domingo, 26 de junio de 2011

SENSE SOSTRE I BANQUER:DOS FETS I DOS RESPOSTES DE L’ESTAT.

Fa aproximadament un any un succés va merèixer ésser noticia destacada dels diaris.
En una fleca del casc antic de Barcelona es va produir el robatori d’una barra de pa.
Un sense sostre va arrancar de les mans d’una dependenta la barra de pa i va fugir sense abonar l'euro.
El dies següents es publicava les declaracions del representant d’una associació de comerciants manifestant la seva preocupació i malestar per l’inseguretat en la que realitzaven el seu treball.
Les autoritats van assegurar que es reforçaria la presencia de les patrulles del mossos.
A la setmana, els diaris van informa que la dependenta víctima del robatori va veure el sense sostre en el carrer ho va comunicar a la policia i aquesta el va detenir i empresonar.

Fa uns dies vàrem saber que el Sr. Botin, president del banc de Santander, ha reconegut que ha defraudat al fisc.
La seva declaració per regularitzar molts diners que tenia a Suïssa així ho demostra.
"Tots som Hisenda "deia ,encertadament, l’eslògan del ministeri d’economia dels anys vuitanta.
Ens ha robat a tots nosaltres.
La fiscalia ha demanat l'obertura d’un procés judicial contra Botin i familiars.
La justícia es lenta i tant favorable als poderosos que passaran anys per resoldre aquest afer que, en el supòsit més desfavorable per banquer , acabarà amb el pagament d’un multa, simbòlica per el frau comés, per haver voluntàriament regularitzat les seves declaracions fiscals dels últims 4 anys.
Mentre tant i després seguirà en la presidencia del banc més important d’espanya, tractat amb tots els honors i deferències del seu poder i interlocutor privilegiat del govern.
No hi ha, com en el cas del sense sostre, cap alarma social per l’inseguretat que genera el fet que un defraudador de l’hisenda pública continuí gestionant els diners de moltes persones.
El governador del banc d’Espanya no esta gens preocupat.
No hi ha cap normativa aplicable del banc d’espanya que permeti el cessament del trampós?

El sense sostre i el banquer, dos fets i dos respostes de l’estat, que reafirmen de forma intolerable que les classes socials existeixen.

lunes, 20 de junio de 2011

RAONS PER AVANÇAR LES ELECCIONS GENERALS DEL 2012.

Beneficiaria electoralment al partit socialista que el govern Zapatero aguanti fins al final de la legislatura o l'hi convindria un avançament dels comicis?
La resposta es no i si respectivament.

Aquí van uns quantes raons.
La sortida de la crisi no es veu per enlloc amb aquesta erràtica política econòmica que s’està imposant des de les institucions europees.
La destrucció d’ocupació , desprès de l’estiu, tornarà amb més força.L’increment de l’atur ens pot portar a superar la xifra dels 5 M d’aturats.
La manca de crèdit pot acabar ofegant a moltes petites i mitjanes empreses.
Els processos de desnonament s’incrementaran.
Els nous governs del PP disposaran de mes temps per culpar la mala gestió socialista com a causant dels dèficits de les CCAA.
L’aprovació definitiva de la reforma de les pensions i de la negociació col·lectiva provocaran un major desgast de la marca socialista.

En definitiva:
Esgotar la legislatura agreujarà la més que previsible derrota electoral.
Per contra, l’avançament de les eleccions disminuirà una mica la greu contradicció i manca de credibilitat del projecte “continuïtat i canvi” que pretén oferir Rubalcaba.

domingo, 19 de junio de 2011

ALLUNYAT DE LA REALITAT.

Llegeixo al diari d’avui que el candidat Rubalcaba proposa seleccionar els mestres i professors seguint el sistema del MIR (metge intern i resident).
Amb independència de la bondat o no de la proposta vaig pensar:
Que lluny es troba de la realitat, viu en un altre mon.
Els problemes que preocupen a les persones son altres.
Rubalcaba es un animal polític amb gran capacitat de comunicar i un bon gestor.
Però, es podia esperar una altre cosa d’un candidat vice-president del govern Zapatero?
No em sentia decebut per aquest inici de Rubalcaba com a candidat socialista.
M’ho esperava .
Canvi de persona perquè tot segueixi igual.

viernes, 17 de junio de 2011




il.lustració Manel Fontdevila Público 17 de juny de 2011

EL PRESIDENT MAS TRASPASSA LA LÍNEA ROJA QUE DEVALUA LA DEMOCRÀCIA.


El president Mas ha acusat, amb raó, al grup violent del 15M de traspassar una línea roja en l’exercici de la democràcia
No es admissible fer ús de la violència per expressar la seva discrepància.
Mas també va expressar, com no podia ser d’un altre manera, que la discrepància es necessària en la democràcia.
Em sembla molt bé que el President de la Generalitat exigeixi un comportament pacífic a l’hora de discrepa.
Donar valor a la democràcia requereix un determinat comportament que haurien de complir els governs en primer lloc.
No traspassa el govern de CiU aquesta línea vermella al presentar uns pressupostos amb retallades de drets que no va anunciar en el seu programa electoral?
Es a dir, els ciutadans que han donat el seu vot a CiU no ho han fet per aplicar aquestes mesures.
L’argument de que la Generalitat ha de complir un objectiu pressupostari de nivell d’endeutament no justifica aquestes retallades per dues raons.
En primer lloc:
Aquest objectiu es pot complir bé reduint despeses o incrementant els ingressos o a la vegada eliminant /reduint determinades despeses i incrementant ingressos
En segon lloc:
Cal tenir en compte que les retallades afecten directament a drets essencials de la ciutadania.

Aquestes raons no son suficients per consultar els catalans i catalanes sobre el que s’ha de fer?

Països com Islàndia , Suïssa, Itàlia permeten als ciutadans i ciutadanes pronunciar-se sobre assumptes molts diversos.

Democràcia real es el que demana el moviment 15 M.
President, no traspassi la línea roja que devalua la democràcia.


Il.lustració Mikel Jaso Público

jueves, 16 de junio de 2011

INEPTE O MANIPULADOR?

Rebutjo els incidents greus que un grup de manifestants va protagonitzar ahir en els entorns de la seu del Parlament de Catalunya.
Intolerables les agressions físiques que han patit alguns diputats i diputades.
La bona noticia es que el moviment 15M s’ha desmarcat d’aquest grup i reiterat que son pacifistes.
El malestar de la ciutadania va creixen i el moviment 15 M ha de saber que aquests fets molts negatius d’ahir qüestionen el moviment.
Han de recuperar l’acció pacifica, separar-se d’ aquest grup violent i sobretot potenciar la seva tasca pedagògica que els permetrà sumar cada vegada més adhesions.
Bona part de les demandes que formula el moviment son recolzades perla gran majoria de ciutadans i ciutadanes.

Pel que fa la gestió realitzada per el departament d’interior del Conseller Puig crec que hi ha molts dubtes del com s’ha portat a terme.
En primer lloc, em sorprèn que un cos com els mossos no hagi sabut aïllar els violents i prevenir la seva actuació.
En segon lloc, em sorprèn que no s’hagi pogut garantir la integritat física dels parlamentaris.
En tercer lloc, em sorprèn que no s’hagi retirat el mobiliari urbà de la zona per evitar el seu ús per el grup violent.

El Conseller Puig no encerta ni una en la seva feina o potser recercava arguments per justificar la seva "ficada de pota" anterior en l’acció de “neteja” de la plaça de Catalunya.
Així ho hem d’entendre quan va declarar ahir a primera hora del mati ”Soc l’únic que va entendre el que va passar el passat dia 27 de maig”?


Inepte o manipulador?

miércoles, 15 de junio de 2011

EL PSC NECESSITA UN NOU PROJECTE POLÍTIC .

Els partits socialistes occidentals van acceptar en els anys noranta adaptar-se a la globalització liberal.
No van oferir un projecte alternatiu al seu electorat central (classes mitjanes i classes populars), ni es va debatre les conseqüències ideològiques d’aquesta elecció.
Amb això van mutilar greument la seva identitat.

La victòria del liberalisme a llar d’aquests últims 15 anys es total en l’ordre econòmic, ideològic i cultural.

El PSC el meu partit, com la resta de partits socialistes, cada vegada té mes dificultats per diferenciar-se qualitativament de la dreta.

Ja no ens serveix emmascarar, la falta de projecte, darrera d’una retòrica de defensa dels "valors"de llibertat, igualtat i solidaritat.
Valors, que a més ,sovint oblidem quan tenim responsabilitat de govern.

En els nostres Estatuts figura com a declaració de principi:
“Som socialistes perquè volem construir una societat basada en la
realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat,
justícia social, solidaritat i pau. Aquests valors són per a nosaltres
indestriables, conformen la nostra ètica personal i la nostra manera
d’entendre el món, guien la nostra acció i es contraposen als privilegis,
les desigualtats i l’individualisme insolidari. No ens sotmetem a
una societat regida només per criteris de mercat on els drets siguin
considerats mercaderies. La força de l’economia de lliure mercat
ha de ser compensada per regles que garanteixin les llibertats, la
preservació dels interessos col•lectius, la prevalença de la justícia
i la solidaritat, l’esforç permanent per eradicar la fam, la pobresa,
l’exclusió social i la guerra, per reduir les desigualtats socials i els
desequilibris territorials, per assegurar el progrés econòmic, la sostenibilitat
i el respecte a la democràcia i els drets humans en tots els
països del món.”

Els socialistes hem de ser capaços de tenir conceptes, mètodes, visió per entendre el món i elaborar una proposta segons aquests principis i valors.

El projecte polític que hauria d’aprovar el proper Congrés del PSC hauria de donar respostes a les preguntes següents:
Què fer davant la crisi de la mundialització liberal i del rebuig de què és objecte l'Europa liberal?
Què fer davant l’escepticisme i l’allunyament de les classes populars i mitjanes?
Què fer davant de la doble crisi econòmica i democràtica?


Els partits socialistes i clar esta el PSC estan enfrontats a un dilema tràgic: o son capaços d’elaborar un nou projecte polític o moriran lentament.

CiU i PP, DRETA NACIONALISTA I NEOLIBERAL.

Avui s’inicia el debat dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya en els que el govern de CiU demostrarà que poc importa pactar amb el Partit Popular que ha fomentat a la resta d’espanya l’odi contra Catalunya i obstruït sistemàticament les demandes d’autogovern.

Poc importa el recurs que va presentar el PP contra l’Estatut , ni les seves reiterades denuncies per acabar amb la primacia del català a l’escola pública.
La dreta nacionalista catalana i espanyola acorden aplicar al pressupost de la Generalitat la ideologia neoliberal que tenen en comú.

L’abstenció de PP serà avui clau perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, pugui lliurar-se de les cinc esmenes a la totalitat presentades per els partits de la oposició al seu primer projecte de pressupostos.

Sanitat, educació i serveis socials patiran dures retallades malgrat la protesta del moviment 15M que avui, amb la seva acció davant del Parlament, representa l’opinió de la gran majoria de la ciutadania.


NO A LES RETALLADES!

martes, 14 de junio de 2011

AGOTAR LA LEGISLATURA.

"El objetivo del gobierno es agotar la legislatura " aseguro ayer Iglesias secretario de organización del PSOE.
"Acabar las reformas que necesita el mercado laboral y dar tiempo para armar la candidatura de Rubalcaba de cara a las elecciones generales de próximo año" son los argumentos que se emplean para justificar el objetivo de agotar la legislatura.

Acabar las reformas que rechazan la opinión pública es iniciar el trabajo sucio de la derecha que una vez gane las elecciones dará una vuelta más a la tuerca de los recortes de las perdidas de derechos sociales, sanitarios y laborales que afectan duramente a los trabajadores, a las clases medias y bajas que están pagando el coste de la crisis.

En cuanto a la candidatura de Rubalcaba lo que se consigue es armar esta con más lastre de reformas que no aceptan los ciudadanos y particularmente los votantes que quedan del PSOE.

Si Rubalcaba pretendiera presentar-se con un programa que gire a la izquierda(?) no tendrá la menor credibilidad.
Su responsabilidad directa en las reformas del gobierno Zapatero lo invalida seriamente ante la opinión pública.

Queda por tanto como argumento agotar la legislatura como objetivo en si mismo.
Lamentable!