viernes, 27 de enero de 2012


LA CIUTAT NO INTEL·LIGENT DE LA SRA CONESA.

El ple de l’ajuntament de Sant Cugat del proppassat mes d’octubre va aprovar una moció conjunta dels grups municipals de CiU i PSC per posicionar  Sant Cugat com una ciutat intel·ligent (smartCity) de referència a Catalunya.
El redactat inicial de la moció impulsada per l’alcaldessa explicava que es pretenia impulsar l’implantació de sensors per a saber quan es necessari regar els parcs , encendre els llums de l’enllumenat públic o buidar els contenidors de residus.
Aquest era el contingut del projecte elaborat per el govern municipal per a convertir Sant Cugat en una ciutat intel·ligent.
Però que es una ciutat intel·ligent?
La teoria diu que una ciutat intel·ligent és aquella que fa ús dels avenços tecnològics per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
La incorporació de sensors es una bona practica però molt limitada de tot el que poden aportar les tecnologies de la informació i comunicació per a millorar la eficiència , eficàcia de la gestió municipal i sobretot  per incrementar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
El govern municipal es ven falsament com a cap davanter en l’incorporació de les tecnologies en la producció de servei municipal quan la realitat es molt diferent.
Un exemple clar es el retard que pateix la gestió municipal en l’implantació de l’Administració electrònica. Així per exemple moltes famílies de Sant Cugat al realitzar, fa un parell de mesos, la preinscripció dels seus fills a les escoles bressols per el curs 2011-2012 van d’haver de patir de valent per a complir  totes les exigències de la paperassa que l’hi demanava el govern municipal.
La presentació de la sol·licitud obligava als veïns i veïnes aportar un conjunt de documents per acreditar la seva situació personal i familiar.
Quantes hores i desplaçaments s’han vist obligats a fer aquestes famílies per obtenir els documents justificatiu de la seva renda, de possible discapacitat, si son família nombrosa, si treballen o no ?
Traduït en valor monetari quin cost han pagat per culpa d’un ajuntament mal gestionat?
El govern municipal nega els drets reconeguts als ciutadans d’accés electrònic als serveis de les administracions, de no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar.
El que l’ajuntament ha de fer,com fan molts altres municipis , es obtenir en nom del ciutadà els documents que siguin necessari davant de l’administració corresponen ( Tresoreria de la seguretat social, del Departament de Benestar Social i Família l'Agència Tributària. SOC etc.)
El govern de CiU té molt deures pendents per fer del nostra ajuntament una organització capaç de desenvolupar una gestió que es correspon a una ciutat intel·ligent.
Menys política d’eslògans i més de contingut rigorós en la gestió.
Les esmenes introduïdes per el PSC en la moció aprovada en el ple obliguen el govern municipal a respectar el dret que tenen els santcugatencs i santcugatenques , al presentar una sol·licitud ,de no haver d’ aportar documents d’altres administracions.

martes, 10 de enero de 2012


CARTA OBERTA A JOSEP M. ÀLVAREZ SECRETARI GENERAL DE LA UGT.
Benvolgut company,
Voldria expressar-te la meva satisfacció i recolzament a l'iniciativa d' UGT i CCOO de  demanar una consulta popular al govern de la Generalitat en relació a les retallades.
Demanar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes em sembla obligat davant unes retallades que no varen ser votades en les eleccions ja que no estaven inclosos en el programa electoral de CiU.
Esta molt bé que el nostra sindicat demani una democràcia de qualitat i real.
Però crec que hauríem,per tenir credibilitat i autoritat en aquesta petició,de ser exemplar com organització i acreditar un funcionament democràtic.
Perquè no es convoquen primàries amb participació d'afiliats i simpatitzants i treballadors i treballadores amb un determinat requisit ,com per exemple el Partit Socialista francès,per elegir el nostra Secretari General?
Perquè abans de signar un acord amb la patronal no es sotmès a consulta de tots els afiliats?
Com afiliat al sindicats al llarg d'aquest últims 35 anys mai el meu sindicat m'ha demanat la meva opinió sobre qui hauria de ser el nostra Secretari General ni sobre decisions rellevants de política sindical.
Espero que els meu sindicat no es rendeixi davants de les exigències de la patronal d'incrementar el poder de direcció en les empreses i de devaluar els drets dels treballadors.
Es raonable acordar unes condicions de treball (flexibilitat horària , dimensió plantilla ) i salarials dels treballadors(paga variable), s'adaptin a l'evolució del negoci de l'empresa?
La meva resposta es afirmativa si s'acompanya d'un sistema ,tipus cogestió,en que els treballadors participin en la decisions estratègiques de la empresa.

miércoles, 28 de diciembre de 2011

HUMOR 2011  










PÚBLICO 28 DE DICIEMBRE DE 2011

miércoles, 21 de diciembre de 2011


EL DEBAT DEL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT HA DE SER PER EL PSC L’INICIÍ  D’UNA ACCIÓ POLITICA COHERENT AMB ELS VALORS I PRINCIPIS SOCIALISTES.

Tancat el parèntesis de les eleccions i del congrés socialista, s’inicia el debat en el parlament per a l’aprovació del pressupost 2012 de la Generalitat.
Un debat important pel futur dels ciutadans i ciutadanes i que hauria de marcar el nou rumb dels socialistes catalans.
El  renovat PSC ha de presentar un projecte de pressupost clarament socialdemòcrata  i alternatiu al neoliberal  de CiU.
La pujada de preus de serveis bàsics com al transport públic , l’increment de taxes i nou copagament en els medicaments son les trets definidors d’una fiscalitat regressiva que augmentarà les desigualtats socials.
Una vegada més ,son els mes febles que paguen la denominada consolidació fiscal.
El nou equip dirigent del PSC tenen al davant la oportunitat d’afirmar una alternativa progressista d’esquerra.
La actitud dialogant i d’estendre la mà del PSC no ha de ser-ho al preu de fer-se còmplice d’un política pressupostaria que perjudica greument als treballadors i treballadores.
La credibilitat d’una nova política , d’un gir a l’esquerra ,té aquí l’ocasió de ser posada en practica.
El debat pressupostari ha de ser pel el meu partit, l’inicií duna acció política coherent amb els valors i principis socialistes.

jueves, 1 de diciembre de 2011


DEVALUAR A LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.

Andrés Rábago El Roto en unas de sus viñetas escribe “si no se puede devaluar la moneda, habrá que devaluar a la gente”.
La nueva reforma laboral que se propone aprobar el PP tendrá como consecuencia una nueva merma de los derechos de los trabajadores y trabajadoras.
Una nueva devaluación del valor del trabajo para incrementar el beneficio del capital.
Este es el impacto previsible con toda seguridad de una reforma que se presenta como necesaria para disminuir el desempleo.
El impacto previsible es la generalización de trabajadores con contratos y empleos basuras que sustituirán a  los que tienen un contrato más decente.
El balance final no será un incremento del empleo, como ya ha sucedido con las anteriores reformas laborales.
Ante esta nueva amenaza, de rebaja de condiciones laborales, los sindicatos se muestran impotentes e incapaces de articular una respuesta colectiva de los trabajadores de todos los sectores de la actividad económica.
Como afiliado de UGT no me siento representado.
UGT y CCOO deberían plantearse en serio una refundación de sus modelos organizativos y de generación de ideas.

viernes, 25 de noviembre de 2011

PER A QUI GOVERNEN?


PER A QUI GOVERNEN?

Fa temps que menteix Angela Merkel quan afirma que la causa de la crisis ha estat a Espanya l’indisciplina i l'endeutament dels pressupostos públics.
Abans de l’esclat de la crisis els comptes de l’estat van registrar un superàvit.
Merkel, ara, al mateix temps que exigeix ​​consolidació fiscal a tots els països de la unió europea amb el seu govern a previst pel proper any un increment del dèficit dels comptes públics d’alemanya en 4000 milions d’euro.
Només cal recordar que fa pocs dies va exigir retallades a Rajoy.
Amb cinisme ha presentat juntament amb Sarkosy una proposta de canvi en els tractats de la UE per imposar més austeritat en els comptes públics.
La seva postura contrària als eurobons és coherent amb la seva ideologia neoliberal i suïcida per als països que paguen una alt interès per finançar-se.
Davant d’aquesta situació, quan pensen rebel·lar-se els parlamentaris europeus i la Comissió?
Els ciutadans i ciutadanes de la UE ,que paguem les conseqüències d’aquesta crisis,nos sentim ignorats malgrat haver manifestats reiteradament als carrers el rebuig ha aquesta política.
Fins quan tots aquests càrrecs politics seguiran sense escoltar les veus de milions d’europeus?
Per a qui governen?



Il.lustració Pepe Medina Público




miércoles, 23 de noviembre de 2011


QUI PAGA LA CRISIS?

La resposta no ens ha de provocar cap dubta.
Si governa la dreta com CiU o PP els treballadors i treballadores ,les classes mitges i baixes.
Així ho posen de manifest les mesures d’ajust anunciades per el president Mas.
Graven el consum de serveis bàsics, que majoritariament utilitzen les persones de menys renda, i incrementen els impostos indirectes.
Fiscalitat regressiva en lloc de fer pagar els que mes tenen.
Recordem que el govern de CiU  va suprimir l’impost de successions que gravava els mes rics.
I a més, ara, incrementen el copagament en les medicines.
El president Mas que ha demostrat el menyspreu que té dels electors, anomena "tiquet moderador "al copagament.
Aquest sembla que gravaria el malalt  per la seva despesa en medicaments, per “evitar el seu abús”.
A veure si ho entenc bé.
Es penalitza el malalt per tenir una determinada despesa en medicaments que pren per prescripció del seu metge?
Si  tenim la salut delicada i necessitem massa medicaments,mala sort ens toca pagar més.