lunes, 15 de abril de 2024

PER UN SISTEMA FISCAL MÉS JUST.

Escrit publicat en Cugat Media   https://www.cugat.cat/diari/opinio/166947/per-un-sistema-fiscal-mes-just


S’ha iniciat el període per a presentar la declaració de renda gravada per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Coincideix amb els últims escandols de corrupció que hem conegut, que sempre es recolzen sobre societats creades en "caus fiscals".(1)

L'IRPF a Espanya ho paguen els rendiments de treball; és a dir, pensionistes i tots els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes no es retraten en l'IRPF.

Carlos Cruzado i José María Mollinedo, els caps visibles de Gestha -el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda-, afirmen que "els rics de veritat no paguen l'IRPF, ja que utilitzen mecanismes d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, SICAV i altres."(2)

Els que tenen més recursos econòmics no estan contribuint de manera justa i proporcionada a la garantia del benestar de la societat. I no sols perquè no ingressin el que els hauria de correspondre, sinó perquè, a més, són els qui més defrauden.

El PP i PSOE mai han tingut la voluntat política de fer una reforma fiscal en profunditat i amb els suports del PNB i JUNTS juguen constantment amb la base de la baixada d'impostos.



A això s'afegeix, que molts governs territorials facin un ús, cada vegada més estès, de lliurament de "xec" o d’ajudes que es donen a favor de persones públiques o privades si compleixen uns determinats requisits.

Aquesta pràctica es basa en atorgar un benefici si es realitza l'execució d'un projecte (instal·lar plaques solars), si es a du a terme una activitat (anar al cinema), o s’adopten uns comportaments singulars  (comprar un cotxe elèctric).

Aquests requisits, encara que les seves finalitats declarades -com per exemple incrementar la producció de energia renovable- , són molt atractives a primera vista, s'atorguen sense tenir en compte el nivell de renda del beneficiari i això agreuja la inequitat del sistema tributari del nostre país.

Les ajudes a la instal·lació de plaques solars se les emporten majoritariament els propietaris d'habitatges unifamiliars i per tant de renda alta i explica que Sant Cugat sigui el municipi de Catalunya amb més plaques solars per a l'autoconsum (3).

Tenir la capacitat econòmica d'adquirir un cotxe 100% elèctric suposa, a més de rebre una ajuda del govern estatal, beneficiar-se de la tarifa ECOVIAT subvencionada per la de Generalitat , tenir un descompte del 75% en el peatge del túnel de Vallvidrera i en l'àmbit municipal i pagar per aparcar a Sant Cugat.

L'ajuda de 100 € de la Generalitat per a material escolar, el bo cultural Jove de 400 € que es dona a totes les persones que compleixen divuit anys i la reducció a 2 € del preu d'entrades al cinema per a les majors de seixanta-cinc anys no tenen en compte la renda dels beneficiaris.(4)

No es pot justificar que el que cobra una pensió mensual bruta de 3.715 € per 14 pagues es beneficiï d'aquesta ajuda ni que un jove de família acomodada el xec escolar o el bo cultural.

Totes aquestes subvencions agreujen la intolerable desigualtat que neix d’un sistema fiscal que incompleix el principi d'equitat tributària que estableix l'article 31 de la Constitució i amb això agreuja de manera intolerable la desigualtat.

Per revertir aquesta situació entenc que s'hauria de:

Condicionar a la renda, les bonificacions, xecs, bons i ajudes perquè les percebin les persones i famílies que realment les necessiten.

Dissenyar un sistema fiscal just que faci que cadascú tributi en funció de la seva capacitat econòmica que lluiti eficaçment contra l'evasió fiscal i eviti l'elusió fiscal que beneficia als rics.

Amb aquestes mesures les administracions podran recaptar prou per a una despesa necessària per a mantenir i fins i tot millorar l'Estat de benestar.

 


(1)

https://es.wikipedia.org/wiki/Para%C3%ADso_fiscal

(2)

Cruzado y Mollinedo han publicado la obra un libro con el titulo "Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing) https://capitanswing.com/(

3)

https://www.cugat.cat/noticies/societat/150075/sant_cugat-es-el-municipi-catala-amb-mes-plaques-fotovoltaiques-per-a-l_autoconsum

(4)  https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/cultura/Paginas/2023/220323-operaciones-bono-cultural-joven.aspx#:~:text=El%20Bono%20Cultural%20Joven%20ya,m%C3%A1s%20que%20el%20mes%20anterior.

 

martes, 9 de abril de 2024

FETS I NO PARAULES EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.

Ahir coincidint amb el Dia Mundial de la Salut de 2024 unes 2500 persones ens vam manifestar a Barcelona per a defensar la salut com un dret per a totes les persones, allà on estiguin, a tenir accés a serveis de salut sense discriminació.(1)

La insuficiència de recursos destinats a la salut pública amenaça el dret a la salut de milions de persones.

L'infrafinançament del sistema català de salut està cada vegada posant més en perill l'atenció sanitària de qualitat que es mereix la ciutadania i amb això s'incrementa les persones que es veuen obligades a contractar una mútua privada. (2)


El projecte de pressupost de 2024 de la Generalitat que s'havia presentat per un import total de 43.700 milions d'euros, el que suposava un increment respecte al d'any anterior de 2.443 milions d'euros, un 9,6%, s'augmentava sensiblement els finançaments de la sanitat i altres serveis bàsics per a la població.

Comuns Sumar, prioritzant els seus interessos partidistes, ha fet impossible l'aprovació del pressupost de 2024.

Jessica Albiach, després d'haver donat suport al pressupost de 2023, justifica, de manera incomprensible, el seu rebuig als comptes per la seva oposició al projecte del Hard Rock.

En l'esmentat pressupost la sanitat pública augmentava el seu finançament en 12.059 milions d'euros, un 5,6% més que l’any anterior, a aquesta xifra s'afegia un fons extraordinari de 800 milions d'euros.

Uns diners que hauríem permès la millora de l'atenció primària, la reducció de les llistes d'espera per operacions, incrementar les retribucions del personal sanitari.

L'educació també incrementava el seu pressupost en 7.508 milions, un 10%, dels quals una part important anaven destinats a la consolidació de la gratuïtat del segon any d'infància, a combatre la segregació escolar i a incrementar el nombre de docents.

Respecte a l'habitatge, el projecte de pressupost preveia una inversió de 1.232 milions d'euros un xifra rècord. Per a atendre l'emergència residencial es destinaven 570 milions, per a incrementar el parc d'habitatges públic 125 milions d'euros i 39 milions en la rehabilitació d'habitatges i millora de l'accessibilitat.

Per a afavorir la mobilitat en transports públics es destinaven una inversió de 2.862 milions d'euros per a finalitzar entre altres les obres de la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 8. Es preveia uns 508 milions per a la millora de la xarxa viària i la mobilitat en general.

Així mateix, es pressupostava uns 1.045 milions d'euros per a fer front a la séquia amb inversions en infraestructures per a la regeneració de l'aigua i les dessalinitzadores.

En la pròxima campanya electoral molts partits de forma hipòcrita emfatitzaran el seu compromès amb la sanitat pública i altres serveis públics i els haurem de recordar que els fets són el compten i no les paraules.

 

 

(1)

La pobra assistència a la manifestació posa en relleu la crisi que pateixen les accions de protestes, en part causades per la debilitat de les organitzacions que les promouen o recolzen i també pel creixen convenciment imperant entre la gent que aquestes accions són inútils, que tenen poca eficàcia per aconseguir canvis en àmbits polítics, social o econòmic.

(2)

Les principals reivindicacions de la jornada han estat:

El 25% del pressupost de Salut s'ha de destinar a l'atenció primària.

Calen recursos per la Salut Mental, per la detecció precoç, i l'atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l'atenció assistencial.

Cal posar fi a l'externalització de serveis en empreses privades que prioritzen els seus beneficis en lloc de la salut.

I unes condicions laborals dignes i justes entre tot el personal sanitari.