martes, 12 de abril de 2022

SANT CUGAT NECESSITA UN MODEL DE SEGURETAT CIUTADANA PROACTIU I PREVENTIU.

 El govern municipal ha tornat a reafirmar la seva intenció d'obrir una subcomissària de la policia municipal a la rambla Jacint Verdaguer al costat de l'estació de Valldoreix.

Aquest projecte té com a objectius evitar que les persones hagin de desplaçar-se fins a la comissaria del centre de la ciutat per fer gestions i a l'hora mantenir un reten de policies que puguin actuar i així aconseguir mantenir una forta sensació de seguretat i reduir l'índex de criminalitat.

Sembla una bona decisió, però, és la més encertada?

NO RESPON AL QUE DEMANA LA CIUTADANIA.

El que demanen els veïns i les veïnes de Valldoreix, Mirasol, la Floresta i les Planes és una major presència de patrulles policials als carrers. En les converses que he mantingut amb gent d'aquests barris el que prioritzen és crear una autèntica policia de proximitat que patrulli en el barri, que pugui tenir un contacte diari i permanent amb els veïns i veïnes, les associacions, el comerç. Aquesta presència policial permetrà conèixer les preocupacions, detectar amb temps els conflictes de seguretat i convivència emergents i activar una solució. L'anunciat augment de la dotació de policies municipals s'ha de destinar a crear una autèntica policia de proximitat. 

NO ES LA MÉS EFICAÇ EN MILLORAR L'ATENCIÓ A LA CIUTADANIA.

Evitar desplaçaments al centre es podia haver assolit mitjançant l'ús de les eines tecnològiques existents i implantant, si cal, un aplicatiu de comunicació ràpida entre la ciutadania i la policia municipal. L'atenció a distància, possibilita la immediatesa en l'atenció, una qualitat de servei que és molt important quan es tracta de demandes de seguretat. 

NO OPTIMITZA L’ÚS DELS RECURSOS MUNICIPALS.

El projecte és costós, perquè implica unes despeses d'inversió per la compra o lloguer del local, per les obres d'arranjament que s'hagin de realitzar i posteriorment amb unes despeses ordinàries com són les despeses de subministrament de llum, neteja local, etc. Només per assegurar l'obertura d'aquesta comissaria les 24 hores dels 365 dies a l'any, amb un únic empleat per atendre les demandes de servei, la plantilla mínima que es necessitarà són 5 guàrdies que no podran destinar-se al patrullatge.

NO ÉS LA MÉS SOSTENIBLE.

El lloc escollit per ubicar la comissaria no sembla l'òptim. L'entorn té un alt nivell de trànsit, amb franges horàries d'embussos i moltes dificultats d'aparcament. No serà bo per l'objectiu de reduir la contaminació ambiental ni tampoc pràctic per facilitar la intervenció ràpida dels policies que formin el reten que s'ha dit es mantindrà en la comissaria.

 

Fotografia NacióDigital

La creació d'una comissaria de districte no és la decisió més encertada per assolir el propòsit expressat pel regidor de Seguretat, Francesc Carol, de" mantenir una forta sensació de seguretat i reduir l'índex de criminalitat"(1).

El govern municipal no ha entès que la resposta a la demanda ciutadana de seguretat objectiva i subjectiva exigeix desenvolupar un model de seguretat proactiu i preventiu als barris implantant una policia de proximitat i comunitària.

 

(1) https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/6318/aquesta-sera-ubicacio-definitiva-nova-comissaria-barris-sant-cugat

 

 

 

 

lunes, 21 de febrero de 2022

QUE S'HAURIA DE FER PER ACONSEGUIR PACIFICAR ELS CARRERS DE VALLDOREIX?

Els veïns i veïnes de Valldoreix estem preocupats, des de fa temps, per la velocitat dels vehicles que circulen pels carrers de l'EMD i existeix una certa unanimitat en què és important evitar que els conductors vagin més de pressa del permès (1).

La gran majoria dels carrers tenen un únic carril per sentit de circulació i conforme les normes de trànsit els vehicles han de circular amb una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora.

Uns carrers, que són retolats com a passeig amb el qual s'ha pretès significar el seu ús com a espai destinat prioritàriament a les persones que es desplacen a peu.

La realitat és que la gran majoria dels passeigs tenen unes voreres amb un ample de pas lliure tan reduït que el fa intransitable per totes les persones.

Uns espais estrets i a més ocupats pels pals de fusta de les instal·lacions de telèfon i llum i suports dels fanals i a més pels vehicles que hi estacionen.

Les persones que es desplacen a peu, les que ho ha de fer amb cadira de rodes o espitja'n un cotxet d'infants, utilitzen la calçada compartint aquest espai amb els vehicles.

És a dir, ens troben amb uns carrers amb una única plataforma de calçada i, per tant, el límit de velocitat aplicable és de 20 quilòmetres per hora.

Aquests límits de velocitat establerts per apaivagar la mobilitat a motor, segons les autoritats, redueix un 80% el risc de morir a conseqüència d'un atropellament, redueix els nivells de contaminació ambiental i acústica. (2)

A més, en zones on es barregen les persones i els automòbils contribueix a una convivència de forma equitativa«Uns carrers per a la vida» s'emfatitza des de l'ONU.

El govern de l'EMD com va fer l'any 2017 amb la campanya 'Valldoreix Vila Lenta" ara hi ha col·locat als límits territorials de Valldoreix unes pancartes amb la informació "Valldoreix 30" i en totes les vies senyalitzacions verticals i horitzontals de limitació de velocitat a 30 i 20 i uns avisadors de velocitat. 

Amb aquestes accions apellen a l'autoresponsabilitat dels conductors i conductores per aconseguir el respecte als senyals de trànsit.

És aquesta la solució per a calmar el trànsit de la vila?

Recorda'n el que va dir Albert Einstein (3) el govern de la EMD hauria de tenir en compte que si fan el mateix obtindran el mateix resultat.

Que hauria de fer-se per a canviar el comportament dels conductors que no respecten la limitació de la velocitat?

En primer lloc, el president de l'EMD ha de reconèixer que ha estat una decisió nefasta, contraproduent per obtenir que un conductor compleixi amb els límits de la velocitat, el fet d'haver eliminat un "llom d'ase" en el carrer Jacint Verdaguer i un pas elevat en l'avinguda Monmany.

Particularment equivocada haver tret el pas elevat de vianant en l'avinguda Monmany en la intersecció del carrer Brollador.

Moltes són les persones que travessen aquí l'avinguda, en un tram recta que fa pendent el que afavoreix l'augment de la velocitat , el que comporta perill per a la gent.

Els pas de vianants elevats són eficaços com el demostren els que existeixen en diferents carrers de la vila i és pertinent estudiar la seva generalització, ja que incrementen notablement la seguretat de les persones que creuen la calçada particularment quan la conducció s'efectua amb una visibilitat reduïda per la foscor o d'enlluernament solar.

Així mateix, caldria instal·lar o construir reductors de la velocitat en tots els vials on no es compleix els límits de velocitat.

La reducció de l'amplada per on ha de circular un vehicle fa que el conductor aixequi el peu de l'accelerador i premi el pedal del fre per disminuir la velocitat.

Una mesura aplicada amb resultat positiu en el Passeig de la Guineu, amb la instal·lació de fitons i senyalització horitzontal.

Per què no s’ha fet en altres vials de la vila?

Aquesta reducció del vial i fer que tinguin un traçat menys «còmodes», que evitin la tendència a la distracció i a l'augment de la velocitat s'ha d'aplicar a més vials i es pot aconseguir de forma immediata fent que els cotxes ara que es deixen en part aparcat en la vorera ho facin només en la calçada i de pas fem complir el que estableix el Reglament General de Circulació (3). 

Per assolir una vila pacificada amb més qualitat de vida és necessari combinar totes les mesures abans esmentades.

Quan falla l'autoresponsabilitat d’algunes persones, el govern de l´EMD no pot limitar-se a la solució, de curta eficàcia, de posar més senyals de trànsit.

 

(1)      (1)   A favor de limitar la velocitat segons l'Estudi de Mobilitat Segura i Sostenible del Centre d'Estudi POSA-LI FRE- AXA , el 62% dels conductors consultats està a favor de limitar la velocitat a les ciutats A 30 km/h aquesta recerca, realitzada la passada tardor amb entrevistes a més de 4000 conductors habituals. https://revista.dgt.es/es/reportajes/2021/04ABRIL/0414-Ciudades-Saludables-Suplemento.shtml

(2)      (2)  https://revista.dgt.es/es/reportajes/2021/04ABRIL/0414-A-30-Ciudad-Suplemento.shtml

(3)    (3) "Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix".Albert Einstein

 (4) Segons el Reglament General de Circulació, queda prohibit estacionar sobre les voreres, a més d'en passejos i zones destinades al pas de vianants. És una cosa que s'explica en la Secció 2a de les Normes especials de parades i estacionaments, específicament en l'apartat 2. I això vol dir que, encara que no hi hagi cap mena de senyalització sobre la prohibició d'aparcar, o un gual -per exemple-, sempre està prohibit aparcar sobre la vorera.


jueves, 27 de enero de 2022

FEMINISMO NO ES LO OPUESTO A MACHISMO.

La derecha suele equiparar el machismo con el feminismo y con ello denuncia como discriminatorias para los hombres las políticas feministas desarrolladas por la ministra Irene Montero.

 

Un mensaje, que llega a la gente y no es infrecuente, incluso entre militantes de partidos de izquierda, escuchar de personas, que defiende la igualdad entre hombre y mujeres, afirmar que no son ni machistas ni feministas.

 

Y se equivocan. 

Basta consultar el diccionario de la lengua española (1) para darse cuenta de error que cometen.

Las definiciones de las palabras son las siguientes:

 

Feminismo:

1. m. Principio de igualdad de derechos de la mujer y el hombre.

2. m. Movimiento que lucha por la realización efectiva en todos los órdenes del feminismo.

 

Machismo:

1. m. Actitud de prepotencia de los varones respecto de las mujeres.

2. m. Forma de sexismo caracterizada por la prevalencia del varón.

 

Queda muy claro, que feminismo no es lo opuesto a machismo y que es preciso no hacer nuestra esta falsa equiparación que desde sectores reaccionarios se difunde, con el objetivo de frenar los avances conseguidos hacia la igualdad real entre hombres y mujeres.

 

(1) https://dle.rae.es/machismo

 


domingo, 19 de diciembre de 2021

EL GOVERN MUNICIPAL HAURIA D'HAVER PRESENTAT A L'APROVACIÓ DEL PLE EL PRESSUPOST DE 2022.

 

En aquests dies, l'actualitat política està marcada per la presentació, la negociació i l'aprovació dels pressupostos del 2022 en els diferents nivells de les administracions públiques.

 A Sant Cugat, no hi ha cap notícia relativa al pressupost municipal del pròxim any.

Amb la documentació del pressupost els governs, de l'estat, de les autonomies i dels municipis donen a conèixer a la ciutadania les despeses que realitzaran per a atendre el conjunt de les seves polítiques i amb quins ingressos comptaran per a fer-ho.

El debat del pressupost anual és l'acte de major transcendència política perquè afecta la globalitat dels plans d'un govern, en el que cada partit s'ha de posicionar i per això constitueix la millor font d'informació política per a la ciutadania.

El principi d'anualitat pressupostària és una de les pedres angular del sistema polític democràtic que es regeix per la Llei d'Hisendes locals.

Aquesta norma estableix que el govern municipal hauria d'haver remès, abans del 15 d'octubre, al ple Municipal el projecte de pressupost per a 2022 i que l'aprovació definitiva del mateix es realitzi abans del 31 de desembre.

A més, el Reglament Municipal de Participació Ciutadana preveu la convocatòria d'una Audiència pública amb 15 de dies d'antelació a la seva aprovació.

L'incompliment del cicle pressupostari establert és una anomalia democràtica que perjudica la recuperació de l'economia local i danya el nivell de benestar de la ciutadania.

El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual de l'Ajuntament i representa una eina clau per a la gestió, servint a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les accions municipals.

Doncs bé, a aquesta altura de l'any la ciutadania desconeix quins són els objectius del govern municipal per al 2022.

El pressupost, com a instrument financer i econòmic, és la base de qualsevol acte de govern en la gestió diària i en el desenvolupament de les diferents accions dels plans polítics.

D'altra banda, el volum econòmic del pressupost municipal que té un pes rellevant en l'economia de Sant Cugat és molt important per a impulsar la recuperació i transformació del desenvolupament de la ciutat. (1)

La no aprovació del pressupost 2022, abans de final d'any, comporta que automàticament queda prorrogat el de 2021 fins al límit global dels seus crèdits inicia'ls, com a màxim.

És a dir, la llei arbitra uns mitjans que permeten el funcionament de l'ajuntament, tenint en compte la prohibició absoluta d'acordar despeses sense crèdit pressupostari suficient.

És veritat que la norma, amb condicions per a determinades partides pressupostàries, permet a l'alcaldessa acordar uns ajustos a la baixa o a l'alça del pressupost prorrogat.

El fet és que la gestió, amb un pressupost prorrogat dificulta l'ajust de les despeses a cada servei o programa i alenteix la gestió del dia a dia amb una adequació dels mitjans i els temps previstos per a la seva consecució.

El context global derivat de la crisi generada per la Covid-19 fa imprescindible una gestió eficient dels recursos públics que exigia del govern municipal haver presentat a l'aprovació del Ple el pressupost de 2022.

No ho ha fet, i és una pèssima notícia pels santcugatencs i santcugatenques i fa palès la mala gestió del govern.

 


(1) La contractació pública representa aproximadament el 18,5% del PIB d'Espanya i és una eina clau en el desenvolupament de polítiques de transformació.

 

Des de l'ajuntament en contractar serveis i comprar béns es pot fer d'acord amb uns principis de contractació responsable amb unes condicions que afavoreixin a aquelles empreses que fan bé el seu treball, protegeixen els seus treballadors i cuiden del seu entorn, és a dir que contribueixin a millorar la ciutat.

viernes, 15 de octubre de 2021

Lliure mercat, captiu ciutadà vs. Lliure ciutadà, captiu mercat.

 

https://blogs.publico.es/vinetas/2021/10/15/libre-mercado-cautivo-ciudadano/


Les fallades del mercat són cada vegada més intolerables.

La població está cansada i farta de la cobdícia de les empreses elèctriques, dels bancs, de les farmacèutiques i de les immobiliàries que imposen les seves regles de joc.

Crec que hi ha un cert acord social majoritari en la societat a apostar per un capitalisme més inclusiu en el qual es dóna per acabat el període de capitalisme basat en la maximització del benefici encara a costa del benestar de les persones o de la deterioració del medi ambient.

Sembla que existeix en la població una opinió majoritària que exigeix amb força un capitalisme més just, equitatiu, respectuós amb el planeta.

Es planteja  un nou sistema econòmic més inclusiu.

És, potser bon moment per a avançar cap a una economia inclusiva amb la participació de les persones en la vida econòmica, amb una major equitat per a totes les persones a l'hora d'evolucionar econòmicament i socialment.

Fem possible un canvi de paradigma.

 

Lliure ciutadà, captiu mercat.

 

martes, 21 de septiembre de 2021

El PROYECTO DE “RAGULL CENTRE” ABRE EL DEBATE SOBRE UN SANT CUGAT MAS INCLUSIVO.

Han pasado cinco meses desde que el gobierno municipal presentó el proyecto “Ragull Centre”, como una nueva centralidad urbana que se ha proyectado en un solar de 10.155 metros cuadrados situado en el numero 14 de la rambla del Torrent d’en Xandri.

Lo ha hecho, aprovechando sus competencias en la regulación del suelo, a cambio de modificar la calificación urbanística de un terreno industrial, consigue que la propiedad acepte que 72 viviendas, de las 118 que se proyectan construir, sean de alquiler protegido gestionado por el ayuntamiento.

Este espacio, además de las viviendas, contará con unas actividades económicas y comerciales, unos equipamientos municipales, una plaza, una zona verde y un parking soterrado.

La previsión es que los trámites urbanísticos estén aprobados durante el año 2023.

El gobierno municipal afirma que la finalidad del proyecto es facilitar el acceso a la vivienda y contribuir a frenar la emergencia habitacional que padece la ciudad.

 

LAS CLAVES DEL DEBATE.

El suelo del municipio es un recurso necesario y limitado, es escaso, por lo que dirimir respecto a su uso y disfrute es potencialmente conflictivo.

El modelo de ciudad es por lo tanto un debate político sobre los conflictos que se están generando sobre la forma de decidir quién obtiene qué (acceso), cuando y como (regulación).

Nuestro municipio entre los años 1990 a 2009 ha sufrido un fuerte proceso de urbanización.

En todos esto años, la política urbanística llevada a cabo por los sucesivos gobiernos municipales de Convergencia i Unió ha facilitado el dominio de las fuerzas del mercado, inmobiliarias, fondos inversores y bancos, para convertir Sant Cugat, en un espacio de segmentación social, accesible como residencia para personas y familias con rentas medias altas.

 

 


Asimismo, la presencia pública de los gobiernos de la Generalitat y del Ayuntamiento, estructuralmente débil en el sector del mercado del suelo y la vivienda, ha facilitado el proceso de mercantilización de la vivienda.

Los datos del Barómetro de Sant Cugat de diciembre 2020 nos dicen que el 35,5% de la población del municipio viven en régimen de alquiler, que el precio medio mensual del mismo es de 1060€  y que el 49,7% de de las personas tienen dificultad para hacer frente al pago de la hipoteca o alquiler.

Por su parte, el Observatorio Del Consell Comarcal del Vallès Occidental, señala que los habitantes de Sant Cugat destinan hasta un 57% de sus ingresos en pagar la vivienda.

Unos datos que hemos de poner en relación con el que corresponde a las personas  que padecen una situación de exclusión social (pobreza y/o carencia material) y que asciende al 18,4% de las que residen en Sant Cugat.

https://www.scribd.com/document/516702747/Barometre-Inclusiu#from_embed

El alto coste de la vivienda que no para de crecer ha provocado un brutal impacto social.

Por una parte hay personas y familias  que deseando vivir en Sant Cugat  se ven forzadas a cambiar su domicilio a otro municipio.

Por otra parte el pago del elevado gasto de la vivienda empeora las condiciones de vida de muchos vecinos y vecinas de nuestro municipio.

 


 https://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-cugat-del-valles/habitantes.html

 

RAGULL CENTRE UN PROYECTO QUE ADOLECE DE UNA VISION RELACIONAL, DE  CRITERIOS DE TRANSVERSALIDAD, TRANSPARENCIA Y PARTICIPACIÓN.

 

El 22,4% de los habitantes de Sant Cugat señalan la vivienda como uno de los principales problemas de la ciudad (Observatorio de febrero 2020).

https://www.santcugat.cat/files/651-16163-fitxer/ObservatoriSociologic_febrer2020_200429.pdf

Con este dato, es razonable pensar que la ciudadanía de forma muy mayoritaria se pueda mostrar favorable con el propósito del proyecto.

¿Entonces como se explican las ruidosas reacciones contraria al mismo de organizaciones vecinales y de los comerciantes y los tibios apoyos recibidos?

Ragull Centre significa un cambio relevante de política urbanística y se ha perdido la oportunidad de presentar un proyecto con un plan integral, transversal para crear una nueva centralidad que beneficiara el  ámbito territorial cercano y que va implementar mejoras concretas en lo cotidiano en el bienestar de individuos y grupos de vecinos de nuestro municipio.

El gobierno municipal no ha sabido explicarlo y ha presentando un proyecto incompleto y sus respuestas a las críticas recibidas fueron apresuradas y a la defensiva.

¿Que ha fallado y como corregirlo?

 

NO HAY VISION RELACIONAL.

El gobierno municipal debe aprovechar el tiempo que dure la tramitación del proyecto, y  hasta que se haga realidad, para construir con la comunidad una visión compartida del modelo de ciudad y lograr el máximo apoyo posible al proyecto.

El debate abierto sobre modelo de ciudad debe ser aprovechado para debatir y definir éste con una nueva visión de ciudad menos difusa, más sostenible, más inclusiva y que va a mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas.

NO HAY CRITERIOS DE PARTICIPACIÓN.

La ausencia de participación, en la elaboración del proyecto presentado, debe ser corregida  mediante una propuesta que articule la misma en la definición de su diseño definitivo, en su ejecución y posterior gestión de los servicios que se ofrezcan a esta nueva centralidad.

NO HAY CRITERIOS DE TRANSVERSALIDAD. 

El proyecto de Ragull Centre ha puesto de manifiesto que tenemos un Gobierno municipal que lleva a cabo sus políticas de forma departamental y segmentada por concejalías. 

Esto conlleva una mala definición de problemas y de las políticas y una deficiente gestión de los programas y los servicios.

La nueva centralidad proyectada crea una comunidad más densa que hace más difícil la segmentación social y en principio más sostenible, pues  hace posible las relaciones y los intercambios sin grandes costes de movilidad y recursos.

Ahora bien, la densidad tiene ciertas desventajas como el mayor uso y desgaste de los espacios colectivos y los problemas que derivan de una movilidad aun basada en el transporte privado y por tanto una potencial erosión de la convivencia y una mayor contaminación. 

El proyecto, no aporta nada respecto a un modelo de movilidad sostenible  pues no se trata de coches sí o no, se trata de priorizar la salud.

Es muy probable, que en esta nueva centralidad van a vivir personas con rentas medias y bajas y que algunas tengan dificultades socioeconómicas.

Así por ejemplo, se debería prever un programa específico  de extensión de atención domiciliaria para mayores o personas con riesgo de exclusión.

Respecto a los servicios públicos a proveer en este nuevo espacio residencial, éstos deben serlo con una nueva visión y avanzar el futuro de un Sant Cugat con unos servicios que aumenten el bienestar cotidiano de las personas.

En este sentido se podría prever la implementación de la recogida de residuos con el sistema puerta a puerta que incrementa el reciclaje y reduce emisiones contaminantes,  lo cual nos permitirá alcanzar los niveles fijados por la Unión Europea.

También planificar que este servicio, como otros, sean prestados directamente por el ayuntamiento y no externalizado.

Habría que preguntarse si es conveniente llevar a cabo acciones de valor en ámbitos tan relevantes como la educación, la salud, la emprendeduría y el empleo, la juventud y la gente mayor.

Igualmente, respecto al tejido de actividades económicas, pues con esta operación, que comporta la pérdida de suelo industrial, se refuerza que la economía del municipio  pase al sector servicios y se debilita el sector industrial

En definitiva, hemos de valorar como muy mejorable la gestión del gobierno municipal porque el proyecto con una finalidad encomiable resulta falto de todo lo expuesto, no dando respuesta a lo que sería una estructuración de la ciudad que se desea que avance hacia un modelo más inclusivo.

 

 

 

martes, 24 de agosto de 2021

UN SALARI AMB UN IMPORT DIGNE HA DE SITUAR-SE EN EL MARC DEL DEBAT SOBRE LA PUJADA DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI).


En el debat sobre la conveniència d’apujar el SMI s'assenyalen uns avantatges i desavantatges.

Els qui argumenten contra el seu increment en les circumstàncies actuals solen advertir del que suposaria frenar la recuperació empresarial, s'entén en termes de competitivitat empresarial, la qual cosa afirmen acabaria per traduir-se en una menor creació d'ocupació.

No obstant això, és ben sabut que la competitivitat no depèn únicament del control dels costos laborals sinó de l'increment de la productivitat.

La productivitat, al seu torn, depèn dels fluxos d'inversió en capital físic, humà i tecnològic, i aquests necessiten un període de maduració.

Avui, les principals institucions econòmiques com l'FMI, el Banc d'Anglaterra o la Reserva Federal, accepten ja que les crisis econòmiques depressives no se solucionen automàticament mitjançant la reducció salarial, sinó tot el contrari, que la reducció salarial fa que la crisi es faci més profunda i duradora.

Aquesta és la raó perquè moltes institucions i la gran majoria de governs defensin ara, durant la crisi per Covid-19, que les rendes dels treballadors i autònoms es mantinguin mitjançant polítiques de protecció.

Tot el contrari a promoure la deflació salarial.

De la crisi del 2008 han après que l'estabilitat econòmica requereix mantenir el nivell d'ocupació i uns salaris que permetin mantenir el consum.

 


Però més enllà d'aquests arguments es prescindeix de parlar sobre la quantia de l'SMI per a un salari digne que permeti als treballadors i treballadores satisfer les seves necessitats bàsiques.

Un sou per a fer front a les despeses de l'habitatge, els aliments, la roba, el subministrament d'energia, el transport, etc.

Els que s'oposen a la pujada ens imposen un debat limitat que òbvia parlar, del més important, d'un salari digne o cosa que és el mateix d'un salari per a poder viure.

¿Que quantia hauria de tenir l'SMI perquè el treballador o a la treballadora pugui satisfer les necessitats bàsiques de si mateixa i la seva família?

Un salari amb un import digne ha de situar-se en el marc del debat sobre la pujada de l'SMI.