EL GOVERN HA DE RECTIFICAR I ELS SINDICATS HAN DE FER PROPOSTES.

Els treballadors no ens agrada fer vaga. Fem vaga quan no hi ha mes remei , quan volem expressar el nostra més profund malestar i desacord davant de politiques que lesionen greument els nostres drets i desequilibren descaradament a favor de l’empresari la relació laboral.
La vaga com expressió del malestar ha de ser valorada més enllà de la guerra de xifres de quants treballadors han fet o no vaga .
L’alta precarietat laboral de molts treballadors i treballadores , la necessitat de no perdre ni un euro de salari mensual per poder subsistir ,i el no tenir feina ha privat a molts treballadors i treballadores el poder exercici en plena llibertat el dret de vaga.
L’acció dels piquets que han pogut obligar a fer vaga a qui volia treballar es insignificant en front als que no han pogut fer vaga.
Nul sentit de la realitat tenen aquells que qualifiquen la convocatòria de la vaga com un fracàs .
La vaga ha suposat la visualització de la divisió de la militància socialista davant de la política del govern de Zapatero.
Una divisió que personalment em produeix un gran malestar.
Divisió que es pot transformar en ruptura si el govern no rectifica.
Hi ha marge per a la negociació , la reforma es pot modificar.
Cal rectificar, perquè deixa els treballadors en total indefensió davant de la direcció empresarial.
No es admissible que el poder de direcció s’hagi reforçat fins el fer possible acomiadaments preventius per la previsió de possible pèrdues econòmiques.
No es admissible un reforma laboral que a base d’exprimir a la baixa els drets dels treballadors fomenta la flexibilitat laboral , la contenció salarial i el treball a temps parcial .
Cal rectificar, per que no hi ha certesa de crear llocs de treballs i els que es puguin crear ho seran en el context d’un marc laboral que fan mes precàries les condicions de treball.
L’ increment de l’activitat econòmica es la que pot genera ocupació.
No he escoltat cap argument que m’hagi convençut dels beneficis de la reforma excepte dels que obtenen els empresaris ,que ajudarem entre tots ha pagar 8 dies dels acomiadaments.
Cal rectificar, perquè un govern socialista no pot fer que del mon del treball el gran perdedor d’una crisi que no ha provocat.
Els treballadors i treballadores poden ara perdre però aviat sabran tornar el cop rebut i recuperar amb escreix els drets que ara la reforma ha rebaixat .
Un reforma que no té el recolzament del mon laboral té els dies comptat.
Cal rectificar, i aturar el projecte de reforma de les pensions que es vol du a terme.
El seu contingut es inexplicable pel fet que pretén que treballem fins els 67 o 70 anys quants mes de 4,5 milions de persones no troben feina i que les empreses continuen prejubilant massivament als seus empleats.
Una reforma sense legitimació, imposada de s de la força del poder no pot fer avançar ni fer progressar la societat.
En la manifestació de Barcelona del proppassat dia 29 la joventut , i particularment les dones, eren majoria. El futur està allí en la gen jova disposada a lluitar. Tard o d’hora la reforma s’haurà de rectificar.
El partit socialista ha de recuperar la seva identitat i ser de nou el partit dels treballadors.
Els sindicats també han de recuperar la confiança dels treballadors i ser capaços de fer propostes.
Hi ha una altre política possible que no tingui com a finalitat l’austeritat i si com a prioritat combatre l’atur.

Hi ha marge per a la negociació .Una negociació ,que d’acord amb els resultats del barometre de metroscopia que ha publicat el País del dia 2 d’octubre , reclamen el 76 % dels ciutadans en front al 15% que es favorable en mantenir la reforma laboral tal i com ha estat aprobada.