UN VOT A FAVOR DE LES CLASSES POPULARS.

Escrit publicat en el Cugatenc:

https://www.elcugatenc.cat/opinio/95667/un-vot-a-favor-de-les-classes-populars

El 12 M no tenim la possibilitat de votar a Podem i hem de decidir què fem amb el nostre vot en un escenari a Catalunya que està absolutament obert sobre el govern que es pugui formar i moltes opcions de bloqueig postelectoral.

QUIN ÉS EL VOT INÚTIL?

L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc són opcions contràries a la raó de “no dividir el vot cap a l’esquerra” que ha verbalitzat la direcció de Podem quan va anunciar que renunciava a presentar una candidatura.

Totes aquestes alternatives resten la possibilitat de donar el nostre vot a un partit d'esquerra i, per tant, afavoreix als de la dreta.

QUIN ÉS EL VOT ÚTIL?

El que possibilita la conformació d'un govern de progrés que faci polítiques que millorin el benestar de les classes populars.

Les polítiques d'habitatge són un referent clar que ens ha de servir per decidir quin partit es mereix rebre el nostre vot.

ERC i la CUP han estat uns aliats de Podem en el Congrés per fer possible la llei que regulava els preus dels lloguers i tan bon punt es va aprovar el nou índex estatal de preus del lloguer, el govern de la Generalitat va establir un topall en els preus dels lloguers que cobreix ara a 271 municipis, una zona total de més de set milions de catalans, és a dir, el 90% de la població.

Davant aquesta regulació els arrendadors que volien maximitzar els seus beneficis van utilitzar els lloguers de temporada i d'habitacions i per a evitar aquest "ús fraudulent de la norma", el Govern va aprovar el 24 d'abril un decret llei que regula aquests dos models, impedint, entre altres coses, que la suma d'habitacions llogades de manera individual superi el topall fixat per l'índex de preus de l'habitatge.

Aquest decret va entrar en vigor, però ha de ser convalidat després de les eleccions del 12 de maig.

ERC, CUP i els Comuns Sumar es comprometen a aprovar-ho, mentre que PSC i Junts s'abstenen.

PER QUÈ NO PODEM VOTAR AL PSC I COMUNS SUMAR?

El partit socialista s'inclina a la dreta quan se li planteja polítiques transformadores, que són les que realment fan avançar en drets socials.

Els dirigents de Comuns Sumar han fet impossible repetir la coalició electoral i tenen com a objectiu acabar amb Podem; i amb aquesta finalitat no han dubtat i han impulsat el transfuguisme de militants de Podem cap a les seves files.

A més, els seus posicionaments polítics, són cada vegada més una còpia dels socialistes en el seu contingut - referèndum, finançament de la Generalitat etc.- i en les maneres de fer política- esquerra amable- és a dir el discurs i la pràctica política.

ENTRE LA CUP I ERC QUINA OPCIÓ TRIAR?

Amb aquests dos partits tenim coincidències programàtiques si bé ERC és l'opció més útil.

ERC és l'opció política que jugarà un rol clau en la conformació del nou govern català i que té possibilitats d'encapçalar el pròxim govern de la Generalitat.

És un partit amb el qual les nostres diputades del Congrés podran aconseguir acords per impulsar iniciatives legislatives transformadores per a tot l'estat espanyol en una perspectiva ,per tant, d'estat plurinacional i solidària amb la resta de pobles d'Espanya.

I des del Govern de la Generalitat un partit que és capaç de compatibilitzar el seu projecte independentista, que passa per un referèndum que Podem defensa, amb polítiques de progrés socials.

Per tot això votaré ERC com el vot més útil a favor de les classes populars.

FETS I NO PARAULES EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.

Ahir coincidint amb el Dia Mundial de la Salut de 2024 unes 2500 persones ens vam manifestar a Barcelona per a defensar la salut com un dret per a totes les persones, allà on estiguin, a tenir accés a serveis de salut sense discriminació.(1)

La insuficiència de recursos destinats a la salut pública amenaça el dret a la salut de milions de persones.

L'infrafinançament del sistema català de salut està cada vegada posant més en perill l'atenció sanitària de qualitat que es mereix la ciutadania i amb això s'incrementa les persones que es veuen obligades a contractar una mútua privada. (2)

El projecte de pressupost de 2024 de la Generalitat que s'havia presentat per un import total de 43.700 milions d'euros, el que suposava un increment respecte al d'any anterior de 2.443 milions d'euros, un 9,6%, s'augmentava sensiblement els finançaments de la sanitat i altres serveis bàsics per a la població.

Comuns Sumar, prioritzant els seus interessos partidistes, ha fet impossible l'aprovació del pressupost de 2024.

Jessica Albiach, després d'haver donat suport al pressupost de 2023, justifica, de manera incomprensible, el seu rebuig als comptes per la seva oposició al projecte del Hard Rock.

En l'esmentat pressupost la sanitat pública augmentava el seu finançament en 12.059 milions d'euros, un 5,6% més que l’any anterior, a aquesta xifra s'afegia un fons extraordinari de 800 milions d'euros.

Uns diners que hauríem permès la millora de l'atenció primària, la reducció de les llistes d'espera per operacions, incrementar les retribucions del personal sanitari.

L'educació també incrementava el seu pressupost en 7.508 milions, un 10%, dels quals una part important anaven destinats a la consolidació de la gratuïtat del segon any d'infància, a combatre la segregació escolar i a incrementar el nombre de docents.

Respecte a l'habitatge, el projecte de pressupost preveia una inversió de 1.232 milions d'euros un xifra rècord. Per a atendre l'emergència residencial es destinaven 570 milions, per a incrementar el parc d'habitatges públic 125 milions d'euros i 39 milions en la rehabilitació d'habitatges i millora de l'accessibilitat.

Per a afavorir la mobilitat en transports públics es destinaven una inversió de 2.862 milions d'euros per a finalitzar entre altres les obres de la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 8. Es preveia uns 508 milions per a la millora de la xarxa viària i la mobilitat en general.

Així mateix, es pressupostava uns 1.045 milions d'euros per a fer front a la séquia amb inversions en infraestructures per a la regeneració de l'aigua i les dessalinitzadores.

En la pròxima campanya electoral molts partits de forma hipòcrita emfatitzaran el seu compromès amb la sanitat pública i altres serveis públics i els haurem de recordar que els fets són el compten i no les paraules.

 

 

(1)

La pobra assistència a la manifestació posa en relleu la crisi que pateixen les accions de protestes, en part causades per la debilitat de les organitzacions que les promouen o recolzen i també pel creixen convenciment imperant entre la gent que aquestes accions són inútils, que tenen poca eficàcia per aconseguir canvis en àmbits polítics, social o econòmic.

(2)

Les principals reivindicacions de la jornada han estat:

El 25% del pressupost de Salut s'ha de destinar a l'atenció primària.

Calen recursos per la Salut Mental, per la detecció precoç, i l'atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l'atenció assistencial.

Cal posar fi a l'externalització de serveis en empreses privades que prioritzen els seus beneficis en lloc de la salut.

I unes condicions laborals dignes i justes entre tot el personal sanitari.

LES RAONS DELS 217883 VOTS A LA ULTRADRETA.

A Espanya, on l'extrema dreta va estar en el poder més temps que en cap altre país europeu (de 1939 a 1975), ha aconseguit tenir representativitat en el Parlament de Catalunya.

Un partit creat per uns dissidents del PP un partit situat a "la dreta de la dreta" que, són els hereus de l'extrema dreta tradicional, com són les formacions ultres (Democràcia Nacional, La Falange, Aliança Nacional i la Plataforma per Catalunya) que ha trobat un ressò molt favorable en l'ànim de catalans i catalanes durament colpejats per les crisis, la sanitària i l'econòmica.

Unes crisis agreujades per unes dures polítiques d'austeritat i de retallades que es van aplicar des del 2010 pels governs d'Artur Mas i que no han estat revertits pels governs de Puigdemont i Torra.
Aquestes retallades han causat uns enormes desastres socials.

Catalunya és un dels països amb majors desigualtats de la UE-15.
Les rendes del treball representen només el 45% de totes les rendes del país, mentre que a Espanya, és el 47%, i a la UE-15 del 48%.
Abans de començar la pandèmia, la pobresa infantil i juvenil (població menor de setze anys), afectaba al 33% quan la mitjana d'Espanya és del 30% i a la UE-15 del 20,6%.

Hi ha 508.000 aturats, i el percentatge de joves de menys de vint-i-cinc anys en atur ascendeix al 38,1%.
La precarietat laboral, l'elevat cost de les matrícules per a seguir estudis universitaris o les grans dificultats per a accedir a un habitatge digne han
conduït al fet que fragments de les classes socials treballadores triessin al partit d'ultradreta.

Bona part dels 217883 vots que ha obtingut VOX provenen de les ciutats obreres del Baix Llobregat o dels vallesos (1) on viuen les persones que són les més castigades per les crisis econòmiques.

Són votants de VOX treballadors i treballadores o autònomes que senten com la seva situació professional i el seu poder adquisitiu s'enfonsa i que es veuen caient en la pobresa i que estan cansats del conflicte per la independència que afegeix una incertesa més a la seva complicada vida.

Així, podem observar dels resultats electorals com la ultradreta és la segona força més votada a Badia del Vallès, i la quarta força en Cornellà del Llobregat, Terrassa, Rubí i Sabadell on ha obtingut respectivament 2834, 7195, 2760 i 6278 vots.

Ni la dreta liberal ni les esquerres han sabut respondre a totes aquestes angoixes. I el buit l'ha omplert l'extrema dreta.

 

(1)

Vox obté en l’Hospitalet de Llgat el 9,65% dels vots i supera el 10% en Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans

En les comarques del Vallès Occidental i Oriental, en el Baix Llobregat Vox es la quarta força amb major nombre de vots.

 

 

¿TODAVÍA ES POSIBLE Y TAL VEZ NECESARIO COMO ÚNICA SOLUCIÓN FUERA DE LOS BLOQUES UN GOBIERNO ERC, PSC Y EN COMÚ PODEM?

El resultado de las elecciones ha evidenciado el fraccionamiento del voto de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña entre las diferentes opciones que concurrían a las elecciones del Parlament y la polarización entre los dos bloques.
Ninguno de los dos bloques que concurrían a las elecciones el constitucionalista o independentista han conseguido llegar a superar el 50% de los votos y con una diferencia de votos entre los dos de 165.000 votos quedan invalidadas la tentación de que quieran uno gobernar sin tener en cuenta el otro.
Es suicida seguir desgastando la sociedad catalana queriendo imponer la vía unilateral de la independencia o seguir con "el a por ellos".
Los resultados de estas elecciones con una alta participación de 82,3%, y por tanto muy representativos de lo piensan los catalanes y catalanas no han movido prácticamente el reparto de votos entre los 2 bloques.
Nos encontramos en una situación de equilibrio de fuerza entre bloque parecido y el diagnóstico sigue siendo el que desde En Comú Podem, en adelante EPC, estamos haciendo desde hace tiempo. Ningún bloque puede imponer su proyecto pues ni uno ni otro tiene el respaldo de la mayoría de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.
Es cierto, los independistas JxCat, ERC i la CUP tienen en conjunto 70 escaños pudiendo así conformar una mayoría que de soporte a un nuevo gobierno de la Generalitat con su programa.
Esto es así por el sistema electoral que hace que los votos necesarios para obtener un escaño para cada formación política no respeta, en la atribución de diputados y diputadas, el valorar de forma igual el voto de cada persona.
A ERC le hicieron falta 29.044 votos de media para conseguir un diputado, a JxCat 27.665, a C’s 29.786, al PSC 35.469, mientras que para EPC necesito 40.462 votos.
Ciudadanos es el partido más votado en Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma, Cornellà, Esplugues, Mataro, Lleida, Tarragona, Cerdanyola, Barbera del Vallés, Ciutat Badia, Rubí, Granollers...

                                 

La negociación para una salida democrática se impone.
Para salir de esta situación, para dar respuesta a los anhelos que tiene el pueblo catalán de decidir su futuro respecto al Estado español, recordemos que un 80% de la población respalda la celebración de un referéndum, pero también para atender las demandas sociales se debe de apostar por un acuerdo de amplias mayoría.

El resultado de las elecciones ha reafirmado el posicionamiento de  unionistas e independentistas y también a pesar de haber perdidos votos y diputados el declarado por EPC.
Entiendo que debe de servir como referencia la propuesta programática de EPC  de llegar a un acuerdo transversal que permita recomponer la cohesión del pueblo catalán en un proyecto de país.
EPC  proponía conformar una alianza del catalanismo progresista que tenga por objetivos impulsar un nuevo marco constituyente catalán que defina un nuevo modelo de país que pudiera dar respuestas a las demandas sociales y que establezca un pacto bilateral con el Estado español para establecer una relación de tipo confederal en el marco de una España plurinacional.
ERC, PSC y EPC suman 57 escaños una mayoría simple, es decir que obtendría más síes que noes, que les permitiría formar el próximo gobierno de la Generalitat.
Un gobierno que, en mi opinión, rompería con la dinámica de bloques y representaría mejor la diversidad de la sociedad catalana.

Una posibilidad que hoy, con los posicionamientos de los partidos después del 21 D, se nos antoja imposible pero la más solida como alternativa a la solución suicida de los bloques. Hay que tener en cuenta que el futuro será marcado por el calendario y la actuación judicial que va por su propio camino.

Tal vez los acontecimientos que se den, hasta el 6 de febrero en la que se iniciara la sesión de investidura del nuevo President de la Generalitat o más allá de esta fecha, propicien este entendimiento del catalanismo progresista.

Fotografía

Hemiciclo Parlament de Catalunya

web.gencat.cat

4 CAUSES DE LA PERDUDA DE VOTS D’EN COMÚ PODEM.

Feta la lectura del resultat de les eleccions del 21D

http://americoologarayorti.blogspot.com.es/ correspon ara analitzar les possibles causes de la perduda de vots d’ECP.

      1) UN PLEBICIT SOBRE INDEPENDENCIA/UNIONISME.

Malgrat que ECP ho va intentar en la campanya electoral no es va parla de l'agenda social i solament de la lluita de banderes d'un bloc contra l'altre.

Totes les noticies dels mitjans de comunicacions tenien que veure amb la DIU i el 155.

Els votants han estat cridats per pronunciar-se entre independència/constitucionalisme.

     2) VOT ÚTIL/EQUIDISTÀNCIA.

ECP no ha pogut fer-se un espai entre els dos blocs.
Per als no independentistes el posicionament d’ECP semblava massa independentista i per als independentistes era massa unionista.
Com va dir Iñigo Erejon “en un Barça Madrid ningú vota per l'àrbitre”.
Els mitjans comunicacions amb la seva informació no donaven rellevància a l’opció d’ECP i rebia el qualificatiu d’equidistància o indefinició.

El PSC que ha parlat de diàleg entre els blocs tampoc no ha tingut els resultats que esperava i el seu increment de vots es correspon en nombres a la captació dels vots de l'antiga Unió Democràtica.

       3) LA DIVISIÓ DE PODEM.
L'enfrontament de la direcció de Podem amb l’estatal que es va iniciar el passat mes d’abril, i que es va traduir finalment en la dimissió i baixa del partit del secretari general i de companys i companyes que militaven en els Cercles de municipis com a Terrassa, Sabadell .

Aquest enfrontament de les dues direccions va provocar posicionaments diferents dels representants CSQP davant de la DUI que es van evidenciar de forma clara davant de l’opinió pública en la votació del Parlament del passat 27 d’octubre.

Els mitjans de comunicacions es van fer reso de la crisis de Podem.

La crisis de Podem ha restat vots a ECP.

       4) LES CLASES POPULARS HAN VOTAT PREFERENTMENT A C’s.

Com a partit que vol esser el defensor dels interessos de la gent més necessitada te un greu  problema ja que en les poblacions/barris on hi ha més treballadors i treballadores on la renta es la mes baixa ha perdut entre el 3% i 8% dels vots obtinguts l’any 2015.

ECP  ha guanyat un 0,6% de vots a Matadepera i Sant Cugat  que son ciutats amb la renda per habitant més alta de Catalunya i per contra ha perdut un 7% i 8 % de vots respectivament en les ciutats de  mes baixa renda per habitants com a Badia del Vallès i Santa Coloma de Gramanet.

El més preocupant del resultat de les eleccions es que C’s ha estat el partit mes votat en tots els municipis on viuen les classes populars, les persones mes castigades per les politiques que defensa C’s.

A més es molt probable que els 42.799 vots que ha perdut ECP  hagin anat a C’s.

LECTURA DEL RESULTAT DE LES ELECCIONS CATALANES DEL 21D.

1)      GRAN AUGMENT DE LA PARTICIPACIÓ.

Han votat 4.360.843 persones el que suposa 245.036 votants més que el 2015.

2)      EL RESULTAT DE LES ELECCIONS NO CANVIA DE MANERA DETERMINANT LA LÒGICA DELS BLOCS.

         Els partits favorables a la independència Junts per Catalunya + ERC +CUP han aconseguit 2.063.361 vots que representa el 47,31% dels vots emesos.
Respecte al 2015 han incrementat els seus vots en 106.013, un 5,42% si bé tenen una lleugera baixada del 0,5% en el percentatge de vots rebut del total de vots emesos.

Els unionistes C’s, PSC i PP han aconseguit 1.889.176 vots el 43,32% dels vots emesos.
Amb aquest resultat i en relació al 2015 han incrementat els seus votants en 283.613 el que representa un 17, 66%.
Hi ha una diferència de vots entre independentistes i unionistes de 165.000 vots. 

Ningun bloc aconsegueix el suport del 50% dels votants. 
El parlament quedarà conformat per 70 diputats independentistes 57 unionistes i els 8 d'En Comú Podem.

3)      C’S PRIMER PARTIT EN VOTS I ESCONS.

Entenc que és molt important assenyalar a continuació on C’s ha obtingut més vots doncs l'augment de vot de C’s és l'augment de la dreta més dura contra la plurinacionalitat d'Espanya i s'ha materialitzat en ciutats en barris on viuen les classes populars que haurien de ser votants de partits d'esquerra.

                                                                         KiKO LLANERAS EL PAIS 27 DIC 2017

El C’s es el partit més votat a la majoria dels municipis de l'àrea metropolitana.

Els municipis de més de 20.000 habitants de la província de Barcelona, on més ha crescut. 

Badalona, amb 13,1%, Pineda de Mar 12,2%, Santa Coloma de Gramenet 12,2%, Sant Andreu de la Barca 10,7% Sant Vicenç dels Horts 10,6%, Barberà del Vallès 10,5% i Sant Adrià del Besòs 10,5%,

 l'Hospitalet 9,8%, Mataró 9,1%, Cornellà 9,8%, el Prat 9,5%, Viladecans 9,1% o Sant Boi 8,5%.

En aquestes ciutats el suport a C's situar-se al voltant del 33% dels vots i on el 2015 ja hi va superar amb escreix la seva mitjana a Barcelona.

A Sant Cugat va créixer en un 5,1% de la mateixa manera com altres ciutats on l’ independentisme tradicionalment és més fort on se situa entre els 5 i 6 punts a Vic, Vilafranca, Igualada, Manresa.

A la capital de Tarragona, C's guanya amb claredat, amb el 35% dels vots.

C’s guanya a tota la franja costanera fins arribar a les Terres de l'Ebre amb l'única excepció d'Altafulla.

A Vila-Seca i Salou, on ja va guanyar fa dos anys, en aquesta ocasió s'apropa a la meitat dels sufragis, amb el 47,5% i el 43,3%, respectivament.

A Tortosa només augmenta 4,7% -i no arriba al 20%-, a Valls, 6,2%; al Montsià, 5,9%; a la Conca de Barberà, 4%; a la Ribera d'Ebre, 4,7%; i al Priorat, 3,9%. El Pallars Sobirà, el Pla de l'Estany i les Garrigues són les altres comarques on C's no arriba al 10%.

A la capital, Girona, C's es converteix en la segona força.

A Girona C's ha doblat representació, amb quatre diputats i ha rebut 31.000 vots, que van més enllà dels 11.200 que ha perdut el PP.

En Blanes,Lloret,Figueres,Roses y Castelló d’Empúries,  C’s es la primera força política.

En canvi, al Ripollès, la Cerdanya, el Pla de l'Estany o la Garrotxa, continua el domini independentista.

A la capital Lleida es el primer partit amb el 24,5% dels sufragis, i a l'Aran, amb més del 33%, però queda molt per sota del 20% a la resta de comarques. 

4)       ELS PARTITS INDEPENDENTISTES
Si analitzem els percentatges de vots obtinguts per la suma dels partits independentistes:

A LES CAPITALS DE PROVÍNCIA:

Barcelona baixa quatre dècimes.

A Girona baixa un punt.

A Tarragona es manté en el 49%.

A Lleida, fins i tot, guanya gairebé un punt i arriba al 64,2% dels sufragis, un nivell molt similar al de Girona.

A Sabadell, Terrassa, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Mollet o Gavà els partits favorables a l’ independentisme es mantenen estable o bé pugen una mica.

En canvi baixa on tenia mes recolzament com Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Vilafranca del Penedès, Granollers, Vic o Igualada.

A la província de Tarragona fort creixement de l’ independentisme a les Terres de l'Ebre, amb 3,7 punts més de suport al Baix Ebre, 3,2 al Montsià o 2,4 a la Ribera d'Ebre.

Les tres forces partidàries de la secessió perden un diputat, fonamentalment perquè la CUP no manté l'escó que tenia.

El Priorat es manté com una de les comarques més independentistes de Catalunya, el suport a aquesta opció fins i tot creix una mica i supera el 80%.

Girona es manté com la demarcació amb un major suport a l’ independentisme, però amb el 64,7% dels vots perd un punt respecte el 2015, tot i guanyar 9.000 vots. Amb l'excepció de Girona i Blanes, a la majoria de les principals poblacions de la demarcació retrocedeix en termes percentuals: Figueres, Olot, Lloret, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Castelló d'Empúries i també en comarques nítidament partidàries de l'Estat propi, com el Ripollès, la Garrotxa o la Cerdanya. Finalment,

A Lleida l’ independentisme manté 11 diputats, ja que JxCat (6) i ERC (5) en guanyen un respecte els 10 que tenia JxSí i la CUP perd el que va obtenir fa dos anys.

A les comarques més poblades guanya suports tant en termes absoluts com relatius, començant pel Segrià (+1,8), la Noguera (+,14), l'Urgell (+0,8) o el Pla d'Urgell (0,4).

 L'Aran es manté com la comarca menys independentista de Catalunya, amb només el 30,7% dels vots, i fins i tot registre una caiguda de tres dècimes. 

La CUP que tenia vots prestats s'ha vist perjudicada pel vot útil que ha anat a parar en gran part segurament a ERC i a JxCat.

5)  EN COMÚ PODEM ( ECP)

En relació als resultats obtinguts en les eleccions 2015 per CSQP ha perdut 42.799 vots que representa un 11,67% de vots.
En escons 3 menys que són 27,27%

Any      Nº  Vots      escanyes       %
2017      366.494       11              8,99%
2015      323.695         8              7,48%

Vallès Occidental.

En el Vallès occidental ECP ha obtingut menys vots que l'any 2015 en la pràctica totalitat dels municipis.
La pèrdua de vots a les ciutats més poblades és important.
La baixada se situa entre el 3% i 7%.

Sabadell: 3270  (3%)
Terrassa: 1923  (2%)
Rubí: 928 (3%)
Ripollet: 840 (5%)
Montcada i Reixac:  836 (6%)
Barberà del Vallès: 676 (4,4%)
Cerdanyola: 1040 (3,6%)
Badia:  456 (7%)

    ECP ha guanyat vots en:

    Matadepera: 45 (0,6%)

    Gallifa: 1 (1,3%)

    Rellinars: 6 (0,8%)

    San Cugat: 502 (0,6%)

6)  RESULTATS EN SANT CUGAT.

Els partits favorables a la independència sumen el 55,2% dels vots enfront del 58% del 2015

JxCat:  15.429 vots ( 29,2%)

ERC : 10.986 vots  (20,8 %)

La suma de JxCat + ERC  han aconseguit 2.756 vots més que JxSi que l’any 2015  que va tenir 23.659 vots  (47,9%).Probablement han sumat 2.230 vots de la CUP i 526 de nous votants.

C´s :  11.966 vots  (20,8%)  ha  incrementat en 3.215 vots.  Probablement ha sumat 1.309  vots del PP i 1.906 de nous votants.

L’any 2015 : 8.691 vots (17,6%)

PSC : 5.755 vots (10,9%)  ha incrementat en 2405 vots

L’any 2015 : 3.350 vots (6,8%)

              ECP : 3.476 vots ( 6,6%) ha incrementat en 502 vots

              L’any 2015 : 2.974  (6%)

              PP: 1.689  (3,2%) ha perdut 1.309 vots

              L’any 2015 : 2.998  (6,1%)

             CUP:  2.744  (5,2%) ha perdut 2.230 vots

             L’any 2015 : 4.974  (10,1%)

DEBAT ELECTORAL TELEVISIÓ SANT CUGAT

El proppassat dia 15 de desembre vaig participar en representació D’EN COMÚ PODEM en el debat que va organitzar  la Televisió de Sant Cugat en motiu de les eleccions del 21D.

Aquí trobareu l’enllaç al vídeo del programa.

https://youtu.be/CZCMB4MBoEA

EL GOBIERNO ACTIVA EL ARTICULO 155 DE LA CONSTITUCIÓN Y SE HABLA DE REFORMAR LA CARTA MAGNA.

Ayer, en el Congreso de los diputados, Rajoy anuncio que el consejo de ministros había acordado requerir a Puigdemont que diga si ha declarado o no la independencia.
El gobierno lo hace a pesar de que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña  haya declarado que “ni la Ley de Transitoriedad, suspendida por el Tribunal Constitucional, ni ninguna declaración formal o aformal, implícita o explícita de independencia despliegan efecto jurídico alguno".

Se trata por lo tanto de una declaración política y nada más.

No tiene efectos reales pero da igual para el gobierno central que se empeña en seguir la vía jurídica para resolver el problema político del encaje de Cataluña con España.

Activa el procedimiento que establece el artículo 155 de la Constitución que requiere para su aplicación que una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España.

En esta estrategia judicial el PP se ve acompañado por Ciudadanos y  también por un PSOE que aplaudió la intervención del Josep Borrell que sirvió para blanquear la manifestación protagonizada por los ultraderechistas que se celebró el pasado domingo en Barcelona.

Rajoy no tiene una propuesta para Catalunya pero si piensa seguir sacando rédito electoral de instrumentalizar el enfrentamiento de Cataluña con los otros pueblos que conforman España.

El PSOE propone una reforma de la Constitución que el PP parece haber aceptado para hacer retoques y con la línea roja de no tocar el artículo 2 de la Constitución que establece la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

No estoy de acuerdo con la declaración de independencia que formulo el President de la Generalitat apoyada en los resultados de un referéndum sin garantías y que no interpelaba a toda la ciudadanía de Cataluña.

La solución real al conflicto catalán requiere la celebración de un referéndum pactado que permita a los catalanes y catalanas decidir sobre cómo quieren relacionarse con España.

Un referéndum que pregunte no solo sobre la independencia sino también sobre otra opción que refuerce el reconocimiento, la singularidad y la autonomía de Catalunya.

Para ello el artículo 2 de la Constitución debe de ser reescrito eliminando toda  referencia a la indisoluble unidad de España.

¡MÁS DEMOCRACIA!

 Rajoy y Puigdemont los dos máximos  protagonistas del enfrentamiento por la convocatoria del referéndum del 1 de octubre en Catalunya se llenan la boca de la palabra democracia.

Una misma palabra que usan hasta la saciedad dándole un significado distinto para avalar su posición política.

Los dos se olvidan que la política debería servir para hacer posible la convivencia que hoy se ha roto.

Lideres que manipulan a la gente con sus discursos y que hacen que no hay matices que valgan ante este enfrentamiento. A la acción de uno bando se corresponde la reacción del otro.

Han simplificado el problema complejo del encaje de Catalunya en España. A cada uno/a de nosotros o nosotras solo nos cabe escoger en ser de los independentistas o de los españolistas.

 La estrategia del PP de judicializar la resolución del conflicto catalán no hace más que radicalizar las posiciones y hoy parece hacer inviable cualquier salida pactada.

Piensan que recurriendo a los procedimientos que marcan las leyes van a resolver el problema cuando el efecto es lo contrario pues se agranda el problema.

Es verdad que el gobierno de la Generalitat ha vulnerado la ley y por ello dicen que las normas deben de respetarse.

Enfatizan el incumplimiento de las leyes y no quieren hablar del problema político.

Expresan con ello que la legalidad no tiene que ver con la política cuando no es así pues en este conflicto hay una amplia movilización de la gente pidiendo que se le escuche.

Cuando lo que se pide es poder expresar una opinión  la respuesta no puede ser la aplicación de los mecanismos de la ley.

La estrategia de los independentistas de romper con la legalidad española pero también catalana les ha llevado a imponer a todos los vivimos en Catalunya  un único camino.

La independencia con un marco constitucional que ellos han elaborado.

Han negado el derecho a decidir a una parte importante de los catalanes.

En el debate del Parlament han pisoteado los derechos de los diputados contrarios al proceso independentista.

Cadena Ser. Representantes formación que acuden hoy en Zaragoza a la reunión prorreferendúm

Los que seguimos defendiendo un referéndum pactado con garantías y plenos efectos rechazamos las acciones de unos y otros y denunciamos la manipulación de la palabra democracia.

Pedimos que hagan POLITICA con mayúsculas negociando una salida a este conflicto.

La política sirve para modular la aplicación de las leyes y puede hacer posible la celebración de un referéndum.

Reivindicamos MÁS DEMOCRACIA.

MAS, té un pla al que se l’hi veu el llautó.

El pla presentat pel President Mas per la independència té com auténtica motivació el assegurar per ell i el seu partit el rol de dirigir el país.

La llista única que exigeix Mas per anticipar el final de la legislatura respon clarament a aquesta finalitat d’intentar mantenir la hegemonia política del seu partit.

No es acceptable, per justificar aquesta proposta de llista única, la seva afirmació que d’aquesta manera es podrà saber clarament si els catalans i catalanes son favorables a la independència.

Per saber quantes persones recolzen la independència , en unes eleccions anticipades amb la concurrència de totes les formacions politiques, només cal sumar els vots obtinguts pels partits amb un programa on s’inclou aquest objectiu.

Però, fer-ho en unes eleccions plurals representa per a Mas dos amenaces:

En primer lloc, la possibilitat que es trenqui la coalició electoral  que forma CiU .

Que passaria amb Unió que té una militància dividida,si el programa electoral aposta pel camí de la independència?

Duran Lleida ha expressat al llarg d’aquests últims mesos moltes reticències en relació al 9N i significativament, no va assistir a la conferència del President.

En segon lloc, no ser el partit mes votat de Catalunya.

ERC apareix a les enquestes con favorit per guanyar unes eleccions. Aquesta previsió es podria confirmar amb escreix en les urnes si es produeix el trencament de CiU.

Per altre banda al partit que governa l’hi preocupa els resultats que podria aconseguir Podemos pel seu apropament amb  el moviment del  Procés Constituent.

Mas, ho ha dit clarament, "No convocaré eleccions anticipades per canviar el partit que governa Catalunya".

Per evitar aquestes amenaces, Mas i el seu partit han presentat un pla en dos temps.

Una primera votació amb llista única i en funció del seu resultat unes noves eleccions en les que el seu partit podrà presentar-se amb un programa “adaptat” a la voluntat majoritària de la societat catalana.

CiU vol assegurar-se la centralitat de l’espai polític a Catalunya.

Per dissimular el seu veritable propòsit va parlar com a President, quan en realitat ho feia com a líder de CiU, i va exposar un relat com a context a la presentació del Pla on reivindicava per a Catalunya ser un  país normal  i denunciava que els mals que pateix es deuen als de Madrid.

El seu relat va tenir omissions important.

Va ignorar la gestió feta en el llarg període del govern Pujol, on va tenir un paper destacat com a Conseller en Cap, i l’ha realitzat com a President en aquets darrers anys en els que es va vanagloriar de l’aplicació de les politiques neoliberals.

La seva acció de govern ha penalitzat la majoria dels catalans i catalanes al retallar serveis com la sanitat i la educació i mentre es va donar pressa en eliminar qualsevol càrrega impositiva als que reben en herència les majors fortunes.

Al Pla del president Mas se li veu el llautó.

Vol conservar el poder pel i el seu partit i no li importa perjudicar els Catalans i Catalanes, mantenint viu el  conflicte amb Espanya i allargant una situació d’incertesa en l’encaix de Catalunya respecte a Espanya.

9 N. Porque tenemos que ir a votar.

Es cierto como afirma Carlos Jiménez Villajero *con la consulta de  hoy el gobierno catalán no respeta en absoluto los principios que debieran presidir ese proceso"...pues están ausentes todos los requisitos legales del mismo, particularmente el censo y una Administración electoral independiente. Es un modo de saber qué opinan los catalanes sobre la ruptura de Cataluña con España, a través de un procedimiento plagado de ilegalidades y desacreditado por su parcialidad y el descarado dominio sobre el mismo de organizaciones cívicas partidistas que solo hacen que aumentar el descrédito de la convocatoria y la necesidad de denunciar lo que no es más que una expresión de los intereses partidistas de quienes han convocado la jornada. Desde cualquier vertiente que se examine, el 9-N es incompatible con las exigencias de un Estado Democrático de Derecho."

Así es, pero es la consecuencia del fracaso de las políticas de los gobiernos de Rajoy y Mas.
Cada uno, con su estrategia partidista, han llevado a una situación de ruptura la relación de España con Cataluña. 
Siendo cierto, todo lo que denuncia el ex fiscal, opino que tenemos de ir a votar para reivindicar la democracia, el poder de los pueblos en decidir sobre su futuro.

Todos los que hemos participado estos últimos años en muchas manifestaciones, para decir no a las políticas de recortes del estado de bienestar, estamos hartos de nos ignoren de que no se nos escuche. 
Estamos harto de esta pseudodemocracia que imponen graves sufrimientos a las clases populares.

Queremos democracia real y directa, sin intermediarios, y hoy sea cual sea el sentido de nuestro voto, es una oportunidad, con su ejercicio de decir alto y claro que nosotros pueblo queremos ser protagonistas de nuestro futuro en todos los ámbitos de nuestra vida.

El resultado de las votaciones será, sin duda alguna, de forma abrumadora favorable a la tesis del “SI, SI”, no tendrá validez jurídica pero si una trascendencia política incontestable.
Tarde o temprano Cataluña decidirá su relación con España.