miércoles, 28 de octubre de 2009

LA PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN “EL QUÉ I EL PERQUÈ” DE LES DECISIONS EMPRESARIALS.

LA PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN “EL QUÉ I EL PERQUÈ” DE LES DECISIONS EMPRESARIALS.

Els partits socialistes d’europa estan travessen una greu crisis d’identitat que provoca una desafecció important dels seus potencials electors que son els treballadors i treballadores .
En l’àmbit de la política econòmica es on possiblement s’aprecia menys una proposta dels partits socialistes els quals varen acceptar, fa molt anys ja ,la economia de mercat i a partir dels anys 90 el model de globalització liberal.
Els socialistes es veuen avui atrapats i incapaç de proposar una alternativa pròpia davant d’una crisis econòmica que qüestiona el model econòmic que ha imposat la dreta .
El president Zapatero ha plantejat un canvi del sistema productiu vers una economia mes productiva menys especulativa i on el sector de la construcció hauria de recuperar un pes entorn al 9 % del PIB i s’hauran d’incrementar o crear altres sectors d’activitats particularment en l’àmbit de les energies renovables.
Els partits de dreta i la CEOE empresaris plantegen una reforma laboral per abaratí costos reduint els drets laborals dels treballadors.
Al meu entendre els socialistes haurien de plantejar una reforma de l’empresa , una revisió del poder de direcció i recuperar la autogestió i cogestió com a proposta política.Els treballadors i treballadors es troben pràcticament indefens davant de les direccions de les empreses que sense contemplació deslocalitzen els centres de producció , apliquen expedients de regulació d’ocupació , exigeixen reducció dels salaris o no apliquen els pactes de revisió salarial dels convenis .
Es la llei del més fort , l’aplicació d’un poder de direcció empresarial que en les formes i contingut recorden que “l’alienació i explotació de la classe treballadora “denunciada als anys 1840 per els primers pensadors socialistes malgrat tots els avenços socials son encara avui una realitat present.
Avui ningú discuteix que les empreses son competitives per les persones que hi treballen. La qualificació, coneixements , habilitats i capacitats d’aprenentatge professionals que les persones d’una organització empresarial incorporen en el desenvolupament de les seves funcions son claus per la supervivència del projecte empresarial.
Les empreses mes competitives han entès perfectament que els treballadors son imprescindibles per assegurar o millorar un producte o serveis , per crear un nou producte a través de la innovació .
Es a dir han donat veu i participació dels treballadors en la gestió dels objectius estratègics i operatius dels processos de producció de l’empresa.
Sense participació , implicació dels empleats una empresa no pot innovar ,ni millorar la qualitat dels seus productes o serveis i per tant sobreviure en el mercat lliure .
Però el poder de direcció pel que fa la direcció estratègica de les empreses queda vetat als treballadors i reservat al empresari o millor dit a la direcció de la empresa representada per un directiu .
Em refereixo a la participació dels treballadors més enllà que la tenen actualment com dret a consulta i informació en relació a les seves condicions de treball i possible pèrdua d’ocupació es a dir en les decisions estratègiques del negoci. La que deixa oberta la nostra Constitució en el seu article 129.2 totalment compatible al fet que la carta magna en el seu article 38 reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat.
La cogestió a alemanya es un exemple, d’aquesta participació dels treballadors en comitès de vigilància que controlen la política de la empresa en interès dels accionistes i dels treballadors
La crisi actual ha demostrat les mancances del sistema de direcció de les empreses que no té en compte ni tan sol els accionistes avui moltes vegades anònims ja que pertany a fons d’estalvi col·lectiu.Les retribucions d’alts directrius , els blindatges amb pensions desorbitades que aproven els consells d’administració sense cap mena de control son un exemple clar que fa necessari un nova gobernança empresarial .
L’empresa ha de ser flexible i emprenedora capaç d’una adaptació ràpida i àgil als canvis . Aquesta adaptabilitat vindrà donada tant per la facilitat de la plantilla per gestionar els canvis de l’entorn com per a la capacitat innovadora i emprenedora de l’organització, sigui en processos, model de negoci o producte.
Els treballadors i treballadores consideren l’empresa com un mitjà per a satisfer les seves necessitats , esperen rebre un tracte just , el respecte a les seves condicions de treball i arribar a les seves metes professionals .
Els empresaris a través de la direcció de l’empresa demanen dels treballadors la màxima implicació i dedicació per assolir els seus objectius empresarials. L'interès mutu genera metes superiors que integren els esforços i els recursos dels individus i les organitzacions.
La participació dels treballadors en la gestió del processos de fabricació han comportat avenços molt important en la millora dels productes i serveis.
Ara el model d’empresa per ser la competitivitat cada vegada més alta, requereix un compromís més fort, un contracte psicològic que identifiqui el treballador en el “que” i el “perquè “ de les empreses.Amb l’actual crisi econòmica els treballadors han demostrat sobradament la seva responsabilitat en ajudar en la viabilitat de la seva empresa :el cas de la SEAT és un exemple en el que els treballadors van acordar per referèndum una congelació salarial a canvi de mantenir la producció i uns nivells d’ocupació .
Moltes demandes que formulen els empresaris als seus empleats es poden abordar si hi ha un contracte psicològic beneficiós per les dues parts .
La cogestió permet, al meu entendre, aconseguir aquest contracte psicològic.
La cogestió permet establir una base comuna per la cooperació entre els seus integrants que facilitaria que els interlocutors socials puguin acordar totes les mesures necessàries per la competitivitat de l’empresa.
Això es possible amb la participació dels treballadors en el “que” i el “perquè” de les decisions empresarials.

Octubre 2009

No hay comentarios:

Publicar un comentario