jueves, 27 de enero de 2022

FEMINISMO NO ES LO OPUESTO A MACHISMO.

La derecha suele equiparar el machismo con el feminismo y con ello denuncia como discriminatorias para los hombres las políticas feministas desarrolladas por la ministra Irene Montero.

 

Un mensaje, que llega a la gente y no es infrecuente, incluso entre militantes de partidos de izquierda, escuchar de personas, que defiende la igualdad entre hombre y mujeres, afirmar que no son ni machistas ni feministas.

 

Y se equivocan. 

Basta consultar el diccionario de la lengua española (1) para darse cuenta de error que cometen.

Las definiciones de las palabras son las siguientes:

 

Feminismo:

1. m. Principio de igualdad de derechos de la mujer y el hombre.

2. m. Movimiento que lucha por la realización efectiva en todos los órdenes del feminismo.

 

Machismo:

1. m. Actitud de prepotencia de los varones respecto de las mujeres.

2. m. Forma de sexismo caracterizada por la prevalencia del varón.

 

Queda muy claro, que feminismo no es lo opuesto a machismo y que es preciso no hacer nuestra esta falsa equiparación que desde sectores reaccionarios se difunde, con el objetivo de frenar los avances conseguidos hacia la igualdad real entre hombres y mujeres.

 

(1) https://dle.rae.es/machismo

 


domingo, 19 de diciembre de 2021

EL GOVERN MUNICIPAL HAURIA D'HAVER PRESENTAT A L'APROVACIÓ DEL PLE EL PRESSUPOST DE 2022.

 

En aquests dies, l'actualitat política està marcada per la presentació, la negociació i l'aprovació dels pressupostos del 2022 en els diferents nivells de les administracions públiques.

 A Sant Cugat, no hi ha cap notícia relativa al pressupost municipal del pròxim any.

Amb la documentació del pressupost els governs, de l'estat, de les autonomies i dels municipis donen a conèixer a la ciutadania les despeses que realitzaran per a atendre el conjunt de les seves polítiques i amb quins ingressos comptaran per a fer-ho.

El debat del pressupost anual és l'acte de major transcendència política perquè afecta la globalitat dels plans d'un govern, en el que cada partit s'ha de posicionar i per això constitueix la millor font d'informació política per a la ciutadania.

El principi d'anualitat pressupostària és una de les pedres angular del sistema polític democràtic que es regeix per la Llei d'Hisendes locals.

Aquesta norma estableix que el govern municipal hauria d'haver remès, abans del 15 d'octubre, al ple Municipal el projecte de pressupost per a 2022 i que l'aprovació definitiva del mateix es realitzi abans del 31 de desembre.

A més, el Reglament Municipal de Participació Ciutadana preveu la convocatòria d'una Audiència pública amb 15 de dies d'antelació a la seva aprovació.

L'incompliment del cicle pressupostari establert és una anomalia democràtica que perjudica la recuperació de l'economia local i danya el nivell de benestar de la ciutadania.

El pressupost municipal és el pla econòmic i financer anual de l'Ajuntament i representa una eina clau per a la gestió, servint a la planificació, programació, control i seguiment i avaluació de les accions municipals.

Doncs bé, a aquesta altura de l'any la ciutadania desconeix quins són els objectius del govern municipal per al 2022.

El pressupost, com a instrument financer i econòmic, és la base de qualsevol acte de govern en la gestió diària i en el desenvolupament de les diferents accions dels plans polítics.

D'altra banda, el volum econòmic del pressupost municipal que té un pes rellevant en l'economia de Sant Cugat és molt important per a impulsar la recuperació i transformació del desenvolupament de la ciutat. (1)

La no aprovació del pressupost 2022, abans de final d'any, comporta que automàticament queda prorrogat el de 2021 fins al límit global dels seus crèdits inicia'ls, com a màxim.

És a dir, la llei arbitra uns mitjans que permeten el funcionament de l'ajuntament, tenint en compte la prohibició absoluta d'acordar despeses sense crèdit pressupostari suficient.

És veritat que la norma, amb condicions per a determinades partides pressupostàries, permet a l'alcaldessa acordar uns ajustos a la baixa o a l'alça del pressupost prorrogat.

El fet és que la gestió, amb un pressupost prorrogat dificulta l'ajust de les despeses a cada servei o programa i alenteix la gestió del dia a dia amb una adequació dels mitjans i els temps previstos per a la seva consecució.

El context global derivat de la crisi generada per la Covid-19 fa imprescindible una gestió eficient dels recursos públics que exigia del govern municipal haver presentat a l'aprovació del Ple el pressupost de 2022.

No ho ha fet, i és una pèssima notícia pels santcugatencs i santcugatenques i fa palès la mala gestió del govern.

 


(1) La contractació pública representa aproximadament el 18,5% del PIB d'Espanya i és una eina clau en el desenvolupament de polítiques de transformació.

 

Des de l'ajuntament en contractar serveis i comprar béns es pot fer d'acord amb uns principis de contractació responsable amb unes condicions que afavoreixin a aquelles empreses que fan bé el seu treball, protegeixen els seus treballadors i cuiden del seu entorn, és a dir que contribueixin a millorar la ciutat.

viernes, 15 de octubre de 2021

Lliure mercat, captiu ciutadà vs. Lliure ciutadà, captiu mercat.

 

https://blogs.publico.es/vinetas/2021/10/15/libre-mercado-cautivo-ciudadano/


Les fallades del mercat són cada vegada més intolerables.

La població está cansada i farta de la cobdícia de les empreses elèctriques, dels bancs, de les farmacèutiques i de les immobiliàries que imposen les seves regles de joc.

Crec que hi ha un cert acord social majoritari en la societat a apostar per un capitalisme més inclusiu en el qual es dóna per acabat el període de capitalisme basat en la maximització del benefici encara a costa del benestar de les persones o de la deterioració del medi ambient.

Sembla que existeix en la població una opinió majoritària que exigeix amb força un capitalisme més just, equitatiu, respectuós amb el planeta.

Es planteja  un nou sistema econòmic més inclusiu.

És, potser bon moment per a avançar cap a una economia inclusiva amb la participació de les persones en la vida econòmica, amb una major equitat per a totes les persones a l'hora d'evolucionar econòmicament i socialment.

Fem possible un canvi de paradigma.

 

Lliure ciutadà, captiu mercat.

 

martes, 21 de septiembre de 2021

El PROYECTO DE “RAGULL CENTRE” ABRE EL DEBATE SOBRE UN SANT CUGAT MAS INCLUSIVO.

Han pasado cinco meses desde que el gobierno municipal presentó el proyecto “Ragull Centre”, como una nueva centralidad urbana que se ha proyectado en un solar de 10.155 metros cuadrados situado en el numero 14 de la rambla del Torrent d’en Xandri.

Lo ha hecho, aprovechando sus competencias en la regulación del suelo, a cambio de modificar la calificación urbanística de un terreno industrial, consigue que la propiedad acepte que 72 viviendas, de las 118 que se proyectan construir, sean de alquiler protegido gestionado por el ayuntamiento.

Este espacio, además de las viviendas, contará con unas actividades económicas y comerciales, unos equipamientos municipales, una plaza, una zona verde y un parking soterrado.

La previsión es que los trámites urbanísticos estén aprobados durante el año 2023.

El gobierno municipal afirma que la finalidad del proyecto es facilitar el acceso a la vivienda y contribuir a frenar la emergencia habitacional que padece la ciudad.

 

LAS CLAVES DEL DEBATE.

El suelo del municipio es un recurso necesario y limitado, es escaso, por lo que dirimir respecto a su uso y disfrute es potencialmente conflictivo.

El modelo de ciudad es por lo tanto un debate político sobre los conflictos que se están generando sobre la forma de decidir quién obtiene qué (acceso), cuando y como (regulación).

Nuestro municipio entre los años 1990 a 2009 ha sufrido un fuerte proceso de urbanización.

En todos esto años, la política urbanística llevada a cabo por los sucesivos gobiernos municipales de Convergencia i Unió ha facilitado el dominio de las fuerzas del mercado, inmobiliarias, fondos inversores y bancos, para convertir Sant Cugat, en un espacio de segmentación social, accesible como residencia para personas y familias con rentas medias altas.

 

 


Asimismo, la presencia pública de los gobiernos de la Generalitat y del Ayuntamiento, estructuralmente débil en el sector del mercado del suelo y la vivienda, ha facilitado el proceso de mercantilización de la vivienda.

Los datos del Barómetro de Sant Cugat de diciembre 2020 nos dicen que el 35,5% de la población del municipio viven en régimen de alquiler, que el precio medio mensual del mismo es de 1060€  y que el 49,7% de de las personas tienen dificultad para hacer frente al pago de la hipoteca o alquiler.

Por su parte, el Observatorio Del Consell Comarcal del Vallès Occidental, señala que los habitantes de Sant Cugat destinan hasta un 57% de sus ingresos en pagar la vivienda.

Unos datos que hemos de poner en relación con el que corresponde a las personas  que padecen una situación de exclusión social (pobreza y/o carencia material) y que asciende al 18,4% de las que residen en Sant Cugat.

https://www.scribd.com/document/516702747/Barometre-Inclusiu#from_embed

El alto coste de la vivienda que no para de crecer ha provocado un brutal impacto social.

Por una parte hay personas y familias  que deseando vivir en Sant Cugat  se ven forzadas a cambiar su domicilio a otro municipio.

Por otra parte el pago del elevado gasto de la vivienda empeora las condiciones de vida de muchos vecinos y vecinas de nuestro municipio.

 


 https://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-cugat-del-valles/habitantes.html

 

RAGULL CENTRE UN PROYECTO QUE ADOLECE DE UNA VISION RELACIONAL, DE  CRITERIOS DE TRANSVERSALIDAD, TRANSPARENCIA Y PARTICIPACIÓN.

 

El 22,4% de los habitantes de Sant Cugat señalan la vivienda como uno de los principales problemas de la ciudad (Observatorio de febrero 2020).

https://www.santcugat.cat/files/651-16163-fitxer/ObservatoriSociologic_febrer2020_200429.pdf

Con este dato, es razonable pensar que la ciudadanía de forma muy mayoritaria se pueda mostrar favorable con el propósito del proyecto.

¿Entonces como se explican las ruidosas reacciones contraria al mismo de organizaciones vecinales y de los comerciantes y los tibios apoyos recibidos?

Ragull Centre significa un cambio relevante de política urbanística y se ha perdido la oportunidad de presentar un proyecto con un plan integral, transversal para crear una nueva centralidad que beneficiara el  ámbito territorial cercano y que va implementar mejoras concretas en lo cotidiano en el bienestar de individuos y grupos de vecinos de nuestro municipio.

El gobierno municipal no ha sabido explicarlo y ha presentando un proyecto incompleto y sus respuestas a las críticas recibidas fueron apresuradas y a la defensiva.

¿Que ha fallado y como corregirlo?

 

NO HAY VISION RELACIONAL.

El gobierno municipal debe aprovechar el tiempo que dure la tramitación del proyecto, y  hasta que se haga realidad, para construir con la comunidad una visión compartida del modelo de ciudad y lograr el máximo apoyo posible al proyecto.

El debate abierto sobre modelo de ciudad debe ser aprovechado para debatir y definir éste con una nueva visión de ciudad menos difusa, más sostenible, más inclusiva y que va a mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas.

NO HAY CRITERIOS DE PARTICIPACIÓN.

La ausencia de participación, en la elaboración del proyecto presentado, debe ser corregida  mediante una propuesta que articule la misma en la definición de su diseño definitivo, en su ejecución y posterior gestión de los servicios que se ofrezcan a esta nueva centralidad.

NO HAY CRITERIOS DE TRANSVERSALIDAD. 

El proyecto de Ragull Centre ha puesto de manifiesto que tenemos un Gobierno municipal que lleva a cabo sus políticas de forma departamental y segmentada por concejalías. 

Esto conlleva una mala definición de problemas y de las políticas y una deficiente gestión de los programas y los servicios.

La nueva centralidad proyectada crea una comunidad más densa que hace más difícil la segmentación social y en principio más sostenible, pues  hace posible las relaciones y los intercambios sin grandes costes de movilidad y recursos.

Ahora bien, la densidad tiene ciertas desventajas como el mayor uso y desgaste de los espacios colectivos y los problemas que derivan de una movilidad aun basada en el transporte privado y por tanto una potencial erosión de la convivencia y una mayor contaminación. 

El proyecto, no aporta nada respecto a un modelo de movilidad sostenible  pues no se trata de coches sí o no, se trata de priorizar la salud.

Es muy probable, que en esta nueva centralidad van a vivir personas con rentas medias y bajas y que algunas tengan dificultades socioeconómicas.

Así por ejemplo, se debería prever un programa específico  de extensión de atención domiciliaria para mayores o personas con riesgo de exclusión.

Respecto a los servicios públicos a proveer en este nuevo espacio residencial, éstos deben serlo con una nueva visión y avanzar el futuro de un Sant Cugat con unos servicios que aumenten el bienestar cotidiano de las personas.

En este sentido se podría prever la implementación de la recogida de residuos con el sistema puerta a puerta que incrementa el reciclaje y reduce emisiones contaminantes,  lo cual nos permitirá alcanzar los niveles fijados por la Unión Europea.

También planificar que este servicio, como otros, sean prestados directamente por el ayuntamiento y no externalizado.

Habría que preguntarse si es conveniente llevar a cabo acciones de valor en ámbitos tan relevantes como la educación, la salud, la emprendeduría y el empleo, la juventud y la gente mayor.

Igualmente, respecto al tejido de actividades económicas, pues con esta operación, que comporta la pérdida de suelo industrial, se refuerza que la economía del municipio  pase al sector servicios y se debilita el sector industrial

En definitiva, hemos de valorar como muy mejorable la gestión del gobierno municipal porque el proyecto con una finalidad encomiable resulta falto de todo lo expuesto, no dando respuesta a lo que sería una estructuración de la ciudad que se desea que avance hacia un modelo más inclusivo.

 

 

 

martes, 24 de agosto de 2021

UN SALARI AMB UN IMPORT DIGNE HA DE SITUAR-SE EN EL MARC DEL DEBAT SOBRE LA PUJADA DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI).


En el debat sobre la conveniència d’apujar el SMI s'assenyalen uns avantatges i desavantatges.

Els qui argumenten contra el seu increment en les circumstàncies actuals solen advertir del que suposaria frenar la recuperació empresarial, s'entén en termes de competitivitat empresarial, la qual cosa afirmen acabaria per traduir-se en una menor creació d'ocupació.

No obstant això, és ben sabut que la competitivitat no depèn únicament del control dels costos laborals sinó de l'increment de la productivitat.

La productivitat, al seu torn, depèn dels fluxos d'inversió en capital físic, humà i tecnològic, i aquests necessiten un període de maduració.

Avui, les principals institucions econòmiques com l'FMI, el Banc d'Anglaterra o la Reserva Federal, accepten ja que les crisis econòmiques depressives no se solucionen automàticament mitjançant la reducció salarial, sinó tot el contrari, que la reducció salarial fa que la crisi es faci més profunda i duradora.

Aquesta és la raó perquè moltes institucions i la gran majoria de governs defensin ara, durant la crisi per Covid-19, que les rendes dels treballadors i autònoms es mantinguin mitjançant polítiques de protecció.

Tot el contrari a promoure la deflació salarial.

De la crisi del 2008 han après que l'estabilitat econòmica requereix mantenir el nivell d'ocupació i uns salaris que permetin mantenir el consum.

 


Però més enllà d'aquests arguments es prescindeix de parlar sobre la quantia de l'SMI per a un salari digne que permeti als treballadors i treballadores satisfer les seves necessitats bàsiques.

Un sou per a fer front a les despeses de l'habitatge, els aliments, la roba, el subministrament d'energia, el transport, etc.

Els que s'oposen a la pujada ens imposen un debat limitat que òbvia parlar, del més important, d'un salari digne o cosa que és el mateix d'un salari per a poder viure.

¿Que quantia hauria de tenir l'SMI perquè el treballador o a la treballadora pugui satisfer les necessitats bàsiques de si mateixa i la seva família?

Un salari amb un import digne ha de situar-se en el marc del debat sobre la pujada de l'SMI.

miércoles, 7 de julio de 2021

ASPECTES MÉS RELLEVANTS DEL PROJECTE DE LLEI DEL “SOL SÍ ÉS SÍ”

 Ahir el Consell de Ministres ha aprovat un Projecte de Llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual  que té com a objectiu la protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’eradicació de totes les violències sexuals.

 La Llei impulsada per la ministra Irene Montero, contempla l'adopció i posada en pràctica de polítiques efectives, globals i coordinades entre les diferents administracions públiques competents, que garanteixin la prevenció i la sanció de les violències sexuals, així com l'establiment d'una resposta integral especialitzada per a dones, nenes i nens, com a víctimes principals de totes les formes de violència sexual. 

La norma situa a les víctimes en el centre, reforçant les mesures de prevenció i sensibilització, d'una banda, i els mecanismes de reparació i acompanyament per un altre.

 

                                          Fotografia: El País Samuel Sánchez


El consentiment és un aspecte fonamental sobre el qual es configuren els delictes contra la llibertat sexual i opta per un model de consentiment positiu. 

El model, de només"sí és sí", deixa clar que el silenci o la passivitat no necessàriament significa consentiment; que el no mostrar oposició no pot ser una excusa per a actuar en contra de voluntat de la víctima.

La llei elimina la distinció entre abús i agressió, posant igualment el focus en el consentiment i no en els mitjans o en la forma en què es produeix l'atac contra la llibertat sexual, recollint que tota conducta sexual realitzada sense consentiment és agressió sexual.

El delicte de violació ja no es reserva només als casos que concorren amb violència o intimidació, deixant clar que la gravetat del delicte es deriva de la falta del consentiment i no de l'ús de determinats mitjans.

En el text del projecte de llei, es consagra el dret a l'assistència integral especialitzada per a totes les víctimes de violència sexual, amb independència de la seva orientació sexual, edat, origen racial o ètnic així com amb independència de la seva situació administrativa.

martes, 9 de marzo de 2021

LA IGUALTAT RETRIBUTIVA ENTRE DONES I HOMES.

 

En compliment del Real Decret Llei 902/2020 de 13 d'octubre d'Igualtat retributiva entre Dones i Homes el pròxim dia 14 abril expira el termini perquè totes les empreses de més de 50 treballadors i treballadores disposi d’una auditoria retributiva.

L’objectiu del RDL”... és establir mesures específiques per a fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació entre dones i homes en matèria retributiva, desenvolupant els mecanismes per a identificar i corregir la discriminació en aquest àmbit i lluitar contra aquesta”.

L'auditoria retributiva implica les següents obligacions per a l'empresa:

  • a)       L'avaluació dels llocs de treball han de fer una valoració de tots els llocs de treball amb la corresponent remuneració.
  • b)      El sistema de promoció.
  • c)      La rellevància d'altres factors desencadenants de la diferència retributiva
  • d)     Les possibles deficiències o desigualtats en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat en l'empresa
  • e)     Les dificultats que les persones treballadores en la promoció professional o econòmica.
  • f)       Les exigències de disponibilitat no justificades.
  • g)     I, l'establiment d'un pla d'actuació per a la correcció de les desigualtats detectades.

                                                    EFE/Archivo

L’article 4 del RDL recorda que totes les empreses han de complir amb el principi d'igual retribució per treball d'igual valor.

Amb aquesta finalitat ens precisa com s’ha de considerar que dos llocs de treballs han de tenir igual valor.

En l’avaluació dels llocs de treball les empreses i els convenis col·lectius hauran d'integrar i aplicar el principi de transparència retributiva entès com aquell que, aplicat als diferents aspectes que determinen la retribució de les persones treballadores i sobre els seus diferents elements, permet obtenir informació suficient i significativa sobre el valor que se li atribueix a aquesta retribució.

La creació en cada organització empresarial d’un registre retributiu assegurarà la transparència del sistema retributiu.

En aquest arxiu hi constaran, desglossats per sexes, els salaris dels empleats i empleades, incloent-hi al personal directiu i als alts càrrecs,  basat en una mitjana aritmètica i la mitjana del realment percebut per cada concepte en cada grup professional, categoria professional, nivell, lloc o qualsevol altre sistema de classificació aplicable.

Els representants legals de les persones treballadores participaran en el disseny del registre salarial i hauran de ser consultats en el termini dels deu dies anteriors a l'elaboració del registre.

Les persones treballadores tenen dret a accedir, a través de la seva representació legal en l'empresa, al registre salarial d'aquesta.