“DELICTES DE METRALLETA I DELICTES DE SALÓ”.

“Delictes de metralleta i delictes de saló” és una expressió recollida del llibre de José Maria Mena.
Els “delictes de saló” són els denominats casos Gurtell, Brugal, Fabra, Palau casos que apareixen la corrupció de polítics i/o el finançament il•legal de partits com el PP o CiU, casos en els quals deixem de costat fàcilment que hi ha un corruptor privat.
També són delictes de saló el cas Alierta que queda impune per haver prescrit segons el tribunal.
Els “delictes de metralleta” són els altres casos en els quals trobem el que va ocórrer fa uns mesos a Barcelona.
Un home, un anomenat sense sostre, va roba una barra de pa i a la setmana, reconegut al carrer per la seva víctima, va anar a parar sense dilació a la presó.
Els autors de “delictes de saló”, fins i tot havent confessat la seva malifeta com en el cas Palau, es troben còmodament en llibertat, no han pràcticament trepitjat la presó, i probablement quan finalment es conegui la sentència no arribin a complir la seva condemna entre reixes per raons d’edat.
Els delictes de saló fan un abús del dret produint un tracte desigual dels ciutadans davant la llei.
Les recents eleccions de Catalunya han estat recorregudes transversalment per assumptes de corrupció, dels quals el més sonat és el denominat cas Palau, que afecta presumptament, a determinades persones vinculades al partit de CiU guanyador de les últimes eleccions autonòmiques.
Els socialistes van saber reaccionar amb rapidesa davant el cas “Pretòria “i van apartar de les seves files els presumptes corruptes. El partit d'Artur Mas no ha fet el mateix davant el cas “Palau” i ha intentat tapar l’assumpte retornant diners cobrats irregularment, per una fundació vinculada al seu partit, però sense prendre mesures alguna contra els militants assenyalats en la instrucció del cas.
Amb aquesta actitud els dirigents de CiU pretenen fer bo el terme “corrupció blanca” utilitzat per Arnold Heidenheimer, el major teòric en corrupció política, en relació als actes reprensibles que passen a ser considerats tolerables per la majoria de la població davant l’evidència que no són castigats ni rebutjat.
La corrupció és l’abús de poder públic per a benefici privat i quan es destina, com segons sembla ha estat en el cas Palau, al finançament il•legal de CiU per captar vots es falseja la competició electoral.
Els resultats d’una enquesta realitzada el passat mes d’octubre per l'Oficina Antifrau de Catalunya juntament amb el Centre d'Estudis d'Opinió aporten uns resultats molt contundents.
El 60% dels catalans creuen que a Catalunya hi ha molta corrupció i són el 53 % els que opinen que els partits es financen il•legalment.
L’exemplaritat i l’honradesa són virtuts que han de presidir l’actuació dels polítics i davant de la corrupció ha de ser de tolerància zero.
El futur president de la Generalitat ha adoptat fins ara una actitud ambigua en el cas Palau