Mas, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.

El pròxim mes de desembre Artur Mas i el seu govern auto-denominat "dels millors" complirà dos anys al front de la Generalitat, sense complir cap dels tres objectius que es va marcar.
Reactivació econòmica.
Política social.
Pacte fiscal.

El balanç no pot ser més negatiu.

La política de retallades ha empitjorat greument les condicions de vida de la gran majoria dels catalans i catalanes.
La sanitat, els serveis socials i l'educació han patit unes severes disminucions de recursos tant en personal com en material.
La qualitat d'aquests serveis,com no podia ser d'una altre manera, ha baixat notablement malgrat les afirmacions demagògiques en sentit contaria dels consellers responsables.

El pitjor de tot es que ni tan sols ha permès aconseguir l'objectiu fixat pel president Mas, de reduir el deute de la Generalitat.
El resultat ha estat, pel contrari, un increment del endeutament de la Generalitat .

El fracàs es total , "el govern dels pitjors", tossudament aplica una política que porta a Catalunya al suïcidi econòmic i social.
Artur Mas no es vol assabentar que la crisi es de demanda i d'ocupació i es incapaç d'entendre que s'equivoquen quan afirmen que l'economia d'un país es la mateixa que la d'una família.

Si una família retalla en la despesa no té cap efecte en la societat. Si un govern retalla, la demanda total caurà i l'atur pujarà. La capacitat de retornar el que deu baixa, els seus ingressos impositius cauen.

Retallant i retallant la despesa pública estan condemnant a desaparèixer a les empreses, que ja no tenen qui vendre a Catalunya, i els comerços que no tenen compradors.

La Generalitat al no pagar el que deuen estan ofegant a petits i mitjans empresaris i particularment a les que presten serveis en l'àmbit social i sanitari.

També no paguen les subvencions, que malgrat tot segueixen convocant de forma irresponsable cada any, que han promès a entitats esportives, culturals o de comerciants posant en perill la seva continuitat i per tant la tasca de cohesió social que realitzen en la societat catalana.

Diuen que no hi ha alternativa.

Si que existeix ,com ho ha explicat Vicenç Navarro, CiU en lloc de fer retallades podria haver incrementat els ingressos.

Recuperant l'impost de successions (400 milions d'euros) que CiU ha eliminat, i el de patrimoni, centrant-se en grans fortunes (325 milions),

Crear un impost ecològic, 5 euros per cada vol que surti del Prat (150 milions) i gravant els súper beneficis i salaris dels banquers, tal com va suggerir, fins i tot, el Gabinet d'Estudis del Fons Monetari Internacional (600 milions), a més d'eliminar el frau fiscal, que és al voltant de 7.000 milions d'euros a Catalunya.

Exigir a les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties Laborals haurien de pagar al Servei Català de Salut els més de 300 milions d'euros que els deu per cobrir els costos de les malalties per causes laborals.
Aquests i altres impostos a més d'evitar les retallades en despesa social i la pèrdua de llocs de treball en el sector public(1) frenaria el creixement de l'endeutament de la Generalitat i sobretot sortir-nos del camí cap al retrocés econòmic i social que ha escollit el govern Mas.

Per amagar el fracàs de la seva gestió s'agafen al pacte fiscal i ara a la senda impossible de l'independència.

Cóm poden demanar ara la independència, desprès d'haver pactar contínuament amb el partit que va rebaixar l'estatut promogut per Maragall i acordat amb aquest sotmetre Catalunya a d'Intervenció dels homes de negra de Montoro.
Cóm poden demanar la independència si el futur es l'Europa federal.
CiU no dubta en manipular els sentiments patriòtics de bona fe de milers de catalans i catalanes que pensen que aquest govern vol el seu benestar.

Es convenient recordar que al llarg dels anteriors 23 anys de govern de CiU, la despesa social de Catalunya va quedar a la cua de l'Europa del 15. Les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes no van millorar el que correspondria per el rang que ocupa el nostre país en el PIB dels països europeus.

En la reunió d'avui Rajoy en tant sols dues hores ha tancat, al president de la Generalitat, la porta a la negociació del pacte fiscal.

El govern Mas, per fugir de les responsabilitats i amagar el fracàs de no aconseguir cap dels seus objectius, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.




NOTA
(1)Solament un adult català de cada deu, treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar a Catalunya (un nombre molt semblant a Espanya). Com a comparació, un de cada quatre suecs treballa en tals serveis.

No soc independentista.

Una afirmació rotunda que pretén aclarir els dubtes sobre la meva opinió  en relació a la independència de Catalunya.

"Sóc partidari de la independència "va ser el títol que vaig escollir en un anterior escrit.

En el desenvolupament del mateix no vaig saber transmetre que em referia a la independència de la persona, a l'emancipació de l'individu.

Pretenia assenyalar la importància de la independència individual i com la dreta nacionalista la impedeix amb la seva política social i econòmica.

La política conservadora no permet la igualtat d'oportunitat privant així a la immensa majoria de les persones la possibilitat de dur a terme el seu projecte personal.

Un exemple ho tenim en l'ambit laboral.

L'última reforma laboral, impulsada per CiU i PP, ha donat a l'empresari les màximes facultats per organitzar com ho desitja l'empresa sense atendre la opinió dels empleats.

El socialisme propugna altres formes de gestió de les organitzacions que permeten l'emancipació dels treballadors i treballadores.

L'autogestió o la cogestió dona als treballadors l'oportunitat de participar en les decisions estratègiques de l'empresa i així poder decidir sobre el seu futur laboral.

La solidaritat és una altre raó per la qual no sóc independentista .

La dreta només creu en l'individualisme i el nacionalisme, és una expressió d'aquest valor.

CiU i PP són nacionalistes, s'emboliquen en la bandera nacional per tenir la hegemonia electoral, quan en realitat tenen com únic objectiu el defensar i reforçar els privilegis de la burgesia catalana i espanyola respectivament.

En el context de la globalització de l'economia,el nacionalisme serveix a la dreta per mantindre dividida la classe treballadora i que competeixi entre ella, acceptant condicions de treball cada vegada més precàries.

Una mostra del seu individualisme ho veiem quan no volen un estat que redistribueixi la riquesa.

Els socialistes, al contrari, creiem que hem d'ajudar-nos els uns als altres i particularment ajudar als més desprotegits als més necessitats amb un estat de benestar ben finançat i que ofereixi bons i amplis serveis socials, sanitaris i educatius.


Defenso el model d'organització federal per a Espanya i Europa.

En un estat federal els seus membres comparteixen un projecte, un futur en el qual cadascun aporta el seu saber i fer per caminar junts i arribar més lluny en el progrés, en el benestar de la població.

La federació com a autoritat superior ha d'actuar amb respecte a la diversitat, dignitat i responsabilitat dels pobles que la componen, proporcionant els mitjans necessaris per la realització d'un projecte de desenvolupament comú.

Un projecte que prioritzi la col.laboració amb la finalitat que tots els pobles avancin de forma solidària i igualitaria en el seu desenvolupament econòmic i social .

Un projecte que sigui respectuos amb les singularitats de cada poble.

La realització del projecte s'efectuarà, aplicant el principi de subsidiarietat, amb la presa de decisió i gestió la més propera possible on s'ha de dur a terme una política.

Soc partidari de la independència.

"Sóc l'amo del meu destí.
Sóc el capità de la meva ànima."
"Invictus", de William Ernest Henley


Reclamo la meva independència, la teva, la de tots els que vivim a Catalunya.

Una independència que permeti a cadascú escollir i realitzar un projecte personal i professional.

Un independència personal en el marc d'una societat catalana on ningú sigui exclòs .

Una societat que garanteixi a totes les persones la igualtat per formar-se, per a treballar amb unes condicions laborals i salarials dignes i, en cas de necessitat, a rebre la protecció social i assistència sanitària adequades a les seves necessitats.

La independència personal que reclamo es respectuosa i solidaria amb la dels altres, visquin o no a Catalunya.

La política de la dreta nacionalista catalana i espanyola afavoreix els privilegis dels poderosos dels rics i deixa a la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes sense la possibilitat de ser sobirà amb el seu projecte de vida.

Crear les condicions que cada persona sigui l'amo del seu destí es la prioritat per la que hem de lluitar.

El pacte fiscal com a coartada a les retallades a les despeses social del govern de CiU

De manera recurrent el president de la Generalitat , Artur Mas i demés membres del seu govern afirmen que degut al dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte a Espanya no tenen més alternativa, no tenen més remei que fer retallades en sanitat, educació i serveis socials.


L'actual govern de CiU ha pres gust en l'enderrocament de l'estat del benestar i fa mèrit per ésser un alumne aventatjat en el compliment de les directius que venen de la denominada troika , Comissió Europea, BCE i FMI .


La eufesmeticament denominada política d'austeritat, per no dir retallades de despeses socials, aplicades pel govern de la Generalitat té una justificació ideológica que correspon al model de societat conservadora.

No executen aquesta política, com verbalitzen, per obligació sinó per convicció.

La verdadera ideologia de CiU queda prou clara quan afirmen que la salut es una qüestió de la que casdascú s'ha de preocupar que és una qüestió privada.

La societat desigualtat que volen mantenir. Els rics son els que protegeixen quan supremeixen l'impost de successió i els pobres que volen excloure de la societat quan endureixen els requisits pel cobrament de la Renda Minim d'Inserció (RMI) .

Per CiU els serveis que conformen l'Estat de benestar no son la seva prioritat política i així ja ho va demostrar quan governaven entre els anys 1991 i 1999.

En aquest període de bonança econòmica ,segons Vicenç Navarro* ,la despessa social de Catalunya respecte al PIB va patir un retrocés, al passar de representar el 18,8% en 1991 al 17,5% en 1999.

Per contra als països europeus va augmentar, de promig la despessa en protecció social del 26,5% al 27,6%.

El govern de CiU no va aprofitar el creixement econòmic per millorar l'estat de benestar perquè no ès la seva prioritat redistribuir la riquesa.

Els problemes de Catalunya són greus. El dèficit fiscal és real pero sobretot ho és el dèficit social, de més de 10% respecte a la UE, del que no vol parlar CiU.

La reclamació de pacte fiscal per part del president Mas pretén imposar el conflicte nacional amb Espanya al social intern, fins i tot ara, en la major crisi social que pateixen els catalans i catalanes.

La tàctica de CiU , com ho ha estat fent des de l'inici de la democràcia, és mantenir permanentment a l'agenda política el conflicte amb Madrid per amagar la seva identitat de dreta neoliberal i així poder perpetuar la seva hegemonia política.

Els socialistes hem de reaccionar i fer de les polítiques socials el tema numero de l'acció política i promoure un ampli moviment de la societat per reclamar una política al servei de les classes populars


*http://www.vnavarro.org/

El PSC ha de demanar al govern de la Generalitat que els col.legis que separen per sexe siguin exclosos del finançament public.

El Tribunal Suprem d'Espanya acaba d'establir en dues sentències que els col.legis que separen per sexe , malgrat no qüestiona la legalitat d'aquests , que discriminen i que per aquest fet no poden rebre diners públics.
A Espanya hi ha uns 150 col·legis d'aquest tipus , dels quals uns 70 estan concertats, Catalunya, amb 16, és la Comunitat Autònoma amb més centres d'aquesta característica.

La majoria estan vinculats al Opus Dei i en realitat son col.legis d'élit a la que no poden accedir alumnes de totes les classes socials.
El PP a través del ministre d'educació ja ha manifestat la seva intenció d'evitar l'aplicació de la sentència modificant la normativa per assegurar que aquests tipus de col.legis puguin rebre l'ajuda de l' administració.

Per la seva part CiU ha afirmat que aquest tema està resolt a Catalunya i per tant la sentència no s'ha d'aplicar.

La LLei d'Educació de Catalunya (LEC) , votada pel parlament l'any 2009, recull que els col.legis que separan nens i nenes es poden beneficiar del concert amb la Generalitat.

Com tots recordàrem la LEC impulsada pel conseller Ernest Maragall va ser pactada amb CiU i per aquesta previsió i d'altres articles va dividir el govern presidit per Montilla amb la oposició d'IC.

El conseller va aconseguir el suport d’una part de l’opinió pública amb el discurs de millora de l’educació que presumiblement la Llei comportava pero no va aconseguir la complicitat decidida de sectors amplis del món de l’ensenyament com les organitzacions sindicals majoritàries a l’escola pública i els centres docents i els professors de l’escola pública.

IC es va oposar a part de la llei , la seva portaveu en el debat de la llei va retreure que : “...la Llei catalana tindrà el dubtós honor de ser la primera llei de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes és una opció amb dret a concert.”

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP), Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), es van oposar al contingut de la llei i van plantejar conjuntament esmenes a la LEC, pocs dies abans de la seva aprovació.

Per aquestes organitzacions , la LEC “trencava amb el model de servei públic del Pacte Nacional per a l’Educació, on es promou el caràcter públic del servei educatiu com a superació de la segmentació de l’alumnat d’acord amb els seu nivell socioeconòmic i no estableix l’obligació en relació a la gratuïtat, l’accés en condicions d’igualtat, l’escolarització mixta ...i denunciaven que, per les facilitats que es donen a l’escola privada concertada, l’escola pública deixa de ser referent de qualitat del servei públic d’educació”.


Les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya reobren amb força el debat que va generar l'aprovació de la LEC en el qual es va parlar dels drets, de la religió, dels estereotips socials i estudis científics (o pseudocientífics), per dirimir el fet que rebin diners públics, sinó també la pròpia existència dels centres separats.

Els defensors de la separació de sexe argumenten que s'obtenen millors resultats acadèmics obviant que l'escola no solament ensenya, sino també socialitza.

Fa poc un treball, publicat en la revista Science, com ja ho havia fet un informe de l'OCDE, va concloure que els estudis sobre les millores acadèmiques de l'educació separada no són sòlids, que aquest tipus d'escoles l'única cosa que aconsegueixen és augmentar el sexisme al no afavorir que els nens interioritzin idees d'igualtat entre sexes, alimenten els estereotips i augmenten els prejudicis existents i la ineqüitat.

El PP com CiU per defensar les escoles que separen per sexes, citen la Constitució la qual estableix , que els pares tenen dret al fet que els seus fills rebin “la formació religiosa i moral” desitjada.


Però el Suprem, tant en el cas de la segregació com en el cas de l'objecció a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, ha rebutjat que la llibertat d'elecció es vegi afectada.


El govern Mas, amb la coartada de la crisis, en els presupostos de la Generalitat ha retallat severament el finançament del sistema educatiu que ha afectat particularment a la xarxa de centres públics.


CiU no pensa complir amb la previsio de la disposició final tercera de la LEC que recull el compromís que "el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d'assolir els objectius que marca que la llei situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea, que se situa al voltant del 6% del PIB".


Altres mesures adoptades per CiU com la supressió de la sisena hora en els col.legis públics o l'increment de les matricules fan inviable el propòsit que l’educació pública sigui l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català.


La dreta sense complexe aplica el seu model de servei d'educació en harmonia amb una societat que volen desigualt i individualista.


La política regressiva de CiU respecta a l'escola pública, la obligada coherència amb els valors que defensen els socialistes i les polítiques desenvolupades en altres ambits, per fer realitat l'igualtat d'homes i dones i el pronuciament del Tribunal Suprem d'Espanya, justifiquen, al meu entendre,que el PSC demani al govern de la Generalitat que deixi sense ajuda pública els centres educatius que separen per sexe.

Una canallada del govern del PP respecte als joves.

Canalla : persona menyspreable i malvada. 

El Pla Prepara va néixer en 2011 com a “última xarxa de seguretat” durant 6 mesos per aquells aturats que han esgotat totes les prestacions i subsidis possibles.

Després de molt dubtes i d'espera en Rajoy va accedir a continuar amb el pla però "millorant la seva eficàcia".

La prórroga finalment aprovada pel govern del PP afegeix nous requisits que  haurà de complir la persona en situacio d'atur per a beneficiar-se de l'ajuda, la qual s'ha incrementat a 450€.

En primer lloc ho podrà demanar una persona en situació d'atur de llarga durada, és a dir, que hagi passat 12 dels últims 18 mesos sense feina. 

En segon lloc, els seus ingressos, així com els de tots els membres de la seva família, no podran superar els 481 euros , quantitat equivalent al 75% del salari mínim interprofessional de 600 euros. 

A tal efecte s'haura de sumar les rendes de tota la família, inclosos els pares, en cas que convisquin amb els integrants de la unitat familiar. Fins ara, només s'incloïa en aquest càlcul al cònjuge i als descendents. 

I finalment, l'aturat haurà d'acreditar que ha buscat activament ocupació des que va esgotar la seva prestació fins que va demanar l'ajuda. 

Més de la mitad dels joves del nostre país no troben feina i molts dels que tenen un treball ho han aconseguit acceptant un contracte laboral en condicions precàries i salaris tant baixos que no han pogut emancipar-se i han de continuar vivint amb els seus pares.

Els que varan arrivar a tenir una ocupació i que ara es troven a l'atur es veuràn especialment afectats per a l'aplicació d 'aquests requisits.

Al greuge de no tenir feina i d'haver de tornar a viure amb els seus pares s'afegeix l'agravant establert pel  pla prorrogat que els farà sentir-se encara més depenent de la seva família.

La dreta, sense pietat i coherent amb altres mesures que fan  pagar les conseqüències de la crisis als mes febles, aprofundeix en l'abatiment emocional que provoca en tota persona la seva situació  d'aturat.

El PP vol que el jove aturat, a més de sentir-se inutil i sense possibilitat de portar endavant un projecte professional i personal , es senti depenent  dels seus pares.

Una autèntica canallada del govern respecte als joves.

Com podem guanyar la batalla de les ideees per una societat igualitaria i solidaria?

Recordant a Gramsci els progressistes hem de guanyar la batalla de les idees per  a substreure a les classes populars de la ideologia neoliberal qu'imposa una agenda d'enderroc de l'estat del benestar.

El PP i CiU afirmen cínicament que no qüestionent l'estat del benestar i fins tot que les retallades qu'apliquen son necessàries per a garantir la seva continuïtat.

Dirigents d'aquests partits de dreta ens diuen:

Que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que no es podem permetre el luxe de la llei de la dependència i que la salut es una qüestió privada .

Exposen la necessitat de l'austeritat entesa com a estalvi i no com gastar millor, exigeixen rigurositat en les despeses però no en els ingressos. 

La dreta ha imposat la seva agenda d'acció política que pretén aprofitar les consequencies de la crisis capitalista per fer reformes de l'estat de la societat cap al seu model i fer realitat els seus valors de desigualtats , d'individualisme ,de privilegis de classe. 

L'ideologia conservadora esta guanyant la batalla de les ideees amb la finalitat d'incrementar el seu poder i ho fa aconseguint que les seves afirmacions s'incorporin en el discurs de persones d'ideologia progressites de dirigents del PSC i PSOE.

La dreta esta guanyant la batalla de les idees i fa possible que aquesta crisis del capitalisme, tal com la van definir al seu inici personalitats rellevants de la dreta com a Sarkosy, s'ha transformat en una regressió del model d'estat de benestar ,de les relacions laborals,en una derrota en tota regla de les classes populars del 99% de la població.

Per guanyar la batalla de les idees , els progressites hem de passar a l'acció i explicar les mentides de la dreta sobre la crisis les seves causes i les solucions que proposem i oferir la nostra alternativa a curt i llarg termini.