El partit socialista amb el suport dels partits de dreta vol modificar la llei del “només sí és sí” que va suposar un canvi radical sobre la manera de considerar les agressions sexuals.
Fins a la seva aprovació, el Codi Penal distingia entre l'abús sexual (agressions sense consentiment, però en els quals no es considerava que hi hagués hagut violència ni intimidació) i l'agressió sexual, quan si s'hagués provat l'existència d'aquests dos supòsits.
El principal canvi de paradigma de la llei, a escala penal, ve determinat per l'article 178.1.
Diu així: "Serà castigat amb la pena de presó d'un a quatre anys, com a responsable d'agressió sexual, el que perpetri qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment. Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".
I què ocorre amb la proposta que els socialistes volen pactar amb el PP?
Afegeix els conceptes de violència i intimidació en forma de subtipus i això farà que els jutges tornin a posar el focus en aquests elements, com han fet i que hi hagi víctimes de primera i de segona, en funció de la violència i intimidació que puguin acreditar.
Per això el Ministeri d'Irene Montero és partidari de contemplar la violència i intimidació, però en forma d'agreujant.
Per a les víctimes, és molt important.
Si l'existència de violència sexual ve determinada exclusivament pel consentiment, la víctima no haurà de ser sotmesa al calvari probatori i serà reconeguda com a tal sense necessitat de demostrar que va oposar resistència.(1)
Reintroduir els conceptes de violència i intimidació en el Codi Penal com a subtipus, condiciona el consentiment, perquè obliga els jutges a tornar a preguntar sobre si la dona es va resistir i quant, en lloc de si va consentir la relació sexual.
(1(1) https://es.wikipedia.org/wiki/Caso_de_La_Manada
