Una canallada del govern del PP respecte als joves.

Canalla : persona menyspreable i malvada. 

El Pla Prepara va néixer en 2011 com a “última xarxa de seguretat” durant 6 mesos per aquells aturats que han esgotat totes les prestacions i subsidis possibles.

Després de molt dubtes i d'espera en Rajoy va accedir a continuar amb el pla però "millorant la seva eficàcia".

La prórroga finalment aprovada pel govern del PP afegeix nous requisits que  haurà de complir la persona en situacio d'atur per a beneficiar-se de l'ajuda, la qual s'ha incrementat a 450€.

En primer lloc ho podrà demanar una persona en situació d'atur de llarga durada, és a dir, que hagi passat 12 dels últims 18 mesos sense feina. 

En segon lloc, els seus ingressos, així com els de tots els membres de la seva família, no podran superar els 481 euros , quantitat equivalent al 75% del salari mínim interprofessional de 600 euros. 

A tal efecte s'haura de sumar les rendes de tota la família, inclosos els pares, en cas que convisquin amb els integrants de la unitat familiar. Fins ara, només s'incloïa en aquest càlcul al cònjuge i als descendents. 

I finalment, l'aturat haurà d'acreditar que ha buscat activament ocupació des que va esgotar la seva prestació fins que va demanar l'ajuda. 

Més de la mitad dels joves del nostre país no troben feina i molts dels que tenen un treball ho han aconseguit acceptant un contracte laboral en condicions precàries i salaris tant baixos que no han pogut emancipar-se i han de continuar vivint amb els seus pares.

Els que varan arrivar a tenir una ocupació i que ara es troven a l'atur es veuràn especialment afectats per a l'aplicació d 'aquests requisits.

Al greuge de no tenir feina i d'haver de tornar a viure amb els seus pares s'afegeix l'agravant establert pel  pla prorrogat que els farà sentir-se encara més depenent de la seva família.

La dreta, sense pietat i coherent amb altres mesures que fan  pagar les conseqüències de la crisis als mes febles, aprofundeix en l'abatiment emocional que provoca en tota persona la seva situació  d'aturat.

El PP vol que el jove aturat, a més de sentir-se inutil i sense possibilitat de portar endavant un projecte professional i personal , es senti depenent  dels seus pares.

Una autèntica canallada del govern respecte als joves.

Com podem guanyar la batalla de les ideees per una societat igualitaria i solidaria?

Recordant a Gramsci els progressistes hem de guanyar la batalla de les idees per  a substreure a les classes populars de la ideologia neoliberal qu'imposa una agenda d'enderroc de l'estat del benestar.

El PP i CiU afirmen cínicament que no qüestionent l'estat del benestar i fins tot que les retallades qu'apliquen son necessàries per a garantir la seva continuïtat.

Dirigents d'aquests partits de dreta ens diuen:

Que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que no es podem permetre el luxe de la llei de la dependència i que la salut es una qüestió privada .

Exposen la necessitat de l'austeritat entesa com a estalvi i no com gastar millor, exigeixen rigurositat en les despeses però no en els ingressos. 

La dreta ha imposat la seva agenda d'acció política que pretén aprofitar les consequencies de la crisis capitalista per fer reformes de l'estat de la societat cap al seu model i fer realitat els seus valors de desigualtats , d'individualisme ,de privilegis de classe. 

L'ideologia conservadora esta guanyant la batalla de les ideees amb la finalitat d'incrementar el seu poder i ho fa aconseguint que les seves afirmacions s'incorporin en el discurs de persones d'ideologia progressites de dirigents del PSC i PSOE.

La dreta esta guanyant la batalla de les idees i fa possible que aquesta crisis del capitalisme, tal com la van definir al seu inici personalitats rellevants de la dreta com a Sarkosy, s'ha transformat en una regressió del model d'estat de benestar ,de les relacions laborals,en una derrota en tota regla de les classes populars del 99% de la població.

Per guanyar la batalla de les idees , els progressites hem de passar a l'acció i explicar les mentides de la dreta sobre la crisis les seves causes i les solucions que proposem i oferir la nostra alternativa a curt i llarg termini.

El llenguatge Orwelaniano de la dreta. 

 Eliminar els significats de les paraules no desitjades per  fer que deixin d’existir en la nostra ment es la formidable manipulació del llenguatge que porta a terme la dreta del nostra país per imposar la seva política neoliberal de retallades de drets en tots els àmbits de la societat.
Intenten amagar el trencament del pacte social , la vulneració de la nostra Constitució.Així parlem de consolidació fiscal , de reformes quan en realitat es tracte de retallar i retallar despeses de l’estat del benestar.
Dir el contrari del que s’hauria de dir per explicar l’acció de govern pretén elimina paraules del vocabulari, manipular l’estructura mental de les persones per evitar així tota discrepància al discurs del govern.
Es un atac a l’intel.ligència, un atac directa a la llibertat de pensament.
Molt mitjans de comunicacions col·laboren activament amb aquesta manipulació produint una “fina pluja” d’adoctrinament ideològic propi d’una dictadura.
La dreta esta disposada a tot per aconseguir el seu propòsit de  sotmetre el 99% de la població al domini del 1%.
Front a aquesta ofensiva neoliberal cal reaccionar , deixar la por que ens volen fer sentir per condicionar tota acció reivindicativa i expressar ben fort els valors i principis que han de ser el marc de la nostra societat.

Avui 1 de maig es una oportunitat per denunciar les politiques regressives de la dreta que es serveixen de la manipulació del llenguatge i de la por per sotmetre la ciutadania als dictats del capitalisme salvatge.
Avui diem prou ben fort.
 Avui diem ben fort que volem un estat de dret i social.

ATUREM LA GLOBALITZACIÓ ATUREM LA DEVALUACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES!



Les classes dominants ho han deixat molt clar la jornada de vaga general del proppassat dia 29 no alterarà la reforma laboral que s'ha aprovat.

Afirmen que ho fan pel progrés del país,pel futur de les noves generacions i que no fer-ho es el suïcidi.

Una classe dominant que s'enriqueix cada vegada més i que viu cada cop més de manera més confortable.

El seu poder es tant gran que el govern de PP l'hi ofereix una generosa amnistia fiscal tot pregant que sigui generosa i aporti una mica dels seus diners a les arques públiques.

Es senzillament intolerable el tracte desigual dels governs de dreta PP i CiU.
Tolerant ,favorable als rics i intransigent ,negatiu respecte al  resta de ciutadans i ciutadanes.

La gran majoria de la població pateix les retallades de serveis bàsics com la sanitat l'educació ,les pujades de taxes i preus de serveis publics com a transport , subministraments electrics , gas, gasolina.

Els governs de dreta persegueixen amb totes les armes administratives els possibles abusos dels pobres que tenen accés a les minses ajudes socials mentre resten inactius i prevariquen respecte als múltiples fraus dels rics.

Els governs europeus quan aplaudeixen Rajoy s' auto feliciten per que els també estan devaluant els seus treballadors i treballadores, tot desmantellant l'estat del benestar.

Devaluen el valor de les tasques que milions de treballadors i treballadores d'Europa realitzen en el seu lloc de treball.

El lliure comerç a nivell mundial , la globalització han desencadenat una competència feroç,instrumentalitzada per els poderosos, entre els treballadors i treballadores d'Europa i dels països emergents.

Els rics, els es beneficien d'aquesta lluita interna de la classe treballadora.
Els rics ,els son els grans beneficiaris de la globalització.

Tenen una legió infinita de treballadors i treballadores disposada a vendre el seu esforç a un preu cada vegada més baix.

Els beneficis augmenten , els rics cada vegada més rics.

Pero les grans empreses no tenen prou amb aquesta important rebaixa dels costos laborals i per això,  a més d'una gestióc ad-hoc per sorteigar les lleis mes desvaforables per els seus negocis ,quan es necessari, fortes del seu poder, al publicitar possibles inversions ,xantatgean els governs ,per assegurar-se  condicions a la carta.
Les exigencies que formulen son cessions gratuïtes de terrenys per a instal·lar negocis, subvencions i exempcions fiscals i laborals.

Tot plegat un situació intolerable, que les classes dominants venen com a única alternativa.

No es veritat hi ha alternativa.

Cal aturar aquesta globalització cal aturar la devaluació dels treballadors i treballadores.

EL DRET A L’HABITATGE NO ES UN PRODUCT FINANCER.

El drama dels desnonaments continua.
Diàriament es coneixent relats dramàtics de famílies abocades a perdre el seu habitatge per haver deixat de pagar la quota hipotecaria.
El codi de bona practica ,amb el que govern del PP pretén flexibilitzar els embargaments hipotecaris que realitzen els bancs, es un pas positiu però notablement insuficient.
A més de ser d’aplicació voluntària no planteja el problema real, de fons que es la reforma d’una llei hipotecaria molt favorable als interessos de les entitats financeres.

En la majoria dels països tant a EEUU com de la UE quan una persona es troba en la situació de no poder fer front al pagament de la seva hipoteca pot declarar-se en bancarrota i es troba protegit en front de mesures recaptatòries abusives i fins i tot pot entrega les claus de l’habitatge sense haver de retornar el resta de les quotes de la hipoteca.En el nostra país l’enorme poder de la banca ha fet que el govern de Zapatero no es va atrevir a fer cap pas per a fer front al drama de més de 350.000 famílies que des de el 2009 han perdut el seu habitatge.
Cal recordar que fruit d’una relació fraudulenta entre notaris,taxadors, empreses immobiliàries i entitats financeres es van signar hipoteques en quotes per a pagar fins a 50 anys amb el finançament del 120% del valor de l’habitatge.En aquest context la crisi que provoca un augment desenfrenat de l’atur ha conduit a moltes persones a no  poder fer front al pagament de les quotes hipotecaries.
D'aquesta manera, les famílies que no poden fer front al pagament de les seves hipoteques es veuen immerses en el drama de la pèrdua de l'habitatge i el de quedar a més amb un deute de qual hauran de respondre amb tots els seus béns presents i futurs.
Per els que tenen la sort de tenir una ocupació, l'embargament de la nòmina pràcticament a perpetuïtat abocarà la seva família  a una situació d'exclusió social.
Així es, el resultat d’una llei hipotecaria que permet al banc obtenir un benefici molt superior a l'inicialment pactat entre les parts.Adquireix un habitatge a un preu inferior al de mercat i a més manté un dret de crèdit sobre l’executa’t per la resta de un deute que, paradoxalment, es va contraure per adquirir aquest mateix habitatge.

Els que s’oposen a la dació en pagament de la hipoteca ho justifiquen des de una posició de mercantilització de l’habitatge.L’habitatge compleix una funció social i no es pot considerar com un objecte com un producte financer que puja i que baixa de valor.
La llei hipotecaria i els processos d’execució vulneren l’article 47 de la Constitució que estableix el dret a un habitatge digna.

Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?



El proppassat dissabte dia 28 de gener a Barcelona 125.000 persones s’han manifestat per expressar amb fermesa el seu rebuig al sistema capitalista que fa créixer el nombre de persones que no tenen dret a un lloc de treball digna per viure i per a dir prou a les retallades dels serveis públics.
Son 5.237.600 persones registrades sense treball per la Enquesta de Població Activa (EPA) a les hauríem d’afegir moltes mes que tenen una ocupació en condicions indignes.
Son 5.237.600 persones que la dreta neoliberal PP i CiU utilitza amb gens de vergonya per justificar una reforma laboral que retalli drets laborals.
"No podeu accedir al mercat laboral perquè les condicions de treball dels que tenen feina son massa rígides".
Aquest es el missatge pernicios utilitzat que, fomentant la divisió dels treballadors, preten convencer de les bondats de la reforma laboral.
Aquesta estratègia dels neoliberals de devaluar els treballadors i treballadores s’ acompanya de mesures per desmantellar l’estat del benestar.
Les retallades de govern de CiU al sector públic català son intolerables.
Avui tenim un pressupost de la sanitat en xifres similar al de fa 6 anys enrere.
L’activitat operatòria del 2011 respecte al 2010 ha baixat en 6%.
Son dades alarmants i que fan pales que la protecció de la salut del catalans i catalanes es troba amenaçada.
Demà de nou anirem a dir NO ben fort a les politiques dels  governs de Rajoy i Mas.
Hi ha alternativa !Una altre política es possible!
Això es el que demanem milers i milers de ciutadans i ciutadanes.
Que hem de fer per esser escoltats per els governs de Catalunya , Espanya i Europa ?

USAR I NO COMPTAR AMB ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN EL PROJECTE EMPRESARIAL.

Tothom , fins i tot els seus autors, estan d’acord la reforma laboral reforça el poder de direcció del empresari enfront dels treballadors i treballadores.
Molts afirmen que es una reforma desequilibrada, que dona un poder excessiu a la direcció de l’empresa.
El marc de relació laboral que dibuixa la reforma aprovada per el PP amb l’aplaudiment de CiU es correspon a una política de personal "d’usar i tirar" .
"Usar i tirar" els que treballen en una organització es totalment perjudicial per la viabilitat del projecte empresarial.
Els dirigents de les organitzacions haurien de tenir present que han de comptar amb les persones que tenen el coneixement dels processos de producció.
Els professionals de l’empresa son els que innoven ,que executen processos de millora i per tant aporten valor afegit al sistema de producció.
Un marc laboral "d’usar i tirar" no pot afavorir la implicació dels treballadors i treballadores per a fer més competitiva l’organització.
"Comptar" amb les persones no es possible si el marc de relació laboral estableix a favor de la direcció un poder unilateral de decisió.
Establir un marc de relació laboral que "compta" amb els treballador i treballadores, es assegurar que aquests aportin tot el seu saber i saber fer a l’organització.
Si volem un model productiu creatiu, innovador, de qualitat i competiu cal rebutjar aquesta reforma laboral.
Establir condicions de treball que generen un clima de mobing laboral es forçar el professional  a adoptar un comportament de mercenari.
L’empresari leader d'una organització amb valors de responsabilitat social no pot aplicar les facultats que l’hi atorga aquesta reforma.