Reactivació econòmica.
Política social.
Pacte fiscal.
El balanç no pot ser més negatiu.
La política de retallades ha empitjorat greument les condicions de vida de la gran majoria dels catalans i catalanes.
La sanitat, els serveis socials i l'educació han patit unes severes disminucions de recursos tant en personal com en material.
La qualitat d'aquests serveis,com no podia ser d'una altre manera, ha baixat notablement malgrat les afirmacions demagògiques en sentit contaria dels consellers responsables.
El pitjor de tot es que ni tan sols ha permès aconseguir l'objectiu fixat pel president Mas, de reduir el deute de la Generalitat.
El resultat ha estat, pel contrari, un increment del endeutament de la Generalitat .
El fracàs es total , "el govern dels pitjors", tossudament aplica una política que porta a Catalunya al suïcidi econòmic i social.
Artur Mas no es vol assabentar que la crisi es de demanda i d'ocupació i es incapaç d'entendre que s'equivoquen quan afirmen que l'economia d'un país es la mateixa que la d'una família.
Si una família retalla en la despesa no té cap efecte en la societat. Si un govern retalla, la demanda total caurà i l'atur pujarà. La capacitat de retornar el que deu baixa, els seus ingressos impositius cauen.
Retallant i retallant la despesa pública estan condemnant a desaparèixer a les empreses, que ja no tenen qui vendre a Catalunya, i els comerços que no tenen compradors.
La Generalitat al no pagar el que deuen estan ofegant a petits i mitjans empresaris i particularment a les que presten serveis en l'àmbit social i sanitari.
També no paguen les subvencions, que malgrat tot segueixen convocant de forma irresponsable cada any, que han promès a entitats esportives, culturals o de comerciants posant en perill la seva continuitat i per tant la tasca de cohesió social que realitzen en la societat catalana.
Diuen que no hi ha alternativa.
Si que existeix ,com ho ha explicat Vicenç Navarro, CiU en lloc de fer retallades podria haver incrementat els ingressos.
Recuperant l'impost de successions (400 milions d'euros) que CiU ha eliminat, i el de patrimoni, centrant-se en grans fortunes (325 milions),
Crear un impost ecològic, 5 euros per cada vol que surti del Prat (150 milions) i gravant els súper beneficis i salaris dels banquers, tal com va suggerir, fins i tot, el Gabinet d'Estudis del Fons Monetari Internacional (600 milions), a més d'eliminar el frau fiscal, que és al voltant de 7.000 milions d'euros a Catalunya.
Exigir a les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties Laborals haurien de pagar al Servei Català de Salut els més de 300 milions d'euros que els deu per cobrir els costos de les malalties per causes laborals.
Aquests i altres impostos a més d'evitar les retallades en despesa social i la pèrdua de llocs de treball en el sector public(1) frenaria el creixement de l'endeutament de la Generalitat i sobretot sortir-nos del camí cap al retrocés econòmic i social que ha escollit el govern Mas.
Per amagar el fracàs de la seva gestió s'agafen al pacte fiscal i ara a la senda impossible de l'independència.
Cóm poden demanar ara la independència, desprès d'haver pactar contínuament amb el partit que va rebaixar l'estatut promogut per Maragall i acordat amb aquest sotmetre Catalunya a d'Intervenció dels homes de negra de Montoro.
Cóm poden demanar la independència si el futur es l'Europa federal.
CiU no dubta en manipular els sentiments patriòtics de bona fe de milers de catalans i catalanes que pensen que aquest govern vol el seu benestar.
Es convenient recordar que al llarg dels anteriors 23 anys de govern de CiU, la despesa social de Catalunya va quedar a la cua de l'Europa del 15. Les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes no van millorar el que correspondria per el rang que ocupa el nostre país en el PIB dels països europeus.
En la reunió d'avui Rajoy en tant sols dues hores ha tancat, al president de la Generalitat, la porta a la negociació del pacte fiscal.
El govern Mas, per fugir de les responsabilitats i amagar el fracàs de no aconseguir cap dels seus objectius, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.
NOTA
(1)Solament un adult català de cada deu, treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar a Catalunya (un nombre molt semblant a Espanya). Com a comparació, un de cada quatre suecs treballa en tals serveis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario