Manel Fontdevila Público 15 setembre 2011
jueves, 15 de septiembre de 2011
miércoles, 7 de septiembre de 2011
RUBALCABA HA D’EXIGIR AL GOVERN ZAPATERO INICIAR ARA LA REFORMA DEL SISTEMA IMPOSITIU.
La maquina propagandística liberal no cessa de difondre el missatge de l’austeritat, de la reducció de la despesa pública com a quelcom inevitable davant de l’endeutament de les administracions.
Un endeutament ,que cal recordar,va ser provocat pel rescat del sistema financer i l’aplicació inicial d’estímuls per evitar la depressió.
Els governs autonòmics anuncien i treuen pit de la reducció dels pressupostos que gestionen.
Afirmen, que no disminuiran les partides de serveis social, alhora que retallen serveis sanitaris, socials,educatius i redueixen les prestacions socials.
Però la economia no acaba de recuperar-se i l‘amenaça d’una severa recessió es cada de vegada més certa.
L’endeutament de les administracions s’ha de resoldre ampliant la base fiscal del nostra sistema.
En primer lloc que paguin tots els que han de pagar
Lluitar contra la economia submergida i sobretot contra l’evasió fiscal. “les termites fiscals “ que va denominar l’economista Vito Tanzi.
Els que arriben a no pagar pràcticament res a través d’exempcions, deduccions,desgravacions son els rics els que precisament haurien de pagar més.
En segon lloc fer que paguin mes els que guanyen més i mes tenen.
Els rics paguem proporcionalment menys impostos que els treballadors les empreses només el 10% pels seu beneficis.
Si com ha fet Vicenç Navarro comparem Espanya amb Suècia les xifres son molt clares de qui ha de contribuir més al finançament de la despesa pública.
Un Enginyer de la SEAT tributa el 75% del que ho fa un enginyer de la Volvo en el seu país.
Un ric a Espanya tributa el 20% del que tributa el ric a Suècia.
Ara que el Zapatero i Rajoy volen reformar amb urgència la Constitució es bo recordar el que diu.
En el preàmbul fixa com objectiu “promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar a tothom una digna qualitat de vida” .
En l’article 31 estableix que tothom a de contribuir al sosteniment de les despeses publiques d’acord am la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà l’abast confiscador.
En l’apart 2 del citat article que la despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics , i la programació i l’execució respondran als criteris d’eficiència i economia.
El que es urgent es una reforma estructural del nostra sistema fiscal per fer realitat el que estableix la Constitució.
Incrementar els ingressos de les Administracions mitjançant un sistema impositiu més just es l’alternativa viable a les retallades socials i la solució per dotar al Estat de més instruments per lluitar contra l’atur.
Rubalcaba ho sap i ha d’exigir que es faci ara amb urgència no pot deixar-ho com a promesa electoral.
Deixar-ho com a promesa electoral es poc creïble per la quota de responsabilitat que l’hi correspon assumir en les polítiques desenvolupades fins fa poc per el govern.
Company Rubalcaba ,el que urgeix es ajudar a trobar feina als 5 milions d’aturats.
ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES NO SON MERCADERIES.
La enèsima reforma laboral del govern Zapatero es un nou atemptat contra la dignitat dels treballadors i contraria a la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
Aquesta declaració, fruit del pacte entre el capital i el treball pretén que els essers humans no poden ser tractats com mercaderies en les lleis de mercat.
justificar que per reduir l’atur cal rebaixar els drets dels treballadors a extrems que s’aproximen a l’esclavitud es intolerable.
Salaris de contractes de formació fins els 30 anys i eliminar el límit d’anys de prorroga de contractes temporals deixen al treballador totalment indefens davant del poder empresarial.
Mai ha estat tan barat per una empresari contractar legalment un treballador o treballadora.
I a més, els governants toleren el treball negre que representa el 25% del PIB.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya
article 35
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer discriminació per raó de sexe.
La enèsima reforma laboral del govern Zapatero es un nou atemptat contra la dignitat dels treballadors i contraria a la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
Aquesta declaració, fruit del pacte entre el capital i el treball pretén que els essers humans no poden ser tractats com mercaderies en les lleis de mercat.
justificar que per reduir l’atur cal rebaixar els drets dels treballadors a extrems que s’aproximen a l’esclavitud es intolerable.
Salaris de contractes de formació fins els 30 anys i eliminar el límit d’anys de prorroga de contractes temporals deixen al treballador totalment indefens davant del poder empresarial.
Mai ha estat tan barat per una empresari contractar legalment un treballador o treballadora.
I a més, els governants toleren el treball negre que representa el 25% del PIB.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya
article 35
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer discriminació per raó de sexe.
lunes, 11 de julio de 2011
RUBALCABA CONTRA RUBALCABA.
El dissabte passat el candidat Rubalcaba va presentar un conjunt de propostes que formaran part del programa que oferirà als ciutadans i ciutadanes en les properes eleccions generals.
Propostes que haurà de concretar i que personalment em semblen apuntar molt tímidament cap a politiques d'esquerra.
Recuperar parcialment l'impost de patrimoni, crear un impost a la banca per crear ocupació.
Propostes interessant per insuficients davant de la reforma en profunditat que requereix el sistema impositiu regressiu i injust del nostra país.
M'ha agradat la seva afirmació que" cal dir que els problemes actuals vénen per decisions que es van prendre des de la política i s'han de corregir des de la política. Els problemes del món són polítics, i és la política la que ha de trencar aquest principi que els beneficis van per a uns pocs i les pèrdues van per a tots .Els problemes són grans, però cal abordar-los amb més democràcia".
Rubalcaba ha iniciat la carrera electoral de forma personalista i amagant l'anagrama del PSOE.
Té un problema important de credibilitat per el que ha fet fins ara en el govern.
Conscient d'aquest fet ha construït un relat basat en el realisme,que no comparteixo, del que la política pot fer en cada moment.
Un bona ocasió per guanyar la confiança dels electors seria fer que el futur programa de la seva candidatura sigui elaborat amb més democràcia.
Vol escoltar, peró deixarà a tots els militants també tenir el dret a decidir de forma directa sobre el seu programa.
El candidat Rubalcaba té en Rubalcaba vicepresident del govern el seu pitjor adversari electoral.
Propostes que haurà de concretar i que personalment em semblen apuntar molt tímidament cap a politiques d'esquerra.
Recuperar parcialment l'impost de patrimoni, crear un impost a la banca per crear ocupació.
Propostes interessant per insuficients davant de la reforma en profunditat que requereix el sistema impositiu regressiu i injust del nostra país.
M'ha agradat la seva afirmació que" cal dir que els problemes actuals vénen per decisions que es van prendre des de la política i s'han de corregir des de la política. Els problemes del món són polítics, i és la política la que ha de trencar aquest principi que els beneficis van per a uns pocs i les pèrdues van per a tots .Els problemes són grans, però cal abordar-los amb més democràcia".
Rubalcaba ha iniciat la carrera electoral de forma personalista i amagant l'anagrama del PSOE.
Té un problema important de credibilitat per el que ha fet fins ara en el govern.
Conscient d'aquest fet ha construït un relat basat en el realisme,que no comparteixo, del que la política pot fer en cada moment.
Un bona ocasió per guanyar la confiança dels electors seria fer que el futur programa de la seva candidatura sigui elaborat amb més democràcia.
Vol escoltar, peró deixarà a tots els militants també tenir el dret a decidir de forma directa sobre el seu programa.
El candidat Rubalcaba té en Rubalcaba vicepresident del govern el seu pitjor adversari electoral.
jueves, 7 de julio de 2011
Izquierda
Nosotros tenemos razón, la razón que asiste a quien propone que se construya un mundo mejor antes de que sea demasiado tarde, pero o no sabemos transmitir a los demás lo que es substantivo en nuestras ideas, o chocamos con un muro de desconfianzas, de prejuicios ideológicos o de clase que, si no logran paralizarnos completamente, acaban, en el peor de los casos, por suscitar en muchos de nosotros dudas, perplejidades, esas sí paralizadoras. Si el mundo alguna vez consigue a ser mejor, solo habrá sido por nosotros y con nosotros. Seamos más concientes y estemos orgullosos de nuestro papel en la Historia. Hay casos en que la humildad no es buena consejera. Que se pronuncie alto la palabra Izquierda. Para que se oiga y para que conste.
José Saramago
José Saramago
domingo, 26 de junio de 2011
SENSE SOSTRE I BANQUER:DOS FETS I DOS RESPOSTES DE L’ESTAT.
Fa aproximadament un any un succés va merèixer ésser noticia destacada dels diaris.
En una fleca del casc antic de Barcelona es va produir el robatori d’una barra de pa.
Un sense sostre va arrancar de les mans d’una dependenta la barra de pa i va fugir sense abonar l'euro.
El dies següents es publicava les declaracions del representant d’una associació de comerciants manifestant la seva preocupació i malestar per l’inseguretat en la que realitzaven el seu treball.
Les autoritats van assegurar que es reforçaria la presencia de les patrulles del mossos.
A la setmana, els diaris van informa que la dependenta víctima del robatori va veure el sense sostre en el carrer ho va comunicar a la policia i aquesta el va detenir i empresonar.
Fa uns dies vàrem saber que el Sr. Botin, president del banc de Santander, ha reconegut que ha defraudat al fisc.
La seva declaració per regularitzar molts diners que tenia a Suïssa així ho demostra.
"Tots som Hisenda "deia ,encertadament, l’eslògan del ministeri d’economia dels anys vuitanta.
Ens ha robat a tots nosaltres.
La fiscalia ha demanat l'obertura d’un procés judicial contra Botin i familiars.
La justícia es lenta i tant favorable als poderosos que passaran anys per resoldre aquest afer que, en el supòsit més desfavorable per banquer , acabarà amb el pagament d’un multa, simbòlica per el frau comés, per haver voluntàriament regularitzat les seves declaracions fiscals dels últims 4 anys.
Mentre tant i després seguirà en la presidencia del banc més important d’espanya, tractat amb tots els honors i deferències del seu poder i interlocutor privilegiat del govern.
No hi ha, com en el cas del sense sostre, cap alarma social per l’inseguretat que genera el fet que un defraudador de l’hisenda pública continuí gestionant els diners de moltes persones.
El governador del banc d’Espanya no esta gens preocupat.
No hi ha cap normativa aplicable del banc d’espanya que permeti el cessament del trampós?
El sense sostre i el banquer, dos fets i dos respostes de l’estat, que reafirmen de forma intolerable que les classes socials existeixen.
En una fleca del casc antic de Barcelona es va produir el robatori d’una barra de pa.
Un sense sostre va arrancar de les mans d’una dependenta la barra de pa i va fugir sense abonar l'euro.
El dies següents es publicava les declaracions del representant d’una associació de comerciants manifestant la seva preocupació i malestar per l’inseguretat en la que realitzaven el seu treball.
Les autoritats van assegurar que es reforçaria la presencia de les patrulles del mossos.
A la setmana, els diaris van informa que la dependenta víctima del robatori va veure el sense sostre en el carrer ho va comunicar a la policia i aquesta el va detenir i empresonar.
Fa uns dies vàrem saber que el Sr. Botin, president del banc de Santander, ha reconegut que ha defraudat al fisc.
La seva declaració per regularitzar molts diners que tenia a Suïssa així ho demostra.
"Tots som Hisenda "deia ,encertadament, l’eslògan del ministeri d’economia dels anys vuitanta.
Ens ha robat a tots nosaltres.
La fiscalia ha demanat l'obertura d’un procés judicial contra Botin i familiars.
La justícia es lenta i tant favorable als poderosos que passaran anys per resoldre aquest afer que, en el supòsit més desfavorable per banquer , acabarà amb el pagament d’un multa, simbòlica per el frau comés, per haver voluntàriament regularitzat les seves declaracions fiscals dels últims 4 anys.
Mentre tant i després seguirà en la presidencia del banc més important d’espanya, tractat amb tots els honors i deferències del seu poder i interlocutor privilegiat del govern.
No hi ha, com en el cas del sense sostre, cap alarma social per l’inseguretat que genera el fet que un defraudador de l’hisenda pública continuí gestionant els diners de moltes persones.
El governador del banc d’Espanya no esta gens preocupat.
No hi ha cap normativa aplicable del banc d’espanya que permeti el cessament del trampós?
El sense sostre i el banquer, dos fets i dos respostes de l’estat, que reafirmen de forma intolerable que les classes socials existeixen.
lunes, 20 de junio de 2011
RAONS PER AVANÇAR LES ELECCIONS GENERALS DEL 2012.
Beneficiaria electoralment al partit socialista que el govern Zapatero aguanti fins al final de la legislatura o l'hi convindria un avançament dels comicis?
La resposta es no i si respectivament.
Aquí van uns quantes raons.
La sortida de la crisi no es veu per enlloc amb aquesta erràtica política econòmica que s’està imposant des de les institucions europees.
La destrucció d’ocupació , desprès de l’estiu, tornarà amb més força.L’increment de l’atur ens pot portar a superar la xifra dels 5 M d’aturats.
La manca de crèdit pot acabar ofegant a moltes petites i mitjanes empreses.
Els processos de desnonament s’incrementaran.
Els nous governs del PP disposaran de mes temps per culpar la mala gestió socialista com a causant dels dèficits de les CCAA.
L’aprovació definitiva de la reforma de les pensions i de la negociació col·lectiva provocaran un major desgast de la marca socialista.
En definitiva:
Esgotar la legislatura agreujarà la més que previsible derrota electoral.
Per contra, l’avançament de les eleccions disminuirà una mica la greu contradicció i manca de credibilitat del projecte “continuïtat i canvi” que pretén oferir Rubalcaba.
La resposta es no i si respectivament.
Aquí van uns quantes raons.
La sortida de la crisi no es veu per enlloc amb aquesta erràtica política econòmica que s’està imposant des de les institucions europees.
La destrucció d’ocupació , desprès de l’estiu, tornarà amb més força.L’increment de l’atur ens pot portar a superar la xifra dels 5 M d’aturats.
La manca de crèdit pot acabar ofegant a moltes petites i mitjanes empreses.
Els processos de desnonament s’incrementaran.
Els nous governs del PP disposaran de mes temps per culpar la mala gestió socialista com a causant dels dèficits de les CCAA.
L’aprovació definitiva de la reforma de les pensions i de la negociació col·lectiva provocaran un major desgast de la marca socialista.
En definitiva:
Esgotar la legislatura agreujarà la més que previsible derrota electoral.
Per contra, l’avançament de les eleccions disminuirà una mica la greu contradicció i manca de credibilitat del projecte “continuïtat i canvi” que pretén oferir Rubalcaba.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)