viernes, 29 de diciembre de 2017

4 CAUSES DE LA PERDUDA DE VOTS D’EN COMÚ PODEM.



Feta la lectura del resultat de les eleccions del 21D
http://americoologarayorti.blogspot.com.es/ correspon ara analitzar les possibles causes de la perduda de vots d’ECP.

      1) UN PLEBICIT SOBRE INDEPENDENCIA/UNIONISME.
Malgrat que ECP ho va intentar en la campanya electoral no es va parla de l'agenda social i solament de la lluita de banderes d'un bloc contra l'altre.
Totes les noticies dels mitjans de comunicacions tenien que veure amb la DIU i el 155.
Els votants han estat cridats per pronunciar-se entre independència/constitucionalisme.

     2) VOT ÚTIL/EQUIDISTÀNCIA.
ECP no ha pogut fer-se un espai entre els dos blocs.
Per als no independentistes el posicionament d’ECP semblava massa independentista i per als independentistes era massa unionista.
Com va dir Iñigo Erejon “en un Barça Madrid ningú vota per l'àrbitre”.
Els mitjans comunicacions amb la seva informació no donaven rellevància a l’opció d’ECP i rebia el qualificatiu d’equidistància o indefinició.
El PSC que ha parlat de diàleg entre els blocs tampoc no ha tingut els resultats que esperava i el seu increment de vots es correspon en nombres a la captació dels vots de l'antiga Unió Democràtica.

       3) LA DIVISIÓ DE PODEM.
L'enfrontament de la direcció de Podem amb l’estatal que es va iniciar el passat mes d’abril, i que es va traduir finalment en la dimissió i baixa del partit del secretari general i de companys i companyes que militaven en els Cercles de municipis com a Terrassa, Sabadell .
Aquest enfrontament de les dues direccions va provocar posicionaments diferents dels representants CSQP davant de la DUI que es van evidenciar de forma clara davant de l’opinió pública en la votació del Parlament del passat 27 d’octubre.
Els mitjans de comunicacions es van fer reso de la crisis de Podem.
La crisis de Podem ha restat vots a ECP.

       4) LES CLASES POPULARS HAN VOTAT PREFERENTMENT A C’s.
Com a partit que vol esser el defensor dels interessos de la gent més necessitada te un greu  problema ja que en les poblacions/barris on hi ha més treballadors i treballadores on la renta es la mes baixa ha perdut entre el 3% i 8% dels vots obtinguts l’any 2015.
ECP  ha guanyat un 0,6% de vots a Matadepera i Sant Cugat  que son ciutats amb la renda per habitant més alta de Catalunya i per contra ha perdut un 7% i 8 % de vots respectivament en les ciutats de  mes baixa renda per habitants com a Badia del Vallès i Santa Coloma de Gramanet.
El més preocupant del resultat de les eleccions es que C’s ha estat el partit mes votat en tots els municipis on viuen les classes populars, les persones mes castigades per les politiques que defensa C’s.
A més es molt probable que els 42.799 vots que ha perdut ECP  hagin anat a C’s.


LECTURA DEL RESULTAT DE LES ELECCIONS CATALANES DEL 21D.



1)      GRAN AUGMENT DE LA PARTICIPACIÓ.

Han votat 4.360.843 persones el que suposa 245.036 votants més que el 2015.

2)      EL RESULTAT DE LES ELECCIONS NO CANVIA DE MANERA DETERMINANT LA LÒGICA DELS BLOCS.

         Els partits favorables a la independència Junts per Catalunya + ERC +CUP han aconseguit 2.063.361 vots que representa el 47,31% dels vots emesos.
Respecte al 2015 han incrementat els seus vots en 106.013, un 5,42% si bé tenen una lleugera baixada del 0,5% en el percentatge de vots rebut del total de vots emesos.

Els unionistes C’s, PSC i PP han aconseguit 1.889.176 vots el 43,32% dels vots emesos.
Amb aquest resultat i en relació al 2015 han incrementat els seus votants en 283.613 el que representa un 17, 66%.
Hi ha una diferència de vots entre independentistes i unionistes de 165.000 vots. 

Ningun bloc aconsegueix el suport del 50% dels votants.
 
El parlament quedarà conformat per 70 diputats independentistes 57 unionistes i els 8 d'En Comú Podem.

3)      C’S PRIMER PARTIT EN VOTS I ESCONS.

Entenc que és molt important assenyalar a continuació on C’s ha obtingut més vots doncs l'augment de vot de C’s és l'augment de la dreta més dura contra la plurinacionalitat d'Espanya i s'ha materialitzat en ciutats en barris on viuen les classes populars que haurien de ser votants de partits d'esquerra.




                                                                         KiKO LLANERAS EL PAIS 27 DIC 2017


El C’s es el partit més votat a la majoria dels municipis de l'àrea metropolitana.
Els municipis de més de 20.000 habitants de la província de Barcelona, on més ha crescut. 
Badalona, amb 13,1%, Pineda de Mar 12,2%, Santa Coloma de Gramenet 12,2%, Sant Andreu de la Barca 10,7% Sant Vicenç dels Horts 10,6%, Barberà del Vallès 10,5% i Sant Adrià del Besòs 10,5%,
 l'Hospitalet 9,8%, Mataró 9,1%, Cornellà 9,8%, el Prat 9,5%, Viladecans 9,1% o Sant Boi 8,5%.

En aquestes ciutats el suport a C's situar-se al voltant del 33% dels vots i on el 2015 ja hi va superar amb escreix la seva mitjana a Barcelona.

A Sant Cugat va créixer en un 5,1% de la mateixa manera com altres ciutats on l’ independentisme tradicionalment és més fort on se situa entre els 5 i 6 punts a Vic, Vilafranca, Igualada, Manresa.

A la capital de Tarragona, C's guanya amb claredat, amb el 35% dels vots.
C’s guanya a tota la franja costanera fins arribar a les Terres de l'Ebre amb l'única excepció d'Altafulla.
A Vila-Seca i Salou, on ja va guanyar fa dos anys, en aquesta ocasió s'apropa a la meitat dels sufragis, amb el 47,5% i el 43,3%, respectivament.

A Tortosa només augmenta 4,7% -i no arriba al 20%-, a Valls, 6,2%; al Montsià, 5,9%; a la Conca de Barberà, 4%; a la Ribera d'Ebre, 4,7%; i al Priorat, 3,9%. El Pallars Sobirà, el Pla de l'Estany i les Garrigues són les altres comarques on C's no arriba al 10%.

A la capital, Girona, C's es converteix en la segona força.
A Girona C's ha doblat representació, amb quatre diputats i ha rebut 31.000 vots, que van més enllà dels 11.200 que ha perdut el PP.
En Blanes,Lloret,Figueres,Roses y Castelló d’Empúries,  C’s es la primera força política.
En canvi, al Ripollès, la Cerdanya, el Pla de l'Estany o la Garrotxa, continua el domini independentista.

A la capital Lleida es el primer partit amb el 24,5% dels sufragis, i a l'Aran, amb més del 33%, però queda molt per sota del 20% a la resta de comarques. 

4)       ELS PARTITS INDEPENDENTISTES
Si analitzem els percentatges de vots obtinguts per la suma dels partits independentistes:

A LES CAPITALS DE PROVÍNCIA:
Barcelona baixa quatre dècimes.
A Girona baixa un punt.
A Tarragona es manté en el 49%.
A Lleida, fins i tot, guanya gairebé un punt i arriba al 64,2% dels sufragis, un nivell molt similar al de Girona.

A Sabadell, Terrassa, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Mollet o Gavà els partits favorables a l’ independentisme es mantenen estable o bé pugen una mica.

En canvi baixa on tenia mes recolzament com Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Vilafranca del Penedès, Granollers, Vic o Igualada.

A la província de Tarragona fort creixement de l’ independentisme a les Terres de l'Ebre, amb 3,7 punts més de suport al Baix Ebre, 3,2 al Montsià o 2,4 a la Ribera d'Ebre.
Les tres forces partidàries de la secessió perden un diputat, fonamentalment perquè la CUP no manté l'escó que tenia.
El Priorat es manté com una de les comarques més independentistes de Catalunya, el suport a aquesta opció fins i tot creix una mica i supera el 80%.

Girona es manté com la demarcació amb un major suport a l’ independentisme, però amb el 64,7% dels vots perd un punt respecte el 2015, tot i guanyar 9.000 vots. Amb l'excepció de Girona i Blanes, a la majoria de les principals poblacions de la demarcació retrocedeix en termes percentuals: Figueres, Olot, Lloret, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Castelló d'Empúries i també en comarques nítidament partidàries de l'Estat propi, com el Ripollès, la Garrotxa o la Cerdanya. Finalment,

A Lleida l’ independentisme manté 11 diputats, ja que JxCat (6) i ERC (5) en guanyen un respecte els 10 que tenia JxSí i la CUP perd el que va obtenir fa dos anys.

A les comarques més poblades guanya suports tant en termes absoluts com relatius, començant pel Segrià (+1,8), la Noguera (+,14), l'Urgell (+0,8) o el Pla d'Urgell (0,4).

 L'Aran es manté com la comarca menys independentista de Catalunya, amb només el 30,7% dels vots, i fins i tot registre una caiguda de tres dècimes. 

La CUP que tenia vots prestats s'ha vist perjudicada pel vot útil que ha anat a parar en gran part segurament a ERC i a JxCat.

5)  EN COMÚ PODEM ( ECP)
En relació als resultats obtinguts en les eleccions 2015 per CSQP ha perdut 42.799 vots que representa un 11,67% de vots.
En escons 3 menys que són 27,27%


Any      Nº  Vots      escanyes       %
2017      366.494       11              8,99%
2015      323.695         8              7,48%

Vallès Occidental.
En el Vallès occidental ECP ha obtingut menys vots que l'any 2015 en la pràctica totalitat dels municipis.
La pèrdua de vots a les ciutats més poblades és important.
La baixada se situa entre el 3% i 7%.
Sabadell: 3270  (3%)
Terrassa: 1923  (2%)
Rubí: 928 (3%)
Ripollet: 840 (5%)
Montcada i Reixac:  836 (6%)
Barberà del Vallès: 676 (4,4%)
Cerdanyola: 1040 (3,6%)
Badia:  456 (7%)

    ECP ha guanyat vots en:
    Matadepera: 45 (0,6%)
    Gallifa: 1 (1,3%)
    Rellinars: 6 (0,8%)
    San Cugat: 502 (0,6%)
6)  RESULTATS EN SANT CUGAT.
Els partits favorables a la independència sumen el 55,2% dels vots enfront del 58% del 2015

JxCat:  15.429 vots ( 29,2%)
ERC : 10.986 vots  (20,8 %)
La suma de JxCat + ERC  han aconseguit 2.756 vots més que JxSi que l’any 2015  que va tenir 23.659 vots  (47,9%).Probablement han sumat 2.230 vots de la CUP i 526 de nous votants.

C´s :  11.966 vots  (20,8%)  ha  incrementat en 3.215 vots.  Probablement ha sumat 1.309  vots del PP i 1.906 de nous votants.
L’any 2015 : 8.691 vots (17,6%)

PSC : 5.755 vots (10,9%)  ha incrementat en 2405 vots
L’any 2015 : 3.350 vots (6,8%)

              ECP : 3.476 vots ( 6,6%) ha incrementat en 502 vots
              L’any 2015 : 2.974  (6%)

              PP: 1.689  (3,2%) ha perdut 1.309 vots
              L’any 2015 : 2.998  (6,1%)

             CUP:  2.744  (5,2%) ha perdut 2.230 vots
             L’any 2015 : 4.974  (10,1%)


martes, 19 de diciembre de 2017

EL PP, PSOE Y CIUDADANOS REGULAN EN BENEFICIO DE LOS INTERESES DE LA BANCA PERJUDICANDO LA PROTECCIÓN DE LOS CONSUMIDORES AFECTADOS POR UNA CLÁUSULA SUELO.


El pasado 20 de enero de 2017 se publico el  Real decreto ley 1/2017 de 20 de enero de medidas urgentes de protección de consumidores en materia de cláusula suelo (en adelante RDL 1/2017), que pretendía como consecuencia del pronunciamiento del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 21 de diciembre de 2016, establecer un cauce que facilitara entre consumidores y entidades bancarias la resolución de las reclamaciones motivadas por las clausulas suelos.

Una norma que aprobó el gobierno del PP con el apoyo de los grupos parlamentarios del PSOE y Ciudadanos.

Cuando se publicó fuimos muchos que criticábamos que el gobierno hubiera regulado un mecanismo para un acuerdo extrajudicial que entendíamos favorecía en exceso a los bancos y que era muy dudoso que ayudara en la resolución de las reclamaciones de los afectados por una cláusula suelo en su contrato de préstamo con garantía hipotecaria.

El RDL 1/2017 solo es aplicable a los prestatarios que sean consumidores y personas físicas queda excluidas por tanto las personas jurídicas.
Asimismo regula los plazos de  presentación de la reclamación por el consumidor y de respuesta a la misma por la entidad y su artículo cuatro establece una regulación específica en materia de costas.
Solo si el consumidor rechazase el cálculo de la cantidad a devolver o declinase, por cualquier motivo, la devolución del efectivo e interpusiera posteriormente una demanda judicial en la que es obtuviese una sentencia más favorable que la oferta recibida de dicha entidad, se impondrá la condena en costas a ésta.

Han pasado diez meses desde su publicación y el balance de su aplicación no es nada satisfactorio.
Las entidades financieras siguen poniendo trabas a las reclamaciones presentadas.
A veces responden con el silencio y en las que contestan de forma positiva lo hacen facilitando cálculos que no contienen toda la información que sería necesaria para verificar su corrección.


Foto diario Expansión

Los juzgados especializados en las clausulas suelos, de forma exclusiva pero no excluyente a otros asuntos, que entraron en funcionamiento el pasado 1 de junio están colapsados por el elevado número de demandas recibidas.
Según los datos facilitados por el Consejo General del Poder Judicial (1),  de los Juzgados especializados, el que más demandas ha ingresado desde su entrada en funcionamiento hasta el pasado 5 de noviembre es el de Madrid, con 25.464. Le siguen el de Barcelona, con 10.362; y el de Valencia, con 5.745.

El Tribunal Constitucional (en adelante TC) admitió a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el grupo parlamentario de Unidos Podemos contra el mencionado  RDL 1/2017. El recurso señala que el contenido de la norma vulnera los artículos 14, 24 y 51 de la Constitución que regulan el principio de igualdad ante la ley, la tutela judicial efectiva y de protección debida a los consumidores.
Denuncian el mecanismo extrajudicial regulado en el mismo por las siguientes razones:
Deja a los deudores hipotecarios en una situación de desigualdad frente al banco que decide cómo cuándo y dónde devolver lo cobrado indebidamente.
Es discriminatoria respecto a las personas jurídicas.
Y muy favorable a los bancos en regulación de las costas.

Es previsible que pase mucho tiempo para que el TC resuelva este recurso y con ello que sea posible reparar el daño causado por este Real Decreto en la efectiva protección de los derechos de los consumidores.

(1)Comunicado del Consejo General del Poder Judicial  de 13 de noviembre de 2017

domingo, 17 de diciembre de 2017

DEBAT ELECTORAL TELEVISIÓ SANT CUGAT




El proppassat dia 15 de desembre vaig participar en representació D’EN COMÚ PODEM en el debat que va organitzar  la Televisió de Sant Cugat en motiu de les eleccions del 21D.
Aquí trobareu l’enllaç al vídeo del programa.


https://youtu.be/CZCMB4MBoEA

martes, 24 de octubre de 2017

MEDIDAS PARA FRENAR EL INCREMENTO ABUSIVO DE LAS RENTAS DE LOS ALQUILERES DE VIVIENDAS.


El pasado día 20 de octubre el Sindicat de LLogateres de Sant Cugat celebró una asamblea abierta.
En su desarrollo me correspondió atender las consultas legales que podían formular los asistentes sobre sus contratos.
Las preguntas que se formularon tuvieron que ver básicamente con la duración del contrato, el importe de la fianza y la renta del alquiler.
Fueron varias personas las que denunciaron como la propiedad pretendía, al vencer la duración de su arrendamiento, incrementarles en más de un 50% el importe del alquiler.
El aumento era tan brutal que no les quedaba más remedio que buscarse otra vivienda.
No podían entender cómo la propiedad podía actuar de esta manera cuando ellos como inquilinos a lo largo de estos años habían cumplido con regularidad el pago mensual del recibo del alquiler.
Estaban muy preocupados y me preguntaron que podían hacer.
Lamentablemente tuve que decirles que la normativa amparaba la propiedad, pues el artículo 17 de la Ley 29/1994 de 24 de noviembre de Arrendamientos Urbanos establece que la fijación de la renta será la que libremente acuerden el arrendador con el arrendatario.
En la práctica, son los propietarios quienes fijan unilateralmente que importe desean cobrar por el alquiler de su propiedad.
Al arrendatario solo le queda aceptar o no el precio exigido.
No hay negociación el propietario impone sus condiciones.

La posición de debilidad del inquilino ante el propietario para alquilar una vivienda exige un cambio de la normativa vigente.
Una reforma de la ley que hoy por hoy se antoja muy difícil de conseguir de un gobierno del PP.
Mientras tanto hay medidas que son factibles aplicar por los gobiernos autonómicos y locales para cambiar este situación que dificulta y en algunos casos hace imposible el derecho de todos y todas al acceso a una vivienda digna.

En primer lugar incrementando el parque de viviendas en alquiler.
En España solo el 18% del parque de viviendas es de alquiler.
Las Comunidades Autónomos y ayuntamientos deberían invertir en la construcción de viviendas sociales para incrementar su oferta que hoy en nuestro país no supera el 2% de las viviendas principales.
En Finlandia es del 16%, el 17% en Francia, el 18%en Reino Unido y Suecia, el 19% en Dinamarca, 23% en Austria y 32% en Holanda.

En segundo lugar penalizar la tenencia de viviendas vacías.

Manteniendo sin ocupar sus viviendas los propietarios especulan para maximizar el rendimiento económico de sus propiedades.
El INE censo, en el 2011, tres millones de viviendas vacías.

Estas dos medidas tendrían como consecuencia: 

Hacer posible que las familias con bajos ingresos puedan acceder a una vivienda digna.
Incrementar  la oferta global de viviendas en régimen de alquiler.
Incrementar la oferta de viviendas públicas en alquiler lo que acabaría con el dominio del sector privado de este mercado.
Presionar a la baja o como mínimo a la moderación los posibles incrementos de la rentas.

El ayuntamientos de Barcelona está ya trabajando con fuerza en esta dirección. 
Otros como el de Sant Cugat deberían hacer mucho más.




jueves, 12 de octubre de 2017

EL GOBIERNO ACTIVA EL ARTICULO 155 DE LA CONSTITUCIÓN Y SE HABLA DE REFORMAR LA CARTA MAGNA.


Ayer, en el Congreso de los diputados, Rajoy anuncio que el consejo de ministros había acordado requerir a Puigdemont que diga si ha declarado o no la independencia.
El gobierno lo hace a pesar de que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña  haya declarado que “ni la Ley de Transitoriedad, suspendida por el Tribunal Constitucional, ni ninguna declaración formal o aformal, implícita o explícita de independencia despliegan efecto jurídico alguno".

Se trata por lo tanto de una declaración política y nada más.


No tiene efectos reales pero da igual para el gobierno central que se empeña en seguir la vía jurídica para resolver el problema político del encaje de Cataluña con España.

Activa el procedimiento que establece el artículo 155 de la Constitución que requiere para su aplicación que una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España.

En esta estrategia judicial el PP se ve acompañado por Ciudadanos y  también por un PSOE que aplaudió la intervención del Josep Borrell que sirvió para blanquear la manifestación protagonizada por los ultraderechistas que se celebró el pasado domingo en Barcelona.

Rajoy no tiene una propuesta para Catalunya pero si piensa seguir sacando rédito electoral de instrumentalizar el enfrentamiento de Cataluña con los otros pueblos que conforman España.

El PSOE propone una reforma de la Constitución que el PP parece haber aceptado para hacer retoques y con la línea roja de no tocar el artículo 2 de la Constitución que establece la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.




No estoy de acuerdo con la declaración de independencia que formulo el President de la Generalitat apoyada en los resultados de un referéndum sin garantías y que no interpelaba a toda la ciudadanía de Cataluña.

La solución real al conflicto catalán requiere la celebración de un referéndum pactado que permita a los catalanes y catalanas decidir sobre cómo quieren relacionarse con España.

Un referéndum que pregunte no solo sobre la independencia sino también sobre otra opción que refuerce el reconocimiento, la singularidad y la autonomía de Catalunya.

Para ello el artículo 2 de la Constitución debe de ser reescrito eliminando toda  referencia a la indisoluble unidad de España.


miércoles, 4 de octubre de 2017

LA SOCIEDAD CIVIL DEBE DE MOVILIZARSE PARA FORZAR UNA NEGOCACIÓN ENTRE MADRID Y BARCELONA.


El Colegio de Abogados de Barcelona constituirá hoy, junto a otras nueve entidades, una comisión para impulsar el diálogo y la mediación entre Catalunya y España con el objetivo de hallar una salida pactada a la cuestión catalana.
El objetivo es formar una Comisión Independiente para el Diálogo, la Mediación y la Conciliación y estará formada por organismos sin adscripción política definida cuya neutralidad deberá ser aprovechada para lograr un proceso negociador. (1)
Aplaudo la iniciativa de mi colegio.
La sociedad civil y sus organizaciones han de dar este paso para que las partes se sienten a negociar y busquen un acuerdo que resuelva este grave conflicto.
La solución no es jurídica es política y lamentablemente nuestros gobiernos no son capaces de reunirse y hablar.
El dialogo político, entre los partidos con representación parlamentaria, hoy por hoy, parece imposible en el Congreso o el Parlament.
El Rey también se ha situado en un bando y ha olvidado su papel de moderación.
La mediación internacional propuesta por Puigdemont no es aceptada por Rajoy.
Hacerlo sería reconocer su incapacidad de gobernar España.
La Comisión de la UE reafirma no querer intervenir en asuntos internos de España.

Por todo ello entiendo que es necesario y urgente que la sociedad civil de Catalunya y de España se movilice para forzar la negociación entre sus gobernantes.




(1)    http://www.lavanguardia.com/politica/20171004/431780104911/collegi-advocats-comision-mediacion.html