El llenguatge Orwelaniano de la dreta. 

 Eliminar els significats de les paraules no desitjades per  fer que deixin d’existir en la nostra ment es la formidable manipulació del llenguatge que porta a terme la dreta del nostra país per imposar la seva política neoliberal de retallades de drets en tots els àmbits de la societat.
Intenten amagar el trencament del pacte social , la vulneració de la nostra Constitució.Així parlem de consolidació fiscal , de reformes quan en realitat es tracte de retallar i retallar despeses de l’estat del benestar.
Dir el contrari del que s’hauria de dir per explicar l’acció de govern pretén elimina paraules del vocabulari, manipular l’estructura mental de les persones per evitar així tota discrepància al discurs del govern.
Es un atac a l’intel.ligència, un atac directa a la llibertat de pensament.
Molt mitjans de comunicacions col·laboren activament amb aquesta manipulació produint una “fina pluja” d’adoctrinament ideològic propi d’una dictadura.
La dreta esta disposada a tot per aconseguir el seu propòsit de  sotmetre el 99% de la població al domini del 1%.
Front a aquesta ofensiva neoliberal cal reaccionar , deixar la por que ens volen fer sentir per condicionar tota acció reivindicativa i expressar ben fort els valors i principis que han de ser el marc de la nostra societat.

Avui 1 de maig es una oportunitat per denunciar les politiques regressives de la dreta que es serveixen de la manipulació del llenguatge i de la por per sotmetre la ciutadania als dictats del capitalisme salvatge.
Avui diem prou ben fort.
 Avui diem ben fort que volem un estat de dret i social.

ATUREM LA GLOBALITZACIÓ ATUREM LA DEVALUACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES!



Les classes dominants ho han deixat molt clar la jornada de vaga general del proppassat dia 29 no alterarà la reforma laboral que s'ha aprovat.

Afirmen que ho fan pel progrés del país,pel futur de les noves generacions i que no fer-ho es el suïcidi.

Una classe dominant que s'enriqueix cada vegada més i que viu cada cop més de manera més confortable.

El seu poder es tant gran que el govern de PP l'hi ofereix una generosa amnistia fiscal tot pregant que sigui generosa i aporti una mica dels seus diners a les arques públiques.

Es senzillament intolerable el tracte desigual dels governs de dreta PP i CiU.
Tolerant ,favorable als rics i intransigent ,negatiu respecte al  resta de ciutadans i ciutadanes.

La gran majoria de la població pateix les retallades de serveis bàsics com la sanitat l'educació ,les pujades de taxes i preus de serveis publics com a transport , subministraments electrics , gas, gasolina.

Els governs de dreta persegueixen amb totes les armes administratives els possibles abusos dels pobres que tenen accés a les minses ajudes socials mentre resten inactius i prevariquen respecte als múltiples fraus dels rics.

Els governs europeus quan aplaudeixen Rajoy s' auto feliciten per que els també estan devaluant els seus treballadors i treballadores, tot desmantellant l'estat del benestar.

Devaluen el valor de les tasques que milions de treballadors i treballadores d'Europa realitzen en el seu lloc de treball.

El lliure comerç a nivell mundial , la globalització han desencadenat una competència feroç,instrumentalitzada per els poderosos, entre els treballadors i treballadores d'Europa i dels països emergents.

Els rics, els es beneficien d'aquesta lluita interna de la classe treballadora.
Els rics ,els son els grans beneficiaris de la globalització.

Tenen una legió infinita de treballadors i treballadores disposada a vendre el seu esforç a un preu cada vegada més baix.

Els beneficis augmenten , els rics cada vegada més rics.

Pero les grans empreses no tenen prou amb aquesta important rebaixa dels costos laborals i per això,  a més d'una gestióc ad-hoc per sorteigar les lleis mes desvaforables per els seus negocis ,quan es necessari, fortes del seu poder, al publicitar possibles inversions ,xantatgean els governs ,per assegurar-se  condicions a la carta.
Les exigencies que formulen son cessions gratuïtes de terrenys per a instal·lar negocis, subvencions i exempcions fiscals i laborals.

Tot plegat un situació intolerable, que les classes dominants venen com a única alternativa.

No es veritat hi ha alternativa.

Cal aturar aquesta globalització cal aturar la devaluació dels treballadors i treballadores.

EL DRET A L’HABITATGE NO ES UN PRODUCT FINANCER.

El drama dels desnonaments continua.
Diàriament es coneixent relats dramàtics de famílies abocades a perdre el seu habitatge per haver deixat de pagar la quota hipotecaria.
El codi de bona practica ,amb el que govern del PP pretén flexibilitzar els embargaments hipotecaris que realitzen els bancs, es un pas positiu però notablement insuficient.
A més de ser d’aplicació voluntària no planteja el problema real, de fons que es la reforma d’una llei hipotecaria molt favorable als interessos de les entitats financeres.

En la majoria dels països tant a EEUU com de la UE quan una persona es troba en la situació de no poder fer front al pagament de la seva hipoteca pot declarar-se en bancarrota i es troba protegit en front de mesures recaptatòries abusives i fins i tot pot entrega les claus de l’habitatge sense haver de retornar el resta de les quotes de la hipoteca.En el nostra país l’enorme poder de la banca ha fet que el govern de Zapatero no es va atrevir a fer cap pas per a fer front al drama de més de 350.000 famílies que des de el 2009 han perdut el seu habitatge.
Cal recordar que fruit d’una relació fraudulenta entre notaris,taxadors, empreses immobiliàries i entitats financeres es van signar hipoteques en quotes per a pagar fins a 50 anys amb el finançament del 120% del valor de l’habitatge.En aquest context la crisi que provoca un augment desenfrenat de l’atur ha conduit a moltes persones a no  poder fer front al pagament de les quotes hipotecaries.
D'aquesta manera, les famílies que no poden fer front al pagament de les seves hipoteques es veuen immerses en el drama de la pèrdua de l'habitatge i el de quedar a més amb un deute de qual hauran de respondre amb tots els seus béns presents i futurs.
Per els que tenen la sort de tenir una ocupació, l'embargament de la nòmina pràcticament a perpetuïtat abocarà la seva família  a una situació d'exclusió social.
Així es, el resultat d’una llei hipotecaria que permet al banc obtenir un benefici molt superior a l'inicialment pactat entre les parts.Adquireix un habitatge a un preu inferior al de mercat i a més manté un dret de crèdit sobre l’executa’t per la resta de un deute que, paradoxalment, es va contraure per adquirir aquest mateix habitatge.

Els que s’oposen a la dació en pagament de la hipoteca ho justifiquen des de una posició de mercantilització de l’habitatge.L’habitatge compleix una funció social i no es pot considerar com un objecte com un producte financer que puja i que baixa de valor.
La llei hipotecaria i els processos d’execució vulneren l’article 47 de la Constitució que estableix el dret a un habitatge digna.

Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?



El proppassat dissabte dia 28 de gener a Barcelona 125.000 persones s’han manifestat per expressar amb fermesa el seu rebuig al sistema capitalista que fa créixer el nombre de persones que no tenen dret a un lloc de treball digna per viure i per a dir prou a les retallades dels serveis públics.
Son 5.237.600 persones registrades sense treball per la Enquesta de Població Activa (EPA) a les hauríem d’afegir moltes mes que tenen una ocupació en condicions indignes.
Son 5.237.600 persones que la dreta neoliberal PP i CiU utilitza amb gens de vergonya per justificar una reforma laboral que retalli drets laborals.
"No podeu accedir al mercat laboral perquè les condicions de treball dels que tenen feina son massa rígides".
Aquest es el missatge pernicios utilitzat que, fomentant la divisió dels treballadors, preten convencer de les bondats de la reforma laboral.
Aquesta estratègia dels neoliberals de devaluar els treballadors i treballadores s’ acompanya de mesures per desmantellar l’estat del benestar.
Les retallades de govern de CiU al sector públic català son intolerables.
Avui tenim un pressupost de la sanitat en xifres similar al de fa 6 anys enrere.
L’activitat operatòria del 2011 respecte al 2010 ha baixat en 6%.
Son dades alarmants i que fan pales que la protecció de la salut del catalans i catalanes es troba amenaçada.
Demà de nou anirem a dir NO ben fort a les politiques dels  governs de Rajoy i Mas.
Hi ha alternativa !Una altre política es possible!
Això es el que demanem milers i milers de ciutadans i ciutadanes.
Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?

USAR I NO COMPTAR AMB ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN EL PROJECTE EMPRESARIAL.

Tothom , fins i tot els seus autors, estan d’acord la reforma laboral reforça el poder de direcció del empresari enfront dels treballadors i treballadores.
Molts afirmen que es una reforma desequilibrada, que dona un poder excessiu a la direcció de l’empresa.
El marc de relació laboral que dibuixa la reforma aprovada per el PP amb l’aplaudiment de CiU es correspon a una política de personal "d’usar i tirar" .
"Usar i tirar" els que treballen en una organització es totalment perjudicial per la viabilitat del projecte empresarial.
Els dirigents de les organitzacions haurien de tenir present que han de comptar amb les persones que tenen el coneixement dels processos de producció.
Els professionals de l’empresa son els que innoven ,que executen processos de millora i per tant aporten valor afegit al sistema de producció.
Un marc laboral "d’usar i tirar" no pot afavorir la implicació dels treballadors i treballadores per a fer més competitiva l’organització.
"Comptar" amb les persones no es possible si el marc de relació laboral estableix a favor de la direcció un poder unilateral de decisió.
Establir un marc de relació laboral que "compta" amb els treballador i treballadores, es assegurar que aquests aportin tot el seu saber i saber fer a l’organització.
Si volem un model productiu creatiu, innovador, de qualitat i competiu cal rebutjar aquesta reforma laboral.
Establir condicions de treball que generen un clima de mobing laboral es forçar el professional  a adoptar un comportament de mercenari.
L’empresari leader d'una organització amb valors de responsabilitat social no pot aplicar les facultats que l’hi atorga aquesta reforma.

LA CIUTAT NO INTEL·LIGENT DE LA SRA CONESA.

El ple de l’ajuntament de Sant Cugat del proppassat mes d’octubre va aprovar una moció conjunta dels grups municipals de CiU i PSC per posicionar  Sant Cugat com una ciutat intel·ligent (smartCity) de referència a Catalunya.

El redactat inicial de la moció impulsada per l’alcaldessa explicava que es pretenia impulsar l’implantació de sensors per a saber quan es necessari regar els parcs , encendre els llums de l’enllumenat públic o buidar els contenidors de residus.

Aquest era el contingut del projecte elaborat per el govern municipal per a convertir Sant Cugat en una ciutat intel·ligent.

Però que es una ciutat intel·ligent?

La teoria diu que una ciutat intel·ligent és aquella que fa ús dels avenços tecnològics per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

La incorporació de sensors es una bona practica però molt limitada de tot el que poden aportar les tecnologies de la informació i comunicació per a millorar la eficiència , eficàcia de la gestió municipal i sobretot  per incrementar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

El govern municipal es ven falsament com a cap davanter en l’incorporació de les tecnologies en la producció de servei municipal quan la realitat es molt diferent.

Un exemple clar es el retard que pateix la gestió municipal en l’implantació de l’Administració electrònica. Així per exemple moltes famílies de Sant Cugat al realitzar, fa un parell de mesos, la preinscripció dels seus fills a les escoles bressols per el curs 2011-2012 van d’haver de patir de valent per a complir  totes les exigències de la paperassa que l’hi demanava el govern municipal.

La presentació de la sol·licitud obligava als veïns i veïnes aportar un conjunt de documents per acreditar la seva situació personal i familiar.

Quantes hores i desplaçaments s’han vist obligats a fer aquestes famílies per obtenir els documents justificatiu de la seva renda, de possible discapacitat, si son família nombrosa, si treballen o no ?

Traduït en valor monetari quin cost han pagat per culpa d’un ajuntament mal gestionat?

El govern municipal nega els drets reconeguts als ciutadans d’accés electrònic als serveis de les administracions, de no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar.

El que l’ajuntament ha de fer,com fan molts altres municipis , es obtenir en nom del ciutadà els documents que siguin necessari davant de l’administració corresponen ( Tresoreria de la seguretat social, del Departament de Benestar Social i Família l'Agència Tributària. SOC etc.)
El govern de CiU té molt deures pendents per fer del nostra ajuntament una organització capaç de desenvolupar una gestió que es correspon a una ciutat intel·ligent.

Menys política d’eslògans i més de contingut rigorós en la gestió.

Les esmenes introduïdes per el PSC en la moció aprovada en el ple obliguen el govern municipal a respectar el dret que tenen els santcugatencs i santcugatenques , al presentar una sol·licitud ,de no haver d’ aportar documents d’altres administracions.

CARTA OBERTA A JOSEP M. ÀLVAREZ SECRETARI GENERAL DE LA UGT.

Benvolgut company,

Voldria expressar-te la meva satisfacció i recolzament a l'iniciativa d' UGT i CCOO de  demanar una consulta popular al govern de la Generalitat en relació a les retallades.

Demanar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes em sembla obligat davant unes retallades que no varen ser votades en les eleccions ja que no estaven inclosos en el programa electoral de CiU.

Esta molt bé que el nostra sindicat demani una democràcia de qualitat i real.

Però crec que hauríem,per tenir credibilitat i autoritat en aquesta petició,de ser exemplar com organització i acreditar un funcionament democràtic.

Perquè no es convoquen primàries amb participació d'afiliats i simpatitzants i treballadors i treballadores amb un determinat requisit ,com per exemple el Partit Socialista francès,per elegir el nostra Secretari General?

Perquè abans de signar un acord amb la patronal no es sotmès a consulta de tots els afiliats?

Com afiliat al sindicats al llarg d'aquest últims 35 anys mai el meu sindicat m'ha demanat la meva opinió sobre qui hauria de ser el nostra Secretari General ni sobre decisions rellevants de política sindical.

Espero que els meu sindicat no es rendeixi davants de les exigències de la patronal d'incrementar el poder de direcció en les empreses i de devaluar els drets dels treballadors.

Es raonable acordar unes condicions de treball (flexibilitat horària , dimensió plantilla ) i salarials dels treballadors(paga variable), s'adaptin a l'evolució del negoci de l'empresa?

La meva resposta es afirmativa si s'acompanya d'un sistema ,tipus cogestió,en que els treballadors participin en la decisions estratègiques de la empresa.