PER QUÈ MACRON HA FORÇAT UNES ELECCIONS ANTICIPADES?

França acudeix avui a les urnes després de la decisió de Macron de dissoldre l'assemblea nacional afirmant que havia d'atendre l'àmplia victòria de l'extrema dreta en les eleccions europees.

Una decisió incomprensible de Macron de convocar-les, quan el seu partit té escassíssimes possibilitats de guanyar-les i té en l'assemblea nacional la majoria absoluta i li quedaven tres anys de mandat.

Aquesta decisió que facilita l'ascens de l'extrema dreta al govern del país, alimenta al monstre del feixisme.

Per quina raó ho fa?

La història de la dècada de 1930 ens ensenya que les elits empresarials representades per les dretes clàssiques acudeixen al feixisme quan els seus interessos econòmics es veuen amenaçats per les forces socials de l'esquerra.

Macron propiciant la victòria de l'extrema dreta opta per una cohabitació amb un primer ministre que li permetrà aplicar mesures radicalment neoliberals que aixafi les demandes dels treballadors i treballadores i després, la dreta clàssica podrà recuperar el govern i consolidar un model de societat neoliberal.

Abans d'un mes tindrem la resposta.

PASOTISMO JUDICIAL EN LA DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LAS PERSONAS.

Día tras día me entristece constatar la inactividad judicial en defensa de los derechos de las personas.

La política de PP y de CiU están afectando gravemente a un conjunto de derechos fundamentales y libertades de los ciudadanos sin que los jueces de instrucciones actúen para restablecer la legalidad.

La judicatura parece ignorar que el articulo 10.2 de la Constitución manda la aplicación interna de los tratados y acuerdos internacionales ratificados por España.

Lo mas grave de este inactivismo judicial se da respeto al derecho comunitario.

La incorporación del derecho de la UE esta regida por la primacía y el efecto directo.

Así pues, al resolver un caso, si se da un supuesto de conflicto entre una norma comunitaria y una norma española, los jueces están en la obligación de aplicar la norma comunitaria y no la española.

Esta ausencia de activismo judicial obliga a las personas, perjudicadas en sus derechos, en recurrir a los tribunales europeos.

DRET A LA REBEL·LIÓ.

En la política de la troika que s’imposa als governs dels estats de la UE no figuren, com exigència de compliment per part dels estats membres, cap objectius relatius a la creació d’ocupació o de límit de taxa d’atur.

Ben al contrari s’obliga als estats a complir un percentatge de dèficit públic que impliquen retallades drets laborals i socials.

Les persones, el seu benestar no forma part dels objectius de la política de la troika.

Gaudim d’una ciutadania Europea i Espanyola, tenim un conjunt de normes Europees i nacionals que recullen drets Fundamentals i principis rectors del nostra model d’estat de dret social.

Aquest conjunt de normes no son tingudes en comptes a l’hora de dissenyar la política europea.

El drama de 6.270.000 persones sense feina no s’estima com incompliment d’objectiu polític. 

El dret a la resistència del que es titular el poble va ser teoritzat pel  filosofo John Locker  en el seu llibre "Dos Tractats del Govern Civil", es fonamenta sobre els fets següents:

"El govern ha d’exercitar-se amb el consentiment dels governats.

El govern és obra del poble i el poble ho mantindrà per assegurar el seu ben comú que no es vulneri".

L'acció del govern Rajoy incomplint, de forma absoluta, el seu programa electoral i la gestió realitzada a cop de decret llei, usurpan les atribucions legislatives del congrés de diputats, esta trencant l’imperi de la llei en el qual es va fundar el pacte la constitució.

No hi ha dubte tenim dret a la resistència i a rebel.larnos. 

PER A QUI GOVERNEN?

PER A QUI GOVERNEN?

Fa temps que menteix Angela Merkel quan afirma que la causa de la crisis ha estat a Espanya l’indisciplina i l'endeutament dels pressupostos públics.
Abans de l’esclat de la crisis els comptes de l’estat van registrar un superàvit.

Merkel, ara, al mateix temps que exigeix ​​consolidació fiscal a tots els països de la unió europea amb el seu govern a previst pel proper any un increment del dèficit dels comptes públics d’alemanya en 4000 milions d’euro.
Només cal recordar que fa pocs dies va exigir retallades a Rajoy.
Amb cinisme ha presentat juntament amb Sarkosy una proposta de canvi en els tractats de la UE per imposar més austeritat en els comptes públics.
La seva postura contrària als eurobons és coherent amb la seva ideologia neoliberal i suïcida per als països que paguen una alt interès per finançar-se.
Davant d’aquesta situació, quan pensen rebel·lar-se els parlamentaris europeus i la Comissió?
Els ciutadans i ciutadanes de la UE ,que paguem les conseqüències d’aquesta crisis,nos sentim ignorats malgrat haver manifestats reiteradament als carrers el rebuig ha aquesta política.
Fins quan tots aquests càrrecs politics seguiran sense escoltar les veus de milions d’europeus?

Per a qui governen?



Il.lustració Pepe Medina Público

¡Enhorabuena Papandreu!

Tu anuncio de no convocar un referéndum, sin entrar en tus motivaciones, se ajusta a los usos de los gobiernos europeos. Por ello tus colegas te han dado la enhorabuena.

La soberanía no esta en el pueblo griego.

Los mercados, con sus ejecutores Merkel, Sarkosy y otros son los que nos dicen que debemos de hacer.

Al pueblo le toca mucho sufrimiento y nada más.

Este es el mensaje de Papandreu.

¿Miedo a la democracia?

Sin duda y que deja claro que no cree en sus argumentos para explicar el camino emprendido para superar la crisis.

¿Se van a callar los griegos y griegas ante este desprecio a su opinión?

Espero que no y que ellos juntos con muchos ciudadanos y ciudadanas de otros países siguán alzando su voz en contra de las políticas de recortes de derechos sociales y laborales para pagar una deuda de la que no son los responsables.

Papandreu, no pidas ni esperes colaboración de tus compatriotas para salir de la crisis.

Ilustración Manel Fontdevila Público

  

¡Enhorabuena Papandreu!

Hacer que voten los ciudadanos y ciudadanas es retornar la soberanía a pueblo.

Un gesto, sin entrar a valorar las motivaciones concretas, que creo debemos de aplaudir.

Los griegos y griegas tienen derecho a decidir que quieren hacer.

Merkel y Sarkosy quieren imponer una receta que ya ha fracasado.

Los recortes de estos dos últimos años no han rebajado la deuda de Grecia.

Sin crecimiento económico es imposible.

Aplicar el círculo vicioso de recortes públicos que agravan el estancamiento de la actividad económica reduce a  su vez más los ingresos fiscales.

Reducir gasto público no sirve cuando hacer caer más la recaudación del tesoro público.

El círculo vicioso de una política equivocada hunde cada vez más la economía de Grecia.

Rubalcaba ha rechazo al referéndum convocado por el socialista Papandreu.

¿No ha perdido una oportunidad de dar credibilidad a su programa electoral en el que precisamente denuncia los recortes y quiere mejorar el funcionamiento de la democracia?

En el fondo viene a decir que no hay alternativa  a las medidas de austeridad.

Decepcionante.

Ilustración Vergara Público

Imatges de la "mani" del 15 d'octubre a Barcelona.

De la indignació local a la indignació global.
De la acció local a l'acció global.
Indignats de tot el món units per a exigir un nou contracte social i econòmic més just i per una democràcia real.
El moviment global s'inicia.
Superar el sistema capitalista i el seu govern de l'u per cent de la població sobre el noranta-nou per cent.
Units podem !

RETALLADES:DIGUEM NO!

En la hemeroteca dels diaris de l’any 2008 trobarem una unanimitat d’opinions en relació a les causes de la crisis econòmica.
El mercat ,amb les institucions financeres com a protagonistes ,convertit en un autèntic casino provoca el col•lapse del castell de cartes que es en realitat el mercat.
Fins i tot Sarkozy es va permetre demanar una refundació del capitalisme.
Res no serà com abans afirmaven els membres del G20.
Però fins avui que s’ha fet.
Per corregir les causes denunciades pràcticament res.
O millor dit, desprès de rescatar bancs amb diners públics,deixar que tornin a manar a dirigir la economia i a guanyar de nou diners de forma especulativa.
Però, el que si s’ha fet es provocar l’endeutament de les finances publiques , per a després demanar la reducció del seu dèficit exigint retall en les prestacions de l’estat de benestar.
Les pensions, com expressió màxima del que es la solidaritat intergeneracional, pateixen un dur retall de drets.
També de pas es redueix els salaris dels treballadors i els seu drets laborals.
Ara, toca qüestionar la indexació dels salaris en relació a la inflació.
S’apliquen reformes que devaluen les relacions laborals col•lectives per afavorir les individuals.
L’ós del capitalisme es fa cada vegada més gegant davant un treballador o treballadora deixat a l’intempèrie del capitalisme salvatge.
El treballador autònom es l’expressió màxima de l’explotació que pateixen els que tenen com a capital el seu treball manual i intel•lectual.
El balanç es del tot indignant.
Els causants de la crisis dicten que volen uns costos laborals cada vegada mes baixos per així fer créixer sense límit els seus beneficis fins a xifres escandaloses .
Tornen els truans del casino financer ajudats per uns polítics que ens imposen la creença que no hi ha alternativa .
Fars d’enganys toca dir NO ben alt i lluitar per una altre política al servei de la justícia social.



Il•lustració diari Pùblico