viernes, 27 de septiembre de 2013

ls personalismes imperant en els partits d'esquerra impedeixen una unitat d'acció.



Es desolador constatar que son els partits de dreta que governen la majoria dels països de la Unió Europea.
Es així, malgrat que l'electorat expressi de forma majoritària el seu vot a favor de formacions polítiques d'ideologia progressista.

Una situació que es reproduirà a Alemanya, país en el que el recent triomf electoral d' Angela Merkel i el seu partit la CDU oculta que la majoria de vots i de diputats electes corresponen a partits progressistes.
La suma dels vots rebuts pel SPD, els verds i la Esquerra supera al partit de la CDU i també en nombre de diputats.

A Espanya i Catalunya en totes les eleccions celebrades des de la recuperació de la democràcia, la suma del vots rebuts pels partits d'esquerra ha superat a la obtinguda pels d'ideologia conservadora.
Les lleis electorals espanyola i catalana al trencar el valor igualitari de cada vot en la distribució d'escons, no sempre ha donat un nombre més gran de diputats d'esquerra que dreta en el Congrés o Parlament.
Aquesta fragmentació del vot de persones progressistes en diverses opcions partidistes afavoreix l'accés al poder de la dreta en els governs central i autonòmics.

En l'actualitat patim una revolució burgesa que està provocant una situació d'emergència social que afecta durament a les classes populars de tots els països de la Unió Europea inclòs  a Alemanya.
Malgrat això el candidat del SPD  ja va anunciar a la campanya electoral, que no hi hauria pacte amb els partits a la seva esquerra.
Els personalismes imperant en molts partits d'esquerra, la por de certs dirigents en perdre poder i protagonisme neguen la possibilitat de presentar candidatures unitàries amb un programa comú de propostes bàsiques per aturar i revertir els danys de la revolució neoliberal.
No es un problema de programa, però si de persones que només pensen en el seu interès personal i no en el de les classes populars que diuen defensar.

Aquest context polític i social tan excepcional al meu entendre justifica una unió de tots els militants dels partits d'esquerra d'Espanya i Catalunya per demanar un pacte electoral.
Proposar una nova Constitució, sense treballar per una candidatura i programa unitari de les forces polítiques d'esquerra, es pura retòrica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario