sábado, 18 de febrero de 2012
Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?
El proppassat dissabte dia 28 de gener a Barcelona 125.000 persones s’han manifestat per expressar amb fermesa el seu rebuig al sistema capitalista que fa créixer el nombre de persones que no tenen dret a un lloc de treball digna per viure i per a dir prou a les retallades dels serveis públics.
Son 5.237.600 persones registrades sense treball per la Enquesta de Població Activa (EPA) a les hauríem d’afegir moltes mes que tenen una ocupació en condicions indignes.
Son 5.237.600 persones que la dreta neoliberal PP i CiU utilitza amb gens de vergonya per justificar una reforma laboral que retalli drets laborals.
"No podeu accedir al mercat laboral perquè les condicions de treball dels que tenen feina son massa rígides".
Aquest es el missatge pernicios utilitzat que, fomentant la divisió dels treballadors, preten convencer de les bondats de la reforma laboral.
Aquesta estratègia dels neoliberals de devaluar els treballadors i treballadores s’ acompanya de mesures per desmantellar l’estat del benestar.
Les retallades de govern de CiU al sector públic català son intolerables.
Avui tenim un pressupost de la sanitat en xifres similar al de fa 6 anys enrere.
L’activitat operatòria del 2011 respecte al 2010 ha baixat en 6%.
Son dades alarmants i que fan pales que la protecció de la salut del catalans i catalanes es troba amenaçada.
Demà de nou anirem a dir NO ben fort a les politiques dels governs de Rajoy i Mas.
Hi ha alternativa !Una altre política es possible!
Això es el que demanem milers i milers de ciutadans i ciutadanes.
Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?
viernes, 17 de febrero de 2012
USAR I NO COMPTAR AMB ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN EL PROJECTE EMPRESARIAL.
Tothom , fins i tot els seus autors, estan d’acord la reforma laboral reforça el poder de direcció del empresari enfront dels treballadors i treballadores.
Molts afirmen que es una reforma desequilibrada, que dona un poder excessiu a la direcció de l’empresa.
El marc de relació laboral que dibuixa la reforma aprovada per el PP amb l’aplaudiment de CiU es correspon a una política de personal "d’usar i tirar" .
"Usar i tirar" els que treballen en una organització es totalment perjudicial per la viabilitat del projecte empresarial.
Els dirigents de les organitzacions haurien de tenir present que han de comptar amb les persones que tenen el coneixement dels processos de producció.
Els professionals de l’empresa son els que innoven ,que executen processos de millora i per tant aporten valor afegit al sistema de producció.
Un marc laboral "d’usar i tirar" no pot afavorir la implicació dels treballadors i treballadores per a fer més competitiva l’organització.
"Comptar" amb les persones no es possible si el marc de relació laboral estableix a favor de la direcció un poder unilateral de decisió.
Establir un marc de relació laboral que "compta" amb els treballador i treballadores, es assegurar que aquests aportin tot el seu saber i saber fer a l’organització.
Si volem un model productiu creatiu, innovador, de qualitat i competiu cal rebutjar aquesta reforma laboral.
Establir condicions de treball que generen un clima de mobing laboral es forçar el professional a adoptar un comportament de mercenari.
L’empresari leader d'una organització amb valors de responsabilitat social no pot aplicar les facultats que l’hi atorga aquesta reforma.
Tothom , fins i tot els seus autors, estan d’acord la reforma laboral reforça el poder de direcció del empresari enfront dels treballadors i treballadores.
Molts afirmen que es una reforma desequilibrada, que dona un poder excessiu a la direcció de l’empresa.
El marc de relació laboral que dibuixa la reforma aprovada per el PP amb l’aplaudiment de CiU es correspon a una política de personal "d’usar i tirar" .
"Usar i tirar" els que treballen en una organització es totalment perjudicial per la viabilitat del projecte empresarial.
Els dirigents de les organitzacions haurien de tenir present que han de comptar amb les persones que tenen el coneixement dels processos de producció.
Els professionals de l’empresa son els que innoven ,que executen processos de millora i per tant aporten valor afegit al sistema de producció.
Un marc laboral "d’usar i tirar" no pot afavorir la implicació dels treballadors i treballadores per a fer més competitiva l’organització.
"Comptar" amb les persones no es possible si el marc de relació laboral estableix a favor de la direcció un poder unilateral de decisió.
Establir un marc de relació laboral que "compta" amb els treballador i treballadores, es assegurar que aquests aportin tot el seu saber i saber fer a l’organització.
Si volem un model productiu creatiu, innovador, de qualitat i competiu cal rebutjar aquesta reforma laboral.
Establir condicions de treball que generen un clima de mobing laboral es forçar el professional a adoptar un comportament de mercenari.
L’empresari leader d'una organització amb valors de responsabilitat social no pot aplicar les facultats que l’hi atorga aquesta reforma.
viernes, 27 de enero de 2012
LA CIUTAT NO INTEL·LIGENT DE LA SRA CONESA.
El ple de l’ajuntament de Sant Cugat del proppassat mes d’octubre va aprovar una moció conjunta dels grups municipals de CiU i PSC per posicionar Sant Cugat com una ciutat intel·ligent (smartCity) de referència a Catalunya.
El redactat inicial de la moció impulsada per l’alcaldessa explicava que es pretenia impulsar l’implantació de sensors per a saber quan es necessari regar els parcs , encendre els llums de l’enllumenat públic o buidar els contenidors de residus.
Aquest era el contingut del projecte elaborat per el govern municipal per a convertir Sant Cugat en una ciutat intel·ligent.
Però que es una ciutat intel·ligent?
La teoria diu que una ciutat intel·ligent és aquella que fa ús dels avenços tecnològics per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
La incorporació de sensors es una bona practica però molt limitada de tot el que poden aportar les tecnologies de la informació i comunicació per a millorar la eficiència , eficàcia de la gestió municipal i sobretot per incrementar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
El govern municipal es ven falsament com a cap davanter en l’incorporació de les tecnologies en la producció de servei municipal quan la realitat es molt diferent.
Un exemple clar es el retard que pateix la gestió municipal en l’implantació de l’Administració electrònica. Així per exemple moltes famílies de Sant Cugat al realitzar, fa un parell de mesos, la preinscripció dels seus fills a les escoles bressols per el curs 2011-2012 van d’haver de patir de valent per a complir totes les exigències de la paperassa que l’hi demanava el govern municipal.
La presentació de la sol·licitud obligava als veïns i veïnes aportar un conjunt de documents per acreditar la seva situació personal i familiar.
Quantes hores i desplaçaments s’han vist obligats a fer aquestes famílies per obtenir els documents justificatiu de la seva renda, de possible discapacitat, si son família nombrosa, si treballen o no ?
Traduït en valor monetari quin cost han pagat per culpa d’un ajuntament mal gestionat?
El govern municipal nega els drets reconeguts als ciutadans d’accés electrònic als serveis de les administracions, de no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar.
El que l’ajuntament ha de fer,com fan molts altres municipis , es obtenir en nom del ciutadà els documents que siguin necessari davant de l’administració corresponen ( Tresoreria de la seguretat social, del Departament de Benestar Social i Família l'Agència Tributària. SOC etc.)
El govern de CiU té molt deures pendents per fer del nostra ajuntament una organització capaç de desenvolupar una gestió que es correspon a una ciutat intel·ligent.
El govern de CiU té molt deures pendents per fer del nostra ajuntament una organització capaç de desenvolupar una gestió que es correspon a una ciutat intel·ligent.
Menys política d’eslògans i més de contingut rigorós en la gestió.
Les esmenes introduïdes per el PSC en la moció aprovada en el ple obliguen el govern municipal a respectar el dret que tenen els santcugatencs i santcugatenques , al presentar una sol·licitud ,de no haver d’ aportar documents d’altres administracions.
martes, 10 de enero de 2012
CARTA OBERTA A JOSEP
M. ÀLVAREZ SECRETARI GENERAL DE LA
UGT.
Benvolgut
company,
Voldria expressar-te la meva satisfacció i recolzament
a l'iniciativa d' UGT i CCOO de demanar una
consulta popular al govern de la Generalitat en relació a les
retallades.
Demanar el dret a decidir
dels ciutadans i ciutadanes em sembla obligat davant unes retallades que
no varen ser votades en les eleccions ja que no estaven inclosos en el
programa electoral de CiU.
Esta molt bé que el nostra sindicat demani
una democràcia de qualitat i real.
Però crec que hauríem,per tenir credibilitat i autoritat en aquesta
petició,de ser exemplar com organització i acreditar un funcionament
democràtic.
Perquè no es convoquen primàries amb participació
d'afiliats i simpatitzants i treballadors i treballadores
amb un determinat requisit ,com per exemple el Partit Socialista
francès,per elegir el nostra Secretari General?
Perquè abans de signar un acord amb la patronal no
es sotmès a consulta de tots els afiliats?
Com afiliat al sindicats al llarg
d'aquest últims 35 anys mai el meu sindicat m'ha demanat la
meva opinió sobre qui hauria de ser el nostra Secretari General ni sobre
decisions rellevants de política sindical.
Espero que els meu sindicat
no es rendeixi davants de les exigències de la patronal d'incrementar el
poder de direcció en les empreses i de devaluar els drets dels
treballadors.
Es raonable acordar unes condicions de
treball (flexibilitat horària , dimensió plantilla ) i salarials dels
treballadors(paga variable), s'adaptin a l'evolució del negoci de
l'empresa?
La meva resposta es
afirmativa si s'acompanya d'un sistema ,tipus cogestió,en que els treballadors
participin en la decisions estratègiques de la
empresa.
miércoles, 21 de diciembre de 2011
EL
DEBAT DEL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT HA
DE SER PER EL PSC L’INICIÍ D’UNA ACCIÓ
POLITICA COHERENT AMB ELS VALORS I PRINCIPIS SOCIALISTES.
Tancat
el parèntesis de les eleccions i del congrés socialista, s’inicia el debat en
el parlament per a l’aprovació del pressupost 2012 de la Generalitat.
Un
debat important pel futur dels ciutadans i ciutadanes i que hauria de marcar el
nou rumb dels socialistes catalans.
El renovat PSC ha de presentar un projecte de
pressupost clarament socialdemòcrata i
alternatiu al neoliberal de CiU.
La
pujada de preus de serveis bàsics com al transport públic , l’increment de
taxes i nou copagament en els medicaments son les trets definidors d’una
fiscalitat regressiva que augmentarà les desigualtats socials.
Una
vegada més ,son els mes febles que paguen la denominada consolidació fiscal.
El
nou equip dirigent del PSC tenen al davant la oportunitat d’afirmar una
alternativa progressista d’esquerra.
La
actitud dialogant i d’estendre la mà del PSC no ha de ser-ho al preu de fer-se
còmplice d’un política pressupostaria que perjudica greument als treballadors i
treballadores.
La
credibilitat d’una nova política , d’un gir a l’esquerra ,té aquí l’ocasió de
ser posada en practica.
El
debat pressupostari ha de ser pel el meu partit, l’inicií duna acció política coherent
amb els valors i principis socialistes.
jueves, 1 de diciembre de 2011
DEVALUAR A LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.
Andrés Rábago El Roto en unas de sus viñetas escribe “si no se puede devaluar la moneda, habrá que devaluar a la gente”.
La nueva reforma laboral que se propone aprobar el PP tendrá como consecuencia una nueva merma de los derechos de los trabajadores y trabajadoras.
Una nueva devaluación del valor del trabajo para incrementar el beneficio del capital.
Este es el impacto previsible con toda seguridad de una reforma que se presenta como necesaria para disminuir el desempleo.
El impacto previsible es la generalización de trabajadores con contratos y empleos basuras que sustituirán a los que tienen un contrato más decente.
El balance final no será un incremento del empleo, como ya ha sucedido con las anteriores reformas laborales.
Ante esta nueva amenaza, de rebaja de condiciones laborales, los sindicatos se muestran impotentes e incapaces de articular una respuesta colectiva de los trabajadores de todos los sectores de la actividad económica.
Como afiliado de UGT no me siento representado.
UGT y CCOO deberían plantearse en serio una refundación de sus modelos organizativos y de generación de ideas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)