MAS, té un pla al que se l’hi veu el llautó.

El pla presentat pel President Mas per la independència té com auténtica motivació el assegurar per ell i el seu partit el rol de dirigir el país.

La llista única que exigeix Mas per anticipar el final de la legislatura respon clarament a aquesta finalitat d’intentar mantenir la hegemonia política del seu partit.

No es acceptable, per justificar aquesta proposta de llista única, la seva afirmació que d’aquesta manera es podrà saber clarament si els catalans i catalanes son favorables a la independència.

Per saber quantes persones recolzen la independència , en unes eleccions anticipades amb la concurrència de totes les formacions politiques, només cal sumar els vots obtinguts pels partits amb un programa on s’inclou aquest objectiu.

Però, fer-ho en unes eleccions plurals representa per a Mas dos amenaces:

En primer lloc, la possibilitat que es trenqui la coalició electoral  que forma CiU .

Que passaria amb Unió que té una militància dividida,si el programa electoral aposta pel camí de la independència?

Duran Lleida ha expressat al llarg d’aquests últims mesos moltes reticències en relació al 9N i significativament, no va assistir a la conferència del President.

En segon lloc, no ser el partit mes votat de Catalunya.

ERC apareix a les enquestes con favorit per guanyar unes eleccions. Aquesta previsió es podria confirmar amb escreix en les urnes si es produeix el trencament de CiU.

Per altre banda al partit que governa l’hi preocupa els resultats que podria aconseguir Podemos pel seu apropament amb  el moviment del  Procés Constituent.

Mas, ho ha dit clarament, "No convocaré eleccions anticipades per canviar el partit que governa Catalunya".

Per evitar aquestes amenaces, Mas i el seu partit han presentat un pla en dos temps.

Una primera votació amb llista única i en funció del seu resultat unes noves eleccions en les que el seu partit podrà presentar-se amb un programa “adaptat” a la voluntat majoritària de la societat catalana.

CiU vol assegurar-se la centralitat de l’espai polític a Catalunya.

Per dissimular el seu veritable propòsit va parlar com a President, quan en realitat ho feia com a líder de CiU, i va exposar un relat com a context a la presentació del Pla on reivindicava per a Catalunya ser un  país normal  i denunciava que els mals que pateix es deuen als de Madrid.

El seu relat va tenir omissions important.

Va ignorar la gestió feta en el llarg període del govern Pujol, on va tenir un paper destacat com a Conseller en Cap, i l’ha realitzat com a President en aquets darrers anys en els que es va vanagloriar de l’aplicació de les politiques neoliberals.

La seva acció de govern ha penalitzat la majoria dels catalans i catalanes al retallar serveis com la sanitat i la educació i mentre es va donar pressa en eliminar qualsevol càrrega impositiva als que reben en herència les majors fortunes.

Al Pla del president Mas se li veu el llautó.

Vol conservar el poder pel i el seu partit i no li importa perjudicar els Catalans i Catalanes, mantenint viu el  conflicte amb Espanya i allargant una situació d’incertesa en l’encaix de Catalunya respecte a Espanya.