UNA POLÍTICA FISCAL PROGRESSISTA.

Els instruments de política fiscal de que disposen les administracions publiques han d’actuar clarament com a redistribuïts de renda dels rics als necessitats i també per orientar la política econòmica vers un model de gestió empresarial mes responsable socialment i d’un sistema financer al servei de les famílies i del teixit productiu.

Així es podria aplicar mesures contra els salaris desorbitats que superen alguns 1000 vegades el salari mini que paguen determinades empreses i entitats financeres son:
Per una banda els que cobren aquests salaris haurien de tributar a l’IRPF amb un tipus del 50%.
Per altre banda aquest salaris no podrien ser imputats com a despesa en els comptes de les empreses.
El govern denuncia els sous escandalós que perceben determinats directius de grans empreses i de la banca i nomes planteja como mesura coactiva el que siguin aprovats per les juntes d’accionistes. S’actua tímidament , sense efectes pràctics contra els poderosos.

Establir un nou impost que gravi els grans patrimonis ,reformar l’impost de successions que lamentablement les CCAA han pràcticament eliminat.

Aplicar un impost a les entitats financeres que no compleixin amb criteris de limitació de risc o no augmentin el crèdit a particulars ni empreses

MESURES PER QUE PÀGUIN ELS MÉS RICS.(1)

Gravar els salaris més alts.
Hisenda aplica el mateix gravamen a tots els ingressos superiors a 53.407 euros anuals.
A partir d’aquesta quantitat, el tipus és del 43% tots estan gravats amb el mateix tipus impositiu.
Segons dades de l'Agència Tributària corresponent a 2007.Només el 4% dels declarants ingressa més de 60.000 euros a l’any per rendes del treball i de la capital unes 750.000 persones,Si de veritat es vol gravar als més rics caldria crear un tipus superior al 43% per a ingressos molt elevats.
El 4% que declara més de 60.000 euros aporta gairebé el 40% dels ingressos.
Si s’aïlla a qui perceben més de 150.000 euros a l’any s’obté el 16% de la recaptació.

Gravar als més adinerats recuperant l'impost de patrimoni, suprimit des de 2008.
Gairebé un milió de persones presentava la declaració d’aquest impost, que gravava els patrimonis superiors a 108.182 euros, amb importants exempcions (residència habitual, assegurances de dependència, plans de pensions...).
L'Estat ingressava 2.121 milions a l’any, una quantitat superior als 1.500 milions que s’estalviarà amb la congelació de les pensions el 2011.

Gravar els beneficis dels 443.509 partícips de les polèmiques Sicav.
Aquestes societats d’inversió col·lectiva manegen un sucós patrimoni de gairebé 26.000 milions d’euros aconseguint que els seus beneficis tributin a l'1% davant el 30% del tipus general de l'impost de societats.



(1)Text elaborat a partir de l’informació publicada en el País de 20 de maig de 2010