País de 20 de maig de 2010

LLUITAR CONTRA L'ATUR I LA POBRESA HA DE SER LA PRIORITAT.

Estic, com moltes persones, indignats per les mesures de retall del pressupost de les administracions públiques anunciades per el president del govern.
Son injustes ,inequitatives i molt regressives per els treballadores i pensionistes però també equivocades per que no seran útils per recuperar el creixement econòmic.
Al meu entendre hi han raons objectives que avalen la aplicació d’unes altres mesures mes justes socialment i més eficaces per a superar la crisi econòmica.

En primer lloc, el diagnòstic de la situació de l’endeutament.
L’endeutament a final de l’any 2009 del nostra país era el següent respecte al PIB.Les administracions publiques el 55,2 %, la banca el 107 %,les empreses el 143 % i els particulars el 89 %.L’endeutament de les administracions publiques d’italià es situava al 115 % , Reina Unit el 85 % , Alemanya el 73 % i França el 78 %.
Per tant les nostres administracions tenen un nivell d’endeutament mes baix que països del nostra entorn.

En segon lloc, la desconfiança del mercats respecte al finançament del deute públic es provocat per la feblesa del nostra sistema impositiu.
Estem des de sempre a la cola dels països europeus en el nivell de pressió fiscal.
Els bancs desprès de rebre la generosa ajuda publica i finançament del banc central a uns interessos ínfims declaren beneficis a l’hora que actuen amb usura al finançar l’estat i les empreses.

En tercer lloc , aquestes mesures ens aboquen a la recessió.
El consum genera demanda i activa la economia.
Retallant els ingressos de moltes de les famílies espanyola i de les Administracions es disminuirà el consum i afectarà la recuperació del creixement de la economia.

En quart lloc, aquestes mesures que incideixen només en les despeses i no en el ingressos no son justes ni equitatives.
Només les classes socials assalariades de renda mitja i baixa patiran la retallada.El tipus màxim de l’IRPF actualment es del 43 % i el de l’impost de Societat del 30%.
Hem de recordar que l’any 2000 es varen rebaixar en 5 punts. S’ha eliminat l’impost de Successions.
Tot això no es revisa però si l’actualització de les pensions, el xec bebè, l’aplicació de la llei de la dependència.

Lluitar contra l’atur i la pobresa ha de ser la prioritat.

L’opció progressista davant la crisi es al contrari fer us d’un política d’increment de la despesa publica i de transferència fiscal dels rics als necessitats.
Els governs de tots els països, fa uns mesos, no varem dubtat en intervenir amb recursos públics per fer front a la possible col·lapse del sistema financer.
Els estats, es varen endeutar, per generar una liquides massiva a les entitats bancàries i portant a terme programes d’estímuls de sectors productius .
Ara, malgrat el greu increment de l’atur i la pobresa,al contrari s’ha acabat l’expansió de la despesa publica.
Els governs,pressionats pels banquers i empresaris que han ajudats amb diners públics,afirmen que per sortir de la crisi es necessari l’austeritat de les administracions.
Aquesta es la gran contradicció.
El retall de la despesa publica anunciat per el govern disminueix el consum particular, més de 6 milions de famílies, de pensionistes i funcionaris i també significativament el consum agrupat, de la família comuna, que son les Administracions publiques.
La repercussió d’aquestes mesures serà negativa sobra la economia del país generant més atur i més pobresa.
Davant de les receptes neoliberals de sempre es possible adoptar mesures més favorable a les rendes baixes i mitges per sortir de la crisi econòmica.


ILUSTRACIÓN DE JAVIER JAÉN www.publico.es