Escrit publicat en Cugat Media https://www.cugat.cat/diari/opinio/166947/per-un-sistema-fiscal-mes-just
S’ha iniciat el període per a presentar la declaració de
renda gravada per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
Coincideix amb els últims escandols de corrupció que hem
conegut, que sempre es recolzen sobre societats creades en "caus
fiscals".(1)
L'IRPF a Espanya ho paguen els rendiments de treball; és
a dir, pensionistes i tots els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes no
es retraten en l'IRPF.
Carlos Cruzado i José María Mollinedo, els caps
visibles de Gestha -el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda-, afirmen que
"els rics de veritat no paguen l'IRPF, ja que utilitzen mecanismes
d'elusió fiscal: societats, sobretot grans empreses, SICAV i altres."(2)
Els que tenen més recursos econòmics no estan
contribuint de manera justa i proporcionada a la garantia del benestar de la
societat. I no sols perquè no ingressin el que els hauria de correspondre, sinó
perquè, a més, són els qui més defrauden.
El PP i PSOE mai han tingut la voluntat política de fer una
reforma fiscal en profunditat i amb els suports del PNB i JUNTS juguen
constantment amb la base de la baixada d'impostos.
A això s'afegeix, que molts governs territorials facin un
ús, cada vegada més estès, de lliurament de "xec" o d’ajudes que es
donen a favor de persones públiques o privades si compleixen uns determinats
requisits.
Aquesta pràctica es basa en atorgar un benefici si es
realitza l'execució d'un projecte (instal·lar plaques solars), si es a du a
terme una activitat (anar al cinema), o s’adopten uns comportaments singulars (comprar un cotxe elèctric).
Aquests requisits, encara que les seves finalitats declarades
-com per exemple incrementar la producció de energia renovable- , són molt
atractives a primera vista, s'atorguen sense tenir en compte el nivell de renda
del beneficiari i això agreuja la inequitat del sistema tributari del nostre
país.
Les ajudes a la instal·lació de plaques solars se les
emporten majoritariament els propietaris d'habitatges unifamiliars i per tant
de renda alta i explica que Sant Cugat sigui el municipi de Catalunya amb més
plaques solars per a l'autoconsum (3).
Tenir la capacitat econòmica d'adquirir un cotxe 100%
elèctric suposa, a més de rebre una ajuda del govern estatal, beneficiar-se de
la tarifa ECOVIAT subvencionada per la de Generalitat , tenir un descompte del
75% en el peatge del túnel de Vallvidrera i en l'àmbit municipal i pagar per
aparcar a Sant Cugat.
L'ajuda de 100 € de la Generalitat per a material escolar,
el bo cultural Jove de 400 € que es dona a totes les persones que compleixen
divuit anys i la reducció a 2 € del preu d'entrades al cinema per a les majors
de seixanta-cinc anys no tenen en compte la renda dels beneficiaris.(4)
No es pot justificar que el que cobra una pensió mensual
bruta de 3.715 € per 14 pagues es beneficiï d'aquesta ajuda ni que un jove de
família acomodada el xec escolar o el bo cultural.
Totes aquestes subvencions agreujen la intolerable
desigualtat que neix d’un sistema fiscal que incompleix el principi
d'equitat tributària que estableix l'article 31 de la Constitució i amb això
agreuja de manera intolerable la desigualtat.
Per revertir aquesta situació entenc que s'hauria de:
Condicionar a la renda, les bonificacions, xecs, bons i
ajudes perquè les percebin les persones i famílies que realment les necessiten.
Dissenyar un sistema fiscal just que faci que cadascú
tributi en funció de la seva capacitat econòmica que lluiti eficaçment contra
l'evasió fiscal i eviti l'elusió fiscal que beneficia als rics.
Amb aquestes mesures les administracions podran recaptar
prou per a una despesa necessària per a mantenir i fins i tot millorar l'Estat
de benestar.
(1)
https://es.wikipedia.org/wiki/Para%C3%ADso_fiscal
(2)
Cruzado y Mollinedo han publicado la obra un libro con el
titulo "Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing) https://capitanswing.com/(
3)
