Mostrando entradas con la etiqueta PSC / PSOE. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PSC / PSOE. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de septiembre de 2013

EL PSC Y PSOE DEBEN TRABAJAR EN LA CREACIÓN DE UN AMPLIO MOVIMIENTO SOCIAL MAYORITARIO QUE SEA CAPAZ DE DETENER Y REVERTIR LA DESTRUCCIÓN DE LOS DERECHOS SOCIALES CON UNA NUEVA CONSTITUCIÓN.




Estamos en un momento crucial, inmersos en una formidable revolución burguesa.
Los militantes del PSC y PSOE, para elaborar la estrategia y acción política de nuestro partido, es clave entender bien cual es el contexto actual, lo que esta pasando y cuales son los riesgos y oportunidades a los que se enfrenta la clase trabajadora.

 Viñeta EL ROTO El País 15/9/2013


La globalización, es el estado actual de la mundialización, empieza en el año 1989 tras el hundimiento de las llamadas economías socialistas, dibujando una sociedad con su propia economía mundializada pero sin control, sin unas autoridades legítimas y con un poder de decisión.

En el libro“Globalizacion: lo peor está por llegar” Barcelona, Icaria, 2009, Patrick Artus, Marie-Paul Virard, definen 5 características esenciales de la globalización.
“Una maquina no igualitaria que socava los cimientos sociales y atiza las tensiones protectoras; una caldera que quema los recursos escasos, favorece las políticas de acaparamiento y acelera el calentamiento del planeta; un aparato que inunda el mundo con liquidez y estimula la irresponsabilidad bancaria; un casino en el que expresan todos los excesos del capitalismo financiero; una centrifugadora que puede hacer explotar Europa”.

La globalización tiene aspectos positivos .Ha originado un periodo de prosperidad para los llamados países emergentes, ha permitido la formación de clases medias, la aparición de nuevas libertades civiles etc.

Los aspectos negativos, son muchos, entre los cuales se debe de destacar la creación de enormes zonas de miseria, el aumento de trabajadores esclavizados, no solo en la China o la India también aquí en Europa con los llamados mini jobs, o con salarios que no permiten a un trabajador pagar sus gastos de manutención con lo que cobra.
“El capitalismo se ha puesto por encima de la humanidad y deberíamos desterrar lo de la humanidad” afirma Alain Tourraine en su libro “Después de la crisis” (Barcelona, Paidos, 2011).

Las políticas de los gobiernos de España y Cataluña presentadas como las únicas posibles e impuestas por la troika comunitaria han hecho de nuestro país el segundo más desigual de Europa tras Letonia.

La derecha nacional desprecia y criminaliza a las personas que participan en manifestaciones, boicotea una iniciativa legislativa popular respaldada con más de 1 millón de personas, rechaza actuar para atender la pobreza que afecta al 25% de niños y niñas y rebaja la atención sanitaria a los pacientes poniendo en peligro la vida de muchos de ellos.

Nada detiene el avance de la revolución burguesa que consolida su modelo de sociedad en el ámbito jurídico político, con la introducción en la Constitución del principio de estabilidad presupuestaria, con la renovación de los miembros del Tribunal Constitucional y los cambios en el gobierno de los jueces.


Un aspecto positivo de la globalización, factor ha tener en cuenta en el diseño de la estrategia política, es la creación poco a poco de una conciencia de una comunidad destino de todos los trabajadores del mundo como consecuencia de la interdependencia de cada uno de los individuos con todos.

Es decir tenemos una oportunidad de parar, de restaurar los daños causados por las políticas neoliberales y de garantizar un futuro mejor para la humanidad.


Hay que detener cuanto antes esta revolución burguesa, no podemos perder tiempo, la inmensa mayoría de la población no puede aguantar este sufrimiento y esperar una alternativa a largo plazo, debemos de priorizar la defensa de las clases populares y de su bienestar.

Nuestra estrategia hoy, no puede, ni debe ser partidista.

No puede, porque hemos perdido gran parte del apoyo social que teníamos y no podemos ser una alternativa real y fuerte de gobierno.
Todos los sondeos ponen de relieve como los encuestados manifiestan que han perdido la confianza en nosotros y que vamos a necesitar tiempo y muchos cambios en nuestro partido para recuperar la credibilidad.

Ni debe, porque la gravedad de las crisis en los ámbitos económicos, sociales, institucionales, políticos exigen un amplio movimiento social que sea mayoritario para cambiar radicalmente el rumbo emprendido por la derecha.

En nuestro país, como en otros de Europa, han surgido múltiples movimientos que se están oponiendo a la política neoliberal. Unos movimientos que se encuentran dispersos, compartimentados y que, lamentablemente, ni tan solo han conseguido detener las políticas de destrucción del estado de derechos sociales.

Con este análisis de contexto los socialistas hemos de:
En primer lugar, reconocer estos movimientos, acércanos a ellos colaborar con sus objetivos y trabajar para conjuntarlos, para forma un movimiento social mayoritario. 
En segundo lugar, ser generoso y aceptar que seamos un participe mas de este movimiento.

La desconfianza de estos movimientos con los socialistas, por la política desarrollada en el gobierno, nos obliga a trabajar como uno más y ser generosos en la confección de un programa común y de una lista unitaria de candidatos.
En España varios movimientos sociales hablan de iniciar un nuevo proceso constituyente iniciando ahora una corriente social y política “unitaria y rupturista” con la vista puesta en las próximas elecciones Europeas.
En Cataluña hace poco tenemos “El Procés Constituent” que no pretende crear un nuevo partido sino la creación de una candidatura unitaria de cara a las próximas elecciones al parlamento de Cataluña.
En sus objetivos figura el derecho a decidir del pueblo catalán, no necesariamente la independencia, y el enunciado de 10 puntos para el cambio social y de orden que se corresponden en gran medida a lo que defendemos.

Estas iniciativas merecen ser valoradas por los socialistas y motivo para iniciar conversaciones con sus promotores.


La supremacía de la derecha y la atomización de las izquierdas hacen del todo imprescindible crear inicialmente un movimiento en torno a un programa que agrupe fuerzas y movimientos sociales,  sindicatos y  partidos políticos de izquierda.

Este programa he de transformar las condiciones de vida de las personas para así recibir el apoyo de una amplia mayoría de la sociedad.
En este sentido debería recoger un número reducido de prioridades de cambios estructurales fuertes, revolucionarios, por que han de dar la respuesta  a la violencia del orden social y económico que esta imponiendo la derecha.

Algunas de estas prioridades serian en mi opinión:

Democracia real, directa y permanente.
Resolver la falta de legitimidad democrática expresada por el “no nos representan” y la devaluación de la democracia con el abuso del decreto ley. Acabar con un sistema electoral injusto y la inexistente participación directa de los ciudadanos y ciudadanas en las decisiones de los gobiernos como se ha comprobado con el mecanismo de Iniciativa Legislativa Popular.
El ejercicio del derecho a decidir que reclama una parte de la sociedad catalana debe de ser posible.
Incorporar plenamente las tecnologías de la información y comunicación para el ejercicio de una democracia directa y permanente.


Derechos sociales como derechos fundamentales.
Definir las necesidades básicas (vivienda, sanidad, educación...) que han ser financiadas por la comunidad y ofrecerlas con carácter universal.
Los derechos sociales, como la salud, la vivienda son recogidos en la vigente constitución como meros principios es decir sin la protección de los derechos fundamentales. La Carta de Derechos Fundamentales de los ciudadanos europeos ha de tener rango constitucional.La nueva constitución debe de introducir el principio de suficiencia del sistema tributario para la sostenibilidad del Estado social.

Organización territorial.
La estructura del Estado debe de reconocer la pluralidad nacional, diseñar un estado federal con una delimitación y clarificación de competencias entre Estado y Comunidades Autónomas, un detallado sistema de financiación autonómica, basado en la justicia y la solidaridad. Un Senado de representación verdaderamente territorial.


Nacionalización de la banca.
Para acabar con la tiranía de los mercados, democratizar la economía y
recuperar el dinero de todos aportado en el rescate de la banca.



Un conjunto de prioridades que serian legalizadas en una Constitución republicana y laica, convertida en el instrumento de cohesión social y territorial que España y Cataluña necesitan para resolver los problemas del presente y asegurar un futuro de progreso, de justicia ,de bienestar e igualdad social.






jueves, 21 de marzo de 2013

UN NOU PSC PER A RECUPERAR LA CREDIBILITAT.



“CANVIEM EL PARTIT PER CANVIAR LA SOCIETAT.” 

  
El socialisme , el PSOE i el PSC es troben immers en una greu crisis de projecte i de model de partit.
El ser capaços de canviar la nostra organització ens habilita i ens fa creïble davant de la ciutadania per a canviar la societat.
El model de partit ha de ser l’exemple de la societat que volem construir.

LA PROFUNDITAT DE LA CRISIS DEL PSC.

El PSC ha passat de rebre el suport l’any 1999 de 1.183.299 electors (38,2%de vots) a nomes 523.333 (14,6% de vots) i els últims sondeigs reflexen una pèrdua continua de la intenció de vots que es situaria ara al voltant d’un 13%.
El trencament de la disciplina de vot de diputats socialistes en el Parlament de Catalunya i per primera vegada en el Congres de Madrid projecte una imatge de desunió.
La corrupció que afecta  a dirigents i càrrecs de nostra partit.

UNA PESADA MOTXILLA POLÍTICA D’INCOMPLIMENTS DEL PROGRAMA I DE RETALLADES DE DRETS.

El govern Zapatero, acusat de mentir i incomplir el seu programa electoral, va iniciar les polítiques de retallades del estat del benestar i dels drets dels treballadors i treballadores.
Els socialistes tenim una pesada motxilla que ens impedeix, malgrat reconèixer els errors comesos i presentar  propostes més properes al nostres valors i principis, recuperar la confiança de les persones progressistes i que ens manté desconectats, marginat fins i tot  com a partit,  dels múltiples moviments socials que lluiten contra la política neoliberal.

LA RECUPERACIÓ DE LA CREDIBILITAT  COM A  PAS PREVI I NECESSARI PER ÉSSER ESCOLTATS I  SITUAR-NOS DE NOU COM ALTERNATIVA DE GOVERN.

Es imprescindible la renovació inmediata de càrrecs ocupats per dirigents que han estat protagonistes destacats de la política dels últims governs socialistes i  que malgrat la seva vàlua son escoltats amb sospita per la ciutadania y no tenen la capacitat de ser creïbles.

La ciutadania demana més transparència i obertura dels partits a la societat i major pes dels ciutadans i ciutadanes sobre les decisions dels seus aparells.
Els i les militants reclamen que sigui real la seva participació en la formació de la voluntat col·lectiva del partit.
  
Aplicant reformes substancials a  la nostra organització demostrarem, amb la veritat dels fets, que som capaços d’aplicar canvis a la societat i iniciarem la recuperació del suport dels qui ens han abandonat per altres alternatives electorals o per l’abstenció.

Per totes aquestes raons proposo:
  
 DEMOCRÀCIA DIRECTA I PERMANENT PER UNA MILITÀNCIA PLENA.

Les conferencies convocades per debatre en el diferents àmbits la renovació de la proposta política dels socialistes es una bona iniciativa que aplica uns instruments de participació tradicionals que limita la participació i la decisió a un grup reduït de persones i no soluciona la critica envers el funcionament poc democràtic del partit en les deficiències de la lògica representació-decisió.

Es proposa:
Aplicar el dret directa i permanent de vot per cadascuns dels militants del partit i simpatitzants.

Implantar els mecanismes adients per a la participació directa de tots els i les militants del partit, dels simpatitzants i ciutadans , que així ho sol·licitin prèviament, en la elaboració, debat i aprovació de les politiques del partit.

INCORPORAR  LES TIC COM A MITJÀ PER FER EFECTIU EL DRET INDIVIDUAL  PER A PARTICIPAR EN LA ELABORACIÓ, DEBAT  I VOTACIÓ EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA VIDA DEL PARTIT.

Per tal de donar compliment als nostres Estatuts s’ha d’iniciar sense demora la incorporació plena de les TIC , un mitjà que tenim, per seguir el camí que ens mostra la societat civil i fer possible que el funcionament del partit sigui sobre la base de la democràcia directa , obert a la societat per aplicar nous formats de fer i pensar la política.

Es proposa:
Implantar el vot electrònic i iniciar la seva aplicació en l’aprovació de les politiques que es debatran en les diferents convencions.

Habilitar les agrupacions com a lloc de votació electrònica per  a totes les persones que no tenen accés particular a Internet.

PER UNA AUTÉNTICA MERITOCRÀCIA EN LA DESIGNACIO DE CÀRRECS ORGÀNICS I INTEGRANTS DE LES CANDIDATURES DEL PARTIT. 

En el nostre partit la clau sempre és qui , el com es fa una candidatura, sigui per òrgans interns o eleccions externes, i el mètode de votació per llistes tancades un sistema no meritocràtic que tendeix naturalment a la oligarquització del partit , a eliminar la dissidència i no deixa opció als militants per triar als companys o companyes que els convenç mes.

L’objectiu és que el nostre partit presenti els millors candidats a les eleccions i designi les persones mes valuosos de l’organització  per ocupar càrrecs orgànics introduint la competència, una igualtat d’oportunitat entre els que volen ser candidats.

Es proposa:

La elecció de  tots els càrrecs interns i candidats a institucions representatives respectivament, pel vot secret a persones que determinaria l’ordre en les llistes dels candidats del partit, dels afiliats i d’aquests amb els dels ciutadans que es registrin en les primàries.

LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ.

Els socialistes hem de demostrar que realment volem acabar amb la corrupció, que de cap manera protegim als pocs militants corruptes i que entre la innocència i culpabilitat hi ha el compliment d’un comportament ètic que exigirem amb la vigilància d'un òrgan totalment independent.  

Es proposa:

Modificar en el termini de tres mesos  la composició de la Comissió de Garantia la qual passarà a ser formada per persones externes al  partit que seran designades en un procés obert, en la formulació de propostes i posterior votació, a la ciutadania mitjançant Internet.

L'actuació de la comissió serà totalment independent dels òrgans del partit poden actuar bé a petició de l’executiva, de 50 militants o d’ofici.

POLÍTICA DE PACTES. 
   
Els pactes de govern en les diferents institucions són valorats per la ciutadania com a pèrdua d’identitat, de renúncia als nostres objectius politics i de tenir com a únic objecte el repartiment de poder i en algunes ocasions han estat el preludi de gestions corruptes.

Recuperar un projecte clar requereix una política de pactes coherent amb la nostra ideologia, amb el nostre projecte de defensa dels valors de justícia social, solidaritat i igualtat d’oportunitat.

Es proposa:

Limitar la política de pactes de govern amb les forces d’esquerra i progressistes.

RENDIMENT DE COMPTES A LA CIUTADANIA.

Rendir compte es un gest democràtic obligat per a recuperar la confiança dels electors.

Es proposa:

Iniciar les gestions per incorporar l’avaluació́ de resultats i el grau d’assoliment de les propostes dels nostres programes polítics com a un pas previ i imprescindible per dur a terme el rendiment de comptes davant la ciutadania.
Abans del 30 de juny de 2013 s’haurà d’aprovar per la militància el sistema de rendició de comptes i la composició de la comissió d’experts que haurà d’emetre el seu informe.

FISCALITZACIÓ DELS COMPTES DEL PARTIT.

La experiència ho ha demostrat: el tribunal de comptes no ha estat eficaç a l’hora d’evitar i sancionar comportaments inadequats  i ha de ser reformat en profunditat.
Al marge d’aquesta reforma el partit ha de ser totalment transparent respecte als ingressos que rep i justificar la seva utilització.

Es proposa:

Encarregar amb efectes de present exercici una fiscalització anual externa dels seus comptes i fer públic els seus resultats en el primer trimestre de cada any.

LIMITACIÓ MANDATS I INCOMPATIBILITATS.

En consideració al criteri establert en els nostres estatuts de respondre a la crítica de la ciutadania amb un comportament exemplar, a la necessitat d’apropar els càrrecs electes als seus electors i garantir la plena dedicació que requereixen l’exercici de determinades funcions publiques.

Es proposa:

Aplicar, en la propera renovació de càrrecs interns i de designació de candidats, el límit establert de permanència i sotmetre les possibles excepcions a l’aprovació mitjançant votació secreta de les organitzacions territorials corresponents i posteriorment, si correspon, del propi Consell Nacional. 

Aplicar en el termini màxim de tres mesos un régim de dedicació exclusiva en l'exercici de responsabilitat de govern en administracions locals, de membre del Parlament , Congrés o Senat.


domingo, 16 de diciembre de 2012

LES RAONS D'UN NECESSARI I INAPLAÇABLE GIR A L'ESQUERRA DE L'ACCIÓ POLÍTICA DELS SOCIALISTES.


Estem vivim un moment històric en el que, al meu entendre, els socialistes hem de desenvolupar una acció contundent en el dia a dia d'oposició a les politiques aplicades pel PP i CiU, i oferir una alternativa a curt i a llarg termini  a la greu crisi econòmica, social i poltítica que pateix el nostre pais i que és fruit dels vells problemes del capitalisme.

L'acció política del nostre partit ha de partir de la premissa que, més enllà de la crisi i els seus efectes devastadors per a milions de persones a Catalunya, Espanya  i a Europa, s’està lliurant una batalla pel model de societat.

Amb aquesta finalitat la dreta desenvolupa una acció política molt agressiva per imposar un poder quasi absolut de l'empresariat en les relacions laborals, devaluar la pseudodemocràcia formal  i reduir al mínim les prestacions de l'estat de benestar.

La dreta diu que no està en qüestió l'Estat del benestar però cínicament qüestionant la seva dimensió. Els governs de en Rajoy i en Mas afirmen "que no ens podem permetre el luxe de la llei de dependència" i "que la salut és un assumpte privat del que cadascú se'n ha de preocupar".

La dreta, amb habilitat, aprofita la  conjuntura de la crisi econòmica i el debat de les banderes  per justificar les retallades de drets laborals i socials i amagar l’autèntic debat sobre el model social català, espanyol.

Volen imposar un model de societat amb predomini de valors lligats als privilegis , les desigualtats i l'individualisme insolidari.

Els socialistes hem d'oposar-nos amb totes les nostres forces a la possibilitat d'un retrocés de l'insuficient estat de benestar aconseguit en els 35 anys de democràcia.

En els nostres estatuts s’enuncien els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, que identifiquen la visió de la societat que volem aconseguir i pels quals la nostre política s'ha de guiar, sent totalment contraposats als que defensen els conservadors.

La societat a la que aspirem "pretén assolir i assegurar la plenitud individual i el benestar col·lectiu de la societat i fer que el progrés científic i tècnic i l'activitat econòmica siguin instruments pel desenvolupament del nostre model de societat".

Un model de societat on el concepte de llibertat és lligat  a la garantia de la igualtat de drets i d'oportunitats per a tothom amb polítiques actives en tots els àmbits i nivells de l’administració pública.

Els socialistes catalans hem de defensar una estructura d’estat per a  Catalunya en un projecte federal que "volem compartit amb els pobles d’Espanya  dins el marc de la construcció́ d’una Europa unida políticament i que ha de pretendre aconseguir una societat basada en la realització́ plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau". 

Respondre a la batalla plantejada per la dreta respecte el model de societat ens exigeix elaborar un full de ruta de la nostre acció política , una alternativa del que ens proposem fer per construir una societat que s'ajusti als nostres valors.

Les enquestes d'opinions publicades pel CIS o per diaris com el País donen com a resultat una identificació de la gran majoria dels enquestats amb els nostres valors d'igualtat i solidaritat, fet que ens ha d’encoratjar per plantejar la nostra oferta de projecte de societat.

En l'esmentat  projecte, el nostre model d'estat de benestar ha de tenir com a raó de ser els ciutadans i ciutadanes i és fonamental per fer possible la visió de la societat que volem.

Per aconseguir aquest objectiu hem de saber d'on partim.

Els estudis elaborats per diversos organismes i organitzacions (1)ens permeten de forma objectiva conèixer quin és el nivell  de desenvolupament del nostre estat de benestar.

Al final de la dictadura L'any  1975 Espanya tenia una despesa destinada a l'estat del benestar equivalent només  al 14 % del PIB. La resta dels països que passarien a formar part de  la UE-15 tenien un despesa de promig equivalent al 22% del PIB.

En el període 1978 a 1993 la despesa social en el nostre país es va incrementar fins arribar al 24 % del PIB. 

Els països  de la UE-15 tambè van incrementar la seva despesa social fins un 28 %
El déficit de Espanyãa amb la UE-15 es va reduir a la meitat al passar de 8 punts(22-14) a 4 punts(28-24).

L'any 1993 com pas previ a la integració en l'euro i en aplicació del criteri que exigia la disminució́ del déficit del Estat ( llavors era del 6 % del PIB per no superar el 3%) el govern central ho va fer retallant  la despesa pública social,  com ara s'està fent, en lloc d'incrementar els impostos.

Aquesta opció política explica que, respecte als països de la UE, es va incrementar el dèficit de la despesa social. 

L'any 2003 Catalunya es situava a la cua dels països d'Europa en despesa social a la que destinava només el 17,5% del PIB .

Aquest percentatge era inferior en més de 2 punts a la mitja d'Espanya.

Catalunya dedicava a l'estat del benestar per àrees i en relació al PIB els percentatges següents :

Sanitat 4,9% mitja UE 7,1%
Ajuda a les famílies 0,4% mitja UE 2,2%
Habitatge social 0,2% mitja UE 0,6%
La despesa per habitant (mesurada en capacitat de compra) 3.734 € mitja UE 5.794€.

L'any 2004, Espanya tenia una despesa social equivalent al 20% del PIB i la mitja de la eurozona, UE-25 ,era del 27,3%.

De la UE-15, només Irlanda (amb el 17% del PIB) té menys despesa social que Espanya molt per sota de països com Suècia (32,9%), França 31,2%), Dinamarca (30,7%) i Alemanya (29,5%). 

En comparació amb els últims països membres de la UE.
Polònia destina el 20 % en despesa social, el mateix percentatge del PIB que el nostre país, xifra per sota d’Eslovènia (24,3%) i Hongria (20,7%).
Els estats membres que menys fons dediquen a la política social són Letònia (12,6%), Lituània (13,3%) y Estònia (13,4%).

L'any 2004, la despesa en l'estat del benestar d'Espanya es trobava per sota de la mitja dels països de la UE en tots els serveis i prestacions que corresponen a despesa social amb l'única excepció de l'atur en la es dedicava el 2,5% a Espanya i l'17% en la UE.

La despesa destinada a la "gent gran" a Espanya era del 7,9% del PIB i el 10,8% en la UE-25.

La despesa en l'atenció sanitària i la incapacitat temporal, suposava el 6% del PIB en el nostre país, en front al 7,4% en la UE.

El creixement econòmic i social dels últims 15 anys , fins l'any 2008, no ha reduït les desigualtats socials.

L'esmentat any, Espanya tenia 8,5 milions de persones en situació de pobresa relativa amb uns ingressos inferiors a 574€ al mes.

Representaven el 19,7% de la població , el mateix percentatge que 10 anys enrere.

Un milió i mig de persones es trobava en situació de pobresa extrema, situació d'exclusió social, es a dir amb menys de 280 € al mes.

Les dades son contundents i ens permeten desmentir als partits de dreta quan afirmen que tenim "un papa estat excessivament protector"," una cobertura social massa gran".

En aquest punt de les raons, que en la meva opinió justifiquen un gir a l'esquerra de les politiques socialistes, he de rebutjar el segon argument de la dreta.

Un argument a vegades empreat per dirigents del meu partit.

PP i CiU afirmen que “no ens podem permetre aquesta despesa social", que "no la podem pagar", que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i que fins i tot "la crisi es fruit de l'excés de despesa pública".

El  PIB per habitant d'Espanya es equivalent al  94 % del promig dels països de  la UE-15 (que son els  més rics de la UE) i per contra només gasten en despeses socials el 72% del promig dels països de la UE-15.(2)

Si la despesa social fos el 94% del PIB, el nostre país disposaria de 66.000 milions d'€ de més per a despeses socials.

En 2005 els ingressos fiscals a Espanya van arribar al 36,4% del PIB.

La mitja en la UE va ser del 40,8%, i en la zona euro el 41,2%.

La pressió fiscal a Suècia i Dinamarca supera el 50% del PIB, segueix Bèlgica (47,7%); França (45,8%); Finlàndia (44%)  i Àustria (43,6%).

El països amb menys pressió fiscal d'Europa son: Romania (28,8%), Lituània (29,2%), Letònia (29,6%) i Estònia (31%).

Un empresari paga menys impostos que un treballador: les grans empreses només paguen un 10% sobre els seus beneficis i els més rics que gestionen els seus ingressos i patrimoni a través de les SICAV només paguen l'1 %.

En el nostre país les rendes altes contribueixen molt poc a l'hisenda pública en comparació amb el seu homòleg d'un país de la UE.

Un adinerat espanyol paga el 20% en impostos del que paga un suec.

Per contra un treballador qualificat espanyol contribueix a l'hisenda pública en una proporció similar al que paga un treballador Europeu i es situa al 75% del que paga un suec.

Els ingressos fiscals d'Espanya representaven en el 2010 el 32,9% del nostre PIB quan la mitja europea va ser del 40,2% (UE-15) o del 39,6% (UE-27)

Les dades anteriors ens permeten constatar:

Catalunya i Espanya dediquen un  percentatge molt més baix del seu PIB en despeses socials que la resta de països de la UE.

Els ingressos de les administracions catalanes i espanyoles son obtinguts amb un sistema regressiu i que està lluny del seu potencial recaptatori .


Hem complert 35 anys de govern democràtic a Espanya i a Catalunya dels quals 22 i 8 anys respectivament han tingut un president socialista.

Quina valoració mereix el balanç de l’acció dels governs socialistes?

Les seves politiques anunciades com a socialdemòcrates, en la practica social liberals, han resultat eficaçes per fer realitat els nostres valors per avançar cap el nostre model de societat?

Per respondre hem de comparar les dades abans mencionades corresponents al punt de partida, final de la dictadura, i les disponibles fins avui , moltes prèvies a la crisis i que ara, sense dubte, donarien un resultat encara més desfavorable.

La resposta és no; no han estat prou eficaç, no podem estar satisfets del balanç i s'hauria pogut fer molt més.

Aquesta constatació justifica sobradament plantejar un canvi, una reorientació cap a l'esquerra de l'acció política del partit per aconseguir millors resultats en la lluita contra l’exclusió́ i l’opressió́ d’un capitalisme sense regles i la construcció d'una alternativa justa, igualitària en l’ordre econòmic, social i polític.

El gir cap a l'esquerra de la política socialista es ara del tot inaplaçable, tenint en compte el greu increment de les desigualtats socials, de l'atur i de la pobresa relativa, fets especialment preocupants en l’actual context de crisi econòmica.

La política d'esquerra tibia, del partit, ha de deixar el pas a una política socialista transformadora, per impulsar canvis profuns,  per recórrer el camí cap a una societat igualitaria en la qual cada persona tingui cobertes les seves necessitats i aporti segons les seves possibilitats.

Una societat governada per la política i no sotmesa a les regles del mercat on els drets son considerats mercaderies.

Ens podem permetre reduir el nostre retard en el tamany de l'estat  de benestar respecte als països de la UE i avançar cap una societat mes igualitària?

Si ,es possible amb una política socialista que des del punt de vista econòmic  actui de forma complementària en dos àmbits:

Per una banda des d'on s'originen els ingressos , en la retribució per l’ús del treball i capital del que disposa cada persona, amb un sistema impositiu just, mes progressiu i que elimini les distorsions i buits legals que permeteixen als rics i especuladors pagar menys impostos que els assalariats.

Per una altre banda, en la redistribució de la renda a través de la despesa pública amb la finalitat de corregir la distribució inicial. Una despesa pública que prioritzi la inversió en educació, en salut, en atenció social, que estimuli el creixement econòmic per a la creació d'ocupació.



NOTES:
(1)
Les dades corresponen a informes publicats per:
Eurostat(informe  2007 corresponent a l'any 2004).
Unicef.
Consejo Económico y Social (CES memòria 2007 corresponent any 2004)
Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya(2003,estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra)
Carites (informe 2008 elaborat per FOESSA
(2)
Les dades corresponen a  treballs realitzats pel catedràtic Vicenç Navarro i informes d'Eurostat i de l'Agencia Tributària Espanyola.