lunes, 29 de abril de 2013

LA AMENAZA DE UNA NUEVA Y SIGNIFICATIVA DEVALUACIÓN DE LOS TRABAJADORES.




El próximo día 8 de julio cumplirá un año de vigencia la reforma laboral que limitó a un año la prórroga automática de los convenios.
La negociación colectiva fue una gran conquista histórica del movimiento obrero un instrumento básico, reconocido en un convenio de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) de 1949 y que cuenta con la máxima protección constitucional en su artículo 37.1: "La ley garantizará el derecho a la negociación colectiva entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios".
La reforma aprobada por el PP i  CiU acabó con la denominada ultraactividad de los convenios y ha dejado en prácticamente en nada la fuerza del convenio ahora,  tras concluir su periodo de vigencia, si no hay acuerdo en el plazo de un año entre las partes, morirá automáticamente.
La ley establece que"ese convenio colectivo desaparecerá y se aplicará, si lo hubiere, el convenio colectivo de ámbito superior que fuera de aplicación”. 
En ausencia de convenio de ámbito superior algunos expertos apuntan, con dudas, que se aplicaría el Estatuto de los Trabajadores.
Es decir las condiciones de trabajo se situarían en “el punto cero” y con ello podemos apreciar el brutal impacto de la reforma laboral.
La amenaza de una nueva y significativa devaluación del trabajo se cierne, según los sindicatos, en cerca de 3 millones de trabajadores y trabajadoras.
La consecuencia inmediata será un empobrecimiento general de los asalariados que acabará por hundir más el consumo y  la crisis en nuestro país se acentuara con mucha más fuerza.
Es el precio de la globalización impuesta por los mercados.




Viñeta Alfons López Publico.es

miércoles, 17 de abril de 2013

ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT UNA OPORTUNITAT PER UN PACTE DELS PARTITS D’ESQUERRA.





El govern del President Mas, malgrat ésser format en bona part per les mateixes persones que l'anterior als de les eleccions, ni tant sols ha presentat el projecte de pressupostos per aquest any.
Cal remarcar que els pressupostos anuals de la Generalitat, que son la llei més important d’un govern català, adquireixen una importància cabdal en el present context de greu crisis econòmica.
En els pressupostos es determina el com i en quina proporció cadascú de nosaltres aportarem recursos a la Generalitat i a que es destinaran aquests.
El benestar i la qualitat de vida dels catalans i catalanes depèn i molt dels pressupostos.

Per intentar sortir d’aquesta situació de paràlisis, CiU recerca el suport parlamentari dels diputats d'ERC o PSC per aprovar els comptes.
Uns pressupostos que s’anuncien de nou amb retallades de drets socials que afectaran les classes populars de Catalunya que són els votants naturals dels partits d’esquerra.
Aquesta amenaça, de més patiment per les classes mitges i treballadora, no sembla prou motiu a l’esquerra catalana per deixar de banda tacticisme de partit i ser capaços de consensuar una alternativa de projecte de pressupost al que presentarà el govern neoliberal de CiU.
Aquesta passivitat de les esquerres permetrà que el govern Mas continuï amb la seva política privatitzadora que esdevé intolerable en l’àmbit de la salut.

No es tolerable, al menysprear la igualtat dels ciutadans, que hospitals públics com el de Sant Pau i el Clínic, tinguin prestacions de serveis privats en els que previ pagament es pugui evitar les llistes d’espera.
Ésser operat ràpidament de varius es possible si pagues i si no hauràs d’esperar prop de 9 mesos.
PSC,ERC,IC I  CUP haurien de deixar les seves diferències en segon lloc i fer que els pressupostos 2013 de la Generalitat, a més d’aturar les retallades de serveis públic, haurien de  fer un pas en la recuperació del nivell que tenien en l’any 2010.(1)
Els votants d’esquerra ben segur recolzarien aquest pacte del tot necessari per la situació d'emergencia social que viu Catalunya.



(1)
Veure escrit de Vicenç Navarro "La Generalitat té alternatives"
http://www.vnavarro.org/?p=8778&lang=CA

viernes, 5 de abril de 2013

Lucha de clases.





Las desigualdades sociales son cada vez más grande , las personas pobres son cada vez más numerosas y con menos renta y al contrario los ricos lo son cada vez más.

La “revolución de los ricos" ha impuesto ,particularmente en estos últimos 5 años,un nuevo reparto de la riqueza que ha incrementado las diferencias de ingresos entre ricos y pobres .

La brecha es tan enorme , tan injusta que el malestar social estalla diariamente en las calles.

España es el estado con mayor desigualdad social de los 27 países de la UE.

A pesar de ello Rajoy y Mas no escuchan y siguen recortando el gasto social y no se atreven en exigir una mayor contribución fiscal a la rentas altas ni persiguen de verdad el fraude fiscal.

Protegen y aumentan los privilegios de la clase burguesa.

















Viñeta: Alfons López Püblico.es
Grafico El Pais




sábado, 23 de marzo de 2013

Mohandas Gandhi

“ Hi ha prou a la Terra per a les necessitats de tots, però no suficient per satisfer l’avarícia de tots”

jueves, 21 de marzo de 2013

UN NOU PSC PER A RECUPERAR LA CREDIBILITAT.



“CANVIEM EL PARTIT PER CANVIAR LA SOCIETAT.” 

  
El socialisme , el PSOE i el PSC es troben immers en una greu crisis de projecte i de model de partit.
El ser capaços de canviar la nostra organització ens habilita i ens fa creïble davant de la ciutadania per a canviar la societat.
El model de partit ha de ser l’exemple de la societat que volem construir.

LA PROFUNDITAT DE LA CRISIS DEL PSC.

El PSC ha passat de rebre el suport l’any 1999 de 1.183.299 electors (38,2%de vots) a nomes 523.333 (14,6% de vots) i els últims sondeigs reflexen una pèrdua continua de la intenció de vots que es situaria ara al voltant d’un 13%.
El trencament de la disciplina de vot de diputats socialistes en el Parlament de Catalunya i per primera vegada en el Congres de Madrid projecte una imatge de desunió.
La corrupció que afecta  a dirigents i càrrecs de nostra partit.

UNA PESADA MOTXILLA POLÍTICA D’INCOMPLIMENTS DEL PROGRAMA I DE RETALLADES DE DRETS.

El govern Zapatero, acusat de mentir i incomplir el seu programa electoral, va iniciar les polítiques de retallades del estat del benestar i dels drets dels treballadors i treballadores.
Els socialistes tenim una pesada motxilla que ens impedeix, malgrat reconèixer els errors comesos i presentar  propostes més properes al nostres valors i principis, recuperar la confiança de les persones progressistes i que ens manté desconectats, marginat fins i tot  com a partit,  dels múltiples moviments socials que lluiten contra la política neoliberal.

LA RECUPERACIÓ DE LA CREDIBILITAT  COM A  PAS PREVI I NECESSARI PER ÉSSER ESCOLTATS I  SITUAR-NOS DE NOU COM ALTERNATIVA DE GOVERN.

Es imprescindible la renovació inmediata de càrrecs ocupats per dirigents que han estat protagonistes destacats de la política dels últims governs socialistes i  que malgrat la seva vàlua son escoltats amb sospita per la ciutadania y no tenen la capacitat de ser creïbles.

La ciutadania demana més transparència i obertura dels partits a la societat i major pes dels ciutadans i ciutadanes sobre les decisions dels seus aparells.
Els i les militants reclamen que sigui real la seva participació en la formació de la voluntat col·lectiva del partit.
  
Aplicant reformes substancials a  la nostra organització demostrarem, amb la veritat dels fets, que som capaços d’aplicar canvis a la societat i iniciarem la recuperació del suport dels qui ens han abandonat per altres alternatives electorals o per l’abstenció.

Per totes aquestes raons proposo:
  
 DEMOCRÀCIA DIRECTA I PERMANENT PER UNA MILITÀNCIA PLENA.

Les conferencies convocades per debatre en el diferents àmbits la renovació de la proposta política dels socialistes es una bona iniciativa que aplica uns instruments de participació tradicionals que limita la participació i la decisió a un grup reduït de persones i no soluciona la critica envers el funcionament poc democràtic del partit en les deficiències de la lògica representació-decisió.

Es proposa:
Aplicar el dret directa i permanent de vot per cadascuns dels militants del partit i simpatitzants.

Implantar els mecanismes adients per a la participació directa de tots els i les militants del partit, dels simpatitzants i ciutadans , que així ho sol·licitin prèviament, en la elaboració, debat i aprovació de les politiques del partit.

INCORPORAR  LES TIC COM A MITJÀ PER FER EFECTIU EL DRET INDIVIDUAL  PER A PARTICIPAR EN LA ELABORACIÓ, DEBAT  I VOTACIÓ EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA VIDA DEL PARTIT.

Per tal de donar compliment als nostres Estatuts s’ha d’iniciar sense demora la incorporació plena de les TIC , un mitjà que tenim, per seguir el camí que ens mostra la societat civil i fer possible que el funcionament del partit sigui sobre la base de la democràcia directa , obert a la societat per aplicar nous formats de fer i pensar la política.

Es proposa:
Implantar el vot electrònic i iniciar la seva aplicació en l’aprovació de les politiques que es debatran en les diferents convencions.

Habilitar les agrupacions com a lloc de votació electrònica per  a totes les persones que no tenen accés particular a Internet.

PER UNA AUTÉNTICA MERITOCRÀCIA EN LA DESIGNACIO DE CÀRRECS ORGÀNICS I INTEGRANTS DE LES CANDIDATURES DEL PARTIT. 

En el nostre partit la clau sempre és qui , el com es fa una candidatura, sigui per òrgans interns o eleccions externes, i el mètode de votació per llistes tancades un sistema no meritocràtic que tendeix naturalment a la oligarquització del partit , a eliminar la dissidència i no deixa opció als militants per triar als companys o companyes que els convenç mes.

L’objectiu és que el nostre partit presenti els millors candidats a les eleccions i designi les persones mes valuosos de l’organització  per ocupar càrrecs orgànics introduint la competència, una igualtat d’oportunitat entre els que volen ser candidats.

Es proposa:

La elecció de  tots els càrrecs interns i candidats a institucions representatives respectivament, pel vot secret a persones que determinaria l’ordre en les llistes dels candidats del partit, dels afiliats i d’aquests amb els dels ciutadans que es registrin en les primàries.

LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ.

Els socialistes hem de demostrar que realment volem acabar amb la corrupció, que de cap manera protegim als pocs militants corruptes i que entre la innocència i culpabilitat hi ha el compliment d’un comportament ètic que exigirem amb la vigilància d'un òrgan totalment independent.  

Es proposa:

Modificar en el termini de tres mesos  la composició de la Comissió de Garantia la qual passarà a ser formada per persones externes al  partit que seran designades en un procés obert, en la formulació de propostes i posterior votació, a la ciutadania mitjançant Internet.

L'actuació de la comissió serà totalment independent dels òrgans del partit poden actuar bé a petició de l’executiva, de 50 militants o d’ofici.

POLÍTICA DE PACTES. 
   
Els pactes de govern en les diferents institucions són valorats per la ciutadania com a pèrdua d’identitat, de renúncia als nostres objectius politics i de tenir com a únic objecte el repartiment de poder i en algunes ocasions han estat el preludi de gestions corruptes.

Recuperar un projecte clar requereix una política de pactes coherent amb la nostra ideologia, amb el nostre projecte de defensa dels valors de justícia social, solidaritat i igualtat d’oportunitat.

Es proposa:

Limitar la política de pactes de govern amb les forces d’esquerra i progressistes.

RENDIMENT DE COMPTES A LA CIUTADANIA.

Rendir compte es un gest democràtic obligat per a recuperar la confiança dels electors.

Es proposa:

Iniciar les gestions per incorporar l’avaluació́ de resultats i el grau d’assoliment de les propostes dels nostres programes polítics com a un pas previ i imprescindible per dur a terme el rendiment de comptes davant la ciutadania.
Abans del 30 de juny de 2013 s’haurà d’aprovar per la militància el sistema de rendició de comptes i la composició de la comissió d’experts que haurà d’emetre el seu informe.

FISCALITZACIÓ DELS COMPTES DEL PARTIT.

La experiència ho ha demostrat: el tribunal de comptes no ha estat eficaç a l’hora d’evitar i sancionar comportaments inadequats  i ha de ser reformat en profunditat.
Al marge d’aquesta reforma el partit ha de ser totalment transparent respecte als ingressos que rep i justificar la seva utilització.

Es proposa:

Encarregar amb efectes de present exercici una fiscalització anual externa dels seus comptes i fer públic els seus resultats en el primer trimestre de cada any.

LIMITACIÓ MANDATS I INCOMPATIBILITATS.

En consideració al criteri establert en els nostres estatuts de respondre a la crítica de la ciutadania amb un comportament exemplar, a la necessitat d’apropar els càrrecs electes als seus electors i garantir la plena dedicació que requereixen l’exercici de determinades funcions publiques.

Es proposa:

Aplicar, en la propera renovació de càrrecs interns i de designació de candidats, el límit establert de permanència i sotmetre les possibles excepcions a l’aprovació mitjançant votació secreta de les organitzacions territorials corresponents i posteriorment, si correspon, del propi Consell Nacional. 

Aplicar en el termini màxim de tres mesos un régim de dedicació exclusiva en l'exercici de responsabilitat de govern en administracions locals, de membre del Parlament , Congrés o Senat.


sábado, 23 de febrero de 2013

LA LLEI DE CONSULTES UNA OPORTUNITAT PER UNA CIUTADANIA PLENA.

Vinyeta Mikel Casal - Público



El propassat dia 13 de febrer, la Llei de Consultes va arrancar la seva tramitació en el Parlament amb l’acord de CiU, ERC, PSC i la  CUP, que van signar la creació de la ponència conjunta.

Aquesta llei impulsada per CiU i ERC té per aquests partits l’objectiu de facilitar l’exercici del dret a decidir del poble català respecte a l’independència.

Artur Mas i CiU varen fer bandera del dret a decidir en les eleccions del passat mes de novembre.

El dret a decidir, com no podia ésser d’una altre manera, va incomodar el PSC, que es va veure atrapat en aquesta “trampa”que va acaparar els debats electorals.

Fer que el poble sigui actor del seu futur resulta atractiu i difícil de rebatre sobretot en un context de crisis del funcionament de la democràcia.

“El no ens representen” com eslògan de nombroses manifestacions i els resultats dels sondeigs d’opinions fan palès aquesta crisis de la democràcia.

El 52,7% dels espanyols opinen que la nostra societat es poc o gens democràtica.(1)

El sistema representatiu no funciona correctament i els electors valoren que els diputats converteixen el seu vot en un “xec en blanc”.

Les iniciatives legislatives populars, regulades a Espanya i Catalunya i enteses com a peces claus de la democràcia, son difícils de presentar, per les exigències legals que han de complir, i en la pràctica no acaben d’ésser favorablement recollides en una llei.

La qualitat de la democràcia és baixa i el poble titular de la sobirania es veu en la pràctica privada d’aquesta de forma quasi permanent.

No hi ha democràcia real si no es participa, si els governants i parlamentaris no son, de veritat, la veu del poble .

El funcionament del nostre sistema democràtic no fa realitat que “la voluntat del poble es la base de la autoritat del poder públic”.(3)

La creació de la ponència per la Llei de consultes es, en la meva opinió, una oportunitat per a resoldre el deficient funcionament de la democràcia burgesa.

Els partits d'esquerre haurien de formular una llei per a donar la paraula a la societat civil respecte al seu futur com a nació i en totes aquelles decisions essencials que afecten al nostra model de societat  i del contracte social català.

Així, per exemple, la Llei de Consultes hauria de preveure la participació directa del ciutadans i ciutadanes en l'aprovació de les línees definitòries dels pressupostos anuals de la Generalitat.

Aquesta norma , com altres que tant incideixen en el futur de les persones, han  d’ésser tramitada amb un procediment que pugui garantir que el text aprovat recull  la voluntat col·lectiva dels catalans i catalanes.

Ara es el moment  de resoldre les imperfeccions del sistema representatiu, que es desenvolupa en un context de mandats imprecisos i de negociacions per arribar a consensos, per tal d’assegurar que els diputats reflecteixin amb la major precisió possible als representats.

La llei de Consultes ha de fer possible una ciutadania plena.




NOTES:

(1)
CIS
Estudio nº 2.972. Barómetro de diciembre 2012

Pregunta 11
Y en su opinión, ¿diría Ud. que, actualmente, la sociedad española es muy, bastante, poco o nada…?
Democrática Muy Bastante Poco Nada N.S. N.C. (N)
                       5.0    37.1       43.0    9.7     4.9   .3  (2480)
Pregunta 12
¿Y cree Ud. que dentro de 5 años la sociedad española será más, igual o menos…?
Democrática Más  Igual  Menos N.S. N.C. (N)
                      20.4   50.7   18.9     9.7    .3    (2480)

(2)
VIQUIPÈDIA
A Espanya:

L’article 87.3 de la Constitució Espanyola contempla la possibilitat, regulada segons la Llei Orgànica 3/1984, de que els ciutadans proposin iniciatives de llei amb el suport de 500.000 signatures, propostes que la llei denomina ILP (Iniciativa Legislativa Popular).
Des de l'inici del període democràtic el 1978, només nou ILP han passat el filtre de la Mesa del Congrés i tan sols una ha estat aprovada pel Ple del Congrés, relativa a la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal.
A Catalunya:
La Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular regula la institució de la iniciativa legislativa popular a Catalunya, entesa com una peça clau en el funcionament del sistema democràtic. El nombre de signatures que calen per a que la ILP prosperi
a Catalunya és de 50.000.

(3)
Article 21, 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

miércoles, 13 de febrero de 2013

LA NISSAN, COMO PARADIGMA DE LA AGUDIZACIÓN DE LA EXPLOTACIÓN DE LA CLASE TRABAJADORA.


Ilustración Alfons López Público




La multinacional  Nissan confirmó, hace pocos días, que la planta de la Zona Franca de Barcelona fabricaría a partir de julio de 2014 un nuevo turismo de la marca.

El responsable de Operaciones Industriales de Nissan en España, Frank Torres, aseguró que esta decisión permitirá “evitar” nuevos expedientes de regulación de empleo en 2013 y 2014,  atraerá una inversión de 130 millones de euros y permitirá crear 1.000 empleos directos y 3.000 indirectos.

La dirección de la empresa tomó esta decisión después de una larga negociación en la que parte sindical ha aceptado una rebaja salarial del 20% para los nuevos empleados, aunque el acuerdo blinda a la actual plantilla, por antigüedad, en caso de futuros despidos.

La doble escala salarial rompe el principio de "a igual trabajo igual salario".
Los futuros trabajadores de la Nissan serán objeto de discrimacion por razón de ser nuevo empleado de la empresa su salario será más bajo y se vulnera uno de los principios fundamentales del derecho del trabajo.

El principio de igualdad de remuneración por un trabajo de igual valor consagrado en la Constitución de la OIT de 1919  fue consolidado por el Convenio sobre igualdad de remuneración, 1951 (núm. 100).

Este convenio establecía como garantía innovadora la de «igualdad de remuneración por un trabajo de igual valor», y no sólo por un trabajo «igual» o «similar».

España, como muchos países, ha ratificado este convenio.

La aplicación de una doble escala salarial no es una novedad en la empresa Nissan.

Una práctica que, según las doctrina del Tribunal Constitucional y Supremo, puede ser legal en función de su justificación.

Estos tribunales han dejado muy claro que no cabe justificar la diferencia de retribución de un empleado respecto a otro por el hecho de haber ingresado en la empresa en una fecha distinta.

La creación de empleo es una de las razones que pueden justificar la inclusión de una doble escala que regule las condiciones económicas.

Este es precisamente uno de los argumentos mencionados por las partes. Empresa y sindicatos, para justificar esta medida.

Una práctica que a pesar de ser aceptada por los tribunales no deja de ser injusta, discriminatoria, regresiva para la dignidad de los trabajadores.

Este trato desigual repercute de forma negativa en  la motivación de los trabajadores y trabajadoras  en su compromiso con la mejora de sus competencias y  productividad.

La amenaza de quedarse sin trabajo esta coaccionando y desequilibrando las relaciones laborales  a favor de  los empresarios, socavando de este modo  la justicia en el lugar de trabajo.

Los representantes de los trabajadores en una posición de extrema debilidad se ven forzados a aceptar la desigualdad salarial.

El capital  y sus representantes, con la complicidad del gobierno y sus reformas legislativas, agudizan la explotación de la clase trabajadora.