L'aigua no és una mercaderia, sinó un bé comú i un dret humà essencial reconegut per les Nacions Unides. Malgrat això, el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat l'estudi de viabilitat del contracte de concessió del servei d'abastament d'aigua potable, amb el suport del PSC, PP, Junts i Vox.
És a dir, tirar endavant una concessió privatitzadora de la gestió de l'aigua en vuit municipis, entre ells Sant Cugat.
Aquesta decisió, que tanca la porta a una gestió pública més justa i assequible, representa un greu retrocés en la lluita per la sobirania hídrica i una clara submissió als interessos de les multinacionals que controlen el negoci de l'aigua.
Els arguments de l'AMB per justificar la privatització -unes suposades economies d'escala i una gestió més "àgil"- són falsedats que s'esvaeixen davant les dades. Abans d'aquesta decisió, un estudi encarregat la legislatura passada pel govern tripartit de Sant Cugat va demostrar que una gestió 100% pública podria abaratir les factures un 15%. A més, l'AMB disposa d'informes interns que confirmen els avantatges del model públic: tarifes un 7% més baixes, major transparència i menys conflictes d'interessos.
El desembre de 2019, en complir-se el primer any de gestió pública de l'aigua a Terrassa, l'empresa pública TAIGUA va presentar els seus primers resultats anuals: un milió d'euros de benefici que per primera vegada en set dècades no es van repartir a gust dels membres d'un consell d'administració privat.
TAIGUA fins ara, inclús en els anys de manca de pluviometria i d'increment del preu de l'electricitat, ha presentat resultats amb beneficis, que l'hi ha permès millorar la gestió del dia a dia incrementant la plantilla en un 8% i complir un pla d'inversió en una xarxa molt deteriorada per anys de gestió privada caracteritzada per una insuficiència de manteniment.
Resulta clarificador comparar la transparència en la gestió de TAIGUA amb Sorea.
https://taigua.cat/transparencia/?_gl=1*1w1smpy*_ga*OTc4NzkxNDM4LjE3NDY0NDQ2NzY.*_up*MQ..*_ga_MZ39BHEKMB*MTc0NjQ0NDY3NS4xLjEuMTc0NjQ0NDczNC4wLjAuMA..
https://www.soreaonline.cat/ca/control-de-la-qualitat-de-l-aigua
La decisió de privatitzar no respon a criteris tècnics, sinó a una lògica política i econòmica que prioritza els beneficis de les multinacionals (com Veolia, propietària de Sorea) sobre les necessitats de la ciutadania.
No és casualitat que els partits que han impulsat aquest acord -el PSC, Junts, PP i Vox- siguin els mateixos que defensen polítiques neoliberals i alineades amb els poders econòmics. Especialment greu és el paper clau del PSC, que té majoria absoluta al Consell Metropolità de l'AMB, que en lloc de garantir un servei públic i accessible, el PSC ha preferit lliurar un recurs vital a empreses que tenen com a únic objectiu maximitzar els beneficis, encara que això signifiqui incrementar les tarifes i degradar el servei.
La concessió prevista, de 25 anys i amb una inversió de 168,7 milions d'euros es repercutirà directament en les factures dels usuaris, és un exemple clar de com es condemna la ciutadania a pagar més per un servei que hauria de ser gestionat amb criteris socials, no lucratius.
La resolució 64/292 de l'ONU és clara: l'aigua és un dret humà, i els estats tenen l'obligació de garantir-ne l'accés sense ànim de lucre. Privatitzar la seva gestió és una violació d'aquest principi, ja que converteix un bé essencial en un producte subjecte a les lleis del mercat. Això no només encareix el servei, sinó que posa en perill l'accés equitatiu, especialment en moments de crisi com les sequeres recurrents que patim.
Mentre països com França o Itàlia han revertit privatitzacions després de veure'n les conseqüències negatives, l'AMB insisteix en un model fracassat que només beneficia unes poques empreses.
La possible prevaricació denunciada per Aigua és Vida -ocultant informes favorables a la gestió pública- hauria de ser investigada, perquè si es confirma, estaríem davant d'un cas greu de corrupció política en benefici del sector privat.
La lluita per l'aigua pública no és només una qüestió econòmica, sinó de democràcia. Els ciutadans tenen el dret a decidir com es gestiona un recurs que és de tots. Per això, cal exigir:
La suspensió immediata del procediment iniciat i l'obertura d'un procés participatiu amb el següent contingut:
Informació, debat i consulta a la ciutadania d'aquests municipis sobre el model de gestió a escollir pel servei d'abastament d'aigua.
L'aigua no es ven.
Escrit publicat a CugatMedia
https://www.cugat.cat/diari/opinio/171521/la-privatitzacio-de-l_aigua_-un-atac-als-drets-basics-i-una-decisio-politica-injustificable%2521
