El PSC ha de demanar al govern de la Generalitat que els col.legis que separen per sexe siguin exclosos del finançament public.

El Tribunal Suprem d'Espanya acaba d'establir en dues sentències que els col.legis que separen per sexe , malgrat no qüestiona la legalitat d'aquests , que discriminen i que per aquest fet no poden rebre diners públics.
A Espanya hi ha uns 150 col·legis d'aquest tipus , dels quals uns 70 estan concertats, Catalunya, amb 16, és la Comunitat Autònoma amb més centres d'aquesta característica.

La majoria estan vinculats al Opus Dei i en realitat son col.legis d'élit a la que no poden accedir alumnes de totes les classes socials.
El PP a través del ministre d'educació ja ha manifestat la seva intenció d'evitar l'aplicació de la sentència modificant la normativa per assegurar que aquests tipus de col.legis puguin rebre l'ajuda de l' administració.

Per la seva part CiU ha afirmat que aquest tema està resolt a Catalunya i per tant la sentència no s'ha d'aplicar.

La LLei d'Educació de Catalunya (LEC) , votada pel parlament l'any 2009, recull que els col.legis que separan nens i nenes es poden beneficiar del concert amb la Generalitat.

Com tots recordàrem la LEC impulsada pel conseller Ernest Maragall va ser pactada amb CiU i per aquesta previsió i d'altres articles va dividir el govern presidit per Montilla amb la oposició d'IC.

El conseller va aconseguir el suport d’una part de l’opinió pública amb el discurs de millora de l’educació que presumiblement la Llei comportava pero no va aconseguir la complicitat decidida de sectors amplis del món de l’ensenyament com les organitzacions sindicals majoritàries a l’escola pública i els centres docents i els professors de l’escola pública.

IC es va oposar a part de la llei , la seva portaveu en el debat de la llei va retreure que : “...la Llei catalana tindrà el dubtós honor de ser la primera llei de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert.”

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP), Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), es van oposar al contingut de la llei i van plantejar conjuntament esmenes a la LEC, pocs dies abans de la seva aprovació.

Per aquestes organitzacions , la LEC “trencava amb el model de servei públic del Pacte Nacional per a l’Educació, on es promou el caràcter públic del servei educatiu com a superació de la segmentació de l’alumnat d’acord amb els seu nivell socioeconòmic i no estableix l’obligació en relació a la gratuïtat, l’accés en condicions d’igualtat, l’escolarització mixta ...i denunciaven que, per les facilitats que es donen a l’escola privada concertada, l’escola pública deixa de ser referent de qualitat del servei públic d’educació”.


Les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya reobren amb força el debat que va generar l'aprovació de la LEC en el qual es va parlar dels drets, de la religió, dels estereotips socials i estudis científics (o pseudocientífics), per dirimir el fet que rebin diners públics, sinó també la pròpia existència dels centres separats.

Els defensors de la separació de sexe argumenten que s'obtenen millors resultats acadèmics obviant que l'escola no solament ensenya, sino també socialitza.

Fa poc un treball, publicat en la revista Science, com ja ho havia fet un informe de l'OCDE, va concloure que els estudis sobre les millores acadèmiques de l'educació separada no són sòlids, que aquest tipus d'escoles l'única cosa que aconsegueixen és augmentar el sexisme al no afavorir que els nens interioritzin idees d'igualtat entre sexes, alimenten els estereotips i augmenten els prejudicis existents i la ineqüitat.

El PP com CiU per defensar les escoles que separen per sexes, citen la Constitució la qual estableix , que els pares tenen dret al fet que els seus fills rebin “la formació religiosa i moral” desitjada.


Però el Suprem, tant en el cas de la segregació com en el cas de l'objecció a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, ha rebutjat que la llibertat d'elecció es vegi afectada.


El govern Mas, amb la coartada de la crisis, en els presupostos de la Generalitat ha retallat severament el finançament del sistema educatiu que ha afectat particularment a la xarxa de centres públics.


CiU no pensa complir amb la previsio de la disposició final tercera de la LEC que recull el compromís que "el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d'assolir els objectius que marca que la llei situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea, que se situa al voltant del 6% del PIB".


Altres mesures adoptades per CiU com la supressió de la sisena hora en els col.legis públics o l'increment de les matricules fan inviable el propòsit que l’educació pública sigui l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català.


La dreta sense complexe aplica el seu model de servei d'educació en harmonia amb una societat que volen desigualt i individualista.


La política regressiva de CiU respecta a l'escola pública, la obligada coherència amb els valors que defensen els socialistes i les polítiques desenvolupades en altres ambits, per fer realitat l'igualtat d'homes i dones i el pronuciament del Tribunal Suprem d'Espanya, justifiquen, al meu entendre,que el PSC demani al govern de la Generalitat que deixi sense ajuda pública els centres educatius que separen per sexe.