sábado, 17 de noviembre de 2012

Mas: La voluntat segrestada del poble.







"La voluntat del poble" es l'eslògan de la campanya de CiU que no encaixa amb la política policial repressiva del govern Mas que té com a objectiu fer callar la protesta dels ciutadans i ciutadanes i fer invisible la pobresa que afecta a prop del 30% de la població.

La brutalitat del Mossos d'Esquadres reprimint el dret a manifestar-se del poble català ha donat la volta al mòn i ha estat durament denunciada per diaris de tot els paisos.

La utilització de la denuncia - fins i tot contra els pobres que puguin demanar almoïna en els transports públics - com a mètode de control social, es propi d'un estat dictatorial.

Les disculpes de Mas per la violència desmesurada dels Mossos en la jornada de vaga del propassat dia 14 de novembre son en clau electoral i no per canvi de política.

L'us de la força repressiva dels mossos per imposar la política del govern Mas va ser expressada en l'acte de la celebració del dia dels Mossos, que va presidir Felip Puig pel comissari general de coordinació territorial dels Mossos David Piqué.

Va equiparar als manifestants amb “rates”i va afirmar “que volen destruir amb violència el model de societat triat democràticament i que la policia els anirà a buscar i ho pagaran car, que poden amagar-se on vulguin, perquè els trobarem, ja sigui en una cova o en un embornal, que és on s'amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrere d'una cadira d'universitat”.

Aquesta declaració es inadnmissible en un estat democràtic.

Escollir com a eslògan de campanya la voluntat del poble es un exercici de cinisme pur.

La realitat es que Mas i CiU apliquen una política de segrest de la voluntat del poble.





viernes, 16 de noviembre de 2012

"Hacer PSOE 2015"



He hecho una primera lectura del documento "Hacer PSOE 2015 modernizar actualizar fortalecer ".

Me ha decepcionado.

No he encontrado en los objetivos y acciones a desarrollar nada concreto para democratizar de verdad la toma de decisiones en el partido.

Se habla de modernizar estructuras de hacerlas mas participativas , crear nuevos cauces de participación.

Objetivos y acciones que me parecen insuficiente, muy superficiales, para que todo siga igual.

Nuestros dirigentes han perdido el sentido de la realidad.

Estos dias han pedido disculpa por su negativo anterior en modificar la ley hipotecaria.

Es un ejemplo de como un reducido grupo de compañeros y compañeras tomaron una decisión tan importante sin democracia interna, sin participación de todos los militantes.

El presidente del gobierno, los ministros socialistas, los diputados y senadores del PSOE negaron y rechazaron la dación en pago y otras medidas para evitar los desahucios.

Tomaron esta decisión a pesar de que numerosos concejales socialistas, en los plenos municipales,y muchas ejecutivas y asambleas locales habían acordar apoyar las medidas solicitadas por la Plataforma de Afectados por las Hipotecas.

La cúpula del partido no escucho ni consulto y así nos ha ido.

Hoy piden disculpa, rectifican, es una actitud que les honra.

La voz mayoritaria de los militantes no se tuvo en cuenta por falta de democracia interna.

"Hacer PSOE  2015"debería recoger una medida concreta y profunda parar conseguir la democracia real en la vida interna del partido.

sábado, 10 de noviembre de 2012

CUIDAR DE LOS NUESTROS.


La dureza de la crisis tiene cada dia unos nombres y apellidos de personas que se quedan sin trabajo, pierden su casa, pasan hambre y otras penurias por no tener los recursos necesarios para vivir con un mínimo de dignidad.

Personas de todas las edades están sufriendo una política que se fundamenta en superar una crisis económica de las que no son los culpables.

Personas ignoradas por los gobiernos de derecha que aplican las recetas tradicionales de reducir el estado, particularmente el estado del bienestar, bajar los salarios y socializar las pérdidas de los bancos.

 El partido ha  perdido una compañera socialista.

 La violencia de las leyes hechas a la medida del capital ha acabado con su sueño, con su futuro.

Compañero Rubalcaba ahora debes de plantear una  paralización inmediata de los expedientes de desahucios, la aceptación de la dación en pago voluntaria y la creación de comisiones de arbitraje para evitar la perdida de las viviendas por razones sobrevenidas.

Ahora es el momento de ser alternativa a la derecha y no mera oposición.

Ahora es el momento de no pactar con el PP medidas de reforma de la ley que sean superficiales.

Ahora es el momento de dejar de ser cómplice a la política de los ajustes que tiene como finalidad pagar la deuda causada en rescatar la banca.

Ahora es el momento de los socialistas de romper con el social-liberalismo y ofrecer un proyecto alternativo dirigido a las clases medias y populares.

Ahora es el momento de cuidar de los nuestros.

viernes, 5 de octubre de 2012

Mi apoyo a la revolución bolivariana.







Hace pocos días, pude escuchar como un compañero socialista rechazaba el socialismo del gobierno del presidente Chávez de Venezuela.

Los argumentos que utilizaba eran los mismos que se leen en las paginas de la prensa española y que curiosamente se corresponden a los intereses que defienden las oligarquías y el capital transnacional.

Repetía las mentiras divulgadas por los medios de comunicación de nuestro país y desconocía el balance de gestión del chavismo desde su primer triunfo electoral en 1998.

"Chavez es un dictador ha instaurado un régimen totalitario ,un socialismo no democrático".

Todos sabemos la importancia de los medios de comunicación y como su papel es fundamental en la formación de la opinión publica.


Hugo Chávez, desde que accedió por primera vez a la presidencia del gobierno se ha sometido, directa o indirectamente, trece veces al sufragio de los electores de Venezuela.Solo en una ocasión no consiguió el triunfo.

Todos los comicios celebrados, al respectar la legalidad democrática, han sido avalados por los observadores de las instituciones internacionales.

El próximo 7 de octubre Chávez, de nuevo,se somete al voto de sus compatriotas para ser elegido presidente frente al candidato de la derecha Henrique Capribes.

Estos datos demuestran que mienten los medios de comunicación de nuestro país que presentan al gobierno de Venezuela como una dictadura.

La participación directa del pueblo venezolano en los asuntos públicos,promovidas por le chavismo en todos estos años, contrasta claramente con la falta de legitimidad democrática de las decisiones adoptadas por los gobiernos de España y Cataluña.

La pluralidad democrática en Venezuela y particularmente la labor de la oposición al gobierno goza de mejores condiciones que la de nuestro país.

El dominio del sector privado (1) en los medios de comunicación ,que actúan como portavoces de la derecha venezolana, desmiente rotundamente las mentiras de que no existe libertad de expresión y que el estado lo controla todo.

Los partidos de izquierda de España no disponen de los medios que tiene la derecha de Venezuela para llegar a la opinión pública.


Respecto al balance económico y social de los 14 años de chavismo las cifras hablan por si mismas de los progresos realizados en hacer de Venezuela una sociedad mas igualitaria y solidaria.

El gobierno de Chavez consagra el 42,5% del presupuesto del Estado a las inversiones sociales.

La salud y la educacion hoy son un derecho universal y gratuito para toda la población de Venezuela.

La tasa de mortalidad infantil se ha reducido a la mitad ,se ha erradicado el analfabetismo y multiplicado por cinco el número de maestros en las escuelas públicas(2).

Venezuela es ahora el quinto país a ­escala mundial ,superando a Estados Unidos, Japón, China, Reino Unido, Francia y España,en número de estudiantes matriculados en educación superior.

Según el Banco Mundial la pobreza se ha reducido de forma muy notable(3).

La desigualdad, medida con el índice de Gini,se redujo en un punto y ahora al situarse en el 0,4068 es la mas baja de sudamerica.

La tasa de desempleo es del 6,2%,el salario mínimo se ha incrementado de 185$ a 462$ desde el año 1998 al 2010.

Hoy cerca de 2 millones de venezolanos tienen derecho a una pensión, frente a los 387.000 del año 1998.

El gobierno de Chavez ha concedido pensiones de jubilación a todos los trabajadores (incluso a los informales y a las amas de casa) y a todos los ancianos pobres aunque nunca hayan cotizado.

Las familias modestas compran los alimentos, mediante el sistema Mercal, un 60% más baratos que en los supermercados privados.

Todo este progreso social se ha hecho reduciendo la deuda externa de Venezuela y multiplicando sus reservas mundiales hasta llegar a los 30.000 millones de dolares.



Los logros de la revolución Bolivariana son incontestables y han permitido mejorar y mucho el bienestar de la clases populares.

Venezuela es hoy un país democrático, más igualitario y solidario.

Por todo ello Hugo Chavez se merece mi apoyo y así espero que lo hagan los venezolanos en las próximas elecciones.





Notas

(1)Televisión:
61 son privadas frente a 13 públicas y 37 comunitarias.
Radio:
La frecuencia AM el 87% pertenece al sector privado, el 3% al comunitario y el 10% son publicas.
La frecuencia FM el 57% son privadas , el 31 % comunitarias y solo el 12% publicas.
Prensa escrita:
El 80% es privada.

(2) El numero de maestros se incremento de 65.000 a 350.000.

(3) tasa de pobreza
70% en 1996
23,9% en 2009
tasa de pobreza extrema
40% en 1996
5,9% en 2009

domingo, 23 de septiembre de 2012

EL FEDERALISME ASIMÈTRIC ES L'ALTERNATIVA DELS SOCIALISTES.


En escrits anteriors sota els títols de "Sóc partidari de l'independència " i "No sóc independentista" he intentat exposar quina opinió tinc respecte a la independència de Catalunya.

Com a socialista no puc estar a favor de la independència de Catalunya però tampoc soc anti-independència.

La constitució no és intocable, com proclama el PP, i si democràticament es vol modificar la carta magna, per a modificar l'organització de l'estat, cal fer-ho.

Els catalans i catalanes majoritàriament volen que es respecti la seva singularitat però alhora volen ésser solidaris i compartir un projecte federal.

Els independentistes, amb una certa incoherència , volen sortir d'una Espanya federal per situar la independència de Catalunya en el marc d'una Europa federal.

La Constitució vigent permet un federalisme asimètric i l'estat autonòmic, encara pot potencialment créixer.

Hi ha marge per donar resposta per aconseguir un balanç fiscal on Catalunya es senti còmode.

Cal revisar el finançament autonòmic i per fer-ho, per acabar amb la queixa permanent, cal revisar tambè el concert basc i de Navarra.
Per a Catalunya particularment, però tambè per a la resta de comunitats autònomes es un greuja la menor contribució d'aquest territoris a la despesa comuna d'Espanya.

El federalisme asimètric, com ho ha declarat Pere Navarro, és l'alternativa concreta i possible del PSC per donar resposta a les reclamacions dels catalans i catalanes.

Considero que l'articulació d'una proposta federalista, formulada amb claredat i ben explicada, és capaç de ser l'opció majoritària del poble Català.

El "cafè per a tots", el federalisme simètric on una autonomia ocupa la mateixa posició respecte a l'autoritat federal no s'adequa a la diversitat dels pobles que conformen l'estat Espanyol.

El PSC des de una posició catalanista i inequívocament d'esquerra, amb propostes alternatives a les polítiques d'austeritat que agreugen les desigualtats socials, ha de formular un projecte capaç de mantenir la unitat civil de Catalunya entorn a un projecte federal vinculat a Espanya.

Aquesta és la nostra opció, que hem de ser capaços d'explicar-la i que ben segur ens permetrà recuperar a molts desencantats votants del PSC.

jueves, 20 de septiembre de 2012

Mas, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.

El pròxim mes de desembre Artur Mas i el seu govern auto-denominat "dels millors" complirà dos anys al front de la Generalitat, sense complir cap dels tres objectius que es va marcar.
Reactivació econòmica.
Política social.
Pacte fiscal.

El balanç no pot ser més negatiu.

La política de retallades ha empitjorat greument les condicions de vida de la gran majoria dels catalans i catalanes.
La sanitat, els serveis socials i l'educació han patit unes severes disminucions de recursos tant en personal com en material.
La qualitat d'aquests serveis,com no podia ser d'una altre manera, ha baixat notablement malgrat les afirmacions demagògiques en sentit contaria dels consellers responsables.




El pitjor de tot es que ni tan sols ha permès aconseguir l'objectiu fixat pel president Mas, de reduir el deute de la Generalitat.
El resultat ha estat, pel contrari, un increment del endeutament de la Generalitat .





El fracàs es total , "el govern dels pitjors", tossudament aplica una política que porta a Catalunya al suïcidi econòmic i social.
Artur Mas no es vol assabentar que la crisi es de demanda i d'ocupació i es incapaç d'entendre que s'equivoquen quan afirmen que l'economia d'un país es la mateixa que la d'una família.

Si una família retalla en la despesa no té cap efecte en la societat. Si un govern retalla, la demanda total caurà i l'atur pujarà. La capacitat de retornar el que deu baixa, els seus ingressos impositius cauen.

Retallant i retallant la despesa pública estan condemnant a desaparèixer a les empreses, que ja no tenen qui vendre a Catalunya, i els comerços que no tenen compradors.

La Generalitat al no pagar el que deuen estan ofegant a petits i mitjans empresaris i particularment a les que presten serveis en l'àmbit social i sanitari.

També no paguen les subvencions, que malgrat tot segueixen convocant de forma irresponsable cada any, que han promès a entitats esportives, culturals o de comerciants posant en perill la seva continuitat i per tant la tasca de cohesió social que realitzen en la societat catalana.

Diuen que no hi ha alternativa.

Si que existeix ,com ho ha explicat Vicenç Navarro, CiU en lloc de fer retallades podria haver incrementat els ingressos.

Recuperant l'impost de successions (400 milions d'euros) que CiU ha eliminat, i el de patrimoni, centrant-se en grans fortunes (325 milions),

Crear un impost ecològic, 5 euros per cada vol que surti del Prat (150 milions) i gravant els súper beneficis i salaris dels banquers, tal com va suggerir, fins i tot, el Gabinet d'Estudis del Fons Monetari Internacional (600 milions), a més d'eliminar el frau fiscal, que és al voltant de 7.000 milions d'euros a Catalunya.

Exigir a les Mútues Patronals d'Accidents i Malalties Laborals haurien de pagar al Servei Català de Salut els més de 300 milions d'euros que els deu per cobrir els costos de les malalties per causes laborals.
Aquests i altres impostos a més d'evitar les retallades en despesa social i la pèrdua de llocs de treball en el sector public(1) frenaria el creixement de l'endeutament de la Generalitat i sobretot sortir-nos del camí cap al retrocés econòmic i social que ha escollit el govern Mas.

Per amagar el fracàs de la seva gestió s'agafen al pacte fiscal i ara a la senda impossible de l'independència.

Cóm poden demanar ara la independència, desprès d'haver pactar contínuament amb el partit que va rebaixar l'estatut promogut per Maragall i acordat amb aquest sotmetre Catalunya a d'Intervenció dels homes de negra de Montoro.
Cóm poden demanar la independència si el futur es l'Europa federal.
CiU no dubta en manipular els sentiments patriòtics de bona fe de milers de catalans i catalanes que pensen que aquest govern vol el seu benestar.

Es convenient recordar que al llarg dels anteriors 23 anys de govern de CiU, la despesa social de Catalunya va quedar a la cua de l'Europa del 15. Les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes no van millorar el que correspondria per el rang que ocupa el nostre país en el PIB dels països europeus.

En la reunió d'avui Rajoy en tant sols dues hores ha tancat, al president de la Generalitat, la porta a la negociació del pacte fiscal.

El govern Mas, per fugir de les responsabilitats i amagar el fracàs de no aconseguir cap dels seus objectius, porta a Catalunya pel camí de la política suïcida.




NOTA
(1)Solament un adult català de cada deu, treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar a Catalunya (un nombre molt semblant a Espanya). Com a comparació, un de cada quatre suecs treballa en tals serveis.







domingo, 16 de septiembre de 2012

No soc independentista.


Una afirmació rotunda que pretén aclarir els dubtes sobre la meva opinió  en relació a la independència de Catalunya.

"Sóc partidari de la independència "va ser el títol que vaig escollir en un anterior escrit.

En el desenvolupament del mateix no vaig saber transmetre que em referia a la independència de la persona, a l'emancipació de l'individu.

Pretenia assenyalar la importància de la independència individual i com la dreta nacionalista la impedeix amb la seva política social i econòmica.

La política conservadora no permet la igualtat d'oportunitat privant així a la immensa majoria de les persones la possibilitat de dur a terme el seu projecte personal.

Un exemple ho tenim en l'ambit laboral.

L'última reforma laboral, impulsada per CiU i PP, ha donat a l'empresari les màximes facultats per organitzar com ho desitja l'empresa sense atendre la opinió dels empleats.

El socialisme propugna altres formes de gestió de les organitzacions que permeten l'emancipació dels treballadors i treballadores.

L'autogestió o la cogestió dona als treballadors l'oportunitat de participar en les decisions estratègiques de l'empresa i així poder decidir sobre el seu futur laboral.

La solidaritat és una altre raó per la qual no sóc independentista .

La dreta només creu en l'individualisme i el nacionalisme, és una expressió d'aquest valor.

CiU i PP són nacionalistes, s'emboliquen en la bandera nacional per tenir la hegemonia electoral, quan en realitat tenen com únic objectiu el defensar i reforçar els privilegis de la burgesia catalana i espanyola respectivament.

En el context de la globalització de l'economia,el nacionalisme serveix a la dreta per mantindre dividida la classe treballadora i que competeixi entre ella, acceptant condicions de treball cada vegada més precàries.

Una mostra del seu individualisme ho veiem quan no volen un estat que redistribueixi la riquesa.

Els socialistes, al contrari, creiem que hem d'ajudar-nos els uns als altres i particularment ajudar als més desprotegits als més necessitats amb un estat de benestar ben finançat i que ofereixi bons i amplis serveis socials, sanitaris i educatius.


Defenso el model d'organització federal per a Espanya i Europa.

En un estat federal els seus membres comparteixen un projecte, un futur en el qual cadascun aporta el seu saber i fer per caminar junts i arribar més lluny en el progrés, en el benestar de la població.

La federació com a autoritat superior ha d'actuar amb respecte a la diversitat, dignitat i responsabilitat dels pobles que la componen, proporcionant els mitjans necessaris per la realització d'un projecte de desenvolupament comú.

Un projecte que prioritzi la col.laboració amb la finalitat que tots els pobles avancin de forma solidària i igualitaria en el seu desenvolupament econòmic i social .

Un projecte que sigui respectuos amb les singularitats de cada poble.

La realització del projecte s'efectuarà, aplicant el principi de subsidiarietat, amb la presa de decisió i gestió la més propera possible on s'ha de dur a terme una política.