Article publicat en Cugat mèdia.
https://www.cugat.cat/diari/opinio/165216/fem-un-sant_cugat-per-viure-hi
La immobiliària Nova Finca ha anunciat el projecte de reconvertir desenes de pisos en habitacions de lloguer.
Un centenar de veïns i veïnes de la ciutat es veuen amenaçats d'expulsió de les cases la qual cosa posa en greu perill és el seu projecte de vida, que és per totes les persones i famílies indissociables d'una llar.
Aquest desnonaments , si es materialitzen, formaran part dels “desnonaments invisibles” que corresponen a les expulsions i mudances forçoses que no passen pels jutjats.
Les persones i famílies afectades hauran de deixar una llar a la qual probablement, com la gran majoria dels que viuen en lloguers, destinen més d'un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l'habitatge.(1)
El propòsit de Nova Finca ens alerta del risc que l'oferta d'habitatge en els pròxims anys sigui marcada per la proliferació dels habitatges “coliving” .
Tres factors ho poden afavorir.
_ El preu dels lloguers són cada vegada més alts.
Segons Fotocasa, destinar el 30% del salari mitjà a Espanya al pagament del lloguer permet accedir a un habitatge amb una grandària de 55 m². Això suposa una disminució de 31 m² respecte a la situació de fa una dècada, en 2013, i una reducció de 16 m² en comparació amb 2018, fa 5 anys (1).
_ El coliving és més atractiu per la propietat.
Les immobiliàries el consideren més rendibles que els habitatges de lloguer tradicional.
_ Les noves modalitats de lloguers permeten incrementar els preus sense cap control.
Un truc més d'empreses de sector immobiliari per deslliurar-se de l'aplicació de la llei 12/2023, de 24 de maig, pel Dret a l'Habitatge i en particular de les mesures que recull que posen sostre a les pujades abusives de preus de lloguer en determinades zones de mercat tensat (2).
L’ambigüitat competencial en la normativa d'aplicació a l'habitatge permet al govern municipal ser bel·ligerant davant d'aquest projecte.
En el marc d’un dret de propietat delimitat per la seva funció social, l’ajuntament hauria d’intervenir:
Treballant per aturar aquest assetjament immobiliari i fer costat a la gent i que ho pateix.
Revisant les normes municipals, d'ordenació urbanística, de control de l'estat i l'ús del parc d'habitatge, d'assessorament i mediació, de tributació en l'Ibi i l'IAE per tal de controlar i adequar l'oferta del parc d'habitatge de la ciutat a les necessitats de la població (3).
Sant Cugat necessita incrementar l'oferta d'habitatges de lloguer en règim tradicional per una residència més permanent, que s'associa a un projecte de vida i amb preus més accessibles.
No ens poden permetre disminuir la que tenim en benefici de modalitats de lloguers per estades breus i lligades a una finalitat com el coliving.
En definitiva ens cal impulsar l'oferta d'habitatge residencial amb mesures que permetin als ciutadans i les ciutadanes accedir en condicions raonables a un habitatge digne.
Les despeses comprenen el pagament de l'habitatge i el dels subministraments associats: aigua, llum i gas
(2) https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-12203
Fins ara sense ser aplicada pel bloqueig del Ministeri de Transports i habitatge que no ha donat el vistiplau a les 140 zones tensades presentades per la Generalitat i que ho justifica en què ha d'elaborar un índex de referència dels preus del lloguer homogeni en tota Espanya.
(3) Es podria establir un recàrrec en l'IBI, en la taxa de residus, exigir l'obtenció d'una llicència urbanística i d'activitat etc.
