martes, 22 de noviembre de 2011


ELS SOCIALISTES NECESSITEM UN ALTRE MODEL DE PARTIT PER UNA POLÍTICA D'ESQUERRA AMB NOUS LIDERATGES.

Les primeres reaccions no son gens esperançadores i deixen pensar que no hi haurà canvis profunds en el PSOE ni el PSC.
Zapatero no dimiteix , ni Rubalcaba renuncia a ser el portaveu dels socialistes en el futur congres del diputats.
Zapatero afirma “teníem tots els vents en contra” i si recordem l’anterior  “costi el que costi ” hem de concloure que es reafirma en que no hi havia una altre política possible davant de la crisis.
Chacon, per la seva part, apel·la a la responsabilitat ,a la unitat, es a dir a la resistència i que ja vindran temps millors.
La culpa a la crisis i que el pas del temps ajudarà a recuperar els vots perduts es el missatge d’aquests que no volen assumir responsabilitats i actuen nomes per  mantenir les seves posicions en el partit.
Mal pinta el futur del partit si el que ens espera es una renovació de “maquillatge”.

El que ha passat al PSOE a Espanya i PSC a Catalunya  és una catàstrofe sense pal·liatius.  Una catàstrofe anunciada fa mes d’un any.
La crisis, es cert ha passat factura, però també les mesures del govern socialista en aquest últim any han conduit a aquest resultat.
Molts analistes i militants del partit varem denunciar que es podia haver reduir l’endeutament amb un augment dels ingressos i no amb la reducció de les despeses,  que altres mesures respecte el sector financer eren possibles i també que era necessari incrementar les despeses socials per a protegir els més febles davant de la crisis.
Rubalcaba va recollir algunes d’aquestes propostes en la seva oferta electoral.
Massa tard i sense credibilitat per un candidat corresponsable de les decisions del govern Zapatero.
La crisis no explica mes que en una part la davallada electoral socialista.
Amb quina legitimat els socialistes catalans podem denunciar les retallades del govern de CiU si el govern Zapatero ho ha aplicat en les partides del pressupost de l’estat i obligat de fet a  fer-ho als governs autònoms i municipals al reduir les transferències de l’estat a les administracions territorials.
La davallada electoral soferta es responsabilitat de Zapatero però també de  Rubalcaba que va ser vicepresident del govern  i altres dirigents del partit que ara no poden fugir de les seves responsabilitats i ignorar que l’inevitable renovació de líders passa també per els i elles.
El comportament dels electors que han deixat de votar socialista ha expressat un malestar que ve de lluny  i que no s’ha pogut canviar malgrat la bona campanya electoral socialista .
Fa anys que els sondeigs realitzats per diferents institucions alertaven als socialistes del desgast del seu partit i de la pèrdua de confiança  del seus votants.
Ara toca treure conclusions electorals i sense espera els socialistes hauríem de ser  capaços de donar respostes polítiques al desafiament que suposa aquesta reacció dels nostres votants.
Ens trobem davant d’una catàstrofe política, és a dir, relativa i reversible.
Els socialistes necessitem refundar un model de partit, un programa i nous lideratges.

Un nou model de partit que tingui qualitat democràtica cap a dintre i cap en fora.
Democràcia real internament en els seus òrgans de debats de decisions.
Incorporar les Tics en el funcionament del partit per aconseguir una democràcia real.
Màxima participació del militants en totes les decisions del partit.
No si val ponències de congressos sense concreció o mandats a executives.
Les Tics permeten que tots participem en decidir.
Però també cal obrir aquesta participació a la ciutadania de forma directa.
Un partit obert a la societat per donar resposta al fet que la immensa majoria de la ciutadania percep al  partit allunyat i distant dels seus problemes i inquietuds.
No es pot demanar paciència a la ciutadania que està en les places, o els milions de persones que simpatitzen amb ella des de casa.
Participació directa , mitjançant primàries,de la ciutadania en l’elecció de tots els candidats i candidates sigui a nivell municipal, autonòmic o estatal.
Participació directa de la ciutadania en la elaboració de programes.
Consultes al ciutadans i ciutadanes a l’hora de prendre decisions sobre lleis. Els ciutadans i ciutadanes no volen només paraules, volen gestos autèntics i compromisos reals. No volen que només cada 4 anys els demanen el vot.


Refundar un partit que superi una organització que es regeix per la vella lògica del centralisme democràtic i la jerarquia vertical. Un partit que deixi de prioritzar el poder, a mantenir-lo, en obtenir-lo i actuí amb la premissa de la legitimitat de les idees. Una organització que no permeti pactes post electorals ,presents sobretot a nivell  municipal ,que son un exemple de renuncia a les idees per tal de tenir poder.
Renovar idees  a partir dels nostres valors de llibertat , igualtat i solidaritat i de la complexitat de la societat actual. Unes idees que deixin molt clar la nostra identitat socialista i catalana.
Nous lideratges amb aplicació de permanència limitada en els càrrecs i d’incompatibilitats.
L’experiència ens ha demostrat que la corrupció i els comportaments caciquils van de la mà d’una permanència massa llarga en càrrecs de partits o institucionals.

No tenim temps per perdre els socialistes hem de donar respostes urgents.
Les eleccions andaluses son la primera oportunitat de reconciliar-nos amb els nostres electors.

El repte és un altre model de partit per una política d'esquerra amb nous lideratges .
El risc, que es consolidi la pèrdua de votants i entrar en una creixent davallada de protagonisme en la vida pública.




No hay comentarios:

Publicar un comentario