Aquest objectiu haurà de seguir el camí en el que ell i el seu partit CiU conservin el govern de la Generalitat.
Es a dir, com ha fet des de la diada del 2011, amb la posterior convocatòria d'eleccions anticipades, prima l'interès personal i partidista en els passos fets per Mas.
Declarar-se independent i ara afirmar que cal tenir en compte l'opinió de la gent només val si l'ajuda a seguir sent el President.
El clamor popular contra la seva política de retallades de drets socials, de privatització de serveis públics i de regressió fiscal, han estat ignorats i ho seguiran sent.
El seu model de país es el que ha estat construint en els molts anys que ha estat en el govern de la Generalitat.
L'informe elaborat, fa uns mesos, pel Centre d'Estudis i Investigació Sindical de Comissions Obreres, senyala que els indicadors associats a la pobresa situen a Catalunya a la cua dels pitjors països d'Europa.
El 25% de la població es pobre i/o es troba en risc d'exclusió social amb l'agreujant que els pobres cada vegada ho son més.
La política neoliberal del govern Mas es una de les causes d'aquesta situació.
Ara què podem esperar?
En la meva opinió, la resposta a la pregunta "Quo vadis President Mas?" ens dibuixa pel proper any l'escenari següent:
La prórroga dels pressupostos de la Generalitat amb una exacerbació del enfrontament del seu govern amb el de Rajoy per tal de capitalitzar-ho en torn a la seva persona.
Mas, com ha passat amb el 9N, preten ser valorat per la gent com el líder que ho ha fet tot per defensar el seu pais.
El tacticisme de l'acció política del President es pot resumir en fer arribar als votants el missatge "has de votar el que represento i no el que soc"
"Curiosament" a en Rajoy també l'hi convé l'enfrontament per capitalitzar en nombre de vots i a el resta d'Espanya, la idea que es el gran defensor de la unitat de l'estat Espanyol.
L'interès dels pobles es el que menys preocupa i ocupa els dos presidents.
Vinyetes de Alfons Lòpez Publico.es i El Diario.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario