De manera recurrent el president de la Generalitat , Artur Mas i demés membres del seu govern afirmen que degut al dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte a Espanya no tenen més alternativa, no tenen més remei que fer retallades en sanitat, educació i serveis socials.
L'actual govern de CiU ha pres gust en l'enderrocament de l'estat del benestar i fa mèrit per ésser un alumne aventatjat en el compliment de les directius que venen de la denominada troika , Comissió Europea, BCE i FMI .
La eufesmeticament denominada política d'austeritat, per no dir retallades de despeses socials, aplicades pel govern de la Generalitat té una justificació ideológica que correspon al model de societat conservadora.
No executen aquesta política, com verbalitzen, per obligació sinó per convicció.
La verdadera ideologia de CiU queda prou clara quan afirmen que la salut es una qüestió de la que casdascú s'ha de preocupar que és una qüestió privada.
La societat desigualtat que volen mantenir. Els rics son els que protegeixen quan supremeixen l'impost de successió i els pobres que volen excloure de la societat quan endureixen els requisits pel cobrament de la Renda Minim d'Inserció (RMI) .
Per CiU els serveis que conformen l'Estat de benestar no son la seva prioritat política i així ja ho va demostrar quan governaven entre els anys 1991 i 1999.
En aquest període de bonança econòmica ,segons Vicenç Navarro* ,la despessa social de Catalunya respecte al PIB va patir un retrocés, al passar de representar el 18,8% en 1991 al 17,5% en 1999.
Per contra als països europeus va augmentar, de promig la despessa en protecció social del 26,5% al 27,6%.
El govern de CiU no va aprofitar el creixement econòmic per millorar l'estat de benestar perquè no ès la seva prioritat redistribuir la riquesa.
Els problemes de Catalunya són greus. El dèficit fiscal és real pero sobretot ho és el dèficit social, de més de 10% respecte a la UE, del que no vol parlar CiU.
La reclamació de pacte fiscal per part del president Mas pretén imposar el conflicte nacional amb Espanya al social intern, fins i tot ara, en la major crisi social que pateixen els catalans i catalanes.
La tàctica de CiU , com ho ha estat fent des de l'inici de la democràcia, és mantenir permanentment a l'agenda política el conflicte amb Madrid per amagar la seva identitat de dreta neoliberal i així poder perpetuar la seva hegemonia política.
Els socialistes hem de reaccionar i fer de les polítiques socials el tema numero de l'acció política i promoure un ampli moviment de la societat per reclamar una política al servei de les classes populars
*http://www.vnavarro.org/
No hay comentarios:
Publicar un comentario