No soc independentista.

Una afirmació rotunda que pretén aclarir els dubtes sobre la meva opinió  en relació a la independència de Catalunya.

"Sóc partidari de la independència "va ser el títol que vaig escollir en un anterior escrit.

En el desenvolupament del mateix no vaig saber transmetre que em referia a la independència de la persona, a l'emancipació de l'individu.

Pretenia assenyalar la importància de la independència individual i com la dreta nacionalista la impedeix amb la seva política social i econòmica.

La política conservadora no permet la igualtat d'oportunitat privant així a la immensa majoria de les persones la possibilitat de dur a terme el seu projecte personal.

Un exemple ho tenim en l'ambit laboral.

L'última reforma laboral, impulsada per CiU i PP, ha donat a l'empresari les màximes facultats per organitzar com ho desitja l'empresa sense atendre la opinió dels empleats.

El socialisme propugna altres formes de gestió de les organitzacions que permeten l'emancipació dels treballadors i treballadores.

L'autogestió o la cogestió dona als treballadors l'oportunitat de participar en les decisions estratègiques de l'empresa i així poder decidir sobre el seu futur laboral.

La solidaritat és una altre raó per la qual no sóc independentista .

La dreta només creu en l'individualisme i el nacionalisme, és una expressió d'aquest valor.

CiU i PP són nacionalistes, s'emboliquen en la bandera nacional per tenir la hegemonia electoral, quan en realitat tenen com únic objectiu el defensar i reforçar els privilegis de la burgesia catalana i espanyola respectivament.

En el context de la globalització de l'economia,el nacionalisme serveix a la dreta per mantindre dividida la classe treballadora i que competeixi entre ella, acceptant condicions de treball cada vegada més precàries.

Una mostra del seu individualisme ho veiem quan no volen un estat que redistribueixi la riquesa.

Els socialistes, al contrari, creiem que hem d'ajudar-nos els uns als altres i particularment ajudar als més desprotegits als més necessitats amb un estat de benestar ben finançat i que ofereixi bons i amplis serveis socials, sanitaris i educatius.


Defenso el model d'organització federal per a Espanya i Europa.

En un estat federal els seus membres comparteixen un projecte, un futur en el qual cadascun aporta el seu saber i fer per caminar junts i arribar més lluny en el progrés, en el benestar de la població.

La federació com a autoritat superior ha d'actuar amb respecte a la diversitat, dignitat i responsabilitat dels pobles que la componen, proporcionant els mitjans necessaris per la realització d'un projecte de desenvolupament comú.

Un projecte que prioritzi la col.laboració amb la finalitat que tots els pobles avancin de forma solidària i igualitaria en el seu desenvolupament econòmic i social .

Un projecte que sigui respectuos amb les singularitats de cada poble.

La realització del projecte s'efectuarà, aplicant el principi de subsidiarietat, amb la presa de decisió i gestió la més propera possible on s'ha de dur a terme una política.